Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team diumenge, 28 d’octubre del 2018


Som l'Anna i l'Andreu i aquesta vegada deixem la furgo-camper a casa i decidim de passar uns dies a Núria, a l'hotel "Vall de Núria", al costat mateix del Santuari de Núria.
No farem meditació, ni relaxació mental o físic, farem un descans actiu. Tota la muntanya que poguem fer en els poquets dies de la nostra estada en aquest paratge imcomparable. Les sortides programades són l'Olla de Núria, els pics més orientals de Núria (Torreneules, Coma del Clot i Fontnegra) i una matinal sencilla pel bosc de Sant Gil, al costat mateix del Santuari.
Deixem el cotxe al pàrquing de Queralbs-estació i pugem a Núria amb el cremallera. En el mateix preu de l'hotel, està inclòs tots els viatges amb el cremallera, fantàstic.


Qualsevol excursió per Núria comporta rutes llargues i amb bastant desnivell, aquest sortida que fem avui és sencilla, curteta i prou interessant per resenyar-la aquí. Es tracta de conèixer les dues coves (de fet semblen balmes obrades, que no pas coves) que trobarem al costat del Santuari de Núria, al bosc de Sant Gil.




Ruta de la sortida








Fitxa tècnica
Distància:................................................................... aprox. 3.50 km.
Temps:............................................................................. 2,5 hores.
Desnivell:.................................................................... aprox. 230 mts.
Dificultat:................................................................................ fàcil.
Circular:.................................................................................... Si.
Cartografía:....................................... alpina_puigmal-vall_núria-ulldeter_2016.
Observacions:......................................................... Atenció si aneu amb nens, hi ha una zona de camí amb una caiguda important, no és perillós, però si hom pateix vertígen pot ser delicat. Hi ha un cable de vida com a mesura de seguretat.






Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc






Avui marxem cap a casa, i volem fer una excursió més curteta i que ens ajudi a conèixer una mica més la Vall de Núria. Hem pensat amb una ruta pel bosc de Sant Gil, o la ruta de les creus ...al final decidim de fer el camí de les coves al bosc de Sant Gil.
Ens llevem tranquilament i baixem a recepció per deixar les maletes i de seguida cap al menjador de l'hotel. En poca estona donem cumpliment de l'esmorçar, i de seguida ja som fora per començar a caminar.
Ens dirigim cap a ponent del santuari per començar a caminar.

Anem en la mateixa direcció com si anèssim al Puigmal, peró girem a l'esquerra a l'arribar a la segona tanca de fusta.





En poca estona arribem a aquesta senyal vertical. Abans de continuar la pujada, fem una visita a un mirador proper.
A la dreta (foto superior) continuem la pujada de les coves, i a l'esquerra duu al mirador del Canal.

Panoràmica de la vall i santuari de Núria, des del mirador del Canal.

El telecabina des del mirador.






El camí zigzagueja amunt, entre l'ombra dels pins abets. El sender, foto inferior, és molt evident i fàcil de seguir.





En poca estona arribem a la cova de l'Amadeu (a la dreta, per sobre del camí).  Dona més la impressió que és una balma obrada, que una cova tradicional.
A peu del sender trobem la cova de l'Amadeu.

Vista general de la cova i l'entorn.

Dins de la cova hi ha un espai molt reduït. 
Si mirem fora veurem la vigilància del Noucreus en tot moment.





Deixem la cova enrere i continuem pel sender, amb tendència en anar pujant. Encara que el camí és evident i fàcil de fer, en aquests moments (la cota de més altura de la ruta) transitarem al costat d'un estimball o precipici. Si anem amb nens petits hem d'estar alerta. No ens hem de sorprendre si trobem una cable de vida instal·lat al cost del sender.
El cable d'acer fa uns 25 o 30 mts de llargada.

En les dues fotos de dalt tenim l'aspecte del camí equipat i el precipici.





Passat el punt equipat, el camí avança, amb tendència en anar baixant. En alguna zona trobarem els estralls que causan els allaus en época hivernal.
Els abets, a banda i a banda, arrasats per un allau de neu.





A poc més de mig quilòmetre, de la primera cova,  trobarem la cova de sant Gil (a sota del sender, a l'esquerra).
Cova de sant Gil. El camí d'accés el trobem a l'esquerra de la fotografía (superior), però nosaltres vam baixar per una drecera, a la dreta de la foto.





Aquesta cova també sembla una balma obrada i també gaudeix d'unes vistes excepcionals de la vall.
Panoràmica des de la cova de sant Gil.

Una mirada (foto de dalt) al balcó de la cova, des del seu interior. Dins també hi ha un espai reduït.







Reprenem la marxa de baixada, ara l'arbreda és més espaiada i dispersa.








Davallarem fins a trobar el sender GR 11.8, que uneix el coll de Fontalba amb el santuari de Núria.
Una vista de l'entorn més inmediat (foto superior), amb el més llunyà. En aquí també un allau de neu va assolar l'arbreda.

En aquest punt (foto superior) s'enllacen els dos senders, el de les coves del bosc de Sant Gil, i el GR 11.8 (coll de Fontalba-santuari de Núria).





Per aquest sender davallem en direcció al santuari de Núria.  Ara si que trobem gent pel camí, uns que venen de Fontalba i d'altres que hi van.
Al mig de la foto de dalt trobem la cruïlla de camins de la zona de la "Creu d'en Riba", uns dels llocs més concorreguts de Núria, perque és troba la gent que puja pel camí Vell de Queralbs a Núria (GR 11) i el camí de Fontalba a Núria (GR 11.8).





El turonet pedregós que hi ha al costat de la "Creu d'en Riba", és un mirador. El visitem per agafar alguna foto diferent.
L'únic diferent és el rètol metàl·lic que ens indica el nom dels racons de la vall que tenim a vista.

Des del mirador veiem el cremallera arribant al santuari.






Abandonem el mirador, i tornem al GR 11 per dirigir-nos al santuari. En un punt concret abandonem el GR 11, per dirigir-nos al sender que duu a l'embassament de Núria.
Bifurcació en direcció a l'embassament.

Una gravació de la presa vista des de la bifurcació.







En eres prehistòriques, aquesta fondalada del pantà fou un gran estany natural, obturat pel turó d'en Riba. Però amb l'erosió de mil·lenis, les aigües arribaren a foradar un cantó del turó, i l'estany es va escórrer. La presa actual, construïda l'any 1956, i agençada darrerament, ens ha proporcionat aquesta mena de reproducció de l'estany prehistòric.






El passeig de la presa continua per l'altre costat de l'aigua, i corre paral·lel, un bon tros, amb la via del cremallera.
Inici del passeig i a tocar de la presa.

De camí al Santuari, un cremallera abandona l'estació en direcció a Queralbs i Ribes de Freser.




Recorrem els pocs metres del passeig i girem a l'esquerra per ficar-nos de ple a l'herbatge de l'esplandada del Santuari. Les últimes fotos, són un merescut comiat del Santuari de Núria, la seva rellevància, importància i la majestuositat de l'edifici central.
La muntanya de l'esquerra  (les tres fotos superior) és on trobarem el bosc de Sant Gil, i el camí de les Coves de Núria. Ha sigut una excursió curte i de poc desnivell, però ens ha ajudat en conèixer una mica més de la vall de Núria.
Sortida agost del 2018

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook