Aparquem el cotxe en una petita "esplanada" al costat del pont de la Baladosa, al final de la Vall d'Incles.
Atenció amb les restriccions en la circulació de la petita carretera que uneix el poble de Soldeu (pont d'Incles) amb el pont de la Baladosa:
Prohibit de circular en direcció al pont de la Baladosa de 09:00 - 18:00.
Lliure accés pels vehicles que surten del pont de la Baladosa en direcció al pont d'Incles.
La pernocta també està prohibida a l'aparcament del Pont de la Baladosa, normalment un vehicle de la policia inspecciona la zona de 21:00 a 22:00.
Pàrquing del pont de la Baladosa.
Sortim de l'aparcament en direcció Llevant, remuntant el riu d'Incles. En poca estona arribem a una bifurcació que ens adreça a la dreta, en direcció als estanys del Siscaró i ara seguint el curs del riu del Siscaró.
El rètol de la foto superior ens indica els estanys del Siscaró a la dreta, i el refugi a l'esquerra. Nosaltres direcció al refugi o cabana del Siscaró.
El refugi o cabana del siscaró té capacitat per unes deu persones, és lliure i disposa de dues estances (una com a dormitori i l'altre com a menjador amb llar de foc)
Refugi o Cabana del Siscaró.
El camí de pujada al pic del Siscaró pasa per davant del refugi i continua remuntant les pendents de darrera del mateix. A l'estiu és fàcil de seguir la traça del corriol, i el trobarem fitat i amb marques grogues.
Aquesta sendera o corriol ens portarà a una zona bastant visitada pels excursionistes a l'estiu, una zona amb petits i no tan petits llacs com són les Basses del Siscaró.
Les Basses del Siscaró.
En la fotografía anterior ja hem vist la localització del pic del Siscaró, el nostre principal objectiu.
També podem veure o intuir el camí a seguir per arribar a la portella del Siscaró.
Fins a la collada anirem trobant fites i marques grogues.
Ja som a la collada i ara ve el que pot semblar-nos el més difícil fins ara.
Res de tot aixó és veritat, la pujada és sencilla i sense passos exigents ni complicats ...aixó si haurem de posar les mans en més d'una ocasió.
Nosaltres vam envoltar el pic per la seva vessant Est per on semblava que hi havia un coll i s'intuïa més fàcil, però la baixada ho vam fer directa a la portella del Siscaró ja que no vam veure dificultats extremes.
Repeteixo que la pujada al cim és sencilla i sense passos exigents ni complicats ...aixó si haurem de posar les mans en més d'una ocasió.
Ja dalt del cim.
Cim del Siscaró.
I les vistes des del Siscaró.
Panoràmica Siscaró.
Després de moltes fotos tornem a la portella del Siscaró i davallem directes al coll.
La cresta que ve ara, que porta de la portella fins la Tossa del Cap de Siscarró, comença de manera inocent i fàcil, però aviat hem de guardar els bastons i posar les mans.
Les primeres agulles que trobem, baixes i amples, les flaquejem primer per la dreta i després per l'esquerra. Les següents agulles (aquestes afilades i altes) les superarem per dalt, seguint alguna fita dispersa i visualitzant les grimpades més amables.
Per no resenyar una descripció monótona i poc clara del progrés per la cresta, posso dues fotografíes de la mateixa des de dos perspectives diferents.
Una vista de la cresta des de les Basses del Siscaró.
Cara o vessant W.
Vista de la cresta des del pic de la Cabaneta.
Cara o vessant E.
Torno a repetir, tot i fer-me pesat, primer trobarem dues agulles baixes i amples que les superarem flanquejant-les, primer per la dreta i després per l'esquerra.
Les tres següents agulles són més altes i les superarem, mes o menys, per dalt (es pot visualitzar, de baix estant, la millor zona de pas)
Atenció amb la primera agulla afilada i alta que trobarem, nosaltres vam trobar de baixada el que els escaladors anomenen "dièdre" de roca.
La dificultat pot ser de IIº, però al ser de poca altura i sense caiguda, jo li donaria una dificultat de Iº/+Iº.
Ja hem superat les agulles comentades i de sobte ens trobem amb un enorme i inexpugnable bloc rocallós (també l'anomenarem agulla).
Vam veure cintes a la roca amb forma de reunió i també vam visualitzar una canal molt dreta per enfilar-nos i superar el bloc o agulla (senyals de color verd) ...però era molt dreta i enfilada i no ens vam atrevir a pujar per aquí!
També vam veure una fita al flanc inferior dret del bloc, i cap allà vam baixar (senyals de color vermell).
Només haurem de vigilar en no relliscar si l'herba es humida o mullada, perque la baixada i la posterior pujada no és gens complicada.
En primer pla trobem la fita que vam veure des de dalt i en vermell l'itinerari de baixada.
Ja hem superat la cresta i arribem a la Tossa del Cap de Siscarró i amb unes vistes impressionants. Com els tenim a prop també visitem els cims de la Cabaneta i el Roc Meler.
Abans d'abandonar aquesta carena de cims no podem deixar de contemplar alguns dels llocs que observem des d'aquí.
Però si hom vol tenir i gaudir de més vistes, només ha de clicar els enllaços corresponents per tenir diferents panoràmiques.
Ja és hora de tornar i davallem serra avall (Serra del Mig) per anar a trobar els estanys de les Canals Roges i del Siscaró.
Estany de les Canals Roges.
A prop dels estanys trobem el camí del GRP que ens portarà al refugi del Siscaró i des d'aquí, pel mateix camí de pujada del matí, davallarem fins al pont de la Baladosa on tenim el cotxe.
Sortida Agost del 2015.
PD: En aquesta sortida vaig patir dues caigudes a causa dels lligaments laxes dels meus genolls, una de baixada del Siscaró i la segona abans d'arribar a l'agulla on hi ha el pas de +Iº.
En la segona caiguda vaig notar que alguna cosa no anava bé.
Bé, espero que no siguin molts mesos de baixa!
Em pots seguir al Facebook!
.jpg)
