Travesso les aigües del riu Ter, com puc (l'aigua baixa amb ganes i no hi ha rocallam per ajudar a superar el torrent sense mullar-te), i enfilo la pista ziga-zagues amunt.
No es veu gens de neu per enlloc, només quatre clapes a la cara nord del Puigmal, molt diferent de com estava setmanes abans. Tampoc fa fred, ni vent, ni boira, i sí una temperatura agradable i una visibilitat envejable. Poca estona després continuo la ruta, primer crestejant els cims de la Coma de l'Orri i finalment davallant per la Coma de l'Orri. En aquí si hi han fites d'orientació i un sender bastant traçat. Després de molta estona arribo al pont-passarel·la que hi ha prop del Pla de la Molina, i per carretera asfaltada fins a la furgo-camper.
Des del coll de la Bena (a prop de la localitat de Gisclareny) agafem una ampla i condicionada pista forestal fins arribar al coll de Bauma (Punt d'arribada o sortida de diferents excursions; santuari de Gresolet, Pedraforca, Comabona ...)
Nosaltres enfilarem un sender molt trepitjat i senyalitzat amb marques de pintura blanc-verd, un sender que puja de valent (800 mts de pujada directa) seguint la torrentera o canal de Coma Bona fins arribar dalt del fil carener de la serra de Cadí
A 2400 mts d'altura ja trobem neu, amb poc gruix i molt trasformada, però que de vegades dificulta la pujada.
En poca estona, doncs, coronem el Comabona, sembla ser que som els primers (i potser els únics) excursionistes que visitem el cimall. Fa una mica de vent molest, així que fem una selfie de cim, quatre fotos per arrodonir el reportatge i cap avall. Retornem al punt de la carena on haviem arribat anteriorment seguint el sender blanc i verd (aquell corriol que seguia paral·lel al torrent de Coma Bona i que assoliem un desnivell de 800 mts sense parades). No baixem pel mateix sender, sinó que anem a buscar un altre de diferent (per la pleta de la Guilla) i molt més variat en quant a paisatge i dificultat (atenció el flanqueix per aquest camí en època de neu, sembla perillós i un pèl perdedor si no es coneix la contrada).
També haurem de baixar el mateix desnivell que en la pujada, però ho farem amb més tranquilitat i de manera gradual.
Arribem al coll de BAuma, però no continuem per la pista que hem utilitzat al matí sinó que utilitzem un corriol, també marcat amb senyals blanc-verd, i que ens conduirà al punt d'inici (el coll de la Bena).
Fins aquí el resum de la crònica resenyada d'aquesta excursió.
Sencilla i bonica circular de pujada al cim del Puigmal.
Sortim des del collet de les Barraques en direcció a la Tossa del Pas dels Lladres per la serra de Planès, on trobem neu al coll amb un gruix d'entre 15 i 25 cm. En aquí l'Anna decideix d'abortar l'ascensió, mentres jo continuo la ruta.
Flanquejo el pic de la Tossa del Pas dels Lladres per la seva vessant occidental i així estalviar energia😜, també aprofito la traça que deixen dos excursionistes matiners per facilitar la progressió😜😜
La GRAn Diagonal és un tram de canal
en pendent, rocallós i herbat, bo per grimpar però bastant dret i que forma una "gran diagonal" a la muntanya just als peus de la paret sud del Pedraforca. La grimpada es va intensificant i al tram final hi ha una cadena que ens serà molt útil per superar els últims metres de la canal, en que la pedra és més llisa.
És una sortida curta i amb un desnivell de mitjana dificultat (+1.000 m). La zona i part del recorregut on haurem de prestar atenció serà a la canal de la Gran Diagonal, i també a un pas curt de grimpada (penso que de dificultat +IIº) que trobarem ja superada la Gran Diagonal i abans d'assolir el cim del Pollegó Inferior.
AQuí tenim un video que vol resenyar aquesta ascensió al Pedraforca, concretament a la "Forca" sud anomenada Pollegó Inferior.
Aquest antic camí fronterer, del qual encara es conservan vestigis materials de la seu passat, era utilitzat pels contrabandistes i pels enginyers en el seu viatge des de frança a les mines de ferro i plom de Ruego i Liena de Parzán.
Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.
La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.
El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...
O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..
L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.
Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.
D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....
L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.
El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...
Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...
També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.
Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...
PiK@;)
