Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dijous, 7 de setembre de 2017


El Robiñera és una muntanya important i singular, però per la seva proximitat a l'altiva "La Munia" fa que pateixi una evident marginalitat. És la més meridional, i una mica allunyada, del massis de la Munia-Troumouse, i situada entre les conques de la Munia (oest) i de Barrosa (est).
És un magnífic Tresmils per a "principiants" i muntanyencs que vulguin una matinal contundent. És una muntanya, que per les seves caractèristiques, (una senda d'accés amb fort pendent, tartera, zones de grimpada i una curta cresta cimera) és ideal per iniciar-se en el món dels "Tresmils del Pirineu".
Hem de tenir en compte, però, que una muntanya  "Tresmilera" que és assequible no vol dir que sigui fàcil de fer. Disposa, com totes les muntanyes del Pirineu, d'un risc genèric indeterminat a causa de la metereologia, la orografia, el clima, experiència personal... 
No hem de menystenir cap muntanya, per molts calificatius (assequible, fàcil, accessible...)  benintencionats que tingui.


El circ de la Munia des del Balcó de Pineta. 
A l'esquerra trobem el pic punxegut de "La Munia" i a la dreta el "Robiñera".

Mapa de la sortida.





Fitxa tècnica
Distància:...................................................................... aprox.  8 km.
Temps:......................................................... 7 hores amb moltes parades.
Desnivell:.................................................................. aprox. 1000 mts.
Dificultat:.................................................................... fàcil/moderada.
Circular:................................................................................... No.
Cartografía:........................................... alpina_ordesa_monte_perdido_2014.
Observacions:......................................................... Hi han dos punts de grimpada fàcil (+Iº) en sentit d'anada o pujada. El primer abans de coronar l'avantcim (inici cresta) i el segon al remuntar un collet, que trobem al crestejar,  poc abans de trepitjar el cimall del Robiñera. 
La ruta del track només és d'anada, el retorn és pel mateix itinerari.







Baixar track de Wikiloc:






Un dels llocs perfectes per començar l'ascensió al cim del Robiñera és des de Petramula, o font de Petramula com de vegades s'anomena. Des de Parzan agafarem una carretera fins a la localitat de Chisagües, i per la mateixa carretera (convertida ara en pista forestal d'aprox. 7 km) continuarem ruta fins al paratge de Petramula, on trobarem una plana per deixar el cotxe.

L'estat de conservació de la pista és impecable (va ser arranjada a principis de temporada) i fins i tot és possible d'arribar a la "Sierra de Liena" amb un vehicle tot terreny.
A mig camí trobem una tanca metàl·lica per protegir el bestiar dels ramaders de la zona.


En aquesta zona aparquem el cotxe i comencem a caminar. Bé, millor dit, començo a caminar sol, l'Anna i la Marta volen relaxar-se en les aigues del riu.






Nosaltres hem deixat el cotxe en un revolt a mà esquerra, però la pista continua fins a les planes de la "Sierra de Liena". Molt a prop d'on hi ha la zona d'aparcament trobarem la senda que s'enfila muntanya amunt.
Aquest és el camí que mena al circ de la Munia.






La senda de pujada és molt evident i trepitjada, no disposa de moltes possibilitats per desorientar-nos . Mentres pugem pel marge dret del barranc de Petramula tenim una vista de practicament tot el recorregut que farem, només queda amagat una part de l'itinerari que transita pel barranc del Clot dels Gavatxos i també la cresta que porta al cim del Robiñera.
Darrera meu un bon grup d'excursionistes em volen donar "caça".






Deixem enrrera el barranc de Petramula i enfilem la senda que ara remunta per la vessant sud de la "Sierra de Chinipro".
La "Sierra de Chinipro" la trobem a l'esquerra de la imatge superior, i davant mateix (en la foto) les pendents i tartera del Robiñera.






Quan emergim a tocar del barranc del Clot dels Gavatxos (un dels dos desguassos de les aigues dels ibons de La Munia o de La Larri) hem de localitzar el corriol que mena a la tartera del Robiñera.
Les marques discontinues indiquen la pujada per la tartera del Robiñera.






Passat el barranc, i posterior pujada, trobarem un flanqueig lateral pla amb herbatge. Aquest flanqueig s'atura sobtadament a tocar dels estimballs d'un torrent, i és quan la senda gira a l'esquerra i comença un a forta remuntada d'uns 500 m de pujada.
El barranc Clot dels Gavatxos no s'aprecia en la imatge superior, a causa de la perspectiva.


Després la senda de pujada s'endinsa, per aquell mateix torrent, camí amunt.






La tartera de pujada no té cap complicació per remuntar-la. És compacta i amb un camí evident i molt traçat per pujar o baixar.
Una vista de la gran tartera del Robiñera.


Les dues fotos de dalt mostren l'evidència amb la traça de la senda.






Després del prop de 500 m de desnivell de pujada, trobarem un marge rocós que ens separa de la cresta cimera. Allà on acava la senda trepitjada de la tartera, comença un flanqueig ascendent en direcció a la cresta cimera. 
Per flanquejar haurem de grimpar el marge rocós i trobarem una lleixa inclinada que ens dificultarà una mica la grimpada.






Sort que abans vaig observar uns muntanyencs que davallaven per aquest marge rocós i així localitzar la zona més accessible. D'altres excursionistes grimpaven per indrets diferents als descrits.
Les roques de color vermell indiquen, que la terrassa per on progressen aquests dos grups, són el mateix indret.

Aquests muntanyencs (foto superior) progressen per un altre cantó diferent a la ruta habitual. Fixeu-vos que les roques color vermell són iguals a les fotos anteriors.





La ruta que jo aconsello en la pujada, i em sembla que és la més senzilla de fer, és la que passa per sota de la Cresta. De totes maneres trobarem un punt que haurem de prestar més atenció que d'altres.
Encara que no ho sembli aquí trobarem un flanqueig (+Iº)  que haurem de superar més lentament.








En la foto inferior veiem una bonica perspectiva poc abans de coronar l'avantcim del Robiñera. 
Els punts vermells són l'itinerari emprat per arribar on he fet la fotografia.







La cresta que ens portarà a la punta cimera del Robiñera és ampla i curta. No trobarem cap situació de difícil progressió, potser hi ha una minúscul flanqueig abans de coronar el cim, de +Iº.
Arribada a l'avantcim, al fons de tot veiem el pic de La Munia. La punta cimera del Robiñera és la que veiem al costat esquerra d'un color més clar.

Cresta del Robiñera, ampla i curta.






Com he comentat anteriorment, de camí al Robiñera (per la cresta) trobarem una depresió o collet poc abans de coronar cim. No té cap complicació en la grimpada, haurem de davallar unes metres i tornar a pujar pel marge que ens sembli més amable de fer. Jo em permeto de senyalar per on és més accessible de grimpar.
El flanqueig d'aquest pas no supera el Iº.







Ja he arribat al cim del Robiñera i coincideixo amb quatre persones més. He trigat unes quatre hores, però la meitat d'aquest temps a estat per fer les fotografies on documentar aquest post.  Les vistes des del cim són excepcionals, aquell dia espatllades a causa dels núvols baixos que havien en totes direccions.

Però si que gaudia de racons coneguts i entranyables.
Bivac cimer dalt del Robiñera, a 3003 m.




Cap a ponent tenim una panoràmica dels ibons de Lalarri o de la Munia.




També en direcció sud-oest (ponent) podem localitzar una torrentera, en forma d'embut, que curiosament se l'anomena "el Embudo". 
El torrent salva uns 300 m de desnivell fins al mirador del "Balcón de Pineta", i la senda  zigzagueja de la millor manera per fer possible la pujada. 


Al nord podem admirar el cim de La Munia i també, dibuixat, l'itinerari de pujada des del ibons de Lalarri o de la Munia.  En la imatge podem localitzar la paret de grimpada coneguda com el Pas del Gat.



Cap al sud-est (llevant) tenim la "Sierra de Liena" (antiga zona d'explotacions mineres) amb els turons de la Mota, Liena, Punta Ruego i Espluca Ruego. D'aquest últim trobarem l'entrada o sortida d'un corriol que passa per una aèria faixa i que és conegut com el "Camino de las Pardas", una passada de camí.






Faig un mos i cap avall, pel camí em trobo a més muntanyecs que pugen i evidentment utilitzo la mateixa ruta que he fet en l'anada.
On trobo més gent és al barranc del Clot dels Gavatxos, que venen dels ibons de Lalarri o del cim de La Munia o també de la cresta del Troumouse.
Les fletxes vermelles (fotos superiors) indiquen l'itinerari Petramula-La Munia (esquerra baixa a Petramula i dreta puja a La Munia). Els punts discontinus marquen el camí cap al Robiñera.
Sortida agost del  2017

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook