Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Puigmal des de les Barraques i baixada pel Borrut

Sencilla i bonica circular de pujada al cim del Puigmal. Sortim des del collet de les Barraques en direcció a la Tossa del Pas dels Lladres per la serra de Planès, on trobem neu al coll amb un gruix d'entre 15 i 25 cm. En aquí l'Anna decideix d'abortar l'ascensió, mentres jo continuo la ruta. Flanquejo el pic de la Tossa del Pas dels Lladres per la seva vessant occidental i així estalviar energia😜, també aprofito la traça que deixen dos excursionistes matiners per facilitar la progressió😜😜




El dia és clar i no bufa vent i tampoc fa fred, de tant en tant algun núvol tapa el sol i refresca l'ambient. Abans de coronar el cim, em trobo amb quatre excursionistes francesos que ja són de tornada, dalt del Puigmal no hi ha ningú. Faig les fotos de rigor, dino un petit entrepà i començo la baixada en direcció a Fontalba.




La carena per la que solem transitar abans d'arribar al Puigmal (quan venim de Fontalba), s'anomena "Serra del Borrut". A l'altura del desconegut "Cim del Borrut" vaig abandonar el camí normal de baixada (direcció llevant), per davallar les pendents herbades del "Borrut" en direcció a ponent. En la baixada hem de coincidir amb alguna fita dispersa
 i amb varies marques de color groc 
(foto superior) que ens indiquen la direcció a seguir (en aquí no hi ha un camí traçat a seguir, només zones fàcils o amables de fer). Mentres vaig baixant observo el torrent o Clot del Borrut, al fons de tot, però les marques grogues davallen sense tocar en cap moment el torrent, només al final que és quan arribo a la confluència amb al riu de "Tosa". Finalment segueixo el GR11 en direcció al cim "d'Estremera" i al collet de les "Barraques", on hi ha a prop l'aparcamet on hem deixat la furgoneta camper.


Fitxa tècnica
Distància:...................... aprox. 15.50 km.
Temps:........... 8 hores amb moltes parades.
Desnivell:....................... aprox. 1.200 mts.
Dificultat:......................................... fàcil.
Circular:.............................................. Si.
Cartografía:...... alpina-vall_nuria-ulldeter.
                                           Observacions:................................. Vigilar l'orientació en la baixada per les costes del Borrut, concretament en seguir aquest track o en visulaitzar les marques grogues.

Baixar track de Wikiloc: 
Powered by Wikiloc

Sortida, octubre del 2020

Pollegó Inferior del Pedraforca per la GRAN Diagonal

 La GRAn Diagonal és un tram de canal
en pendent, rocallós i herbat, bo per grimpar però bastant dret i que forma una "gran diagonal" a la muntanya just als peus de la paret sud del Pedraforca. La grimpada es va intensificant i al tram final hi ha una cadena que ens serà molt útil per superar els últims metres de la canal, en que la pedra és més llisa.

És una sortida curta i amb un desnivell de mitjana dificultat (+1.000 m). La zona i part del recorregut on haurem de prestar atenció serà a la canal de la Gran Diagonal, i també a un pas curt de grimpada (penso que de dificultat +IIº) que trobarem ja superada la Gran Diagonal i abans d'assolir el cim del Pollegó Inferior.

AQuí tenim un video que vol resenyar aquesta ascensió al Pedraforca, concretament a la "Forca" sud anomenada Pollegó Inferior.


Ara mateix, després de la pandèmia (Covid19), posem en marxa el Canal You Tube d'Òrrius Team, per resenyar i contar les nostres sortides en video. Tenim la il·lusió de fer-ho amb una càmera portàtil (Sony Action Cam), amb la compacta Nikon coolpix A900 i el smartphone Samsung S10. Properament ens acompanyarà algun drone de nova generació que sigui portàtil i pràctic d'utilitzar.
Si voleu rebre contingut interessant i amè relacionat amb la muntanya subscriu-te al Canal You Tube d'Òrrius Team.




Canal del FRESER superior (GoPro)

Què sabem d'aquesta canal?
És una conducció d'aigua, feta de pedres lligades amb ciment amb un coronament de taulons de fusta (esporàdicament amb formigó, quan les circunstàncies ho demanen). La canal arrenca de la banda dreta de la resclosa del riu  Freser superior i, després de recórrer uns 4 km, conecta amb el riu de Núria, per alimentar, alhora, les centrals de Daió i del Freser superior.  És posible d'accedir a la canal, tant per la vessant est (Gorgues del Freser), com per l'oest (Gorgues de Núria), i també és possible de moure's en un sentit o en un altre, sempre que respectem l'entorn i tolerem el vertigen. A l'estar en funcionament el seu manteniment és constant i periòdic, i per facilitar les anades i vingudes dels operaris hi trobarem un nombre important de passamans i cables de vida per assegurar el transit dels mateixos.
Aquí tenim un nou video que vol resenyar la sortida per aquest bonic racó del 'Ripollès' a prop de la població de Queralbs.

Ara mateix, després de la pandèmia (Covid19), posem en marxa el Canal You Tube d'Òrrius Team, per resenyar i contar les nostres sortides en video. Tenim la il·lusió de fer-ho amb una càmera portàtil (Sony Action Cam), amb la compacta Nikon coolpix A900 i el smartphone Samsung S7. Properament ens acompanyarà algun drone de nova generació que sigui portàtil i pràctic d'utilitzar.
Si voleu rebre contingut interessant i amè relacionat amb la muntanya subscriu-te al Canal You Tube d'Òrrius Team.



Camí de 'Las Pardas' (GoPro)

Què és el camí de 'Las Pardas'?


Aquest antic camí fronterer, del qual encara es conservan vestigis materials de la seu passat, era utilitzat pels contrabandistes i pels enginyers en el seu viatge des de frança a les mines de ferro i plom de Ruego i Liena de Parzán.
El camí de "Las Pardas" és un sender d'alta muntanya (2.300-2.500m) que s'allarga per una faixeta aèria des de la collada de Las Pardas fins al Port de Barrosa.
Aquesta faixa la localitzarem a mitja altura de les parets i contraforts orientals del Robiñera, La Munia i Sierra Morena.
El pas del temps i les inclemències metereològiques han fet que els cables i ancoratges metàl·lics (que servien per assegurar el pas) es trobin en molt mal estat i suposi un cert risc transitar per la zona. 
Aquí tenim un nou video que vol resenyar la sortida per aquest bonic racó del 'Sobrarbe' oscenc (Osca).
Ara mateix, després de la pandèmia (Covid19), posem en marxa el Canal You Tube d'Òrrius Team, per resenyar i contar les nostres sortides en video. Tenim la il·lusió de fer-ho amb una càmera portàtil (Sony Action Cam), amb la compacta Nikon coolpix A900 i el smartphone Samsung S7. Properament ens acompanyarà algun drone de nova generació que sigui portàtil i pràctic d'utilitzar.
Si voleu rebre contingut interessant i amè relacionat amb la muntanya subscriu-te al Canal You Tube d'Òrrius Team.

Mapa interactiu

Aquest mapa de Google us ajudarà en la recerca de sortides o excursions que hem fet i resenyat des de que som bloguers. 
Les icones de color vermell corresponen a sortides de senderisme i alguna ferrada. Les de color blau són ascensions d'alta muntanya, majoritàriament de la zona dels Pirineus. Per últim les icones de color groc són sortides o travesses d'alta muntanya, però per coronar exclusivament muntanyes de més de tres mil metres d'altura. 






QUI SOM!


Qui som!
Som els orriencs Andreu i Anna, ens estimem la nostra vida de poble i quan tenim temps visitem altres contrades també de l'àmbit rural.
No som de grans gestes ni de projectes impossibles, les nostres proposstes abracen objectius factibles i de curt recorregut, excepte un somni de difícil compliment ...seguir llegint!

D'on venim! 
L'Anna sempre a portat, i porta, una vida de sommiadora.
Com a bona sommiadora a volgut abraçar projectes engrescadors i de difícil factura ...l'Aneto (3404 m), el Toubkal (4167 m), el Montblanc (4810 m), el Huayna Potosí (6088 m)! ..i sempre ho ha fet acompanyada amb gent també sommiadora i experta amb la progressió en glaceres, canals i crestes!
L'Andreu, però, sempre ha sigut més de "baixa" muntanya i de travesses de senderisme i ho ha compaginat amb la seva afició a la fotografía: Clica l'àlbum incomplet de viatges!

On anem!
Ara la predispossició dels dos ha canviat i els seus projectes també. L'Anna té com objectiu de confeccionar un bloc de muntanya dedicat a la collita del bolet. De moment coneix varies zones boscoses on trobar el Pinatell, el Camagroc i les Trompetes de la Mort, les dates de collita i els plats on millor poder gaudir de cada varietat de bolet.
L'Andreu continúa amb l'afició a la fotografía i amb conèixer una mica més la muntanya ...ara però l'ALTA muntanya.
Els dos tenim com ha projecte de coronar el màxim de cims dels Pirineus..de tot els Pirineus!
Per aixó hem confeccionat una web (de moment allotjada en un servidor gratuït) i on volem acollir tots aquests cims com a panoràmiques de 180º: Clica l'àlbum incomplet de PirineusS.cat

Per què Òrrius Team!
A principis del 2014 voliem crear un blog dedicat a la muntanya i on allotjar totes les nostres sortides i excursions ...amb fotos, videos i tracks.
Quin nom voliem fer servir pel nostre blog i que no sigues personalitzat?  doncs molt sencill!
Ja hem comentat que som d'Òrrius i molt vinculats a les activitats del poble, (sempre que no interfereixi amb alguna sortida a la muntanya ...clar!) com el Pessebre Vivent, o les sortides de l'Andreu de Scéllecs:



I vam decidir de possar-li el nom del nostre poble que tant ens agrada.
Un equip de dos orriencs a la recerca del cim perdut!

Pàgina en construcció.






Exposició de fotografíes



Aquest va ser el nostre eslògan de la nostra primera exposició de fotografies panoràmiques de muntanya. Simplement és una manera d'apropar la muntanya, encara que sigui en fotografies, a la nostra vida quotidiana. Aquestes panoràmiques de muntanya recullen moments fugassos i puntuals on la llum, el color i l'atmòsfera es possen d'acord per ser captats per una càmera fotogràfica.
Ja hem acabat la nostra Festa Major (Òrrius-2016) i també l'exposició a la "Sala de Plens" de l'Ajuntament d'Òrrius. 
M'agradaria poder donar les gràcies a tots aquells que ens han ajudat en el procés.
En primer lloc, volem agrair a Manuel Cusachs per la seva orientació i l'ajuda tècnica, que han estat essencials. Donar les gràcies a la Maite i a la Pepita que porten les gestions municipals d'una manera prou profesional i eficaç. També agrair molt especialment a en Pere Puig que com a regidor de serveis ens va donar totes les facilitats possibles per tirar endavant aquesta exposició, així com en Jordi Rull i a la comissió de festes pel bon funcionament de la Festa Major. 
Per últim fer menció a molts veïns i veïnes que m'han donat petits consells i suggeriments al respecte.
La nostra primera exposició va ser tot un èxit tant de públic, com de felicitacions i crítica rebuda ...no em fa falta ïaïa! ;). 
Va sorprendre, i molt, el tipus de fotografia (panoràmica de 30x90), la qualitat del suport (light panel de 2 cm) i per la resolució de les imatges. Pels visitants veïns d'Òrrius va agradar la varietat de les fotografies de muntanya (crestes, cimalls, canals, cingleres...) i molt especialment dues panoràmiques del poble d'Òrrius. Una d'elles fotografiada a prop del turó Moro Negre (imatge habitual) i l'altra des del turó de Céllecs (gens habitual).
Pels amants i coneixedors de la muntanya es van traslladar, per uns instants, a qualsevol vall o collada en ruta a un refugi, o potser van gaudir d'aquella canal o cresta de camí a un cim.
Encara que el material exhibit va ser el correcte per les dimensions del local, potser va faltar informació en cada una de les panoràmiques per localitzar i ubicar les fotografíes en el seu context real a la muntanya ...una cosa a millorar!
Andreu i Anna.
Per finalitzar deixo quatre fotos fetes en el moment de l'exposició a la Sala de Plens de l'Ajuntament d'Òrrius. Són les que vam poder fer en aquell moment mentres no compartiem explicacions i comentaris amb els visitants.
Aquí trobareu totes les fotografies de l'exposició i un petit comentari informatiu en cada una de elles. 

Exposició Juliol del 2016 -Festa Major d'Òrrius-

Feliç Any Nou 2020

Aquest any visitarem el refugi de Rebost (Cadí-Moixeró) per passar la nit de Sant Silvestre. A part de retrobar-nos amb companys d'aventures i amics de sempre, també voliem conèixer la realitat sobre la llegenda que recorre la contrada.

Per cert, Feliç Any Nou!!

Les Bruixes del Pedraforca

Segurament enlloc del món hi ha una muntanya amb un nom tan escaient com el Pedraforca. Però heu de saber que en aquells temps en què els moros causaven el terror als nostre avantpassats, el Pedraforca no tenia pas la forma que té ara.
Una nit, la gent que vivia prop d'aquella muntanya va començar a sentir estranyes remors; tan aviat era un espaordidor espetegar de pedres, com crits que ningú podia saber si eren de persona o d'alguna mena de bèstia salvatge.
Quan, passada la nit, tothom va poder sortir de les cases i amagatalls on es protegien dels moros, es van trobar amb un fet que ningú no s’hagués cregut de no haver-ho vist amb els seus ulls: dalt la muntanya, allà on mai no hi havia hagut sinó rocs i matolls, s'aixecava, amenaçadorament, un castell d'altes torres i murs poderosos.
 - Semblava obre del diable -deia un- Qui, sinó ell, podia aixecar aquesta fortalesa amb una sola nit?
 - Ara sí que estem perduts: un castell encantat! - s'exclama un altre -. Si els moros han fet tractes amb el dimoni només ens en poden venir desgràcies.
I, efectivament, des de dalt d'aquell castell, que dominava les valls del voltant els sarraïns, ajudats per les mateixes forces del mal, disparaven les sagetes contra tota persona que gosés apropar-se ala muntanya.
Ben aviat van veure, els cristians, que amb les seves pobres forces mai no podrien alliberar-se d'aquell perill. No era contra els sarraïns, tan sols, que lluitaven; el seu enemic eren, també, les fúries de l’ infern, i contra elles només hi valia l'ajut de Déu. Dones i vells, grans i petits, tots pregaven demanant que s'acabés aquell terror, i la nit de Sant Silvestre, que és la darrera nit de l'any, de nou se sentí retrunyir la muntanya enmig d'una tempesta de llamps i trons.
L'endemà al matí, la gent d'aquells verals va descobrir, amb gran sorpresa, que el cim s'havia ensorrat i que del castell encantat només en quedava una tartera de rocs enmig de dues punxes, talment com si la muntanya s’hagués convertit en una forca de pedra, el Pedraforca.
I diu la gent de Saldes i Gósol que, des de llavors, cada nit de sant Silvestre es tornen a sentir crits i esgarips a dalt de la muntanya: són les bruixes del Pedraforca, que es troben per celebrar una festa en honor del diable i recordar aquell castell encantat. Fins i tot hi ha qui diu que les ha vistes volar enfilades en escombres i des del Rebost gaudirem d'unes vistes immillorables per  seguir aquestes dances ocultes.


Sis llegendes del Berguedà (Jaume Fígols i Nèlida Fornell)

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook