Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team dissabte, 28 de novembre del 2020

 Literalment, aquesta sortida no la començo des del
mateix municipi de Setcases, si no que la faig des d'on he aparcat la furgo-camper, que és en un voral de la carretera Setcases-Vallter (C-771), a prop de la pista forestal que duu al municipi d'Espinavell. Val a dir que aquesta vall se la conèix com la vall de Carlat.

Travesso les aigües del riu Ter, com puc (l'aigua baixa amb ganes i no hi ha rocallam per ajudar a superar el torrent sense mullar-te), i enfilo la pista ziga-zagues amunt.



 Quant s'acava la pista forestal que segueixo, millor dit,
quan trobo la primera tanca de fusta d'aquesta pista, és quan enfilo prat amunt sense descans, 1.000 mts de pujada fins el cim de les Borregues/Pastuira. Primer segueixo la tanca de filferro que delimita una finca de l'altra i després continuo sense un camí evident, camp a través, sempre amunt. A mig camí trobo unes vaques que no em perden de vista en cap moment i em fa gràcia de gravar-les.


Panoràmica Borregues/Pastuira
Finalment arribo a la punta cimera més alta de la sortida (2690 m) i començo a gravar en video i fer quatre fotos per inmortalitzar la gesta. En el moment de gravar en video, un arribat excursionista em "renya" quan escolta que comento que he coronat el Puig de les Borregues, "de cap manera s'anomena les Borregues el  pic, de la serra del Catllar, que està fitat amb un piolet el seu cimall. Sempre se l'ha conegut com a Pastuira". He llegit que els habitants de la zona el conèixen com el Pastuira, de 2690 m, i que el Puig de les Borregues és un turó separat del Catllar, del qual l'he trepitjat anteriorment. De totes maneres en el ICGC s'el coneix com Les Borregues, i no com a Pastuira.


No es veu gens de neu per enlloc, només quatre clapes a la cara nord del Puigmal, molt diferent de com estava setmanes abans. Tampoc fa fred, ni vent, ni boira, i sí una temperatura agradable i una visibilitat envejable.  Poca estona després continuo la ruta, primer crestejant els cims de la Coma de l'Orri i finalment davallant per la Coma de l'Orri. En aquí si hi han fites d'orientació i un sender bastant traçat. Després de molta estona arribo al pont-passarel·la que hi ha prop del Pla de la Molina, i per carretera asfaltada fins a la furgo-camper.



Fitxa tècnica
Distància:...................... aprox. 15.40 km.
Temps:........... 7 hores amb moltes parades.
Desnivell:....................... aprox. 1.350 mts.
Dificultat:......................................... fàcil.
Circular:.............................................. Si.
Cartografía:... alpina_puigmal_nuria_ulldeter.
                                           Observacions:.................................El camí el farem, de primer, per pista forestal molt evident. Quant abandonem aquesta pista (waipoint "Tanca de fusta" a Wikiloc), enfilarem prat amunt sense un camí evident a seguir, i sense marques ni fites que ens orientin.

Baixar track de Wikiloc: 



Panoràmica Borregues/Pastuira:
Sortida, novembre del 2020

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook