Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team diumenge, 19 de gener del 2014

Sortida circular per la zona de Collsacabra,visitant les Cingleres
de l'Avenc i de Moltorer (Tavertet)...i els pobles de Rupit i de Tavertet.
Mapa de la sortida.










Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc









Aparquem el cotxe al Coll de Pendís, cruïlla del camí de Montdois i la carretera de Rupit-Sau (GR-2.2) i enfilem la carretera direcció a Rupit.A prop de l'ermita de Sant Joan de Fàbregues trobarem un descampat, al costat dret de la carretera, on serveix d'aparcament per qui vol visitar el Salt de Sallent.










La intenció era de creuar el torrent i seguir el camí fins a Rupit per la marge dreta del mateix torrent o riera. Però la força de l'aigua ens va desaconsellar l'intent (la nit anterior va ploura amb ganes) i vam agafar un corriol embardissat que sortia a prop...fins a retornar a la carretera inicial (també GR-2.2)








Abans d'arribar a Rupit vam trobar un desviament a la dreta que ens portava al poble, molt aconsellable ja que es pot visitar el Salt de Molí, l'ermita de Santa Magdalena i el l'entorn del marge esquerra de la riera de Rupit....fins arribar sota del conegut pont penjat de Rupit !
El poble de rupit des de la riera.


El pont penjant de Rupit.


  






Després de fer algunes fotos i dinar reprenem el camí.  Tot sortint del carreró, que dona al pont penjat, tombem a l'esquerra seguint les marques del GR-2...direcció Tavertet!
En la foto la cruïlla que trobarem a continuació:







I seguidament arribem al camí de la Palomera, un punt on podem despistar-nos! La senyal indica el camí a seguir, com indica l'Anna en la primera imatge. Però nosaltres girarem a la dreta en la direcció on senyala l'Anna.







A 40 mts tornarem girar, en aquest cas a l'esquerra! 
Sempre seguirem les moltes senyals del GR-2 en direcció a Tavertet.







Arribem al Coll de Rajols i al Mas del mateix nom, no més ens queda cinc km i escaig per arribara Tavertet...per una pista cimentada i planera!








És una llàstima la boira que invadeix la zona i que no ens deixa contemplar les increibles vistes que podriem gaudir mentres passejem per la llarga cinglera...primer el cingle de l'Avenc i després la de Moltorer (Tavertet).
Arribem a poble i fotografíem petites coses i també de grans que amagen els seus carrers.







Abans d'abandonar el poble la boira ens dona una treva.
A l'esquerra algunes cases de Tavertet i davant, al fons, el cingle de Moltorer.







Arribats al poble  i situats a la Plaça de les Guilleries i a prop del mirador, buscarem un camí que davalla per la cinglera en direcció a la Vall de Sau, per una zona accesible i fàcil.














Aquest corriol sembla que comença amb unes marques blaves, però així que anem baixant les anem perdent. 
També ens ajuda algunes fites disperses i algun rètol que ens indica la direcció del Salt de l'Avenc, ja que el camí passa per la zona.
Trobarem algun camí de baixada directa, però nosaltres triarem el que ho fa en diagonal cap a l'esquerra.










Al passar pel Mas de Surroca, ja podem dir que ens queda poc per trobar la carretera cimentada i aproximadament mitja hora més fins arribar al Coll de Pendís on tenim el cotxe.







 Deixo un sencill però simpàtic video del Salt de sallent: 

           


Sortida Gener del 2014










 Em pots seguir al Facebook!

2 Comment

  1. fantàstica ruta , una mica llarga per mi, però buscaré alternatives.

  2. Hola Ricard,
    Sí, és llargota també per nosaltres.
    Fer-la sempre a l'estiu que el dia s'allarga ;)

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook