Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gorgs. Mostrar tots els missatges

La Riera de les Gorgues

Aquesta riera ha sigut la gran desconeguda pel gran públic excursionista, gràcies a les xarxes  i a la navegació per internet aquest desconeixament, però, a anat a menys.
De l'altiplà d'Aiats i Cabrera (Comarca natural del Cabrerès) baixen les aigües de diferents torrents i rieres que van a desguassar al pantà de Sau. En el tram final d'aquestes torrenteres trobarem la "Riera de les Gorgues", amb el "Salt del Cabrit" omplin la gorja principal i altres salts d'aigua secundaris.
Salt del Cabrit





Fitxa tècnica
Distància:......................... aprox. 10. km.
Temps:........... 6 hores amb moltes parades.
Desnivell:....................... aprox. 600 mts.
Dificultat:....................................... fàcil.
Circular:............................................. Si.
Cartografia:..... alpina_vall_Sau_i_Collsacabra_2009.
                                           Observacions:.................. No trobarem cap camí amb passos de certa dificultat. No hem de tenir cap problema en l'orientació a seguir, hi han senders amb vegetació però el camí a utilitzar és evident i traçat.








Mapa de la sortida








Baixar track de Wikiloc
Powered by Wikiloc
Powered by Wikiloc







Actualment la zona d'inici del Camí de la Gorga hi ha una gran fàbrica i el lloc es veu degradat per aquest fet. L'interessat/da en fer aquesta excursió ha de trobar el trencall correcte de la ctra. C-153 al seu pas per la població de Sant Martí Sescorts i entrar dins del poligon industrial "La Teuleria" i dirigir-se al "Camí Ral Vic-Olot".
Com que nosaltres no saviem que havia una zona d'aparcament uns metres més enllà, vam aparcar la furgo camper al costat de la fàbrica.
Com es veu en les fotografies, la zona es troba en obres.




Baixem uns 100 m per la pista formigonada, travessem el pont de la "Teuleria" i arribem a la "Casa del Pont", que antigament va ser un restaurant. Pel voltant de la casa hi ha espai per aparcar vehicles i en aquell lloc és l'inici del camí de la Riera de la Gorga.
El rètol ens indica la direcció a seguir.


Una vegetació exuberant ens dona la benvinguda.





En poca estona trobarem el primer salt d'aigua (Salt del Cabrit).  Les aigües del salt provenen de la riera de "Sant Martí", que desguassen directament al Pantà de Sau.
 
En les fotos (superiors) s'aprecien els nivells d'aigua que assoleix el pantà, segons les temporades de sequera o no.




Ens quedem una estona  per fotos i gravacions varies.
Salt del Cabrit en video







Continuem caminant fins arribar a les aigues que omplen un gorg, i que provenen del Torrent de les Paganes. Segons el ICGC el gorg i el salt d'aigua s'anomenen "Salt de'n Nara.

Salt d'en Nara en video  







A la mateixa llera de la riera trobarem una font obrada, suposem que algún caminant va aprofitar un brollador d'aigua i va possar-li un broc metàl·lic simulant una font.
Ara no raja gens d'aigua.





Continuem pel sender i abandonem la llera de la riera. El camí puja i voreja el congost per dalt, el primer revolt pronunciat a l'esquerra hi ha una bifurcació interessant.
El camí vermella que s'allunya a la dreta, baixa directament a la llera de la riera (Riera de les Gorgues). En blau el camí de tornada.






És un sender sencill, estret i fàcil de fer, ens mena directament baix el curs d'aigua de la mateixa riera.
Atenció que si la riera baixa amb força i amb molta aigua, crec que pots ser complicat de travessar.








A l'altre costat de la riera trobarem el camí a seguir, senyalat amb una fita.
La Riera de les Gorgues en video








Seguim el corriol que s'enfila per l'altre banda del congost amunt, hem d'anar a trobar un camí  que ressegueix l'engorjat pel cantó sud o meridional. De pujada vam trobar un parell de passos sencills amb una corda instal·lada, a tocar de la mateixa riera.







Arribem al camí que ressegueix l'engorjat per la dreta. En aquell moment ens vam desorientar girant a la dreta, però aviat vam rectificar per seguir la direcció correcta.
Seguirem direcció al mas Sentfores i Sant Bartomeu Sesgorgues

El sender sembla que en els seus inicis podría ser una pista forestal, ara és un sender emboscat de matollar divers.




Després d'una estona arribem a una pista mig formigonada amb una barrera de pas a l'esquerra. La barrera impedeix el pas de qualsevol vehicle, menys els que anem a peu.
Travessem la barrera i seguim en direcció esquerra.





La barrera és per restringir l'accés amb cotxe al mas de Sentfores.




La masia de Sentfores sembla habitada, però no de manera permanent. És gran, totalment reformada i sembla acollidora.





Darrere mateix de la masia trobarem la continuació del corriol que hem de seguir. Sort que el camí és molt emboscat i atapeït de vegetació, sino l'estimball del congost ens faría basarda al passar.






El sender es fàcil de fer i ens va agradar molt. De vistes panoramiques cap ni una a causa de la vegetació, però als estius calorossos s'agrairà la fresca d'aquesta ombra.
Inici grau "les Escales".





Abans de sortir d'aquest bosquet passarem pel grau de les "Escaletes", un rocam en forma d'escales.





Sortim del bosquet al lloc mateix on hi ha l'església de Sant Bartomeu Sesgorgues.







Sant Bartomeu Sesgorgues
Apareix documentada entre els anys 1025 i 1050. El 1769 s'afegí a l'edifici romànic dues capelles i una sagristia i s'abarrocà el seu interior. El campanar situat sobre la porta d'entrada és posterior al segle XI. La nau es tanca a llevant amb un sol absis, molt més estret que la nau.







Dinem al pati de la sagristia, amb tranquilitat,  després continuem la nostra excursió.
Al costat mateix de l'església hi ha una carretera que la conecta amb la població de Cantonigrós i que l'haurem d'agafar en un primer moment. Uns metres més enllà de carretera l'abandomen i tornem a entrar al bosquet del congost.




Tornem agafar una senda atapeïda de vegetació, primer flanquejem en horitzontal però de seguida davallem congost avall. Pel camí fem una ullada a la font de "el Vilar".
 Font el Vilar

 Font el Vilar





Abans d'arribar al riu, pel camí que el travessa d'un cantó a l'altre, fem una visita al salt del Tornall que és a l'esquerra d'aquest camí.
Salt del Tornall en video







Travessar el riu no hi ha cap problema si les aigües baixen tranquiles, en cas que trobem crescudes per pluges podem trobar dificultats. En tot cas no pressuposa un obstacle insalvable, això si ens mullarem els peus.
Per aquí travessa el camí que conecta una cinglera amb l'altre cinglera.




Tornem a pujar fent ziga zagues amunt.









En un replà de la pujada ens fixem amb la panoràmica  que tenim davant; Al fons de la fotografia ens mostra el bosquet i les sendes que nosaltres ens sembla intuïr que hem fet de baixada.







Ja dalt de la cinglera enllacem amb el sender que ressegueix el congost de est a oest.
Aquest camí és ample i molt utilitzat per la gent, no té pèrdua.






El camí que fem en aquest moment, és molt més obert i traçat que l'anterior, fins i tot podem contemplar el marge oposat del congost.
 A la foto superior, veiem la teulada de l'església, (Sant Bartomeu de Sesgorgues) amagada darrere l'alzinar.


També observem el Mas de Sentfores en la distància.




Més endavant, pel camí, haurem d'estar alerta per trobar una trencall a mà esquerra que ens acostarà al mirador de la "Barra de Ferro".




El mirador de la "Barra de Ferro" és una agulla rocosa en forma de plataforma. Des d'aquesta plataforma es domina bona part del recorregut que hem fet, bé podem visualitzar part del recorregut que hem realitzat.
El salt de la Barra de Ferro en video








Vista del mirador "Barra de Ferro" des de l'agulla bessona que hi ha al costat del salt "Barra de Ferro".









Ja queda poc per tornar a trobar el camí i la bifurcació que hem utilitzat al matí. Aquella bifurcació que sortia el corriol que baixava a la llera de la riera.
Travessem el torrent de la "Font Nova".






Ja som de tornada, una sortida sencilla de 10 km i poquet desnivell, tot sota l'ombra de l'arbreda de rivera i la fresqueta dels salts, gorgs i corrents d'aigua



Sortida, Maig del 2019

Puigsacalm des de Sant Privat

Ruta circular pel conegut "Balcó de la Garrotxa" (Puigsacalm) i alguns cimalls propers (Puig dels Llops i Puigsacalm Petit).  La ruta que plantegem aquí (vessant septentrional del Puigsacalm) segueix les agulles d'un rellotge, pugem pel sender de "Can Turó - Olletes" i baixem per la "Canal de les Eugues - Salt de Sallent". Tota l'excursió la fem sota l'ombra d'alzinars, rouredes i pollancres i es considera la ruta més ombrívola per pujar al Puigsacalm.
Portada senyal vertical del cim, i fons fageda amb obturació lenta.



Ruta de la sortida




Fitxa tècnica
Distància:.......................... aprox. 12 km.
Temps:.......... 9 hores amb moltes parades.
Desnivell:..................... aprox. 1200 mts.
Dificultat:................................. moderat.
Circular:............................................ Si.
Cartografía.. alpina_puigsacalm_bellmunt_ 2011.
                                           Observacions:..................  trobarem algun pas equipat amb cordes i grapes metàl·liques, amb dificultat zero al grimpar o desgrimpar-los. El desnivell és considerable, però els camins bastant amables de transitar, excepte la canal de Les Eugues









Baixar track de Wikiloc

Powered by Wikiloc







Com que no coneixem la contrada, deixem aparcada la furgo-camper en un voral del "camí Forestal de les Olletes", al costat de l'Area de Picnic dels Pins. Més endavant hi ha una zona mig acondicionada per aparcar vehicles, però en aquell moment no ho sabiem.








Uns metres més amunt de l'aparcament girem a l'esquerra, i ens dirigim al restaurant de can Turó. Els vehicles no poden passar, si hom no pensa ser client del restaurant, però els excursionistes sí.
Entrada restaurant can Turó, i camí de pas direcció Olletes i Puigsacalm.


Taules exteriors del restaurant i l'inici senda a Olletes.






El camí s'enfila dret en direcció al santuari de les Olletes, però és evident i fàcil de seguir.
Creu de penitent pels devots de la "Mare de Déu de les Olletes".



Si la traça del sender no sembla evident, hi han senyals que ens confirmen la direcció correcta.







Arribem al santuari de la Mare de Déu de les Olletes. A diferència de les construccions religioses típiques, aquest santuari es troba dins una cova a uns 1040 mts d'alçada i just sota Santa Magdalena del Mont.









Continuem amunt, i ho farem pel mateix camí que hem anat pujant. Aquest cami segueix ara les "bondats" del torrent "Rec de les Olletes", que és la zona més amable per superar la cinglera.
Ara seguim en direcció a Santa Magdalena del Mont.






Com que anem pujant tranquilament i fent fotos "aquí i allà", arribem a l'altura de Sta Magdalena sense esgotar-nos excessivament.
Arribem al "camí de Sallent", que ve del cantó de Vidrà. És la pista d'accés a Sta Magdalena i a les antenes del Puig Corneli

Des d'aquest punt podem anar a diferents llocs de visita.






Nosaltres farem una visita obligada i ràpida a l'ermita de Sant Corneli i Santa Magdalena del Mont, més coneguda amb aquest segon nom.












Antigament, a l'ermita de Santa Magdalena, s'hi allotjava una comunitat de monjos vinguts de la "Casa Besalú" i abandonada al s.XVI. 
En l'actualitat es conserva l'església que té un refugi annex (E. Triadú). 
L'edifici de la dreta reformat (església i refugi), el de l'esquerra sense cap actuació de reforma.






Abandonem la plana i tornem a la cruïlla anterior per enfilar el camí cap al Puigsacalm.






Uns metres més amunt trobem la collada de les Olletes. En aquí una senyal vertical ens informa de les direccions a seguir, el sender de l'esquerra puja al Puigsacalm pel "Camí del Pas dels Burros", i el de la dreta puja primer al "Puig dels Llops" i seguidament al Puigsacalm.
Nosaltres agafem el sender de la dreta, per pujar primer al Puig dels Llops.







El sender flanqueja els contraforts orientals del turó Puig dels Llops, pel camí haurem travessar alguns "tobogans" rocallosos un pèl delicats i inocents passos equipats amb grapes i cordes.
Alguns d'aquests "tobogans" (foto superior)o torrenteres rocalloses amb protecció afegida.

Aquí, foto superior, un d'aquests passos equipats sencills.






200 mts més amunt i ja som més a prop del Puig dels Llops.  Entre la boira distingim la punta cimera, per desgracia no podrem contemplar les panoràmiques que envolten el turó.
El lloc on s'alça la senyera, es considera la punta cimera.






La nula visibilitat des del Puig dels Llops ens anima continuar el camí cap al cimall principal. 
Fins ara haviem coincidit amb poquets excursionistes, però a partir d'aquest moment trobarem gent que ve, que va, que torna...la facilitat de fer el Puigsacalm des del coll de Bracons fa que sigui un cim molt visitat.
Uns metres més amunt i ja serem al cim. El corriol de la dreta envolta la muntanya i mena al coll de Bracons.

Ja som a prop del cim i el vèrtex Geodèsic del Puigsacalm.






La boira continúan envoltat la contrada i ens impedeix de veure les boniques panoràmiques que ofereix el "Balcó de la Garrotxa".
Aprofitem per fer un mos i esperar que amaini per fer les desitjades fotos.
Cap a ponent si que veiem alguna cosa.

Amb la dificultat de gaudir de les muntanyes llunyanes, ens conformem amb les vall properes.
En la foto superior veiem el contrast amb el color de les diferents plantacions de cereals, a la Vall d'en Bas.







Bé, abandonem el Puigsacalm i visitem el Puigsacalm Petit, molt a prop del Gran.
Arribada al Puigsacalm Petit. A la dreta de la foto i al fons veiem el Puigsacalm Gran.






Una vegada visitades  totes les principals muntanyes de la contrada,  toca d'abandonar la zona. Agafarem la senda feta per Kilometre Vertical  al Puigsacalm.
En aquest cruïlla de camins trobarem el corriol de baixada a salt de Sallent.


El camí és evident i traçat entre l'arbreda dels pollancres.


Aquí el trocet que no sembla tant evident.





La baixada no representa cap dificultat, i molt menys si utilitzem un gps amb el track d'aquesta excursió.
Si que haurem d'estar alerta quan trobem la "Canal de les Eugues". Una canal oberta molt dreta, que si és molla per les pluges ens pot ocasionar algun problema de relliscades.
En aquesta bifurcació, uns metres més endavant, comença la baixada de la Canal de les Eugues.


Atenció amb les relliscades si el terra és enfangat.


Aquell dia el terra era bastant sec, (no totalment sec) i les patinades eren presents en la baixada.


I aquí acava la baixada de la Canal de les Eugues.






Després de la canal trobarem una pista forestal, és la mateixa que ja hem trobat al matí al visitar al santuari de Santa Magdalena del Mont.
Peró atenció que uns metres més avall abadonem la pista i ens fiquem amb una senda.
La senda ens porta al mirador del Salt de Sallent.


El salt des del mirador. 


En el video veiem uns barranquistes rapelant l'alta cascada.




Vigileu amb el mirador que no hi ha cap barana de seguretat i és un pèl perillós si hom va amb nens petits. 
Després de la gravació continuem el nostre camí, creuem la riera de Sallent i davallem la cinglera per l'altre costat de la cascada,  pel corriol conegut com "Les Escales".
El nom de "Escales" podría venir dels passos equipats que hi han.





Abans d'arribar a baix del tot, fem una ràpida visita a un mirador que contempla el salt des de sota mateix.









Ja a baix del tot creuem, per segona vegada, la riera de Sallent per un llarg pont de fusta.

La passarel·la en video:








Continuem el camí, primer per senda i seguidament per pista forestal. Només queda d'avançar tranquilament per pista, fins arribar a la furgo-camper.




Per aquesta pista hem trobat una plana generosa per deixar el vehicle sense complicacions, i un indret també ideal per realitzar una circular completa d'aquesta sortida. 
Fins la propera!
Sortida Abril del 2019

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook