Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alta Muntanya -Catalunya-. Mostrar tots els missatges

Gra de Fajol Petit

Curta matinal al pic de Gra de  Fajol Petit (o de Baix), al circ d'Ulldeter.És una circular amb pujada per la tartera/canal N-W del bloc muntanyós del Gra de Fajol Petit i baixada per la canal/tartera NW (altrament anomenada canal de l'Isard). Tan una canal, com l'altra no tenen pasos de una dificultat tècnica elevada ni de patis exposats, però sí que hom ha d'estar acostumat a les grimpades i enfilar-se per pendents similars.




Fitxa tècnica
Distància: ±4.50 km.
Desnivell: ±550 m.
Dificultat: Moderada/difícil.
Temps 4 h.
Circular: Si.
Metereologia:  
Assolellat, sense núvols i molta calor. Una brissa fresqueta esmorteïa la temperatura.
Baixar track de Wikiloc: 
Powered by Wikiloc





Aquí la dificultat resideix en trobar la canal NE correcta de pujada, en una sortida anterior no vaig trobar-la i ara torno per esmenar l'error.
De pujada per una pista d'esquí de Vallter 2000 i abans de trobar el refugi d'Ulldeter, girarem a esquerra i enfilarem una tartera de grans blocs de pedra.



Una vegada hem superat la tartera de grans blocs de pedra, anirem a buscar la canal de pujada. Les fotos de baix volen ajudar a visualitzar aquesta canal i les zones més amables de grimpar,  però ens ajudarà millor si trobem les fites que hi han de manera dispersa.




La foto següent mostra la canal des de dalt.






Arribo a dalt, faig un mos i continuo el camí.
Gra de Fajol Petit 2.567 m. 




 Arribo al coll de la Canal dels Isards i m'adreço a l'inici d'aquesta canal. Una visible fita  indica la seva ubicació.





És una canal descomposta i desfeta i hem de vigilar en no desplaçar pedres o roques que puguin caure canal avall.
De baixada m'adreçava cap a l'esquerra per facilitar el descens, o almenys a mi em semblava que era més fàcil davallar.
El final de la canal acava amb una extensa tartera. Recordar que al marge esquerra trobarem un corriol de sortida que ens portarà al refugi d'Ulldeter. 




Aquí una foto d'aquest sender. 
Aquest camí ens ajudarà a sortir d'aquesta zona pedragosa i arribar fins el refugi d'Ulldeter i d'aquí a l'aparcament inferior d'Ulldeter.
Sortida, juliol del 2022




Bastiments i Bacivers


Aquesta és una sortida sencilla, estiuenca i sense cap 
dificultat afegida. 
Sortim des de l'aparcament superior de l'estació d'esquí de Vallter 2000, i assolim la carena per la collada de la Marrana i l'abandonem pel coll de la Geganta. 
En la baixada agafem un sender poc utilitzat (Hi ha waypoint d'inici al track de la sortida) que ens portarà, seguin fites i ruta amb n°3, fins a la cafeteria "Les Marmotes" de l'estació d'esquí on gaudirem d'una cervesa fresqueta. 


Fitxa tècnica
Distància: ±10.50 km.
Desnivell: ±800 m.
Dificultat: Fàcil.
Temps 7 h.
Circular: Si.
Metereologia:  
Assolellat, sense núvols i molta calor. Una brissa fresqueta esmorteïa la temperatura.
Baixar track de Wikiloc: 
Powered by Wikiloc




De camí al coll de la Marrana fem una breu visita al refugi Vell d'Ulldeter.
Darrera dels restes del refugi veiem a l'esquerra el Gra de Fajol Petit i a la dreta el Gra de Fajol Gran.



Vista des del coll de la Marrana.



Aquí la Creu del Bastiments. 
Seguidament visitàrem el vèrtex i el "Piolet" del mateix bloc muntanyós del Bastiments.



El pic del Bacivers.




Arribem al coll de la Geganta. En aquí no agafem la carena muntanyosa que s'enfila en direcció al pic de la Dona, sinó que davallem en direcció al circ de Morens, on trobarem le moltes pistes de Vallter 2000.





Baixem seguint la traça evident del camí fins a trobar un sender poc trepitjat a mà dreta (Waypoint en el track de la ruta). És un sender  amb fites i marques vermelles amb el n°3, que ens portarà fins a la cafeteria més alta de Catalunya, les "Marmotes" de l'estació d'esquí Vallter 2000.



Aquí la cafeteria "Les Marmotes", la més alta de Catalunya amb 2535 m.
Sortida, juliol del 2022.

Pastuira/Borregues des de Setcases

 Literalment, aquesta sortida no la començo des del
mateix municipi de Setcases, si no que la faig des d'on he aparcat la furgo-camper, que és en un voral de la carretera Setcases-Vallter (C-771), a prop de la pista forestal que duu al municipi d'Espinavell. Val a dir que aquesta vall se la conèix com la vall de Carlat.

Travesso les aigües del riu Ter, com puc (l'aigua baixa amb ganes i no hi ha rocallam per ajudar a superar el torrent sense mullar-te), i enfilo la pista ziga-zagues amunt.



 Quant s'acava la pista forestal que segueixo, millor dit,
quan trobo la primera tanca de fusta d'aquesta pista, és quan enfilo prat amunt sense descans, 1.000 mts de pujada fins el cim de les Borregues/Pastuira. Primer segueixo la tanca de filferro que delimita una finca de l'altra i després continuo sense un camí evident, camp a través, sempre amunt. A mig camí trobo unes vaques que no em perden de vista en cap moment i em fa gràcia de gravar-les.


Panoràmica Borregues/Pastuira
Finalment arribo a la punta cimera més alta de la sortida (2690 m) i començo a gravar en video i fer quatre fotos per inmortalitzar la gesta. En el moment de gravar en video, un arribat excursionista em "renya" quan escolta que comento que he coronat el Puig de les Borregues, "de cap manera s'anomena les Borregues el  pic, de la serra del Catllar, que està fitat amb un piolet el seu cimall. Sempre se l'ha conegut com a Pastuira". He llegit que els habitants de la zona el conèixen com el Pastuira, de 2690 m, i que el Puig de les Borregues és un turó separat del Catllar, del qual l'he trepitjat anteriorment. De totes maneres en el ICGC s'el coneix com Les Borregues, i no com a Pastuira.


No es veu gens de neu per enlloc, només quatre clapes a la cara nord del Puigmal, molt diferent de com estava setmanes abans. Tampoc fa fred, ni vent, ni boira, i sí una temperatura agradable i una visibilitat envejable.  Poca estona després continuo la ruta, primer crestejant els cims de la Coma de l'Orri i finalment davallant per la Coma de l'Orri. En aquí si hi han fites d'orientació i un sender bastant traçat. Després de molta estona arribo al pont-passarel·la que hi ha prop del Pla de la Molina, i per carretera asfaltada fins a la furgo-camper.



Fitxa tècnica
Distància:...................... aprox. 15.40 km.
Temps:........... 7 hores amb moltes parades.
Desnivell:....................... aprox. 1.350 mts.
Dificultat:......................................... fàcil.
Circular:.............................................. Si.
Cartografía:... alpina_puigmal_nuria_ulldeter.
                                           Observacions:.................................El camí el farem, de primer, per pista forestal molt evident. Quant abandonem aquesta pista (waipoint "Tanca de fusta" a Wikiloc), enfilarem prat amunt sense un camí evident a seguir, i sense marques ni fites que ens orientin.

Baixar track de Wikiloc: 



Panoràmica Borregues/Pastuira:
Sortida, novembre del 2020

Comabona des de la Bena


Sortida semi-circular per coronar el cim del Comabona des de la baga de Murcarols i Gresolet. 

Des del coll de la Bena (a prop de la localitat de Gisclareny) agafem una ampla i condicionada pista forestal fins arribar al coll de Bauma (Punt d'arribada o sortida de diferents excursions; santuari de Gresolet, Pedraforca, Comabona ...) 

Nosaltres enfilarem un sender molt trepitjat i senyalitzat amb marques de pintura blanc-verd, un sender que puja de valent (800 mts de pujada directa) seguint la torrentera o canal de Coma Bona fins arribar dalt del fil carener de la serra de Cadí

A 2400 mts d'altura ja trobem neu, amb poc gruix i molt trasformada, però que de vegades dificulta la pujada. 




En poca estona, doncs, coronem el Comabona, sembla ser que som els primers (i potser els únics) excursionistes que visitem el cimall. Fa una mica de vent molest, així que fem una selfie de cim, quatre fotos per arrodonir el reportatge i cap avall. 

Retornem al punt de la carena on haviem arribat anteriorment seguint el sender blanc i verd (aquell corriol que seguia paral·lel al torrent de Coma Bona i que assoliem un desnivell de 800 mts sense parades). No baixem pel mateix sender, sinó que anem a buscar un altre de diferent (per la pleta de la Guilla) i molt més variat en quant a paisatge i dificultat (atenció el flanqueix per aquest camí en època de neu, sembla perillós i un pèl perdedor si no es coneix la contrada). 

També haurem de baixar el mateix desnivell que en la pujada, però ho farem amb més tranquilitat i de manera gradual. 



Aprofitem que els núvols s'allunyen i el sol treu el cap per gaudir de millors vistes i paisatges col·lorits😜🌋⛰️ 

Arribem al coll de BAuma, però no continuem per la pista que hem utilitzat al matí sinó que utilitzem un corriol, també marcat amb senyals blanc-verd, i que ens conduirà al punt d'inici (el coll de la Bena). 

Fins aquí el resum de la crònica resenyada d'aquesta excursió.

Fitxa tècnica
Distància:...................... aprox. 10.00 km.
Temps:........... 7 hores amb moltes parades.
Desnivell:....................... aprox. 1.200 mts.
Dificultat:......................................... fàcil.
Circular:.............................................. Si.
Cartografía:............. alpina_moixeró_2011
                           alpina_cadí_2011.
                                           Observacions:.................................El camí de baixada, per l'herbada pleta de la Guilla, és poc traçada i haurem d'orientar-nos per les marques blan-verd que trobarem en tot el sender. En època de neu sembla ser una ruta un pèl delicada per pujar al Comabona.

Baixar track de Wikiloc: 
Powered by Wikiloc
Powered by
Sortida, octubre del 2020

Puigmal des de les Barraques i baixada pel Borrut

Sencilla i bonica circular de pujada al cim del Puigmal. Sortim des del collet de les Barraques en direcció a la Tossa del Pas dels Lladres per la serra de Planès, on trobem neu al coll amb un gruix d'entre 15 i 25 cm. En aquí l'Anna decideix d'abortar l'ascensió, mentres jo continuo la ruta. Flanquejo el pic de la Tossa del Pas dels Lladres per la seva vessant occidental i així estalviar energia😜, també aprofito la traça que deixen dos excursionistes matiners per facilitar la progressió😜😜




El dia és clar i no bufa vent i tampoc fa fred, de tant en tant algun núvol tapa el sol i refresca l'ambient. Abans de coronar el cim, em trobo amb quatre excursionistes francesos que ja són de tornada, dalt del Puigmal no hi ha ningú. Faig les fotos de rigor, dino un petit entrepà i començo la baixada en direcció a Fontalba.




La carena per la que solem transitar abans d'arribar al Puigmal (quan venim de Fontalba), s'anomena "Serra del Borrut". A l'altura del desconegut "Cim del Borrut" vaig abandonar el camí normal de baixada (direcció llevant), per davallar les pendents herbades del "Borrut" en direcció a ponent. En la baixada hem de coincidir amb alguna fita dispersa
 i amb varies marques de color groc 
(foto superior) que ens indiquen la direcció a seguir (en aquí no hi ha un camí traçat a seguir, només zones fàcils o amables de fer). Mentres vaig baixant observo el torrent o Clot del Borrut, al fons de tot, però les marques grogues davallen sense tocar en cap moment el torrent, només al final que és quan arribo a la confluència amb al riu de "Tosa". Finalment segueixo el GR11 en direcció al cim "d'Estremera" i al collet de les "Barraques", on hi ha a prop l'aparcamet on hem deixat la furgoneta camper.


Fitxa tècnica
Distància:...................... aprox. 15.50 km.
Temps:........... 8 hores amb moltes parades.
Desnivell:....................... aprox. 1.200 mts.
Dificultat:......................................... fàcil.
Circular:.............................................. Si.
Cartografía:...... alpina-vall_nuria-ulldeter.
                                           Observacions:................................. Vigilar l'orientació en la baixada per les costes del Borrut, concretament en seguir aquest track o en visulaitzar les marques grogues.

Baixar track de Wikiloc: 
Powered by Wikiloc

Sortida, octubre del 2020

Pollegó Inferior del Pedraforca per la GRAN Diagonal

 La GRAn Diagonal és un tram de canal
en pendent, rocallós i herbat, bo per grimpar però bastant dret i que forma una "gran diagonal" a la muntanya just als peus de la paret sud del Pedraforca. La grimpada es va intensificant i al tram final hi ha una cadena que ens serà molt útil per superar els últims metres de la canal, en que la pedra és més llisa.

És una sortida curta i amb un desnivell de mitjana dificultat (+1.000 m). La zona i part del recorregut on haurem de prestar atenció serà a la canal de la Gran Diagonal, i també a un pas curt de grimpada (penso que de dificultat +IIº) que trobarem ja superada la Gran Diagonal i abans d'assolir el cim del Pollegó Inferior.

AQuí tenim un video que vol resenyar aquesta ascensió al Pedraforca, concretament a la "Forca" sud anomenada Pollegó Inferior.


Ara mateix, després de la pandèmia (Covid19), posem en marxa el Canal You Tube d'Òrrius Team, per resenyar i contar les nostres sortides en video. Tenim la il·lusió de fer-ho amb una càmera portàtil (Sony Action Cam), amb la compacta Nikon coolpix A900 i el smartphone Samsung S10. Properament ens acompanyarà algun drone de nova generació que sigui portàtil i pràctic d'utilitzar.
Si voleu rebre contingut interessant i amè relacionat amb la muntanya subscriu-te al Canal You Tube d'Òrrius Team.




Mapa interactiu

Aquest mapa de Google us ajudarà en la recerca de sortides o excursions que hem fet i resenyat des de que som bloguers. 
Les icones de color vermell corresponen a sortides de senderisme i alguna ferrada. Les de color blau són ascensions d'alta muntanya, majoritàriament de la zona dels Pirineus. Per últim les icones de color groc són sortides o travesses d'alta muntanya, però per coronar exclusivament muntanyes de més de tres mil metres d'altura. 






Puig de Bestracà

Ruta circular envoltant la serra de Bestracà. Sortim d'Oix per recórrer l'ombrívola vall d'Hortmoier, amb visita a l'església de Sant Miquel d'Hortmoier, per acabar coronant el pedregós cimall del Puig de Bestracà. La tornada és per la vessant sud de la serra, anomenada "Baga del Peirer", on també vam fer parada a l'església de Sant Andreu de Bestracà.
Atenció molt especial si visitem Sant Miquel d'Hortmoier; bona part de la vall és propietat privada i restringida a la circulació de cotxes, acampada i el transit de caminants a la zona del mas de "Ripoll" on hi ha l'església. Si no volem sorpreses o mals de caps, millor no sortir dels camins i pistes habilitades pels visitants.
Església de Sant Andreu de Bestracà.




Fitxa tècnica
Distància:...................... aprox. 16.50 km.
Temps:........... 8 hores amb moltes parades.
Desnivell:......................... aprox. 800 mts.
Dificultat:......................................... fàcil.
Circular:.............................................. Si.
Cartografía:...... alpina_Alta_Garrotxa 2011.
                                           Observacions:.................. No trobarem cap dificultat en l'orientació de l'itinerari. 
Només haurem de parar atenció al visitar l'església de Sant Miquel d'Hortmoier i no sortir del camí d'accés senyalitzat per l'ajuntament. L'antic camí d'accés és de propietat privada i els seus titulars no volen excursionistes desconeguts. 






Mapa de la sortida




Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc
Powered by Wikiloc




Deixem la furgo camper a l'aparcament de la població d'Oix, i agafem la ctra. GIV-5221 (Oix-Beget) en direcció a Beget. Comentar que durant la meitat de la ruta ens acompanyarà el sender PR 186.
Aparcament d'Oix.



A menys d'1 km prenem una pista formigonada que mena a la vall d'Hortmoier.








Aquesta pista comença sent formigonada, però de seguida apareix amb grava i després de terra. 
Primer ressegueix el curs de la riera d'Oix, i després la de la riera de Beget.
Hostal rural de can Pei.

Hostal rural de can Pei.






La pista per la que passarem és força ampla per què passi un vehicle perfectament, però els forats, desnivells i les roques que hi han fan que pateixin molt els amortidors d'un turisme qualsevol.
El pont Trencat i el seu característic forat al mig de la calçada.





En acostem al "Grau d'Escales", un pas estret entre dues cingleres conegudes de la zona, com són la serra de Bestracà (a ponent) i la cresta de Ferran (a llevant).
En la foto superior veiem al cresta de Ferran a la dreta, i la serra de Bestracà quedaría a l'esquerra.

Marques blanques i grogues del PR 186.
El GR 11 el trobarem una mica més endavant d'on som ara.








Arribem a aquesta entrada i hem de tornar a recordar  que la vall d'Hortmoeir és de titularitat privada i l'accés amb cotxe és limitada als foresters. En altres resenyes de blogs ens han comentat que els propietaris del mas Ripoll els hi molesta la pressència d'excursionistes.
Entrada a la vall d'Hortmoier.




En aquesta bifurcació hem d'estar alertes i fer cas a les senyals que ens trobem.
Encara que la pista és més trepitjada la de la dreta (foto superior), o el track ens digui que és la millor ruta per anar a l'ermita d'Hortmoier, recomanó d'anar rectes i seguir els rètols que ens anem trobant.





Si girem a la dreta i travessem el riu, ens trobarem una tanca de la finca de Ripoll i aquest reguitzell de senyals al costat. Són d'alerta per no continuar més enllà de la tanca. 
El propietari no vol que ningú trepitgi la seva finca.





El propietari de l'església de "Sant Miquel d'Hortmoier", l'ajuntament de Montagut i Oix, ha habilitat un itinerari alternatiu per arribar a l'ermita i evitar passar per terres privades.






Tot i trobar tanques metàl·liques que eviten el pas de vehicles rodats, els excursionistes poden accedir per un lateral de la mateixa tanca. 
Recordem que ara trobarem marques del PR 168 i del GR 11.







Abans d'arribar a l'ermita haurem de travessar la riera de "Beget" i sortir a una plana enjardinada (Plansesilles), amb remugants pasturant i els "Roures del Rei", uns exemplars monumentals i centenaris. Només sortir haurem de girar a la dreta per enllaçar amb el camí de l'ermita (hi han marques que ens orienten).
Prats herbossos de les Plansesilles, i al fons veiem els cimalls dels Tossals.





Abandonem les "Plansesilles" i en poca estona trobarem aquesta bifurcació mig emboscada, uns metres més amunt arribarem a l'ermita.
Haurem de seguir unes marques grogues.





Sant Miquel d'Hortmoier
Antiga parròquia esmentada ja l'any 979. 
Panoràmica de l'interior de l'església.


És un petit efifici del segle XI, mostra senzilla del romànic rural, amb absis rodó i campanar d'espadanya. A l'any 2005 s'hi varen dur a terme obres de restauració i consolidació.








Abandonem Sant Miquel i desfem el camí que hem utilitzat per visitar l'ermita. Primer la bifurcació emboscada, després la plana de les Plasesilles, creuar la riera de "Beget", i finalment enllaçar amb la pista que utilitzavem primerament.





Continuem amb la pista que utilitzàvem primerament que va pujant lentament. Recordar que trobarem les marques del PR 186 i del GR 11 que ens ajudarà amb la orientació.





Abans d'arribar a les runes de les "Feixanes", trobarem la font seca de les "Feixanes". Si no estem atents, ens la passarem.
 Font seca de les Feixanes.

 Font seca de les Feixanes.







Uns metres més de camí i trobarem les runes d'un antic mas. 
Aprofitem el racó per fer un mos i recuperar forces.
Mas de les Feixanes.

Mas de les Feixanes.




Després de dinar reprenem la ruta, atenció que no seguirem el sender per on passa el GR 11 i el PR 168, sinó que continuarem per un corriol que surt de darrere del mas enrunat. Hi han marques de color vermell, però bastant desdibuixades  per veure-les al moment.
Hem de parar atenció per què el camí, al principi, és poc evident. Després és fàcil seguir-lo.

La foto superior pertany a la zona de la "Campassa", un dels pocs indrets que trobarem amb pocs o cap arbre.




Superats els dos cents metres de desnivell (des de les Feixanes) trobarem aquesta bifurcació, a prop del turonet de la "Portella". Si continuèssim recta arribariem al mas de Bestracà, nosaltres però girem a l'esquerra per fer una visitat al cim del "Puig de Bestracà". 
Recordar que les marques color vermell que menen al cimall, son antigues i poc visibles.





Enfilem camí amunt, i haurem de superar 200 mts més de desnivell acumulat. La foto inferior ens mostra per quin sender estem caminant, és més estret però igual de traçat i evident.








Estem arribant al puig de Bestracà, amb 1058 mts d'altura i un vèrtex geodèsic al seu cim.







.
Castell i església de Sant Julià de Bestracà
L'estat actual del castell de Bestracà és de ruïna. Tan sols s'endevinen les restes de l'antiga església de Sant Julià, que fou capella del castell, envoltada de munts de pedres que n'oculten les parets. Sembla que aquest castell mai va tenir una excessiva importància i la seva jurisdicció era molt petita. El castell possiblement fou bastit durant el s XI i el 1462 va ser abandonat definitivament, on es creu que els seus senyors decidiren edificar a Oix la seva nova residència, on hi havia més seguretat i les condicions de vida no eren tan feixugues.




Sant Julià va ser l'església del castell dels senyors de Bestracà, i va ser obra molt anterior a la del castell. Tot el pedregam escampat al voltant del cim, les edificacions més senceres pertanyen a l'esglesiona.

Sant Julià conserva sencera la planta, d'una sola nau, contruïda aproximadament al s IX, amb absis rectangular fet de grossos carreus poc treballats que podrien ser anteriors. La volta és enfondrada i el temple en ruïnes.









A banda de tramuntana, des del Puig de Bestracà, tenim una vista panoràmica impressionant. Abans d'abandonar l'indret fem algunes fotos d'aquestes vistes.
Des del mateix cim.

Camí de retorn, per cresta uns metres i davallada per la vessant sud de la serra de Bestracà.





El corriol de baixada és molt fressat i fitat, en poca estona arribarem a l'ermita romànica de Sant Andreu de Bestracà.  És una construcció del s XII i actualment restaurada, no és accessible lliurament.
Sant Andreu de Bestracà, cara sud.

Sant Andreu de Bestracà, cara nord.





Al costat mateix de l'ermita hi ha una casa mig conservada i habitada. No oblidem de possar-nos protecció solar, per que a partir d'ara caminarem fins a Oix per pista forestal.
Des d'on som, la plana on hi ha l'ermita de Sant Andreu de Bestracà, podem veure l'itinerari que farem en vermell.





La baixada per la pista és còmoda i tranquila, el sol no apreta fort i les vistes són prou interessants. També ens ajudarà que hi han marques de una senda de Petit Recorregut Local (Blanc/Groc).
Passem pel costat d'una edificació restaurada de can Peirer

La casa principal del mas Peirer no sembla restaurada.





Quan creuem la ctra. GIV 5221 (d'Oix a Beget), la pista forestal es converteix amb un sender trepitjat i evident, però un pèl estret.
Ctra. GIV 5221.




Ara el sender davalla més decidídament, però no incomoda la baixada.
Al fons de la foto superior, ja visualitzem el poble d'Oix.

Ja trobem les primeres cases.




Hem arribat en bona hora a Oix. Ara prendrem una cervesseta fresca dins la furgo camper, ens ampolainarem una mica i ens desplaçarem en un racó de la ctra. GIV 5221 (Oix Beget), per sopar i dormir. Passa que el campanar de l'església d'Oix repica molt fort.
Font d'Oix.

Coll de Salomó.






Sortida, Juny del 2019

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook