Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team diumenge, 13 de juliol del 2014

Sortida circular al cim del Balandrau, amb sortida i arribada a la Central de Daió.
El més "dur i exigent" de tot serà el desnivell a superar (aprox. 1400 m), ja que remontar la Canal Directa no significa cap dificultat o complicació. Aixó si, haurem d'estar acostumats a les grimpades i en algun moment no tenir vertígen.
Mapa de la sortida.





Sortim d'hora del parking. 
Una esplanada que hi ha aprop de la Central de Daió.






Creuem el Pont de Daió.







I enfilem el camí que ens portaría al Refugi de Coma de Vaca.






El camí és evident i molt trepitjat. 
Encara que les últimes plujes  han fet que les falgueres,  la ginesta, bardisses,..envaïssin zones d'aquest camí.
Arribem al segon pont que creua el rierol del Freser.






I enfilem fort el corriol que puja per les anomenades Marrades. 
A 1700 d'altitud aprox. trobarem una bifurcació amagada en un revolt del camí/corriol principal.






El camí no és molt evident però si que està molt marcat amb pintura vermella (Hi ha una marca cada dos o tres metres). No hi ha pèrdua!







L'entrada a la Canal la trobarem en els primers pasos rocallosos. 
Els pasos són curtets i fàcils, de Grau I+ o II-.









Un sorprès Isard m'observa amb curiositat!








Trobarem una zona amb pendents més enfilades i envaïdes d'herba. Aquí haurem d'extremar la vigilància ja que la caiguda aumenta, així que anem pujant i una relliscada pot ser delicada.
No trobarem passos difícils!
Vista enrera després de superar aquestes pendents amb herba. L'ho més "complicat" de la Canal Directa.





A 2040 mts d'altitud haurem de realitzar un bon flanqueix lateral de la Canal Directa.
Deixarem la torrentera de la dreta, en el sentit ascendent i anirem a buscar la de l'esquerra (sempre seguint les marques vermelles)


Detall d'aquest flanqueix amb alguns passos divertits.
 Al fons el pic del Torreneules.





La Canal es va "obrint", senyal de que ja som a dalt.


La fita, de la  foto petita, localitza on podem trobar-la mentres pujem.
La podem considerar com a final de la Canal Directa.




Aquesta fita podem considerar-la com a final de la Canal Directa. 
D'aquí al cim en un moment!






Deixo unes panoràmiques realitzades dins de la Canal Directa.
Són unes vistes del "camí" realitzat en aquell moment.









Arribada al cim del Balandrau.









La boira envolta els pics veins, per aixó deixo una panoràmica des del cim feta un altre dia.
Panoràmica Balandrau.





Abandono el cim després de poca estona i també poca gent vaig veure allà dalt!
En passar per l'anomenat cim de la Canya agafo alguna foto de la Canal Directa des d'un altre perspectiva.
El recorregut i la localització de la Canal Directa.





Ara davallem directament pendent avall.









Encara que la pendent segueix, ara entrem en zona boscosa.
Sempre seguirem les fites ...les moltes fites que hi han.










Quan veiem edificacions i extructures artificials, és senyal que ens apropem a nuclis habitats.






Quan arribem als Plans d'Escuira, amb el seu repetidor, ja som a prop del poble del Serrat.
En algunes resenyes possen de seguir corriols emboscats, perdedors o innexistents, ja que som aprop de Daió, jo prefereixo d'agafar l'asfalt.






A deu minuts d'Escuira ja trobem les primeres cases.
Cases del Serrat.






Del Serrat al cotxe ho faig per asfalt.







Deixo el Track de la ruta:
Powered by Wikiloc

Sortida Juliol del 2014










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook