El Camí OLIBA (Rupit-Bracons) ~ Òrrius Team

El Camí OLIBA (Rupit-Bracons)

Òrrius Team dimecres, 5 de setembre del 2018

Què és el Camí Oliba?

El Camí Oliba és un sender de gran recorregut homologat (GR 151 i 151.1) que connecta algunes de les obres més emblemàtiques de l'art romànic català. És un autèntic museu al mig de la natura. És art, cultura i història en la seva essència que permet la visita a bells paratges naturals, pobles amb encant o ciutats amb patrimoni.
L'art romànic és el fil conductor d'aquesta ruta, que uneix les comarques del Bages, d'Osona i el Ripollès. Aquesta ruta honora la figura del Bisbe i Abat Oliba, que va ser un destacat impulsor, en el seu temps, en la gestació de la cultura catalana, un gran impulsor de l'art romànic i, no oblidem-ho el fundador del Monestir de Montserrat.
Avui, aquest camí ja transitat pels nostres ancestres s'omple de caminadors, excursionistes i corredors que proposen cobrir els seus més de 200 quilòmetres, de nord a sud o de sud a nord.

Mapa de la sortida.

Fitxa tècnica

Distància:.................................................................. aprox. 20.50 km.

Temps:......................................................... 9 hores amb moltes parades.

Desnivell:................................................................. aprox. 1.000 mts.

Dificultat:............................................................................... fàcil.

Circular:................................................................................... No.

Cartografía:............................................ alpina_puigsacalm_bellmunt_2011.

Observacions:......................................................... És una etapa llarga i dura que transcorre entre pastures de muntanya i camins ombrivols. Les zones més exigents, per l'esforç, és la pujada al santuari de Cabrera i l'últim tram en direcció al coll de Bracons.

Baixar track de Wikiloc:

Powered by Wikiloc

Aquesta vegada hem quedat amb la Mònica i l'Izmet, després de molt de temps, per compartir una variant, de les 18 que hi han, del Camí Oliba. Concretament caminarem per la comarca natural de Collsacabra o el Cabrerès. Si bé que aquesta és una de les etapes més dures i llargues del GR-151.1, també cal dir que és una de les més grates, per la qualitat de les vistes i els espais per on transcorre.
Per fer possible aquesta sortida lineal, hem pensat en deixar un cotxe al coll de Bracons, que serà final de ruta, i que utilitzarem per tornar al punt d'inici, que és el poble de Rupit.
A Rupit deixem el cotxe en un aparcament habilitat pels visitants que volen conèixer el poble. Tot el dia costa 3€ deixar el cotxe a l'aparcament.

El dia és insegur i cau un plugim que de moment no és molest.

Molt a prop del pàrquing trobarem un carreró, mig desdibuixat, per on passa el GR 151.1 i el GR 92. Els seguirem en direcció oest.

En poca estona trobem la primera ensopegada. El pont per on habiem de travessar, i continuar pel GR, era en obres i el seu accés tancat. La solució era, sencillament, agafar el desviament i travessar la riera de Rupit per un altre camí.

A part de marques disperses del GR, també trobem algun rètol que ens senyala el camí a seguir.

Pel paraigua de l'Izmet constatem que continua el plugim, però segueix sense molestar.

Ja hem vist la bellesa del paisatge i la verdor que s'escampa per arreu. Amb tanta pluja no és estrany que els fruits silvestres madurin masjestuosament.

Els aranyons ja són florits, al punt per fer el "patxaran".

En algun moment donat també ens veiem seguint rutes diferents, l'un a l'altra. Això és per què hem visualitzat algun bolet interessant.

Semblen rovellons?

No, lleteroles o rovellons de llet, com a purgants són excelents.

El campanar de Pruit ja sobresurt per entre l'arbreda. Des del S.XVIII que aquestes dues batllies (Rupit i Pruit) restaven separades, fins l'any 1978 que es van agregar en un sol municipi, Rupit-Pruit.

A Pruit abandonarem el GR 151.1 i seguirem el GR 2, també molt fressat.

El paisatge el continuem veient suau, pla i entapissat de conreus, prats i boscos.

També hem de tenir cura en mantenir les tanques dels corriols i senders tancats, ja que aquests mantenent el bestiar a la parcela que li correspon.

Les tanques (foto de dalt) que coincideixen amb els senders, tenen un sistema sencill que facilita obrir-les tranquilament. No us oblideu de tornar-les a tancar.

AQuesta senyal (foto superior) l'hauría de posar el propietari de la finca, cansat de què els caminants confonguessin la direcció del GR 2.

Novament una de les tantes portes metàli·liques que trobarem pel camí. Atenció que moltes porten corrent contínua.

En aquest video tenim una petita mostra de l'ambient de l'excursió, el paisatge i el bestiar del Cabrerès.

En una bifurcació qualsevol, sense adonar-nos, tornarem a enllaçar amb el GR 151.1. Encara que els senders són molt evidents, les marques de pintura del GR no sovintegen i no ens ha d'amoïnar si ens desorientem momentàniament de la nostra ruta.

Antic mas (foto superior) "Casanova dels Racons". Sembla una masia mig abandonada, però que transmet una història llunyana. Observem una finestra que conserva uns esgrafiats amb la data de 1770.

Després del mas "Casanova dels Racons", enllaçarem amb una pista que s'enfila marcadament, amb un curs sinuós, vorejan tots els relleus del vessant fins arribar al coll de Cabrera. A la dreta veiem un aparcament, davant les "Escales" que pugen al santuari de la Mare de Déu de Cabrera i a l'esquerra un sender que mena a sant Julià de Cabrera.

Ja que un de nosaltres ha comentat el plat estrella del restaurant del santuari, arròs de muntanya, no esperem ni un segon en trucar per si tenen lloc. A causa del temps, insegur i tapat, que som els quatre sols per dinar.

Feliços i contents després de dinar.

Atenció als telèfons del restaurant:
93 856 50 69 (feiners)
93 744 70 33 (caps de setmana)

Deixem el santuari de Cabrera fins al collet, i d'aquí fins a Sant Julià de Cabrera.

Per la foto veiem que la boira comença a pujar per tot arreu.

Sembla que el dinar ens ha donat una bona empenta.

Davallem pel corriol, marcadament trepitjat i envoltat d'alzinars, en direcció a l'església de Sant Julià de Cabrera. Mentres resseguim la senda decididament, ens cau un fort xàfec. La pluja no va acompanyada ni de llamps ni de trons, només aigua, molta aigua...

Una vegada baix als prats de Sant Julià, la pluja remet i sembla que el sol vol acompanyar-nos a estones. Ara l'itinerari és principalment per pista, i amb poques pujades i baixades de consideració. Si que haurem d'orientar-nos bé, ja que de marques del GR 151.1 són minses i de bifurcacions trobarem algunes que ens poden despistar.

Com ja he dit al principi, ens les observacions d'aquesta sortida, l'últim tram per l'ombrívola fageda de la Grevolosa es fa feixuga i llargeta.

L'altra zona, també exigent, és la pujada al santuari de la Mare de Déu de Cabrera per les "Escales".

Aquesta fageda, amb més de 300 anys de vida, té arbres monumentals que arriben a tenir un diàmetre de més d'un metre i més de 40 de llargada.

Superada la fageda arribem al coll de Bracons.

Ja gairabé hem finalitzat la sortida, ara només hem de tornar a Rupit amb el cotxe, on hem deixat l'altre, i celebrar-ho amb una birra, tallat o el què és vulgui.

Coll de Bracons.

Sortida Setembre del 2018

Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)

Total de visualitzacions de pàgina: