Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team dijous, 8 d’octubre de 2020

Sencilla i bonica circular de pujada al cim del Puigmal. Sortim des del collet de les Barraques en direcció a la Tossa del Pas dels Lladres per la serra de Planès, on trobem neu al coll amb un gruix d'entre 15 i 25 cm. En aquí l'Anna decideix d'abortar l'ascensió, mentres jo continuo la ruta. Flanquejo el pic de la Tossa del Pas dels Lladres per la seva vessant occidental i així estalviar energia😜, també aprofito la traça que deixen dos excursionistes matiners per facilitar la progressió😜😜




El dia és clar i no bufa vent i tampoc fa fred, de tant en tant algun núvol tapa el sol i refresca l'ambient. Abans de coronar el cim, em trobo amb quatre excursionistes francesos que ja són de tornada, dalt del Puigmal no hi ha ningú. Faig les fotos de rigor, dino un petit entrepà i començo la baixada en direcció a Fontalba.




La carena per la que solem transitar abans d'arribar al Puigmal (quan venim de Fontalba), s'anomena "Serra del Borrut". A l'altura del desconegut "Cim del Borrut" vaig abandonar el camí normal de baixada (direcció llevant), per davallar les pendents herbades del "Borrut" en direcció a ponent. En la baixada hem de coincidir amb alguna fita dispersa
 i amb varies marques de color groc 
(foto superior) que ens indiquen la direcció a seguir (en aquí no hi ha un camí traçat a seguir, només zones fàcils o amables de fer). Mentres vaig baixant observo el torrent o Clot del Borrut, al fons de tot, però les marques grogues davallen sense tocar en cap moment el torrent, només al final que és quan arribo a la confluència amb al riu de "Tosa". Finalment segueixo el GR11 en direcció al cim "d'Estremera" i al collet de les "Barraques", on hi ha a prop l'aparcamet on hem deixat la furgoneta camper.


Fitxa tècnica
Distància:...................... aprox. 15.50 km.
Temps:........... 8 hores amb moltes parades.
Desnivell:....................... aprox. 1.200 mts.
Dificultat:......................................... fàcil.
Circular:.............................................. Si.
Cartografía:...... alpina-vall_nuria-ulldeter.
                                           Observacions:................................. Vigilar l'orientació en la baixada per les costes del Borrut, concretament en seguir aquest track o en visulaitzar les marques grogues.

Baixar track de Wikiloc: 
Powered by Wikiloc

Sortida, octubre del 2020

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook