Spain
Spain
Spain





Total de visualitzacions de pàgina:

Feliç Any Nou 2021

Que mai us falti un somni per complir, un projecte que realitzar, alguna cosa que aprendre i algú a quí estimar.
Feliç Any Nou!

Com ha anat aquest 2020?
Aquest any ha sigut marcat per la pandèmia del Covid-19, però tot i això hem pogut fer algunes sortides properes a casa i una de més llunyana, visitàrem el Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut. 
Vam fer-ho amb companyia d'alguns amics muntanyencs: Mónica, Izmet, Carme, Josep, Isa, Jaume i Raquel.
I vam gaudir de molts indrets coneguts de la contrada: Faja Racón, Pradera d'Ordesa, senda del Caçadors, Góriz, faja Roya, Marboré, llac Gelat, clavilles de Soaso... però el que molts desconeixem d'aquesta zona, és la llegenda de les Tres Sorores.


El massís del Mont Perdut és visible des de molta distància al Pirineu aragonès.
Aquell que s'acosti per la zona, de seguida distingirà els tres famosos pics anomenats 'Les Tres Sorores' o els 'Treserols', com sempre ho hem sentit cridar a la gent de Sobrarbe: Mont Perdut (3.355 m), Cilindre (3.328 m ), i Añisclo (3.263 m).
El que no sap molta gent és que al voltant d'aquestes muntanyes han sorgit des de temps ancestrals nombroses llegendes.
Moltes d'elles expliquen com van néixer aquestes tres formacions calcàries a la vall d'Ordesa.


Una d'aquestes llegendes és la de tres princeses mores que es van escapar de l'Aljafería de Saragossa.
El rei Mohamend es va enfadar, i va enviar als seus millors homes a buscar-les. Només un va poder seguir les seves petjades, pujant de Zuera a Osca, després a Laguarta i a Boltaña.
Les princeses ja estaven de camí de França, quan advertides per la gent de la zona de la gran nevada que anava a caure, van fer cas omís, i els va sorprendre en el camí. Va desaparèixer l'home de Mohamend i les tres princeses van morir arraulides a la vora del riu Cinca, tanta neu els va caure que es van formar aquestes 3 muntanyes germanes, les "Treserols".

Aquesta és una de les moltes llegendes de les Tres Sorores-Serols.

Pastuira/Borregues des de Setcases

 Literalment, aquesta sortida no la començo des del
mateix municipi de Setcases, si no que la faig des d'on he aparcat la furgo-camper, que és en un voral de la carretera Setcases-Vallter (C-771), a prop de la pista forestal que duu al municipi d'Espinavell. Val a dir que aquesta vall se la conèix com la vall de Carlat.

Travesso les aigües del riu Ter, com puc (l'aigua baixa amb ganes i no hi ha rocallam per ajudar a superar el torrent sense mullar-te), i enfilo la pista ziga-zagues amunt.



 Quant s'acava la pista forestal que segueixo, millor dit,
quan trobo la primera tanca de fusta d'aquesta pista, és quan enfilo prat amunt sense descans, 1.000 mts de pujada fins el cim de les Borregues/Pastuira. Primer segueixo la tanca de filferro que delimita una finca de l'altra i després continuo sense un camí evident, camp a través, sempre amunt. A mig camí trobo unes vaques que no em perden de vista en cap moment i em fa gràcia de gravar-les.


Panoràmica Borregues/Pastuira
Finalment arribo a la punta cimera més alta de la sortida (2690 m) i començo a gravar en video i fer quatre fotos per inmortalitzar la gesta. En el moment de gravar en video, un arribat excursionista em "renya" quan escolta que comento que he coronat el Puig de les Borregues, "de cap manera s'anomena les Borregues el  pic, de la serra del Catllar, que està fitat amb un piolet el seu cimall. Sempre se l'ha conegut com a Pastuira". He llegit que els habitants de la zona el conèixen com el Pastuira, de 2690 m, i que el Puig de les Borregues és un turó separat del Catllar, del qual l'he trepitjat anteriorment. De totes maneres en el ICGC s'el coneix com Les Borregues, i no com a Pastuira.


No es veu gens de neu per enlloc, només quatre clapes a la cara nord del Puigmal, molt diferent de com estava setmanes abans. Tampoc fa fred, ni vent, ni boira, i sí una temperatura agradable i una visibilitat envejable.  Poca estona després continuo la ruta, primer crestejant els cims de la Coma de l'Orri i finalment davallant per la Coma de l'Orri. En aquí si hi han fites d'orientació i un sender bastant traçat. Després de molta estona arribo al pont-passarel·la que hi ha prop del Pla de la Molina, i per carretera asfaltada fins a la furgo-camper.



Fitxa tècnica
Distància:...................... aprox. 15.40 km.
Temps:........... 7 hores amb moltes parades.
Desnivell:....................... aprox. 1.350 mts.
Dificultat:......................................... fàcil.
Circular:.............................................. Si.
Cartografía:... alpina_puigmal_nuria_ulldeter.
                                           Observacions:.................................El camí el farem, de primer, per pista forestal molt evident. Quant abandonem aquesta pista (waipoint "Tanca de fusta" a Wikiloc), enfilarem prat amunt sense un camí evident a seguir, i sense marques ni fites que ens orientin.

Baixar track de Wikiloc: 



Panoràmica Borregues/Pastuira:
Sortida, novembre del 2020

Comabona des de la Bena


Sortida semi-circular per coronar el cim del Comabona des de la baga de Murcarols i Gresolet. 

Des del coll de la Bena (a prop de la localitat de Gisclareny) agafem una ampla i condicionada pista forestal fins arribar al coll de Bauma (Punt d'arribada o sortida de diferents excursions; santuari de Gresolet, Pedraforca, Comabona ...) 

Nosaltres enfilarem un sender molt trepitjat i senyalitzat amb marques de pintura blanc-verd, un sender que puja de valent (800 mts de pujada directa) seguint la torrentera o canal de Coma Bona fins arribar dalt del fil carener de la serra de Cadí

A 2400 mts d'altura ja trobem neu, amb poc gruix i molt trasformada, però que de vegades dificulta la pujada. 




En poca estona, doncs, coronem el Comabona, sembla ser que som els primers (i potser els únics) excursionistes que visitem el cimall. Fa una mica de vent molest, així que fem una selfie de cim, quatre fotos per arrodonir el reportatge i cap avall. 

Retornem al punt de la carena on haviem arribat anteriorment seguint el sender blanc i verd (aquell corriol que seguia paral·lel al torrent de Coma Bona i que assoliem un desnivell de 800 mts sense parades). No baixem pel mateix sender, sinó que anem a buscar un altre de diferent (per la pleta de la Guilla) i molt més variat en quant a paisatge i dificultat (atenció el flanqueix per aquest camí en època de neu, sembla perillós i un pèl perdedor si no es coneix la contrada). 

També haurem de baixar el mateix desnivell que en la pujada, però ho farem amb més tranquilitat i de manera gradual. 



Aprofitem que els núvols s'allunyen i el sol treu el cap per gaudir de millors vistes i paisatges col·lorits😜🌋⛰️ 

Arribem al coll de BAuma, però no continuem per la pista que hem utilitzat al matí sinó que utilitzem un corriol, també marcat amb senyals blanc-verd, i que ens conduirà al punt d'inici (el coll de la Bena). 

Fins aquí el resum de la crònica resenyada d'aquesta excursió.

Fitxa tècnica
Distància:...................... aprox. 10.00 km.
Temps:........... 7 hores amb moltes parades.
Desnivell:....................... aprox. 1.200 mts.
Dificultat:......................................... fàcil.
Circular:.............................................. Si.
Cartografía:............. alpina_moixeró_2011
                           alpina_cadí_2011.
                                           Observacions:.................................El camí de baixada, per l'herbada pleta de la Guilla, és poc traçada i haurem d'orientar-nos per les marques blan-verd que trobarem en tot el sender. En època de neu sembla ser una ruta un pèl delicada per pujar al Comabona.

Baixar track de Wikiloc: 
Powered by
Sortida, octubre del 2020

Puigmal des de les Barraques i baixada pel Borrut

Sencilla i bonica circular de pujada al cim del Puigmal. Sortim des del collet de les Barraques en direcció a la Tossa del Pas dels Lladres per la serra de Planès, on trobem neu al coll amb un gruix d'entre 15 i 25 cm. En aquí l'Anna decideix d'abortar l'ascensió, mentres jo continuo la ruta. Flanquejo el pic de la Tossa del Pas dels Lladres per la seva vessant occidental i així estalviar energia😜, també aprofito la traça que deixen dos excursionistes matiners per facilitar la progressió😜😜




El dia és clar i no bufa vent i tampoc fa fred, de tant en tant algun núvol tapa el sol i refresca l'ambient. Abans de coronar el cim, em trobo amb quatre excursionistes francesos que ja són de tornada, dalt del Puigmal no hi ha ningú. Faig les fotos de rigor, dino un petit entrepà i començo la baixada en direcció a Fontalba.




La carena per la que solem transitar abans d'arribar al Puigmal (quan venim de Fontalba), s'anomena "Serra del Borrut". A l'altura del desconegut "Cim del Borrut" vaig abandonar el camí normal de baixada (direcció llevant), per davallar les pendents herbades del "Borrut" en direcció a ponent. En la baixada hem de coincidir amb alguna fita dispersa
 i amb varies marques de color groc 
(foto superior) que ens indiquen la direcció a seguir (en aquí no hi ha un camí traçat a seguir, només zones fàcils o amables de fer). Mentres vaig baixant observo el torrent o Clot del Borrut, al fons de tot, però les marques grogues davallen sense tocar en cap moment el torrent, només al final que és quan arribo a la confluència amb al riu de "Tosa". Finalment segueixo el GR11 en direcció al cim "d'Estremera" i al collet de les "Barraques", on hi ha a prop l'aparcamet on hem deixat la furgoneta camper.


Fitxa tècnica
Distància:...................... aprox. 15.50 km.
Temps:........... 8 hores amb moltes parades.
Desnivell:....................... aprox. 1.200 mts.
Dificultat:......................................... fàcil.
Circular:.............................................. Si.
Cartografía:...... alpina-vall_nuria-ulldeter.
                                           Observacions:................................. Vigilar l'orientació en la baixada per les costes del Borrut, concretament en seguir aquest track o en visulaitzar les marques grogues.

Baixar track de Wikiloc: 
Powered by Wikiloc

Sortida, octubre del 2020

Pollegó Inferior del Pedraforca per la GRAN Diagonal

 La GRAn Diagonal és un tram de canal
en pendent, rocallós i herbat, bo per grimpar però bastant dret i que forma una "gran diagonal" a la muntanya just als peus de la paret sud del Pedraforca. La grimpada es va intensificant i al tram final hi ha una cadena que ens serà molt útil per superar els últims metres de la canal, en que la pedra és més llisa.

És una sortida curta i amb un desnivell de mitjana dificultat (+1.000 m). La zona i part del recorregut on haurem de prestar atenció serà a la canal de la Gran Diagonal, i també a un pas curt de grimpada (penso que de dificultat +IIº) que trobarem ja superada la Gran Diagonal i abans d'assolir el cim del Pollegó Inferior.

AQuí tenim un video que vol resenyar aquesta ascensió al Pedraforca, concretament a la "Forca" sud anomenada Pollegó Inferior.


Ara mateix, després de la pandèmia (Covid19), posem en marxa el Canal You Tube d'Òrrius Team, per resenyar i contar les nostres sortides en video. Tenim la il·lusió de fer-ho amb una càmera portàtil (Sony Action Cam), amb la compacta Nikon coolpix A900 i el smartphone Samsung S10. Properament ens acompanyarà algun drone de nova generació que sigui portàtil i pràctic d'utilitzar.
Si voleu rebre contingut interessant i amè relacionat amb la muntanya subscriu-te al Canal You Tube d'Òrrius Team.




Canal del FRESER superior (GoPro)

Què sabem d'aquesta canal?
És una conducció d'aigua, feta de pedres lligades amb ciment amb un coronament de taulons de fusta (esporàdicament amb formigó, quan les circunstàncies ho demanen). La canal arrenca de la banda dreta de la resclosa del riu  Freser superior i, després de recórrer uns 4 km, conecta amb el riu de Núria, per alimentar, alhora, les centrals de Daió i del Freser superior.  És posible d'accedir a la canal, tant per la vessant est (Gorgues del Freser), com per l'oest (Gorgues de Núria), i també és possible de moure's en un sentit o en un altre, sempre que respectem l'entorn i tolerem el vertigen. A l'estar en funcionament el seu manteniment és constant i periòdic, i per facilitar les anades i vingudes dels operaris hi trobarem un nombre important de passamans i cables de vida per assegurar el transit dels mateixos.
Aquí tenim un nou video que vol resenyar la sortida per aquest bonic racó del 'Ripollès' a prop de la població de Queralbs.

Ara mateix, després de la pandèmia (Covid19), posem en marxa el Canal You Tube d'Òrrius Team, per resenyar i contar les nostres sortides en video. Tenim la il·lusió de fer-ho amb una càmera portàtil (Sony Action Cam), amb la compacta Nikon coolpix A900 i el smartphone Samsung S7. Properament ens acompanyarà algun drone de nova generació que sigui portàtil i pràctic d'utilitzar.
Si voleu rebre contingut interessant i amè relacionat amb la muntanya subscriu-te al Canal You Tube d'Òrrius Team.



Camí de 'Las Pardas' (GoPro)

Què és el camí de 'Las Pardas'?


Aquest antic camí fronterer, del qual encara es conservan vestigis materials de la seu passat, era utilitzat pels contrabandistes i pels enginyers en el seu viatge des de frança a les mines de ferro i plom de Ruego i Liena de Parzán.
El camí de "Las Pardas" és un sender d'alta muntanya (2.300-2.500m) que s'allarga per una faixeta aèria des de la collada de Las Pardas fins al Port de Barrosa.
Aquesta faixa la localitzarem a mitja altura de les parets i contraforts orientals del Robiñera, La Munia i Sierra Morena.
El pas del temps i les inclemències metereològiques han fet que els cables i ancoratges metàl·lics (que servien per assegurar el pas) es trobin en molt mal estat i suposi un cert risc transitar per la zona. 
Aquí tenim un nou video que vol resenyar la sortida per aquest bonic racó del 'Sobrarbe' oscenc (Osca).
Ara mateix, després de la pandèmia (Covid19), posem en marxa el Canal You Tube d'Òrrius Team, per resenyar i contar les nostres sortides en video. Tenim la il·lusió de fer-ho amb una càmera portàtil (Sony Action Cam), amb la compacta Nikon coolpix A900 i el smartphone Samsung S7. Properament ens acompanyarà algun drone de nova generació que sigui portàtil i pràctic d'utilitzar.
Si voleu rebre contingut interessant i amè relacionat amb la muntanya subscriu-te al Canal You Tube d'Òrrius Team.

Mapa interactiu

Aquest mapa de Google us ajudarà en la recerca de sortides o excursions que hem fet i resenyat des de que som bloguers. 
Les icones de color vermell corresponen a sortides de senderisme i alguna ferrada. Les de color blau són ascensions d'alta muntanya, majoritàriament de la zona dels Pirineus. Per últim les icones de color groc són sortides o travesses d'alta muntanya, però per coronar exclusivament muntanyes de més de tres mil metres d'altura. 






QUI SOM!


Qui som!
Som els orriencs Andreu i Anna, ens estimem la nostra vida de poble i quan tenim temps visitem altres contrades també de l'àmbit rural.
No som de grans gestes ni de projectes impossibles, les nostres proposstes abracen objectius factibles i de curt recorregut, excepte un somni de difícil compliment ...seguir llegint!

D'on venim! 
L'Anna sempre a portat, i porta, una vida de sommiadora.
Com a bona sommiadora a volgut abraçar projectes engrescadors i de difícil factura ...l'Aneto (3404 m), el Toubkal (4167 m), el Montblanc (4810 m), el Huayna Potosí (6088 m)! ..i sempre ho ha fet acompanyada amb gent també sommiadora i experta amb la progressió en glaceres, canals i crestes!
L'Andreu, però, sempre ha sigut més de "baixa" muntanya i de travesses de senderisme i ho ha compaginat amb la seva afició a la fotografía: Clica l'àlbum incomplet de viatges!

On anem!
Ara la predispossició dels dos ha canviat i els seus projectes també. L'Anna té com objectiu de confeccionar un bloc de muntanya dedicat a la collita del bolet. De moment coneix varies zones boscoses on trobar el Pinatell, el Camagroc i les Trompetes de la Mort, les dates de collita i els plats on millor poder gaudir de cada varietat de bolet.
L'Andreu continúa amb l'afició a la fotografía i amb conèixer una mica més la muntanya ...ara però l'ALTA muntanya.
Els dos tenim com ha projecte de coronar el màxim de cims dels Pirineus..de tot els Pirineus!
Per aixó hem confeccionat una web (de moment allotjada en un servidor gratuït) i on volem acollir tots aquests cims com a panoràmiques de 180º: Clica l'àlbum incomplet de PirineusS.cat

Per què Òrrius Team!
A principis del 2014 voliem crear un blog dedicat a la muntanya i on allotjar totes les nostres sortides i excursions ...amb fotos, videos i tracks.
Quin nom voliem fer servir pel nostre blog i que no sigues personalitzat?  doncs molt sencill!
Ja hem comentat que som d'Òrrius i molt vinculats a les activitats del poble, (sempre que no interfereixi amb alguna sortida a la muntanya ...clar!) com el Pessebre Vivent, o les sortides de l'Andreu de Scéllecs:



I vam decidir de possar-li el nom del nostre poble que tant ens agrada.
Un equip de dos orriencs a la recerca del cim perdut!

Pàgina en construcció.






Exposició de fotografíes



Aquest va ser el nostre eslògan de la nostra primera exposició de fotografies panoràmiques de muntanya. Simplement és una manera d'apropar la muntanya, encara que sigui en fotografies, a la nostra vida quotidiana. Aquestes panoràmiques de muntanya recullen moments fugassos i puntuals on la llum, el color i l'atmòsfera es possen d'acord per ser captats per una càmera fotogràfica.
Ja hem acabat la nostra Festa Major (Òrrius-2016) i també l'exposició a la "Sala de Plens" de l'Ajuntament d'Òrrius. 
M'agradaria poder donar les gràcies a tots aquells que ens han ajudat en el procés.
En primer lloc, volem agrair a Manuel Cusachs per la seva orientació i l'ajuda tècnica, que han estat essencials. Donar les gràcies a la Maite i a la Pepita que porten les gestions municipals d'una manera prou profesional i eficaç. També agrair molt especialment a en Pere Puig que com a regidor de serveis ens va donar totes les facilitats possibles per tirar endavant aquesta exposició, així com en Jordi Rull i a la comissió de festes pel bon funcionament de la Festa Major. 
Per últim fer menció a molts veïns i veïnes que m'han donat petits consells i suggeriments al respecte.
La nostra primera exposició va ser tot un èxit tant de públic, com de felicitacions i crítica rebuda ...no em fa falta ïaïa! ;). 
Va sorprendre, i molt, el tipus de fotografia (panoràmica de 30x90), la qualitat del suport (light panel de 2 cm) i per la resolució de les imatges. Pels visitants veïns d'Òrrius va agradar la varietat de les fotografies de muntanya (crestes, cimalls, canals, cingleres...) i molt especialment dues panoràmiques del poble d'Òrrius. Una d'elles fotografiada a prop del turó Moro Negre (imatge habitual) i l'altra des del turó de Céllecs (gens habitual).
Pels amants i coneixedors de la muntanya es van traslladar, per uns instants, a qualsevol vall o collada en ruta a un refugi, o potser van gaudir d'aquella canal o cresta de camí a un cim.
Encara que el material exhibit va ser el correcte per les dimensions del local, potser va faltar informació en cada una de les panoràmiques per localitzar i ubicar les fotografíes en el seu context real a la muntanya ...una cosa a millorar!
Andreu i Anna.
Per finalitzar deixo quatre fotos fetes en el moment de l'exposició a la Sala de Plens de l'Ajuntament d'Òrrius. Són les que vam poder fer en aquell moment mentres no compartiem explicacions i comentaris amb els visitants.
Aquí trobareu totes les fotografies de l'exposició i un petit comentari informatiu en cada una de elles. 

Exposició Juliol del 2016 -Festa Major d'Òrrius-

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook