Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team dimecres, 1 de juliol de 2020

Què sabem d'aquesta canal?
És una conducció d'aigua, feta de pedres lligades amb ciment amb un coronament de taulons de fusta (esporàdicament amb formigó, quan les circunstàncies ho demanen). La canal arrenca de la banda dreta de la resclosa del riu  Freser superior i, després de recórrer uns 4 km, conecta amb el riu de Núria, per alimentar, alhora, les centrals de Daió i del Freser superior.  És posible d'accedir a la canal, tant per la vessant est (Gorgues del Freser), com per l'oest (Gorgues de Núria), i també és possible de moure's en un sentit o en un altre, sempre que respectem l'entorn i tolerem el vertigen. A l'estar en funcionament el seu manteniment és constant i periòdic, i per facilitar les anades i vingudes dels operaris hi trobarem un nombre important de passamans i cables de vida per assegurar el transit dels mateixos.
Aquí tenim un nou video que vol resenyar la sortida per aquest bonic racó del 'Ripollès' a prop de la població de Queralbs.

Ara mateix, després de la pandèmia (Covid19), posem en marxa el Canal You Tube d'Òrrius Team, per resenyar i contar les nostres sortides en video. Tenim la il·lusió de fer-ho amb una càmera portàtil (Sony Action Cam), amb la compacta Nikon coolpix A900 i el smartphone Samsung S7. Properament ens acompanyarà algun drone de nova generació que sigui portàtil i pràctic d'utilitzar.
Si voleu rebre contingut interessant i amè relacionat amb la muntanya subscriu-te al Canal You Tube d'Òrrius Team.



Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook