Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team divendres, 16 d’octubre del 2015

Aquest singular pic francés el pujarem per la ruta normal, és a dir per les pendents de la vessant Nord: fàcils, practicables i amb fites.
 La baixada serà pels contraforts rocallossos que s'estenen en direcció Est fins a trobar un cordal de pics més baixos. En la baixada hem d'estar atents en trobar les moltes fites que ens senyalen els passos més dòcils o corriols practicables i fàcils de fer ...nosaltres no vam trobar cap dificultat!
Mapa de la sortida.


Baixar el track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc






Deixem el cotxe al pàrquing de Sorteny, en aquella hora encara és fàcil de trobar lloc.






Abandonem l'aparcament en direcció Nord, per un camí que remunta tota la vall de Rialb.
És una camí molt freqüentat per coronar, a part del Thoumasset, l'inconfusible pic de Font Blanca.






A prop del refugi de Rialb i seguint la senda per la que anem pujant i que va paral·lela al riu de Rialb, trobarem la primera bifurcació important, i és a tocar d'un pont de fusta.
La senyal del rètol és molt clara: a l'esquerra pugem direcció al Font Blanca i a la dreta anem o a port de Siguer o de Banyell, que flanquegen el pic Thoumasset.






A cinc minuts del pont trobem la segona bifurcació. 
Nosaltres agafarem el camí de l'esquerra com el de pujada i el  de la dreta com el de tornada o baixada.






Remuntem les pendents i ens col·loquem a la collada del Port de Siguer.
Anem direcció al Thoumasset i a l'igual com el que hem pujat, el camí a seguir continua sent fitat i molt evident.






Així que ens acostem veiem un espectacular i formidable estany als peus de pic Thoumasset ...l'Estany Blau.
Envoltem l'estany per la seva ribera esquerra i també amb una sendera prou evident i fitada.






Arribem a l'extrem opossat per on hem començat i remuntem una tartera practicable en direcció al coll (sense nom) més proper al pic del Thoumasset.
Atenció en no sortir al coll (també sense nom i a la dreta de la fotografía) més allunyat al pic, després ens obligarà flanquejar una agulla incòmoda per tornar a sortir al coll més proper.






Després del coll sense nom girem a la dreta i enfilem les pendents direcció al cim.






Encara que trobem fites disperses podem remuntar la pujada per allà on ens vingui bé, són pendents practicables i fàcils de fer.






Després d'una bona pujada arribem dalt del cim.






Clica a següent fotografía per veure les vistes que hom pot tenir dalt del cim.
Panoràmica Thoumasset.






Després de moltes fotos dalt del cim toca baixar i ho farem per la vessant oriental (concretament  direcció S-E).
Per aquesta vessant veurem que la muntanya cedeix en direcció a l'estany del Solanet.






Aquesta baixada podem dir que és el més exigent i delicat que hem trobat durant tot el dia, però a part d'algun passet curt,  com el de la foto (màxim +Iº, -IIº), la resta fàcil o moderat.








Davallarem les pendents amb tranquilitat i sense presa, visualitzant el "camí més amable" de baixada i seguint les moltes fites que anirem trobant.
Nosaltres en alguna ocasió vam haber de recular per reorientar-nos i canviar de "camí".
Si fem bé la baixada (ignorem si hi han altres zones practicables de baixada) arribarem  a un cordal muntanyós que s'estén més enllà, en direcció a llevant, concretament a una bretxa que sembla un coll (sense nom).






Una vegada arribem a la bretxa o coll (sense nom) girem a la dreta (direcció Sud) i davallem cap a l'estany de Solanet.
En el coll, al recer del vent, aprofitem per fer un mos!






Mentres anem baixant visualitzem el recorregut que haurem de fer per arribar al Port de Banyell.






Arribem a la collada del Port de Banyell sense dificultat.

Última mirada al Thoumasset.






Des del Port de Banyell davallem per les anomenades "Aspres de Banyell" en direcció a la Vall de Rialp.
Les vistes mentres baixem són impressionants.
L'itinerari de color vermell marca la ruta seguida per tornar al cotxe, (atenció que des de la bifurcació cap avall ja l'hem fet al matí) la senyal curta de color blau és la direcció agafada a primera hora per anar al Port de Siguer i després al pic de Thoumasset.






Davallem tranquilament per la vall mentres contemplem els diferents aixoplucs i recers que trobem per la zona: el refugi de Rialb, la cabana dels Planells de Rialb...






Aquesta sortida ens la va descriure un excursionista andorrà al cim del Font Blanca, i amb el mateix itinerari que hem fet avui, ens la va recomanar com una de les millors i més interessants de la zona. 
L'excursió si que és exigent i un pèl llarga, però descobrirem racons nous, passos asequibles i divertits, i gens massificat.
Apa adéu, fins la propera aventura.

Sortida agost del 2015










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook