Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team dijous, 5 de novembre de 2020


Sortida semi-circular per coronar el cim del Comabona des de la baga de Murcarols i Gresolet. 

Des del coll de la Bena (a prop de la localitat de Gisclareny) agafem una ampla i condicionada pista forestal fins arribar al coll de Bauma (Punt d'arribada o sortida de diferents excursions; santuari de Gresolet, Pedraforca, Comabona ...) 

Nosaltres enfilarem un sender molt trepitjat i senyalitzat amb marques de pintura blanc-verd, un sender que puja de valent (800 mts de pujada directa) seguint la torrentera o canal de Coma Bona fins arribar dalt del fil carener de la serra de Cadí

A 2400 mts d'altura ja trobem neu, amb poc gruix i molt trasformada, però que de vegades dificulta la pujada. 




En poca estona, doncs, coronem el Comabona, sembla ser que som els primers (i potser els únics) excursionistes que visitem el cimall. Fa una mica de vent molest, així que fem una selfie de cim, quatre fotos per arrodonir el reportatge i cap avall. 

Retornem al punt de la carena on haviem arribat anteriorment seguint el sender blanc i verd (aquell corriol que seguia paral·lel al torrent de Coma Bona i que assoliem un desnivell de 800 mts sense parades). No baixem pel mateix sender, sinó que anem a buscar un altre de diferent (per la pleta de la Guilla) i molt més variat en quant a paisatge i dificultat (atenció el flanqueix per aquest camí en època de neu, sembla perillós i un pèl perdedor si no es coneix la contrada). 

També haurem de baixar el mateix desnivell que en la pujada, però ho farem amb més tranquilitat i de manera gradual. 



Aprofitem que els núvols s'allunyen i el sol treu el cap per gaudir de millors vistes i paisatges col·lorits😜🌋⛰️ 

Arribem al coll de BAuma, però no continuem per la pista que hem utilitzat al matí sinó que utilitzem un corriol, també marcat amb senyals blanc-verd, i que ens conduirà al punt d'inici (el coll de la Bena). 

Fins aquí el resum de la crònica resenyada d'aquesta excursió.

Fitxa tècnica
Distància:...................... aprox. 10.00 km.
Temps:........... 7 hores amb moltes parades.
Desnivell:....................... aprox. 1.200 mts.
Dificultat:......................................... fàcil.
Circular:.............................................. Si.
Cartografía:............. alpina_moixeró_2011
                           alpina_cadí_2011.
                                           Observacions:.................................El camí de baixada, per l'herbada pleta de la Guilla, és poc traçada i haurem d'orientar-nos per les marques blan-verd que trobarem en tot el sender. En època de neu sembla ser una ruta un pèl delicada per pujar al Comabona.

Baixar track de Wikiloc: 
Powered by
Sortida, octubre del 2020

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook