Spain
Spain
Spain





Total de visualitzacions de pàgina:

Set GORGS de la Cabana -Audiovisual-

Aquesta entrada només vol ser una aproximació en video de tots els gorgs de la riera d'Estiula. La posició en el post ve donada per ordre de trobada o visita a mesura que anem enfilant el torrent d'Estiula amunt.

Gorg de la Cabana




Gorg de la Tosca





Gorg de l'Olla




Gorg de la Bauma






Gorg del Forat





Gorg Petit del Colomer






Gorg del Colomer

Puig Ou i Talló

Sortida circular per una de les zones més emboscadas i embardissada de l'Alta Garrotxa. Sortirem des de la carretera de la "Vall del Bac", en un revolt a uns 9 km de Sant a Pau de Segúries i on comença una pista que mena a l'ermita de Sant Andreu de Porreres. Sembla ser que aquesta ermita i la casa adosada, habita gent de la zona possiblement ramaders, i per tant no és un monument de visita lliure. Nosaltres, per no perturbar la tranquilitat dels propietaris, farem la ruta dels dos cimalls i evitarem de entrar dins l'espai de l'ermita i la casa. El track d'aquesta ruta, al Wikiloc, també reflecteix aquesta variant.

´






Mapa de la sortida







Fitxa tècnica
Distància:...................... aprox. 12.50 km.
Temps:........... 6 hores amb moltes parades.
Desnivell:....................... aprox. 850 mts.
Dificultat:.................................... fàcil.
Circular:........................................ Si.
Cartografía:..... alpina_alta_Alta Garrotxa 2011.
                                           Observacions:.................. No trobarem cap camí amb passos de certa dificultat. Hem de tenir en compte que és una zona emboscada i exuberant de vegetació, per tant hem de orientar-nos sense pressa i utilitzant el gps si és possible.







Baixar track de Wikiloc
Powered by Wikiloc








Deixem la furgo-camper en un revolt de la carretera de la "Vall del Bac" (Sant Pau de Segúries - Castellfollit de la Roca). És un lloc estret però hi ha espai per alguns vehicles.
Aparcament al costat de carretera.






Del mateix revolt surt una pista forestal que mena a l'ermita de Sant Andreu de Porreres i a les runes del Mas el Triadú (en la foto inferior itinerari de color blau). Aquesta pista la farem de tornada dels dos cims, nosaltres agafarem ara una direcció diferent. (Én la foto inferior itinerari de color vermell).






Quan vam ser nosaltres no vam veure cap marca o fita del corriol que haviem d'agafar, però vam encertar. Aquest corriol el trobarem a poquets metres de la pista de l'ermita.





Encara que no ho sembli és el sender correcte de pujada. Tampoc trobarem marques o fites, i de vegades la traça del corriol desapareix. Amb tranquilitat, paciència i l'ajuda del gps ens en sortim.







En poc més de mitja hora de caminar pel mig del bosc, trobem el primer tram de pista i que utilitzarem durant poca estona.
Aquesta pista enllaça massos de la zona, i es sol utilitzar per feines de ramaderia.









Més amunt, sis minuts, trobem el coll de Creuers. En aquí abandonem la pista, i agafem un sender (embardissat) a mà dreta.
Reconeixarem la collada per la tanca de l'esquerra de color verd.







Després ve un llarg flanqueix per la capçalera del torrent de les Serres. El sender és evident i marcat amb marques blanc-grogues de PR (en el mapa alpina no reflecteix cap sender reconegut).
Trobarem moltes marques de PR pel camí.

La vegetació principal en aquest indret és de faig i roures.





Entre l'arbreda podem identificar "l'agulla de Rupit" i les cingleres del Collsacabra en la llunyanía.
Inconfusible.






Després de uns dos km de caminada, arribem a una pista forestal. Girem a la dreta i enfilem pista amunt.





Pel camí trobem una abeurador de bestiar, o això sembla. També podría ser una font, però no està senyalada en el mapa Alpina.








També trobarem una tanca de pista de color verd, si aneu en gps no és important de conèixer aquesta tanca, si no utilitzeu gps ens indica que hem de girar a la dreta 180º.








La pista ens porta fins a la collada de l'Arrencafels, on abandonarem la pista girant a la dreta i enfilant el camí en direcció al Puig Ou.







Seguim pujant pel que ens sembla un tipus de pista. Després travessem un alzinar i ja tenim a vista el vèrtex geodèsic del cim.







El Puig Ou, un cim amb unes vistes impressionants del Pirineu més proper.










Els detalls de les muntanyes del Pirineu Oriental és el de la foto inferior.








Uns metres més al sud i a la mateixa altura, hi ha un mirador de la vessant més meridional de la muntanya. Des del mirador tenim una vista del proper cim en pujar, el Talló.
En vermell la ruta a seguir.






Arrecerats a prop del mirador (bufava una mica d'aire) passem compte del dinar campestre. Després tornem al vèrtex, per davallar per la vessant nord est.
Al principi no tenim unes referències clares del lloc per on baixar, però de seguida trobem fites molt evidents pel camí.






Ja a baix enllacem amb una pista forestal i seguim en direcció est sud-est. Hem de vigilar per què hi han un parell de bifurcacions pel camí que ens poden desorientar.
Al fons a l'esquerra tenim el cim del Talló, hem d'anar en aquella direcció.

Som a prop de la font de Resclusanys i encara veiem el Talló al fons.






Podríem arribar a la collada de Resclusanys, però preferim de conèixer la font del mateix nom.
Font de Resclusanys.

Font de Resclusanys.








Hem de vigilar al continuar el nostre camí per les torrenteres de Resclusanys per què ens poden desorientar. Al ser una zona baixa i amagada no tenim unes referències clares per on seguir, i la senyal del gps també es pot perdre o despistar.  
Abans de la font seguiem unes marques grogues, però ara no les trobavem. Al final vam seguir un sender que passava per sobre de la font en direcció sud, i que de seguida gira 180º nord.
Un rotllo sí, però ens en vam sortir de l'embolic.
Sortim del torrent i enfilem les pendents de les "Colladiques" per anar a buscar el camí carener del Talló

Ara no trobem les marques grogues, però hi han de color verd-carbassa que menen al cimall del Talló.





Arribem a la punta cimera de la muntanya, el Talló, envoltada d'espessa vegetació. 
Evidentment impossible de fer unes panoràmiques des de la fita cimera, però ja les tenim des del cim anterior.

Selfie des de la punta cimera del Talló.






La baixada la farem per un sender diferent al de pujada, però tampoc veiem la traça de cap corriol evident de baixada. Primer seguim direcció sud, per anar girant a ponent, i aviat trobem l'indici d'un sender.
Direcció sud sense trobar cap senyal de baixada, i envoltats de vegetació d'alta muntanya.






Aviat trobem el que sembla una traça de camí. L'estaca també ens confirma que per allí passa gent, però no és fiable per què pot desaparèixer amb el temps.
En aquí anem girant direcció a ponent (oest).





Ara la davallada és més dreta i vertical, però baixem sense cap problema. 
La vegetació i el matollar comença a ser més espessa i variada.

També trobem fites d'orientació i el sender és més trepitjat. Molt de tant en tant veiem marques grogues.





Ja hem superat, de baixada, els "Cingles dels Bàlecs" i comencem a veure senyals d'activitat humana. En aquest cas d'activitat passada, per que ens acostem a les runes del Mas el Triadú.






El Mas el Triadú un casalot inmens i amb algunes edificacions que l'acompanyen. Ara sembla abandonat i sense cap actuació de millora per revertir la degradació que pateix dia a dia.
Al fons en la llunyanía veiem el Puig Ou.





A partir d'ara la nostra ruta serà per pista fins arribar a la camper. Portem bon horari i no necessitem d'agafar cap drecera per escurçar temps.
Una vista panoràmica des del coll del Triadú.





Teniem la intenció de visitar l'ermita de Sant Andreu de Porreres, però un cop "in situ" vam veure que estava habitada (també la casa annexa) i vam decidir de no destorbar els seus pobladors.
Sant Andreu de Porreres. La casa on viuen els nous propietaris és a la dreta i no surt en la foto.





Es veritat que les marques grogues que trobavem ens portava fins a l'ermita i continuava sender avall, com que hem canviat l'itinerari seguim per la mateixa pista forestal.
No fem cas de la creu groga de l'arbre que ens indica la direcció incorrecta.





Una llarga i arranjada pista forestal, envoltada de fagedes i rouredes, que mena a la carretera de la "Vall del Bac". 








Arribem al final, amb la porta metàl·lica que vol barrar el pas als vehicles forasters.
Ja veiem la nostra camper a l'altre banda de la riera.





Una excursió curta, però molt treballada en relació a la ruta utilitzada, amb poques o cap fita, ni marques,  moltes bardisses, senders desdibuixats...
També destacar que només hem vist gent als cimalls assolits (Puig Ou i Talló), durant la ruta cap excursionista.
Sortida gener del 2019

Mapa interactiu

Aquest mapa de Google us ajudarà en la recerca de sortides o excursions que hem fet i resenyat des de que som bloguers. 
Les icones de color vermell corresponen a sortides de senderisme i alguna ferrada. Les de color blau són ascensions d'alta muntanya, majoritàriament de la zona dels Pirineus. Per últim les icones de color groc són sortides o travesses d'alta muntanya, però per coronar exclusivament muntanyes de més de tres mil metres d'altura. 






Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook