Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team divendres, 10 de maig del 2019

Ruta circular pel conegut "Balcó de la Garrotxa" (Puigsacalm) i alguns cimalls propers (Puig dels Llops i Puigsacalm Petit).  La ruta que plantegem aquí (vessant septentrional del Puigsacalm) segueix les agulles d'un rellotge, pugem pel sender de "Can Turó - Olletes" i baixem per la "Canal de les Eugues - Salt de Sallent". Tota l'excursió la fem sota l'ombra d'alzinars, rouredes i pollancres i es considera la ruta més ombrívola per pujar al Puigsacalm.
Portada senyal vertical del cim, i fons fageda amb obturació lenta.



Ruta de la sortida




Fitxa tècnica
Distància:.......................... aprox. 12 km.
Temps:.......... 9 hores amb moltes parades.
Desnivell:..................... aprox. 1200 mts.
Dificultat:................................. moderat.
Circular:............................................ Si.
Cartografía.. alpina_puigsacalm_bellmunt_ 2011.
                                           Observacions:..................  trobarem algun pas equipat amb cordes i grapes metàl·liques, amb dificultat zero al grimpar o desgrimpar-los. El desnivell és considerable, però els camins bastant amables de transitar, excepte la canal de Les Eugues









Baixar track de Wikiloc

Powered by Wikiloc







Com que no coneixem la contrada, deixem aparcada la furgo-camper en un voral del "camí Forestal de les Olletes", al costat de l'Area de Picnic dels Pins. Més endavant hi ha una zona mig acondicionada per aparcar vehicles, però en aquell moment no ho sabiem.








Uns metres més amunt de l'aparcament girem a l'esquerra, i ens dirigim al restaurant de can Turó. Els vehicles no poden passar, si hom no pensa ser client del restaurant, però els excursionistes sí.
Entrada restaurant can Turó, i camí de pas direcció Olletes i Puigsacalm.


Taules exteriors del restaurant i l'inici senda a Olletes.






El camí s'enfila dret en direcció al santuari de les Olletes, però és evident i fàcil de seguir.
Creu de penitent pels devots de la "Mare de Déu de les Olletes".



Si la traça del sender no sembla evident, hi han senyals que ens confirmen la direcció correcta.







Arribem al santuari de la Mare de Déu de les Olletes. A diferència de les construccions religioses típiques, aquest santuari es troba dins una cova a uns 1040 mts d'alçada i just sota Santa Magdalena del Mont.









Continuem amunt, i ho farem pel mateix camí que hem anat pujant. Aquest cami segueix ara les "bondats" del torrent "Rec de les Olletes", que és la zona més amable per superar la cinglera.
Ara seguim en direcció a Santa Magdalena del Mont.






Com que anem pujant tranquilament i fent fotos "aquí i allà", arribem a l'altura de Sta Magdalena sense esgotar-nos excessivament.
Arribem al "camí de Sallent", que ve del cantó de Vidrà. És la pista d'accés a Sta Magdalena i a les antenes del Puig Corneli

Des d'aquest punt podem anar a diferents llocs de visita.






Nosaltres farem una visita obligada i ràpida a l'ermita de Sant Corneli i Santa Magdalena del Mont, més coneguda amb aquest segon nom.












Antigament, a l'ermita de Santa Magdalena, s'hi allotjava una comunitat de monjos vinguts de la "Casa Besalú" i abandonada al s.XVI. 
En l'actualitat es conserva l'església que té un refugi annex (E. Triadú). 
L'edifici de la dreta reformat (església i refugi), el de l'esquerra sense cap actuació de reforma.






Abandonem la plana i tornem a la cruïlla anterior per enfilar el camí cap al Puigsacalm.






Uns metres més amunt trobem la collada de les Olletes. En aquí una senyal vertical ens informa de les direccions a seguir, el sender de l'esquerra puja al Puigsacalm pel "Camí del Pas dels Burros", i el de la dreta puja primer al "Puig dels Llops" i seguidament al Puigsacalm.
Nosaltres agafem el sender de la dreta, per pujar primer al Puig dels Llops.







El sender flanqueja els contraforts orientals del turó Puig dels Llops, pel camí haurem travessar alguns "tobogans" rocallosos un pèl delicats i inocents passos equipats amb grapes i cordes.
Alguns d'aquests "tobogans" (foto superior)o torrenteres rocalloses amb protecció afegida.

Aquí, foto superior, un d'aquests passos equipats sencills.






200 mts més amunt i ja som més a prop del Puig dels Llops.  Entre la boira distingim la punta cimera, per desgracia no podrem contemplar les panoràmiques que envolten el turó.
El lloc on s'alça la senyera, es considera la punta cimera.






La nula visibilitat des del Puig dels Llops ens anima continuar el camí cap al cimall principal. 
Fins ara haviem coincidit amb poquets excursionistes, però a partir d'aquest moment trobarem gent que ve, que va, que torna...la facilitat de fer el Puigsacalm des del coll de Bracons fa que sigui un cim molt visitat.
Uns metres més amunt i ja serem al cim. El corriol de la dreta envolta la muntanya i mena al coll de Bracons.

Ja som a prop del cim i el vèrtex Geodèsic del Puigsacalm.






La boira continúan envoltat la contrada i ens impedeix de veure les boniques panoràmiques que ofereix el "Balcó de la Garrotxa".
Aprofitem per fer un mos i esperar que amaini per fer les desitjades fotos.
Cap a ponent si que veiem alguna cosa.

Amb la dificultat de gaudir de les muntanyes llunyanes, ens conformem amb les vall properes.
En la foto superior veiem el contrast amb el color de les diferents plantacions de cereals, a la Vall d'en Bas.







Bé, abandonem el Puigsacalm i visitem el Puigsacalm Petit, molt a prop del Gran.
Arribada al Puigsacalm Petit. A la dreta de la foto i al fons veiem el Puigsacalm Gran.






Una vegada visitades  totes les principals muntanyes de la contrada,  toca d'abandonar la zona. Agafarem la senda feta per Kilometre Vertical  al Puigsacalm.
En aquest cruïlla de camins trobarem el corriol de baixada a salt de Sallent.


El camí és evident i traçat entre l'arbreda dels pollancres.


Aquí el trocet que no sembla tant evident.





La baixada no representa cap dificultat, i molt menys si utilitzem un gps amb el track d'aquesta excursió.
Si que haurem d'estar alerta quan trobem la "Canal de les Eugues". Una canal oberta molt dreta, que si és molla per les pluges ens pot ocasionar algun problema de relliscades.
En aquesta bifurcació, uns metres més endavant, comença la baixada de la Canal de les Eugues.


Atenció amb les relliscades si el terra és enfangat.


Aquell dia el terra era bastant sec, (no totalment sec) i les patinades eren presents en la baixada.


I aquí acava la baixada de la Canal de les Eugues.






Després de la canal trobarem una pista forestal, és la mateixa que ja hem trobat al matí al visitar al santuari de Santa Magdalena del Mont.
Peró atenció que uns metres més avall abadonem la pista i ens fiquem amb una senda.
La senda ens porta al mirador del Salt de Sallent.


El salt des del mirador. 


En el video veiem uns barranquistes rapelant l'alta cascada.




Vigileu amb el mirador que no hi ha cap barana de seguretat i és un pèl perillós si hom va amb nens petits. 
Després de la gravació continuem el nostre camí, creuem la riera de Sallent i davallem la cinglera per l'altre costat de la cascada,  pel corriol conegut com "Les Escales".
El nom de "Escales" podría venir dels passos equipats que hi han.





Abans d'arribar a baix del tot, fem una ràpida visita a un mirador que contempla el salt des de sota mateix.









Ja a baix del tot creuem, per segona vegada, la riera de Sallent per un llarg pont de fusta.

La passarel·la en video:








Continuem el camí, primer per senda i seguidament per pista forestal. Només queda d'avançar tranquilament per pista, fins arribar a la furgo-camper.




Per aquesta pista hem trobat una plana generosa per deixar el vehicle sense complicacions, i un indret també ideal per realitzar una circular completa d'aquesta sortida. 
Fins la propera!
Sortida Abril del 2019

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook