Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team dimecres, 23 de gener de 2019

Aquesta vegada visitarem les restes dels primers habitants coneguts de Roses. És tracta d'un conjunt de monuments megalítics format per diferents dòlmens, menhirs, cistes i que per la seva importancia és declarat com a "Bé Cultural d'interés Nacional". La localització de les principals restes funeràries les trobarem a prop de Roses i amb un recorregut de  d'uns 2 km de longitud. Nosaltres però,  sortirem de cala Montjoi, visitarem les restes megalítiques de Roses i ampliarem la sortida visitant els turons de Malaterra i Puig Alt. Una sortida que comporta una activitat d'una jornada sencera.






Mapa de la sortida





Fitxa tècnica
Distància:......................... aprox. 15.50 km.
Temps:.............. 7 hores amb moltes parades.
Desnivell:............................ aprox. 800 mts.
Dificultat:........................................... fàcil.
Circular:................................................. Si.
Cartografía:......... alpina_cap_de_creu_2011.
                                 Observacions:........................ Alguns  dels monuments megalítics a la part final de l'excursió, són practicament inexistens.









Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc






Aquesta sortida serà compartida amb més gent, amb antics amics muntanyencs que hem anat coneixent amb altres excursions anteriors a aquesta. Hem quedat a cala Montjoi, a l'hivern és un indret recollit i tranquil per trobar-nos tots. Som la Carme, Josep, Victòria, Joan, Abel, David, l'Anna i jo mateix...Andreu.
Zona d'aparcament cala Montjoi.





Al costat d'on hem aparcat agafarem un sender que ressegueix el torrent de "Rec de Montjoi".
A tres minuts de l'aparcament girem a l'esquerra per agafar un sender que segueix el torrent "Rec de la Pineda".





Enfilem camí amunt per les pendents orientals del turó "Puig del Gall". En poca estona arribem al coll d'en Fragam i ja superem els 200 de desnivell des de l'aparcament.





Al coll d'en Fràgam passa una pista forestal que enllaça Roses amb Cadaqués i també el cim del Pení.
Nosaltres anirem en direcció a Roses.
Anem per la pista forestal Roses-Cadaqués. Al fons a l'esquerra veiem la vila de Roses, i més lluny a la dreta el massis del Canigó.


També travessem algunes vinyes amb DO Empordà.




La pista forestal enllaça amb la carretera que va de Roses a cala Montjoi, cala Jóncols i Cadaqués. Nosaltres girem a la dreta en direcció a Roses.








En poca estona arribem al primer monument megalític.
Pedra Dreta del Mas Marès-I


Fou trobada el maig de 2005, arran d'uns treballs d'espedregament en uns terrenys destinats a plantar-hi vinya. És de gneis i les mides són: 295 cun d'alçada per 80 cm de llargada per 33 cm d'amplada. Presenta els cantells ben treballats i té forma d'estela.
Si bé no es pot assegurar del tot que es tracti d'un antic menhir prehistòric, tant la seva proximitat al dolmen de la Creu d'en Cobertella, a les coves-domen de la Riera Quarentena I i II, i a molts altres monuments megalítics de la zona (3 dòlmens i 6 menhirs) li atorguen una certa credibilitat. Així també podria correspondre a un dels 4 menhirs que l'any 1912 citava Manuel Carruzo a prop del Mas Torre del Sastre i que fa referència Joaquim Pla i Cargol en el seu llibre "Monumentos Megalíticos en Tierras Gerundeses". Per tot plegat gairebé es pot creure que es tracta d'un menhir autènic.   (més informació)





Reprenem la marxa i a uns 500 m abandonem la carretera (Roses-Cadaqués) al primer revolt que trobem. 
Pugem per un camí obrat que surt a la dreta de la carretera.




També en poca estona trobem el primer dolmen del dia, segon monument megalític.
Dolmen de la Creu d'en Cobertella


Sepulcre de corredor que es documenta per primera vegada l'any 1912. Conservat dins d'una masia d'on pren el nom, el dolmen va ser utilitzat com a corral fins a l'abandó del mas. L'any 1957 es va dura terma una campanya d'excavació i restauració del megàlit que va proporcionar informació sobre el corredor i el gran túmul que l'envoltava. La construcció del dolmen se situa entre el 3500 i 3000 anys aC, i és el monument megalític més gran de Catalunya.  
 (més informació)








Seguint el sender, passem per un reguitzell de murs de pedra seca que separen les finques les unes de les altres i que travessen en totes direccions les feixes o terrasses que van servir, durant centenars d'anys, per fer menys feixugues les feines del conreu de la vinya.






Més endavant girem a la dreta per anar a trobar un altre element representatiu de la ruta.
La pedra dreta de la Casa Cremada III

Fou trobat dempeus per l'estudiós rosinc, en Miquel Palos Padrós, l'any 2002, tot buscant espàrrecs. És de granit (ull de serp) i presenta els cantells treballats. Fa: 170 cm d'alçada, 120 cm de llargada i 66 cm d'amplada.
És molt probable que sigui un dels 4 menhirs que ja l'any 1912 en Manuel Carruzo esmentà, al costat de la Torre del Sastre, a la seva obra "Los monumentos megalíticos de la provincia de Gerona" i referenciat per Joaquim Pla i Cargol en el seu llibre "Monumentos Megalíticos en Tierras Gerundeses".   (més informació)







Reprenem la ruta per un dels camins ramaders. Aquests camins definits per murs de pedra seca a banda i banda, creuen en línia recta el relleu del terreny, indicatiu del trànsit ramader que hi havia a la zona.






A prop trobarem algunes de les restes que porten el nom de la masia representativa del lloc on es van trobar, la Casa Cremada.
Menhir Casa Cremada II

El menhir de la Casa Cremada II és una pedra dreta de gneis en forma d'estela i de secció triangular. Té una alçada de 235 cm però se'n desconeix l'original perquè quan va ser descoberta la base estava trencada. Es tracta d'un monument prehistòric de cronologia força àmplia, entre el IV i III mil·lenni aC.  
(més informació)


Dolmen Casa Cremada


La tipologia d'aquest megàlit és un tema dubtós, possiblement es tracta d'un sepulcre de corredor per paral·lelisme amb els dòlmens del voltant. La seva cronologia és del 3500-2500 a.C.
El sepulcre va ser descobert l'any 1972 i no ha estat mai excavat. L'estat de conservació és força dolent ja que només hi ha dues lloses dretes i la coberta ha desaparegut.  (més informació)





Uns metres més enllà del camí trobem el menhir de la Casa Cremada. D'aquest monument no trobem cap referència descriptiva del mateix, ni en "situ" ni en el "buscador patrimonial" de l'ajuntament de Roses. Només tenim la prova gràfica del mateix, i el localitzarem entre el dolmen de la Casa Cremada (descripció anterior a aquesta) i l'edifici de la Casa Cremada (descripció posterior a aquesta).



Edifici de la Casa Cremada


Restes d'un antic edifici que s'han identificat com una possible església preromànica. De planta rectangular, els murs van ser fets amb pedres sense treballar provinents de l'entorn, disposades fent una espiga i lligades amb fang. Per l'amplada i la dimensió de la construcció, probablement anava coberta amb una volta, avui enrunada.  (més informació)


A prop del paratge de la Casa Cremada encara hi ha per veure el menhir de la Casa Cremada núm I, però abans farem visita a unes restes bastant conservades i que són de camí, a tocar de les cases de la urbanització "Els Grecs".
Dolmen del Llit de la Generala

El dolmen del Llit de la Generala o de la Sureda d'en Faig, és un sepulcre de corredor amb cambra de tendència subcircular i passadís estret. És fet de gneis i presenta una orientació vers el nord-est tot i que el corredor, fet de murs de pedra seca, es desvia 50º ver l'oest, probablement per corregir l'orientació original de la cambra.
L'aspecte actual del dolmen és el resultat d'una campanya de reconstrucció  endegada l'any 1.997. Abans de la reconstrucció la zona era ocupada per conrreus i les restes conservades del dolmen patien la pressió de les terres contingudes per la feixa de vinya, que formaven una terrassa superior. (més informació)







A pocs metres trobarem el monument megalític més occidental de tots i el que és més a prop de les cases situades al punt més alt de la urbanització els Grecs.
Dolmen del Cap de l'Home

Conegut també amb el nom de Turó de l'Home, aquest és un dolmen de cambra trapezoïdal curta, bastida amb lloses de gneis i corredor estret, tot i que aquest darrer element ja no s'hi pot veure. Darrere la capçalera encara hi resta part del tùmul que l'envoltava, que s'estima que era d'uns 7 o 8 metres de diàmetre. Aquest entorn va ser terraplenat i el dolmen, restaurat als inicis dels anys 80. (més informació)








Per sota d'aquest últim monument, el dolmen del Cap de l'Home, trobarem la balma del Cap de l'Home. És una cavitat natural formada a partir d'una roca que sobresurt de la paret rocosa. Encarada a tramuntana, l'espai cobert que es crea dessota es va tancar amb una paret de pedra seca, probablement per guardar o aixoplugar els ramats que pasturaven per aquest paratge.        (més informació)








Tornem al pla on hi ha el dolmen del Cap de l'Home i ens reagrupem amb tot el grup, uns xèrran aquí i d'altres més enllà. Entre tots destaca en Josep mirant a la llunyania.
Lluny del tot el massis del Canigó, mig nevat. Més a prop els barris de Roses.







Reprenem el camí de la ruta megalítica. Encara som al paratge de la Casa Cremada i ens acostem al Observatori de pedra seca.



Observatori de pedra seca


Les feixes, murs de finca i claperes ens parlen d'un passat pròsper, d'una terra llaurada i conreada ampliament amb vinyes i oliveres.  La retirada del pedregar en aquestes terres va contribuir que es disposés de suficient material per la construcció d'aquestes edificacions que amb l'arribada de la fil·loxera quedaren majoritariament en desús.








 No deixem el paratge de la Casa Cremada, i ens acostem al següent menhir.
Menhir Casa Cremada I

El menhir havia caigut sobre una paret seca, però conservava in situ els fillols o les petites pedres que el falcaven per la base. És un bloc de gneis en forma d'estela i de secció triangular, que fa uns 240 cm d'altura i 90 cm d'amplada a la base. Sobserven els caires repicat per tal d'aconseguir la forma adequada. Presenta una veta de quars que el travessa, en banderola, a la part superior de la cara est. (més informació)







Deixem ja aquesta zona de la Casa Cremada, i caminen en direcció est cap al "Pla de Gates". Abans d'arribar girem a l'esquerra per anar a trobar les coves-dolmen que habiten prop del Rec de la Cuana o Quarentena.
Al fons la badía de Roses.









Les primeres restes megalítiques les trobem a 300 així que baixem.
Les Pedres de la Quarentena

Conjunt de gravats prehistòrics sobre un aflorament de gneis situat alr marge de l'espadat amb la riera de la Quarantena, de la que prenen el nom. (més informació)








Continuem camí avall. Molt a prop trobem les restes d'una cova-dolmen.
Cova-dolmen del rec de la Quarentena I


La cova-dolmen és un tipus de sepultura megalítica que aprofita una cavitat natural com a cambra funerària i en la qual s'adapta el model constructiu dolmènic. Es a dir, es tanca la cova amb dues parets laterals de pedra seca i es construeix un corredor amb lloses de gneis i un túmul frontal. La tomba està orientada al sud-est, a la posta de sol, perpendicular a la riera de la qual pren el nom.  (més informació)








Continuem camí avall, a la primera bifurcació girem a l'esquerra i pugem lleugerament. En pocs segons arribem al monument megalític. 
Cova-dolmen del rec de la Quarentena II


La cova-dolmen és un tipus de tomba prehistòrica que aprofita una cavitat natural de la roca per tal de donar-hi un ús funerari.
La cova conforma la cambra del megàlit, que es tanca amb parets de pedra seca, i es completa amb un corredor fet amb lloses de pedra local que hi dóna accés. Un túmul frontal li acaba de donar aparença de dolmen. (més informació)










Deixem l'últim monument, al rec de Quarentena, i tornem pel mateix camí a la carena del Pla de Gates.
Trobem un rètol indicant la presència d'un monument megalític, la "Cista del Pla de les Gates", però no som capaços de trobar on és.
Pla de les Gates, amb el rètol de la Cista del Pla de les Gates.





Estem una estona per trobar el monument i també per gaudir de les vistes. Després reprenem la ruta, i ho fem vorejant el turó del "Pla de Gates" per la dreta.
Precioses vistes de cala Montjoi i de Cap Norfeu (en la foto superior).





Envoltem el turó per la dreta, fins arribar a una pista carenera. A tocar de la pista hi ha el monument de la "Tomba del General".
Tomba del General

Sepulcre megalític del tipus cista amb túmul format per una cambra rectangular llarga, excavada parcialment a la roca i delimitada per diverses lloses planes de pissarra, orientades seguint l'eix N-S. La coberta actual no és l'original, que probablement havia estat una gran llosa que tancava tot l'espai de la caixa. El túmul, fet de lloses de pissarra de diferents mides i terra, envoltava i cobría tota l'estructura. 









Continuem la ruta per la pista fins que arribem a les parets fosques del Puig de la Malaterra, mig km caminant. A mitja paret i a la base, trobem una lleixa rocallosa ascendent equipada amb una cadena metàl·lica.
Tirem cadena amunt uns 35 m, direcció nord.

Després girem a la dreta, i continuem 20 m més. 








A 20 m d'alçada trobem la Balma del Puig de la Malaterra, una cavitat força ampla (10 m), i una profunditat d'uns 6 m.  Dins la balma fem un mos.
Davant la balma tenim una magnífica vista de la vall de l'Alzeda i al fons el Canigó.







Després de dinar reprenem la marxa. Nosaltres vam continuar amunt, ja sense cadenes ni una traça evident de corriol. És veritat que podiem tornar a baixar a la pista i agafar una senda més endavant, però nosaltres vam optar per continuar pujant al cimall del turó per on vam poder.
En Josep i la Carme així que surten de la cova-balma.







Les vistes des de dalt del Puig de Malaterra són espectaculars.







Abandonem el cim del Puig de Malaterra per la vessant oriental que baixa suaument, en direcció al següent turó que tenim a prop, el Puig Rodó.
Fins que no trobem un corriol mig traçat, amb marques grogues, haurem de caminar per allà on poguem.

Quan arribem als peus del Puig Rodó tenim dues opcions, o pujar al cim del turó directament o envoltar-lo per l'esquerra i trobar una balma pel camí. 






Alguns van pujar al cim directament i d'altres vam voler visitar la balma mig obrada del Puig Rodó.
Balma de Puig Rodó.





Continuem per la senda (traçada i amb marques grogues) fins a trobar-nos amb tot el grup a prop d'una collada (sense nom) entre el Puig Rodó i les Pedres Negres. Després de reagrupar-nos continuem la ruta de pujada al següent turó.
El següent turó és el "Pedres Negres", un cimall allargat de 368 m d'altura.





Des de que vam agafar la pista forestal al Pla de les Gates que el vent bufa en força i és un pèl molest. Ara aquí al Pedres Negres, que bufa amb ràfegues violentes i que algú de nosaltres a voltejat pel terre, ens hem de protegir com podem.
Arrecerats en un dels bi-cimalls del Pedres Negres, amb el Cap Norfeu, Montjoi i el serrat de la Torre del Sastre al fons.




 Ara anem acompanyats amb aquest vent tramuntanenc que ens vol fer la gitza i ja no parem a trobar cap resta megalític. Si que veiem rètols informatius de monuments megalítics, però ni rastre de pedres, igual que a la cista Pla de les Gates.
Cim del Puig Alt. 
A la dreta podem veure el cimall de el Pení i la antena de comunicacions militar.





Continuem caranejant en direcció a llevant (est) fins a trobar la següent pista que ens portarà directament a cala Montjoi.






Arribem al coll de les Forques, punt on es creuaven els antics camins de bast que menaven de Roses a Cadaqués i el que connectava amb la península de Norfeu.
A l'esquerra baixem a Norfeu i Montjoi, i a la dreta la pista mena a Roses o a Cadaqués.




Abans de seguir en direcció a Montjoi, fem una visita a un antic antiaéri de la zona. També voliem trobar unes restes megalíticas, però no vam veure res de res.
Antic antiaèri.







Mentres baixem per la pista en direcció a Montjoi i Norfeu, fem alguna ràpida visita a restes megalítics que trobem.

Al fons esquerra de la imatge hi han les restes de "Sant Basili de Pení", un església rural visigòtica.

Restes del Mas Seniqueda.





L'excursió està a punt d'acabar. En un punt determinat de la pista, a prop del Mas Seniqueda, haruem de girar a dreta per agafar una segona pista (un pèl malmèssa) que davalla a cala Montjoi.
De baixada veiem cala Montjoi, i alguns de nosaltres veu on tenim els cotxes.

Fí de la crònica-resenya.






Una refrescadeta a la platja de Montjoi?
Sortida gener del 2019

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook