Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team dimarts, 7 de juliol del 2015

Sortida circular per la zona dels Estanys dels Pessons i coronant els cims propers : el pic dels Pessons, el Ríbuls Central i el Montmalús.
Volem donar rellevància a l'ascensió al Ríbuls Central per ser un dels cims amb una certa dificultat en coronar-lo.
Mapa de la sortida.






Sóc un convidat d'en Ricard, un antic runner reconvertit a l'alpinisme i amant de l'Alta Muntanya.
L'excursió no és llarga, ni amb un desnivell "important" ...per persones acostumades a l'alta muntanya (12 km de distància i uns 900 mts de desnivell).
Som en Ricard, la Merce, la Rosa, l'Anna, en Joao, en Jose, la Tere, la Laura, judit, l'Assumpta, Salut, en Juanjo i un servidor ...l'Andreu!
Hem quedat d'hora a l'aparcament de l'estació d'esquí de Grau Roig ...de baixada per la carretera del Port d'Envalira (prop del Pas de la Casa) ja tenim una vista del itinerari de tota l'excursió que farem aquell dia.



Deixem el cotxe a l'anomenat aparcament de "Cubil" de l'estació d'esquí de "Grandvalira-Grau Roig".
Del mateix aparcament agafem un corriol que enllaça amb una pista forestal. 



La pista forestal, i també pista d'esquí en temporada d'hivern, ens porta a l'inici de la ruta circular pels Estanys dels Pessons.
I com no pot ser d'un altre manera comencem amb l'"Estany Primer"



Estany Forcat.
En les fotos podem visualitzar els cims de Montmalús a l'esquerra, el Ríbuls al mig i el Pessons a la dreta.



Estany Rodó.
Aquesta ruta no té cap pèrdua, ja que la trobem senyalitzada com a GR-7 i també com GRP (Gran Recorregut de País).



Estany del Meligar.



Estany de les Fonts.






Després de l'Estany de les Fonts  hauriem de trobar l'Estany del Cap dels Pessons, però ens queda un pèl allunyat de la ruta i no li fem una resenya fotogràfica.
Si que trobem la bifurcació que ens senyala la ruta circular pels estanys i també la ruta en direcció al pic de Pessons.



Nosaltres anem en direcció al pic dels Pessons.



Primer haurem de remuntar les pendents  que ens portarà d'alt del cordal de la "Cresta del Gargantillar o dels Pessons".
Una senda prou trepitjada que fa ziga-zagues fins a superar la collada.






La cresta dels Pessons o del Gargantillar és fàcil de fer ...només caminar!
El primer cim que coronem és el dels Pessons, també anomenat com del Gargantillar.
Una foto colectiva de cim.



Si cliquem la imatge veurem una panoràmica de la zona.



Continuem la marxa en direcció al cim de Ríbuls. En la foto la "Portella dels Pessons".



Deixem la carena i baixem a buscar una canal herbosa molt dreta.
Encara que hem de parar atenció en la baixada, tampoc trobem passos difícils.





Aquesta és la canal de baixada en direcció al Pas de Ríbuls i després al pic de Montmalús.
En aquest punt el grup excursionista es va dividir ...els que volien fer l'exigent pic de Ríbuls Central i els que volien flanquejar-lo per sota i baixar per la canal herbosa.
La senyal vermella ens indica on vam atacar la cresta per pujar al Ríbuls Central.



En aquesta foto, a pocs metres d'arribar a la canal herbosa i amb una millor perspectiva, podem visualitzar els tres passos més delicats (en el track he possat dos, perque la llosa i el pas de -Iº són a tocar).



Aquest és el primer pas que trobarem d'una certa dificultat o si més no hem de parar atenció al superar-lo.
Nosaltres també vam trobar alguna roca que es movia!



Des de dalt del primer pas delicat hem de baixar fins a una bretxa i tornar enfilar-nos per la mateixa agulla del pic de Ríbuls Central.
La foto mostra l'itinerari que vam seguir i els dos següents passos a tenir en compte ...la Llosa i la grimpada de +Iº.



Tot i així continuavem amunt amb força facilitat.



Baixo del primer pas delicat fins a la bretxa i deixo la motxilla (ja que penso retornar per la mateixa ruta vull anar més lleuger) i grimpo per les últimes parets.
La foto és feta en un moment de la pujada i visualitza el camí per on vaig baixar a la bretxa.



Foto del grupet que vam coronar el Ríbuls Central: l'Anna, en Jose, la Rosa, l'Assumpta, en Ricard, en Juanjo i el que fa la foto ...l'Andreu.



Clicant la foto veurem una panoràmica de la zona.






Mentres jo tornava a la canal herbosa per baixar per ella i reunir-me amb el gruix del grup, els meus companys d'aventura continuavem ruta per la cresta.
Sembla ser que van trobar una placa rocosa força alta i d'un grau de dificultat força elevat, motiu per obligar a treure una corda que portava en Ricard i montar una espècia de ràpel. 
Ja no van continuar el cresteix, van baixar per un altre canal herbosa i amb una pendent molt dreta.
De camí al següent cim vam fer una parada al coll del "Pas de Ríbuls".



Després de recuperar a tots els integrants de la sortida, vam fer via en direcció al Montmalús.



Una foto colectiva al cim del Montmalús. 
També aprofitem per fer un mos.



Si cliques la foto s'obre una panoràmica de la zona.



Baixem a la collada de Montmalús (amb l'estranya escultura al ben mig) i d'aquí a l'estany de Coma Estremera.



La senda en direcció a la Coma Estremera es prou evident i trepitjada.



Arribem a l'estany de Coma Estremera i aprofitem  per refrescar-nos una mica i prendre un bany alguns.



Rodejant l'estany trobarem dos possibles rutes de tornada al cotxe: el camí de l'esquerra ho farem pel mateix camí del matí i el de la dreta baixa per un corriol que a l'hivern es converteix amb una pista d'esquí.



El corriol de baixada és converteix amb pista forestal així que ens apropem a les instal·lacions de Grau Roig.



Deixo el track d'aquesta sortida amb les seves respectives dades tècniques.
Powered by Wikiloc


Sortida Juliol del 2015






         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook