Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team diumenge, 21 d’octubre del 2018


Som l'Anna i l'Andreu i aquesta vegada deixem la furgo-camper a casa i decidim de passar uns dies a Núria, a l'hotel "Vall de Núria", al costat mateix del Santuari de Núria.
No farem meditació, ni relaxació mental o físic, farem un descans actiu. Tota la muntanya que poguem fer en els poquets dies de la nostra estada en aquest paratge imcomparable. Les sortides programades són l'Olla de Núria, els pics més orientals de Núria (Torreneules, Coma del Clot i Fontnegra) i una matinal sencilla pel bosc de Sant Gil, al costat mateix del Santuari.
Deixem el cotxe al pàrquing de Queralbs-estació i pugem a Núria amb el cremallera. En el mateix preu de l'hotel, està inclòs tots els viatges amb el cremallera, fantàstic.


El santuari de Núria està envoltada de muntanyes de més de 2500 mts d'altura, vagis on vagis trobaràs senders i corriols que s'enfilen muntanya amunt. Observant les muntanyes de Núria en la distància, molta distància hi ha un pic muntanyenc que es destaca entre el relleu d'altres munanyes, i és el pic Torreneules. (ex: des de la serra del Moixeró, o les muntanyes d'Ulldeter...) 
De vegades podem distingir-lo en companyia del seu bessó "Coma del Clot", amb aquesta vista des de la serra del Catllar

Ruta de la sortida






Fitxa tècnica
Distància:.................................................................. aprox. 11.50 km.
Temps:......................................................... 7 hores amb moltes parades.
Desnivell:.................................................................... aprox. 950 mts.
Dificultat:.......................................................................... moderada.
Circular:.................................................................................... Si.
Cartografía:....................................... alpina_puigmal-vall_núria-ulldeter_2016.
Observacions:......................................................... Atenció! Al principi de l'excursió, al passar per l'alberg "Pic de l'Àliga", ens podem desorientar per falta de marques i fites. També és un punt fosc el travessar el torrent de Fontnegra i agafar la direcció correcta de pujada. 
Recordar que la pujada i baixada del Torreneules és millor per la vessant septentrional (nord) de la muntanya.







Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc











En el segon dia de muntanya volem visitar els pics més orientals de Núria, una circular pels cimalls del Torreneules, Coma del Clot i el Fontnegra.
Ens llevem tranquilament i baixem a l'ampli menjador de l'hotel. En poc estona donem cumpliment de l'esmorçar, i de seguida ja som fora per iniciar la sortida. Activem el gps a l'estació del cremallera, des d'aquí començarem el track de la sortida.
Travessem les vies del cremallera...

...per acostar-nos a l'estació del telecabina, "Coma del Clot", que ens portarà a l'alberg "Pic de l'Àliga".





Arribem a l'alberg Pic de l'Àliga sense esforç, per això agafem el telecabina, a part de ser de franc per allotjar-te a Núria.
Sortim del telecabina  per travessar l'esplanada o pati de l'alberg i siturar-nos al cantó est del mateix pati.





Hem de vigilar en aquesta zona, si no ho coneixem, perque seguir la direcció de la senyal ens pot portar ha desorientar-nos un pèl. La direcció del Torreneules és la correcta, però el problema és que no hi han fites ni marques que ens ajudin a trobar el sender correcte del Torreneules. Haurem de remontar les pendents herbórees, amb tendència a bascular cap a l'esquerra per ensopegar amb el sender evident i traçat. 
Aquest pal indicador el trobarem a tocar del pati de l'alberg, entre altres senyals ens marca la direcció del Torreneules.





El sender ens portarà a la torrentera de Fontnegra, i l'haurem de travessar seguint i localitzant alguna fita dispersa. També és una zona amb poca traça de camí, recomano seguir el track i reorientar-nos en la pujada.
En vermell l'itinerari a seguir.





Mentres remuntem les pendents, del "Serrat de les Pedrisses", observem la boira que comença a pujar per les "Gorgues de Núria".
Al fons de les dues fotos superiors veiem el cimall del Puigmal.





Enfilem pujada amunt, per la carena el "Serrat de les Pedrisses", no tenim cap problema si seguim les fites. 
Per culpa de la boira no vam poder contemplar la majestuositat de les dues muntanyes bessones (Torreneules i Coma del Clot) a mida que ens apropem.
Així que la boira amaina (momentàniament) fem foto.





Arribem a la "collada de Torreneules" (2561 m). Un coll emplaçat entre dues muntanyes importants de la zona.
Al fons, entre les dues muntanyes, podem observar la "Serra de la Vaca" i alguns cims de les muntanyes d'Ulldeter.





El Torreneules es deixa veure o s'amaga segons el moviment de la boira.
L'ascensió, al Torreneules, la farem per la banda esquerra (vessant nord), segons la veiem des del coll.


No hi ha cap zona de grimpada, només caminar.






L'oratori de Sant Eudald, forjat amb ferro, ens a saluda així que arribem a dalt del Torreneules (2713 m). La boira també sembla que ens vol acompanyar en coronar cim.





Encara és d'hora i la gana no ens tormenta, així que no parem per dinar. Fem algunes fotos, passades per la boira, i en poca estona tornem a baixar.
Com ja es veu, la boira impedeix d'agafar bones vistes i panoràmiques. Per constatar que les vistes del Torreneules són espectaculars, cliqueu aquí per visualitzar una panoràmica d'una sortida anterior.





Baixem a la collada de Torreneules, i continuem en direcció al Coma del Clot, el següent cim en visitar.
La boira al coll és evident.





Arribada a la punta cimera de la Coma del Clot (2739 m). Aquesta muntanya és al mig del Torreneules i del Puig de Fontnegra, entre totes tres formen la "Serra de Torreneules".
En un racó, arrecerat de l'aire, donem compte dels entrepans que portem.





Després de fer un mos, reprenem el nostre camí vers al següent cim, el Puig de Fontnegra. Primer davallem en direcció al "Collet de Fontnegra".
Per les fotos (superior) veiem que la baixada no té cap dificultat.








Arribem a l'ample coll de Fontnegra (2663 m). En la foto inferior veiem, a l'esquerra les muntanyes occidentals de Núria i a la dreta les orientals del "Serrat del Mig". Totes elles, excepte el Superior de la Vaca, formen la coneguda "Olla de Núria".






En poca estona arribem al cim del Puig de Fontnegra (2728 m). En la panoràmica inferior podem veure alguns dels cims que hem visitat o visitarem en aquesta sortida, com el Torreneules i el pic de l'Àliga.






Abandonem el Fontnegra per la vessant més occidental, la mateixa per on s'allarga la carena "Serrat de la Coma del Clot".
En la foto superior veiem les muntanyes nord i occidentals de Núria. El Puigmal és el de l'esquerra del tot.


En els primers metres de baixada no trobarem cap sender evident per on fer-ho, és als peus del Fontnegra que el camí sí que es fa evident i fressat.


La boira que veiem en la foto superior, es troba a la capçalera de les Gorgues de Núria. Aquesta boira a anat ballant durant tot el dia, aumentant i disminuïnt, voltant cap a ponent o a llevant.


El pic de la Pala no el visitarem, el pic de l'Àliga si. Sota mateix d'aquest últim pic hi ha l'alberg "Pic de l'Àliga", i més allunyat el santuari de Núria.





Coronem el sencill pic de l'Àliga (2422 m). Des del mateix cim no podem veure l'alberg, ja que un llomet pedregós de la mateixa carena "Serrat de la Coma del Clot" ens ho impedeix. Si que podem contemplar tota l'extructura del santuari, i la majoria de muntanyes de Núria.









El camí de baixada, fins a l'alberg, va fent ziga zagues per així suavitzar el fort desnivell. Si que trobarem alguna drecera per escurçar distància, però després l'esforç augmenta.
Arribo a l'alberg "Pic de l'Àliga" (2122 m). 
En aquí puc continuar la baixada per una pista (amb forta pendent), per un sender evident (GR 11.7) o agafant el telecabina de la "Coma del Clot", un telefèric que conecta l'estació del cremallera a Núria, amb el alberg Pic de l'Àliga.
L'alberg "pic de l'Àliga", en una sortida anterior.





Si al matí hem agafat el telecabina per no carregar genolls gratuítament, ara de tornada també l'agafem.






Ja tenim a la vista l'estació del cremallera, són els últims metres d'aquesta excursió, fins la propera.
Sortida agost del 2018.

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook