Spain
Spain
Spain





Total de visualitzacions de pàgina:

Una volta per Galicia. (Vacances 2022)


Aquest estiu del 2022 vam anar a fer una volta de tres setmanes per terres de Galicia. Vam visitar llocs coneguts i turístics (Praia des As Catedrais, Foz, Compostela, Ponferrada a Lleó...) i racons més desconeguts (Canido, Caaveiro, Teixido, Mazaneda, Trevinca...). Algunes d'aquestes visites van ser turistiques, contemplatives i fotografiques i d'altres van resultar ser més mogudes, actives i físiques. En aquestes últimes a part de fer fotografíes, vam gravar track de ruta i resenyar l'activitat (senderisme o alta muntanya) a Wikiloc. 
Començem...


Vam entrar a Galicia per la província de Lugo, concretament per les localitats costeres de Ribadeo i Rinlo. Ja teníem reserva per visitar la platja de les Catedrals, amb el dia concret d'entrada i hi havia ganes de veure-les i ser puntuals amb el dia de visita. Vam aparcar la furgo-camper en un descampat condicionat per la pernocta d'autocaravanes i campers, i el dia següent puntuals ens diriguim a l'entrada de la platja. Clicant aquest enllaç es pot seguir la ruta que vam fer aquell dia i els llocs que vam visitar. 


Praia de As Catedrais
"Praia de As Catedrais"
De totes les platges de Rinlo-Ribadeo la més turística, visitada i reconeguda per tothom és la platja "As Catedrais".
El seu nom original és "Praia de Augasantas" arran de la presència de un manantial d'aigues medicinals que se suposaven miraculoses. Avui és coneguda com "Praia de As Catedrais" doncs les seves formacions rocalloses recorden les formes de les catedrals gòtiques.
Per visitar la platja és imprescindible d'anar en marea baixa, quan el mar en retirada ens ofereix el seu permis per recòrrer tota la zona de platja. L'accés és gratuït, però imprescindible de reservar en antelació (a l'estiu) via on-line o allotjar-nos en establiments del municipi de Ribadeo.
"Praia de As Catedrais"


Després dels dies passats a Rinlo-Ribadeo ens vam allotjar a l'Atalaia Camper Park al municipi de Foz, una àrea per autocaravanes i campers nova, amb tots els serveis i amb un preu de 15 € al dia en temporada alta. Vam estar dos dies, un d'ells per visitar Foz i sopar el famós Pop "a Feira" i musclos a la "marinera" al restaurant "O Paseo". Clica aquí per veure la ruta que vam fer abans i després de sopar.
El dia següent vam fer una bonica volta que ens portarà als turons "de Lebre" que dominen les platges de Foz. De pujada veurem l'ermita "Obispo Santo" i les extenses plantacions d'eucaliptus.
De baixada paràrem atenció amb els diferents camis, senders i corriols (poden ser perdedors) que haurem d'agafar per davallar en direcció a la vall "do Ouro" (Río de Ouro) i seguir el passeig de ribera fins al poblet de "Fazouro".
En aquí visitàrem l'església de "Fazouro-Santiago" de camí pel marge esquerra del Ouro en direcció al poble "Alto da Granda" i a la platja "Punta Pampillosa".
En unes taules de pic-nic abans de la platja, agafàrem primer el passeig marítim que porta a la localitat de Foz, però de seguida optarem per un sender estret que recorre el margue de les platges fins al trencall del carrer que ens acostarà al pàrquing de "Atalaia Camper Park".
Aquí el track i fotos de la ruta⬇️⬇️
Powered by Wikiloc


Parròquia "Santo André de Teixido"
Al dia següent vam posar camí en direcció a "Santo André de Teixido" a la provincia de "Corunya", una"aldea" costera amb pocs habitants i que viuen principalment de les visites turístiques. 
La llegenda diu que, "qui no va a Santo André de Teixido viu, ho farà de mort". 
El poble és un d'aquells llocs màgics de la peninsula Ibèrica que el temps i les xerrameques mantenen amb una aurèola de misteri.
També vam coneixer diferents miradors, platges rocalloses i penyasegats escarpats. Alguns anomenen aquesta excursió com a "Ruta dels Miradors".
Aquí deixo el track i fotos de la ruta⬇️⬇️
 
Powered by Wikiloc


Dormim dues nits en el aparcament d'uns dels miradors de la zona, no hi ha molta gent i les nits són fresquetes. La propera sortida farem una visita turística a prop d'on som; El Ferrol a 50 km de distància.
Parem en una àrea de campers pública a prop de la ciutat, carreguem aigua neta i buidem les brutes i de seguida cap al Ferrol a peu. 
La ciutat ens decep una mica, veiem que el port del Ferrol esta completament ocupat per la industria militar, no podem gaudir de les vistes de la Ria ni els seus extensos molls, només vam trobar una petita zona d'us civil. Tot són casernes, murs i zones no visitables, però si que ens va sorprendre un curiós barri a prop del port; Canido. El video següent us vol explicar què és Canido, en cuatre fotos.


Fragas do Eume-Monestir de Caaveiro
El complex del monestir ho formen edificis i estades rehabilitades la majoria, i es troba al Parc Natural de les Fragues de l'Eume A Capela (Corunya), molt a prop de El Ferrol. El conjunt va ser declarat Bé d'Interès Cultural des de 1975 per la seva importància arquitectònica.
rMonestir de "Caaveiro"

Per arribar a aquest rehabilitat monestir haurem de pujar pel camí "dos Encomandeiros", sis kilòmetgres de camí "tranquil" seguint el riu "Eume", i dos més de costeruts pel sender que segueix el rierol "Sesín".
L'anada ho hem fet per sender de muntanya, irregular amb pujades i baixades, i de vegades amb trams equipats amb cordes en forma de passamans. La tornada la vàrem fer per l'estreta carretera que transcorre al costat del riu Eume, pel marge oposat al camí "Encomandeiro". És una carretera molt utilitzada pels visitants, anant a peu o amb bicicleta. A l'estiu només es permet de circular amb vehicle als residents de la zona, pescadors i serveis. També hi ha un bus llançadora pels turistes.
Deixo el track i fotos d'aquesta ruta⬇️⬇️
Powered by Wikiloc


A les Fragas do Eume no vam pernoctar amb la camper, al ser Parc Natural no deixaven fer-ho, i vam anar a dormir a Pontedeume. El dia següent agafem carretera en direcció a Compostel·la  (Corunya) i ens instal·lem en el "Lavacolla Camper Park Santiago" per 14 € tot el dia (ens quedem tres dies).
En aquests dies vam omplir diposits, buidar brutes, fer bugada, descarregar fotos, tracks ...i visitar Santiago de Compostel·la (també coneguda históricament com "Sant Jaume de Galicia").
Des de "Lavacolla Camper..." vam anar a peu a Compostel·la, i ho vam fer utilitzant una part del "Camí de Sant Jaume" que passava a la vora d'on erem. Ens vam barrejar amb una corrua de "pelegrins" vinguts d'arreu de la peninsula, i vam arribar a la ciutat envoltats de caminants, turistes i visitants del "Any Xacobeo".
Pelegrins camí de "Santiago de Compostela"

Catedral de Santiago des del parc "Alameda"

Plaça de "Obradoiro", amb la catedral de Santiago

De Compostel·la ens va agradar tot; l'ambient, els carrers, els monuments, els parcs ...i sobretot la cuina gallega (pop "a feira", zamboriñas...). També vam tenir temps i ganes de visitar un estudi de Tattoos.
Plat típic de Galicia: "Zamboriñas"

"Nora Tattoo Compostela"

Acabada l'estada a Santiago vam planejar de continuar amb el nostre projecte de visites i excursions, i vam dirigir-nos cap a la provincia de Pontevedra, concretament a la població de Tui (Pontevedra) a tocar de Portugal. 
Vam arribar al lloc i  trobar que la calor era insuportable de dia i millorable per les nits. Vam constatar que les excursions i sortides planejades per la zona no seríen plàcides ni engrescadores, així que vam variar el pla (es diu que "el pla, és que no hi ha un pla") i vam posar camí a les zones d'Alta Muntanya de Galicia.
Manzaneda
L'estació d'esquí de Manzaneda és localitzada a la part oriental de la provincia de Ourense (Galicia), entre les poblacions de Manzaneda i Puebla de Trives. És una estació familiar i amb poques pistes (17 km), però disposa d'activitats fora de pistes tant a l'hivern com a l'estiu (raquetes, esquí de fons, descens btt, cavalls...).  Com a allotjaments i activitats trobarem hotels, bungalows, refugi de muntanya, restaurants, cafeteries, piscina coberta ... i en funcionament durant tot l'any. 
El vèrtex geodèsic es troba a 1780 m (Cabeza de Manzaneda), i al seu moment es va contruïr una carretera (actualment asfaltada) per accedir a les antenes que dona servei i covertura a la flota pesquera del Cantabric i Galicia. 
En aquí nosaltres vam fer una excursió que recorre tota la zona:
Powered by Wikiloc



Pena Trevinca

Cim "Pena TRevinca"
És el pic més alt de Galicia (2127 m) i també de Zamora (limita a les dues entitats territorials). Per la zona on nosaltres vam fer l'ascensió trobarem anades i vingudes de camions i furgonetes amb càrregues i treballadors de les moltes mines de wolframi que hi han escampades per la contrada. A l'entrada d'una d'elles (a dins no, és prohibit) hi ha una plana per deixar cotxes per la gent amb ganes de coronar el pena Trevinca. Nosaltres però, vam aparcar a la collada "Alto Fuente de la Cueva" (a tres km de distància).
Sortida llarga i amb desnivell, paisatge espectacular i fàcil de seguir. Clicant aquí trobaràs el track de la sortida, fotos i una petita resenya de l'excursió.
Pernoctació collada "Alto Fuente de la Cueva".
Pernoctació collada "Alto Fuente de la Cueva"
Sortida, agost del 2022

Gra de Fajol Petit

Curta matinal al pic de Gra de  Fajol Petit (o de Baix), al circ d'Ulldeter.És una circular amb pujada per la tartera/canal N-W del bloc muntanyós del Gra de Fajol Petit i baixada per la canal/tartera NW (altrament anomenada canal de l'Isard). Tan una canal, com l'altra no tenen pasos de una dificultat tècnica elevada ni de patis exposats, però sí que hom ha d'estar acostumat a les grimpades i enfilar-se per pendents similars.




Fitxa tècnica
Distància: ±4.50 km.
Desnivell: ±550 m.
Dificultat: Moderada/difícil.
Temps 4 h.
Circular: Si.
Metereologia:  
Assolellat, sense núvols i molta calor. Una brissa fresqueta esmorteïa la temperatura.
Baixar track de Wikiloc: 
Powered by Wikiloc





Aquí la dificultat resideix en trobar la canal NE correcta de pujada, en una sortida anterior no vaig trobar-la i ara torno per esmenar l'error.
De pujada per una pista d'esquí de Vallter 2000 i abans de trobar el refugi d'Ulldeter, girarem a esquerra i enfilarem una tartera de grans blocs de pedra.



Una vegada hem superat la tartera de grans blocs de pedra, anirem a buscar la canal de pujada. Les fotos de baix volen ajudar a visualitzar aquesta canal i les zones més amables de grimpar,  però ens ajudarà millor si trobem les fites que hi han de manera dispersa.




La foto següent mostra la canal des de dalt.






Arribo a dalt, faig un mos i continuo el camí.
Gra de Fajol Petit 2.567 m. 




 Arribo al coll de la Canal dels Isards i m'adreço a l'inici d'aquesta canal. Una visible fita  indica la seva ubicació.





És una canal descomposta i desfeta i hem de vigilar en no desplaçar pedres o roques que puguin caure canal avall.
De baixada m'adreçava cap a l'esquerra per facilitar el descens, o almenys a mi em semblava que era més fàcil davallar.
El final de la canal acava amb una extensa tartera. Recordar que al marge esquerra trobarem un corriol de sortida que ens portarà al refugi d'Ulldeter. 




Aquí una foto d'aquest sender. 
Aquest camí ens ajudarà a sortir d'aquesta zona pedragosa i arribar fins el refugi d'Ulldeter i d'aquí a l'aparcament inferior d'Ulldeter.
Sortida, juliol del 2022




Bastiments i Bacivers


Aquesta és una sortida sencilla, estiuenca i sense cap 
dificultat afegida. 
Sortim des de l'aparcament superior de l'estació d'esquí de Vallter 2000, i assolim la carena per la collada de la Marrana i l'abandonem pel coll de la Geganta. 
En la baixada agafem un sender poc utilitzat (Hi ha waypoint d'inici al track de la sortida) que ens portarà, seguin fites i ruta amb n°3, fins a la cafeteria "Les Marmotes" de l'estació d'esquí on gaudirem d'una cervesa fresqueta. 


Fitxa tècnica
Distància: ±10.50 km.
Desnivell: ±800 m.
Dificultat: Fàcil.
Temps 7 h.
Circular: Si.
Metereologia:  
Assolellat, sense núvols i molta calor. Una brissa fresqueta esmorteïa la temperatura.
Baixar track de Wikiloc: 
Powered by Wikiloc




De camí al coll de la Marrana fem una breu visita al refugi Vell d'Ulldeter.
Darrera dels restes del refugi veiem a l'esquerra el Gra de Fajol Petit i a la dreta el Gra de Fajol Gran.



Vista des del coll de la Marrana.



Aquí la Creu del Bastiments. 
Seguidament visitàrem el vèrtex i el "Piolet" del mateix bloc muntanyós del Bastiments.



El pic del Bacivers.




Arribem al coll de la Geganta. En aquí no agafem la carena muntanyosa que s'enfila en direcció al pic de la Dona, sinó que davallem en direcció al circ de Morens, on trobarem le moltes pistes de Vallter 2000.





Baixem seguint la traça evident del camí fins a trobar un sender poc trepitjat a mà dreta (Waypoint en el track de la ruta). És un sender  amb fites i marques vermelles amb el n°3, que ens portarà fins a la cafeteria més alta de Catalunya, les "Marmotes" de l'estació d'esquí Vallter 2000.



Aquí la cafeteria "Les Marmotes", la més alta de Catalunya amb 2535 m.
Sortida, juliol del 2022.

Feliç Any Nou 2021

Que mai us falti un somni per complir, un projecte que realitzar, alguna cosa que aprendre i algú a quí estimar.
Feliç Any Nou!

Com ha anat aquest 2020?
Aquest any ha sigut marcat per la pandèmia del Covid-19, però tot i això hem pogut fer algunes sortides properes a casa i una de més llunyana, visitàrem el Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut. 
Vam fer-ho amb companyia d'alguns amics muntanyencs: Mónica, Izmet, Carme, Josep, Isa, Jaume i Raquel.
I vam gaudir de molts indrets coneguts de la contrada: Faja Racón, Pradera d'Ordesa, senda del Caçadors, Góriz, faja Roya, Marboré, llac Gelat, clavilles de Soaso... però el que molts desconeixem d'aquesta zona, és la llegenda de les Tres Sorores.


El massís del Mont Perdut és visible des de molta distància al Pirineu aragonès.
Aquell que s'acosti per la zona, de seguida distingirà els tres famosos pics anomenats 'Les Tres Sorores' o els 'Treserols', com sempre ho hem sentit cridar a la gent de Sobrarbe: Mont Perdut (3.355 m), Cilindre (3.328 m ), i Añisclo (3.263 m).
El que no sap molta gent és que al voltant d'aquestes muntanyes han sorgit des de temps ancestrals nombroses llegendes.
Moltes d'elles expliquen com van néixer aquestes tres formacions calcàries a la vall d'Ordesa.


Una d'aquestes llegendes és la de tres princeses mores que es van escapar de l'Aljafería de Saragossa.
El rei Mohamend es va enfadar, i va enviar als seus millors homes a buscar-les. Només un va poder seguir les seves petjades, pujant de Zuera a Osca, després a Laguarta i a Boltaña.
Les princeses ja estaven de camí de França, quan advertides per la gent de la zona de la gran nevada que anava a caure, van fer cas omís, i els va sorprendre en el camí. Va desaparèixer l'home de Mohamend i les tres princeses van morir arraulides a la vora del riu Cinca, tanta neu els va caure que es van formar aquestes 3 muntanyes germanes, les "Treserols".

Aquesta és una de les moltes llegendes de les Tres Sorores-Serols.

Pastuira/Borregues des de Setcases

 Literalment, aquesta sortida no la començo des del
mateix municipi de Setcases, si no que la faig des d'on he aparcat la furgo-camper, que és en un voral de la carretera Setcases-Vallter (C-771), a prop de la pista forestal que duu al municipi d'Espinavell. Val a dir que aquesta vall se la conèix com la vall de Carlat.

Travesso les aigües del riu Ter, com puc (l'aigua baixa amb ganes i no hi ha rocallam per ajudar a superar el torrent sense mullar-te), i enfilo la pista ziga-zagues amunt.



 Quant s'acava la pista forestal que segueixo, millor dit,
quan trobo la primera tanca de fusta d'aquesta pista, és quan enfilo prat amunt sense descans, 1.000 mts de pujada fins el cim de les Borregues/Pastuira. Primer segueixo la tanca de filferro que delimita una finca de l'altra i després continuo sense un camí evident, camp a través, sempre amunt. A mig camí trobo unes vaques que no em perden de vista en cap moment i em fa gràcia de gravar-les.


Panoràmica Borregues/Pastuira
Finalment arribo a la punta cimera més alta de la sortida (2690 m) i començo a gravar en video i fer quatre fotos per inmortalitzar la gesta. En el moment de gravar en video, un arribat excursionista em "renya" quan escolta que comento que he coronat el Puig de les Borregues, "de cap manera s'anomena les Borregues el  pic, de la serra del Catllar, que està fitat amb un piolet el seu cimall. Sempre se l'ha conegut com a Pastuira". He llegit que els habitants de la zona el conèixen com el Pastuira, de 2690 m, i que el Puig de les Borregues és un turó separat del Catllar, del qual l'he trepitjat anteriorment. De totes maneres en el ICGC s'el coneix com Les Borregues, i no com a Pastuira.


No es veu gens de neu per enlloc, només quatre clapes a la cara nord del Puigmal, molt diferent de com estava setmanes abans. Tampoc fa fred, ni vent, ni boira, i sí una temperatura agradable i una visibilitat envejable.  Poca estona després continuo la ruta, primer crestejant els cims de la Coma de l'Orri i finalment davallant per la Coma de l'Orri. En aquí si hi han fites d'orientació i un sender bastant traçat. Després de molta estona arribo al pont-passarel·la que hi ha prop del Pla de la Molina, i per carretera asfaltada fins a la furgo-camper.



Fitxa tècnica
Distància:...................... aprox. 15.40 km.
Temps:........... 7 hores amb moltes parades.
Desnivell:....................... aprox. 1.350 mts.
Dificultat:......................................... fàcil.
Circular:.............................................. Si.
Cartografía:... alpina_puigmal_nuria_ulldeter.
                                           Observacions:.................................El camí el farem, de primer, per pista forestal molt evident. Quant abandonem aquesta pista (waipoint "Tanca de fusta" a Wikiloc), enfilarem prat amunt sense un camí evident a seguir, i sense marques ni fites que ens orientin.

Baixar track de Wikiloc: 



Panoràmica Borregues/Pastuira:
Sortida, novembre del 2020

Comabona des de la Bena


Sortida semi-circular per coronar el cim del Comabona des de la baga de Murcarols i Gresolet. 

Des del coll de la Bena (a prop de la localitat de Gisclareny) agafem una ampla i condicionada pista forestal fins arribar al coll de Bauma (Punt d'arribada o sortida de diferents excursions; santuari de Gresolet, Pedraforca, Comabona ...) 

Nosaltres enfilarem un sender molt trepitjat i senyalitzat amb marques de pintura blanc-verd, un sender que puja de valent (800 mts de pujada directa) seguint la torrentera o canal de Coma Bona fins arribar dalt del fil carener de la serra de Cadí

A 2400 mts d'altura ja trobem neu, amb poc gruix i molt trasformada, però que de vegades dificulta la pujada. 




En poca estona, doncs, coronem el Comabona, sembla ser que som els primers (i potser els únics) excursionistes que visitem el cimall. Fa una mica de vent molest, així que fem una selfie de cim, quatre fotos per arrodonir el reportatge i cap avall. 

Retornem al punt de la carena on haviem arribat anteriorment seguint el sender blanc i verd (aquell corriol que seguia paral·lel al torrent de Coma Bona i que assoliem un desnivell de 800 mts sense parades). No baixem pel mateix sender, sinó que anem a buscar un altre de diferent (per la pleta de la Guilla) i molt més variat en quant a paisatge i dificultat (atenció el flanqueix per aquest camí en època de neu, sembla perillós i un pèl perdedor si no es coneix la contrada). 

També haurem de baixar el mateix desnivell que en la pujada, però ho farem amb més tranquilitat i de manera gradual. 



Aprofitem que els núvols s'allunyen i el sol treu el cap per gaudir de millors vistes i paisatges col·lorits😜🌋⛰️ 

Arribem al coll de BAuma, però no continuem per la pista que hem utilitzat al matí sinó que utilitzem un corriol, també marcat amb senyals blanc-verd, i que ens conduirà al punt d'inici (el coll de la Bena). 

Fins aquí el resum de la crònica resenyada d'aquesta excursió.

Fitxa tècnica
Distància:...................... aprox. 10.00 km.
Temps:........... 7 hores amb moltes parades.
Desnivell:....................... aprox. 1.200 mts.
Dificultat:......................................... fàcil.
Circular:.............................................. Si.
Cartografía:............. alpina_moixeró_2011
                           alpina_cadí_2011.
                                           Observacions:.................................El camí de baixada, per l'herbada pleta de la Guilla, és poc traçada i haurem d'orientar-nos per les marques blan-verd que trobarem en tot el sender. En època de neu sembla ser una ruta un pèl delicada per pujar al Comabona.

Baixar track de Wikiloc: 
Powered by Wikiloc
Powered by
Sortida, octubre del 2020

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook