Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dimarts, 27 de març de 2018

Aquest itinerari micològic transcorre per boscos de pins, roures i alzines. Destaca la maduresa d'alguns arbres i la presència de fusta morta com a senyal de protecció a la biodiversitat. També hi trobarem zones gestionades per tal que el bosc millori en qualitat.
Al llarg del recorregut trobarem diversos bolets pintats als arbres que només es poden veure si ens col·loquem en una visual concreta. El Bosc de Poblet conté una gran diversitat de bolets, més de 700 espècies.
Ruta de la sortida.






Fitxa tècnica
Distància:...................................................................... aprox.  7 km.
Temps:.......................................................... 4 hores amb moltes parades.
Desnivell:.................................................................... aprox. 370 mts.
Dificultat:................................................................................ fàcil.
Circular:.................................................................................... Si.
Cartografía:.................................................. piolet_paratge_natural_poblet.
Observacions:......................................................... Cap dificultat, ni per orientar-nos, ni per transitar pels senders, camins i pistes forestals.








Baixar track de Wikiloc: 
Powered by Wikiloc





Des de Poblet agafarem la carretera T-700 en direcció Prades. A 2,5 km trobarem un desviament a mà esquerra que entra dins de la "Vall de Castellfollit".  Aproximadament a 700 metres trobarem la primera àrea de lleure la Roca de l'Abella (fonts, barbacoes, oficina d'informació...),  des d'aquí surt una excursió també molt interessant, la ruta geològica. Nosaltres continuarem fins a la següent area de lleure, la Casa Forestal de Castellfollit, que la trobarem a 3,3 km de la Roca de l'Abella. Atenció que aquesta carretera és molt estreta, i hi ha la possibilitat, molt real, de quedar-nos bloquejats si trobem un cotxe en direcció contrària.
Deixem el cotxe al costat de la casa forestal, a l'esplanada condicionada com a pàrquing pels visitants.
La casa forestal de Castellfollit és una de les tres cases forestals existents al bosc de Poblet i la més petita de les tres. La trobem ubicada al cor mateix del barranc de Castellfollit. (més informació..)





L'excursió que farem és bastant curta, de mig matí, però és divertida i original, els més menuts de la família s'ho passaran bé. Sortirem de la casa forestal i seguirem la pista forestal que s'endinsa en el boscam de Castellfollit, tot creuant la cadena que prohibeix la circulació motoritzada.
De camí al sender micològic, trobarem caixes de ratpenats, una mesura molt utilitzada pels gestors d'arees protegides i reserves naturals com a controladors de mosquits i les processionàries.




Una vegada passem per les caixes de ratpenats, anteriorment comentades, i d'un dipòsit d'aigua (amb un broc metàl·lic fent de font), apareix a mà dreta un sender senyalitzat que cal enfilar.
L'itinerari color vermell és l'anada de la ruta, i en blau és la tornada d'aquesta excursió.





El primer tram de sender puja força dret. Cal creuar una pineda centenària de pi roig que forma part de l'inventari de boscos singulars de Catalunya.








Continuant pel sender, ben aviat s'arriba als primers arbres amb  un bolet pintat ...el peu de rata.

Peu de rata.
Peu de rata. Baixada internet.
Bolet ben diferent dels típics, amb aspecte de corall molt ramificat, amb nombroses branques que sorgeixen d'un tronc comú.  Amb una soca gruixuda i carnosa i les branquetes cilíndriques, nombroses i recargolades, d'un bell color groc, que perd la seva vivor quan es fa vell, amb puntes acabades en dues dentetes de color taronja.  Atenció que es pot confondre amb el peu de rata bord, que té la carn amarga i que actua com un purgant enèrgic.



El dibuix d'aquest bolet el componen uns sis o set trocs de pins i un grup de roques. Per visualitzar el seu aspecte real i complet ens hem de situar en un lloc concret.






Davant mateix del "peu de rata" trobarem un desviament a l'esquerra del sender principal, hi ha el segon bolet pintat, la "farinera borda" un bolet mortal. Totes les pintures han estat realitzades pel Sr. Genís Colell.









Farinera borda.
Farinera borda. By internet.
La farinera borda neix d'un ou d'una manera molt semblant a l'ou de reig. Quan trenca aquest ou surt un bolet amb un barret de color verd o verd olivaci, làmines blanques i peu també blanc, de vegades amb part del mateix color del barret. Quan s'obre del tot les restes del vel, que protegeix les làmines fins i tot madures, deixen un gran i bonic anell de color blanc.
La ingesta de trenta grams d'aquest bolet ja pot provocar la mort d'una persona adulta. (més informació...)



Tres troncs de pi componen aquest dibuix, si ens situem en un lloc concret i realitzem alguna postura necesària veurem el bolet sencer.









Tornant al sender principal, aviat es travessa el pla dels Esbarzerals i es creua un camí de desembosc per llavors reprendre el sender senyalitzat.








El sender continua pla, davalla una mica i lentament tornarà a agafar pendent fins arribar de nou al camí forestal. Una vegada a la pista forestal principal, cal seguir cap a la dreta. 
Per sobre del camí hi ha el fredolic. Haurem de pujar i baixar pel mateix corriol.





Fredolic.
Fredolic, By internet.
De la família dels tricholomatals, trobem aquesta espècie que a nivell general agrada a tothom. És un bolet que allarga la temporada, ja que acostuma a treure el cap amb l'arribada dels primers freds. No serà gens estrany, collir-los congelats enmig de les primeres glaçades.(més informació..)
Rètol informatiu que trobarem en tots els bolets pintats. 


El dibuix del bolet és format per tres troncs de pi, i visualitzarem la forma del bolet si ens situem en una posició concreta.






Retornem a la pista forestal principal, uns metres més enllà hi ha pintat l'ou de reig, un dels bolets amb més alt valor culinari.

  

Ou de reig (Amanita Caesarea).
Ou de reig. By internet.
Els emperadors romans eren grans aficionats a menjar bolets, i en especial a l'ou de reig, i d'aquí ve el nom llatí que es pot traduïr al català com bolet dels cèsars. Tan aficionats eren que Agripina va decidir matar al seu marit Clàudio posant-li unes quantes amanites phalloides entremig dels ous de reig, i explica la llegenda que tal era la golafreria de Clàudio amb els retxos que tot i sospitar-ho, se'ls va menjar i va morir. (més informació...)





Des del lloc on s'ha col·locat el punt d'informació i observació  podrem tenir una imatge del bolet en la seva totalitat. Haurem de fer alguna postura afegida per corregir alguna imperfecció del dibuix.






Ara enfilarem el sender que passa per davant de l'ou de reig, entre els pilons de fusta que impedeixen el pas a la circulació motoritzada.





El sender s'enfila pel vessant, on podem gaudir de la vegetació típica de l'alzinar muntanyenc, les rouredes i les pinedes. 





El sender puja fins arribar a la "caseta dels Civils", una construcció de pedra seca enrunada. Antigament, era un punt estratègic de vigilància del bosc.





Després de caminar una estona, s'arriba al capdamunt del recorregut. Arribats al tallafoc, cal seguir cap a l'esquerra fins a una senyal que indica que som al coll d'en Perroi, on cal seguir la direcció de retorn a la "casa forestal de Castellfollit.
Arribem a la carena de la "Serra del Bosc", i girem a l'esquerra per un tallafoc.


Continuem pel tallafoc fins a enllaçar amb el GR 171 (Rojals-Prades), i el seguim cap a l'esquerra.


Arribats al "Collet d'en Perroi" girem a l'esquerra en direcció Castellfollit (casa forestal).





De baixada, es passa a prop del "racó dels Avellaners",  el sender és estret, però de seguida es transforma en un camí ample, una antiga pista de desembosc. En aquest bosc, trobarem actuacions de reforç de les poblacions del teix, un projecte finançat pel programa "Life" de la CE.
El projecte "Life" per a la recuperació del teix al la zona del bosc de Poblet.





També es pot observar una numeració en els trocs dels pins, ja que en aquesta zona es duu a terme un projecte forestal demostratiu.







Tot seguit, cal travessar la plana del Misser i continuar fins a arribar a un encreuament de la pista forestal, el qual agafarem a la dreta.
Aquesta pista forestal és la mateixa que hem travessat de pujada.




Tot baixant pel camí principal, a uns 500 m a la dreta, trobem uns arbres amb un apagalums pintat.







Apagallums.
Apagallums, by internet.
És un bolet tant fàcil de buscar com de trobar, ja que apareix a tots els hàbitats i és de ràpida localització, pren dimensions considerables, d'aquí el seu nom en llatí "procer" que significa alt, de bones dimensions.  Pot arribar als 40 cm de diàmetre, d'aquí que sigui el bolet comestible més gran. (més informació...)




La forma del bolet la componen  varis troncs de pi dispersos en una àrea de bosc bastant àmplia.



Si ens situem en un lloc concret, podrem visualitzar el dibuix del bolet sencer.









Més endavant, a la mateixa àrea del bosc, trobem un bolet pinetell o rovelló.





Rovelló pinetell.
Rovelló by internet.
Si haguéssim de triar un bolet que defineixi a la perfecció l'afició a Catalunya pels bolets aquest seria el rovelló, un bolet força comú i fàcil, tant de distingir com de trobar, però que quan arriba l'agost fa bullir la sang de centenars de milers de boletaires i es fa carregar al cotxe els cistells amb la il·lusió de tornar cap a casa plens del preuat i buscat rovelló. (més informació...)






El dibuix del bolet el componen quatre troncs de pi, si ens col·loquem en la visual adequada veurem el rovelló pinetell complet.
No podem deixar de jugar una mica;)






Abandonem aquesta àrea boscosa on hem localitzat aquest dos bolets dibuixats, i ens reincorporem a la pista principal.








De retorn a la casa forestal de Castellfollit, cal seguir baixant per la pista forestal tot travessant diverses barrancades.




En la baixada ens ha plogut lleugerament, un plugim que no ens ha empipat excessivament i ens ha deixat finalitzar l'excursió sense quedar xops. Després, dins la camper, hem passat compte d'un berenar-sopar, metres a fora plovia de valent.


Sortida març del 2018.

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook