Ascensió als pics de Petit Vignemale, Espalda Chausenque, Pitón Carré, Grand Vignemale (Pique Longue) i el Cerbillona.
1ª Jornada:
Sortida de l'aparcament
de Pont d'Espagne en direcció al Llac Gaube, refugi d'Oullettes, coll Horquette
d'Ossoue i final al refugi Bayssellance. Aprofitem l'aturada al coll per
ascendir el Petit Vignemale. Desnivell total aprox. 1500 mts.
2ª Jornada:
Sortida del refugi Bayssellance en direcció a la glacera d'Ossoue i assolim els
pics de l'Espalda Chaussenque, Piton Carré, Grand Vignemale i Cerbillona (altres
excursionistes o van completar amb el Pic Central i el Montferrat)
3ª Jornada:
Retorn als cotxes pel mateix itinerari de la primera jornada, excepte que vam
desviarnos per la glacera d'Ossoue a prop de la paret Nord del Vignemale.
Mapa de la sortida.
Baixar track de Wikiloc:
(aquest track informa de tota la ruta que vam realitzar els tres dies de sortida)
Sortim el divendres a mig matí en direcció Lleida-Osca-Sabiñánigo-Jaca-Cauterets-Pont d'Espagne. Tranquilament invertim més de 7 hores de cotxe. Després de sopar i abans de dormir arriben els nostres amics Josep i MªAntónia.
D'esquerra a dreta: Anna, Albert, Carme, Xavi i un servidor que fa la foto ...Andreu.
El dia següent ben d'hora començen a caminar pel GR 10, primer seguim el riu Marcadau que travessa un bosc amb successives cascades i després pel riu Gave des Oulettes que ens portarà fins el llac de Gaube. El dia es lleva esplèndit encara que la mèteo pinta malament per la tarda.
L'itinerari és molt evident i trepitjat, un lloc molt visitat per excursionistes i turistes. En poca estona i uns 300 mts de pujada trobem el lac de Gaube.
Recórrer la Vallée de Gaube pot ser màgic per molts amants de la natura i de l'alta muntanya. Ara passegem per una vall verda de l'herba dels prats, marron per les muntanyes més properes, pel blau intens del cel i el turquesa de les seves aigües, però en la distància albirem el color blanc i gris de l'alta muntanya, el xiu-xiueix del vent fred i l'olor de l'aventura ...ens acostem a la paret Nord del Vignemale.
El circ d'Oulettes (també coneguda com la paret nord del Vignemale) constitueix un marc excepcional que segur que no decebrà a l'excursionista més exigent.
Aquesta fotografia ens pot ajudar una mica per recol·locar les diferents muntanyes del massis. La fotografia més inferior situa la coneguda canal de Gaube "Couloir de Gaube" en aquest trencaclosques de neu, seracs, pedres i agulles. Encara que sembli imposible la canal de Gaube, i d'altres que no coneixem, són punt d'accés a molts pics del massis.
La canal vista des de dalt, des de la glacera d'Ossoue.
Dins del circ d'Oulettes trobem el refugi d'Oulettes de Gaube. En aquí fem una parada per contemplar el paisatge, fer fotos i picar alguna cosa, tot plegat ens ajudarà a recuperar forces per encarar la penúltima pujada.
Refugi Oulettes de Gaube.
Nosaltres no pujarem per la "Couloir de Gaube", si no que continuarem pel GR 10 direcció a la Collada "Hourquette d'Ossoue".
Després de recuperar forces l'Anna i la MªAntónia pugen amb més alegria.
Ja hem arribat al coll d'Ossoue (Horquette d'Ossoue). Tot i que som a prop del refugi de Baysellance i que el camí fa baixada, hem decidit de coronar el Petit Vignemale que també el tenim a prop ...peró de pujada!
El Petit Vignemale és a darrera de la colla, però el més proper ...el de l'esquerra!
Ja hem coronat el cim, alguns han deixat la motxilla al coll i d'altres no ...però tots ens fem la foto de cim.
Cim del Petit Vignemale.
Aquí unes vistes dels cims que ens envolten.
Panoràmica Petit Vignemale.
A la vall de Gaube no hem trobat res de neu, al circ d'Oulettes molt poca (glacera d'Oulettes i glacera Petit Vignemale com a molt), però a la zona on som ara hi ha molta. Aixó ens ajudarà progressar per la glacera d'Ossoue sense estar pendent de les esquerdes i progressar sense encordar-nos.
De baixada del cim s'albira el refugi.
Arribem al petit refugi de Bayssellance, poc més de 50 places a l'estiu (que és guardat) i 40 a l'hivern (que és lliure). Després de sopar van arribar en Jaume i en Josep, ells van sortir més tard de casa i van fer l'aproximació al refugi per la vall d'Ossoue (Gavarnie). Una ruta més curta i amb menys desnivell.
Refugi de Bayssellance.
Les vistes per la finestreta de la nostra habitació són impressionants. Després de sopar vam escoltar un fort "espetec" que va fer tremolar el refugi, vam saber que un serac del "Glacier des Oulettes" va trencar-se ...no podem imaginar-nos com s'habia de sentir des del mateix refugi d'Oulettes.
Els dos Vignemale junts des de la finestra del refugi!
El dia següent, també molt d'hora, iniciem l'ascensió en direcció a la glacera d'Ossoue. Primer ho fem en baixada sense grampons, però així que girem a la dreta per encarar la pujada a la glacera, ens els hem de posar.
El Taillón il·luminat pels primers rajos del Sol.
Els pics de Montferrat i Grand Tapou també il·luminats pel Sol. La cara de l'Anna també sembla il·luminada.
Alguns ja s'han posat els grampons i d'altres no, de moment la traça ajuda a remuntar la pendent sense molta complicació. El planning que vam confeccionar es dividia amb dues propostes: els que volien coronar moltes muntanyes i els que no. Els que desitjavem assolir molts cims ho teniem molt clar, remuntar glacera amunt i així que veiem un cim fàcil de fer el fem. És a dir coronarem els pics un a un, pujarem per la via més amable i sencilla de fer i baixarem pel mateix camí, sense complicar-nos massa.
Espalda Chausenque el primer cim del dia. En la foto som l'equip que vol assolir el màxim de cims posibles. En Josep, l'Anna i la MªAntónia al no pujar amb nosaltres continuen glacera amunt a un ritme més tranquil.
D'esquerra a dreta: Jaume, Miquel, Xavi, Carme i Albert.
Aquest primer cim (Espalda Chausenque) no va ser fàcil de fer però el vam fer, el següent (Punta Chausenque) encara el vam trobar pitjor. Per les fotos ja veiem que encara que algunes crestes són netes de neu, la conca d'Ossoue és plena i es progressa molt bé.
Camí de la Punta Chausenque.
Vam intentar coronar el cimall de la Punta Chausenque i vam ser molt a prop, però no ho vam veure molt clar i vam donar mitja volta a pocs metres del cim. Així doncs que vam anar pel següent, el Pitón Carré.
En vermell l'itinerari que vam seguir.
Abans de pujar al Pitón Carré vam fer una ullada a la Canal de Gaube ("Couloir de Gaube"). Com feia tothom vam seguir la traça de les petjades que s'acostaven a unes roques que feien de balcó
Aquí tenim diferents moments del nostre pas pel mirador de la canal, aquestes fotos mostren que teniem tot el temps del mont i gaudiem de l'entorn sense extrés.
Acabada les sesions de fotografia, enfilem muntanya amunt en direcció al Pitón Carré.
En Jaume en el moment de la pujada al Pitón Carré.
La pendent de pujada al cim també era molt empinada però més curta, i on si que vam utilitzar el piolet per assegurar la grimpada. Darrera dels companys el cimall del Grand Vignemale o Pique Longue, la pujada la farem per la vessant W que és la ruta normal.
Cim del Pitón Carré.
No vam trobar un camí evident ni clar per coronar el Pique Longue, si que vam veure moltes traces que s'enfilaven muntanya amunt i bastants muntanyencs grimpant (amb piolet, casc i grampons) aquí i allà per la zona que millor li semblaven per pujar a dalt.
Tampoc vam pujar directament al cimall, si no que ho vam fer a l'aresta i després vam crestejar (vigilant molt alguns passos aèris i també a la gent que anava i tornava) en direcció nord fins coronar el cim.
Aquesta paret ens va costar més esforços que les altres, però també vam fer cim. La Carme i l'Albert en el moment de la feixuga pujada.
Foto de cim amb els que som aquell moment, l'Anna, en Josep i la MªAntónia han fet cim abans i ens esperen a baix.
Cim del Pique Longue. Davant l'Albert i darrera d'esquerra a dreta, en Miquel, l'Andreu, en Jaume, la Carme i en Xavi.
Aquí podem contemplar unes vistes dels cims veïns.
Panoràmica Grand Vignemale.
Tornem al flaqueig per l'aresta per anar a buscar la pendent de baixada a la cubeta de la glacera. Encara que la cresta és ample i fàcil, els molts muntanyencs que hi han i alguns passos delicats i aèris que trobem, ens obliga anar a poc a poc.
La Carme esperant torn per prosseguir el seu camí. El cim del davant és el Clot de la Hount i que tampoc el pujarem.
Aquí tenim una visió més ampla del "camí" d'accés al Pique Longue, encara que la perspectiva ens dóna una inclinació poc real de la forta inclinació d'aquesta pendent. En tot cas la pujada i baixada dels muntanyencs és un tot un espectacle.
De camí a la Collada Cerbillona agafem unes fotos dels cims que ja hem fet. També tenim una perspectiva diferent d'aquests últims pics i dels itineraris utilitzats.
Ja ens hem reunit amb el resta del grup, els companys que només volien fer el Gran Vignemale-Pique Longue, i enfilem glacera amunt en direcció al coll del Cerbillona. Ara, Però, ens abandonen en Miquel i en Jaume (ells van pujar per la vall d'Ossoue) que han d'estar de tornada a casa.
Tot el grup que va sortir del pont d'Espagne al col del Cerbillona. El que fa la foto també conta.
Com veiem que el pic Cerbillona és a prop anem cap allà. Com es veu en la foto la traça que hi ha ens ajuda remuntar la forta pendent, i no hem de treure piolet.
Pic Cerbillona.
Alguns de nosaltres van continuar sumant Tresmils ...en Josep, l'Anna i jo decidim de fer mitja volta i tornar al refugi per les traces que creuen la Glacera d'Ossoue.
Mentres davallem podem observar la progressió dels nostres companys per la cresta.
Crestejant direcció P.Central i Montferrat.
Arribem al refugi ...sopem i a dormir.
Refugi Bayssellance.
El dia següent, ja no tant d'hora, ens acomiadem del refugi i de la zona. Tampoc anem amb molta presa ja que avui dormirem a la furgo nosaltres i ells en algun camping i demà farem més muntanya.
Enfilem camí en direcció al coll d'Ossoue. En la foto veiem els dos Vignemales a l'esquerra del coll.
Els primers en arribar es destaquen amb el fons.
Des del coll davallem pendent avall. Primer passarem pel "Glacier du Petit Vignemale" (i no per la traça del GR 10) i acabarem al "Glacier des Ouletes".
Som a la glacera du Petit Vignemale i al fons es veu la canal de Gaube. La cara de l'Anna semblava recordar el serac caigut feia dues nits ..ui, ui !
Última fotografía de la pared Nord del Vignemale.
"Glacier des Oulettes"
De tot el cap de setmana passat a la zona, aquesta baixada tocant les parets de la Cara Nord del Vignemale i per les dues Glaceres, va ocasionar dubtes en alguns del grup ...les pendents, l'asentament de la neu, els seracs, les roques, les esquerdes.
Al final tots contents!
"Glacier des Oulettes"
Si, si ...un cap de setmana per no oblidar!
"Vallée de Gaube"
Sortida Juny del 2008
Em pots seguir al Facebook!
.gif)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.gif)
