Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team divendres, 10 d’abril del 2015

Aquesta sortida circular explorarà els indrets coneguts de l'altiplà de la Serra de Busa, però ho farem resseguint el torrent o "rasa de la Valiella", als peus de la Serra de Bastets i els Llengots.
Després enfilarem un corriol equipat (en Fèlix, un company de la sortida, comentava que formava part de la Ruta Caracremada) que ens ajudarà traspassar de la vessant Nord (Valiella) a la  Sud (Baga de Trasserra). Aquest camí o corriol equipat el trobarem localitzat en una zona transitable de la cresta del "Cinglalt".
Mapa de la sortida.





Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc







Deixarem el cotxe en un revolt de la carretera C-462  que va de Sant Llorenç de Moruny a Solsona. Sortirem de Sant Llorenç de Morunys i agafarem la carretera en direcció a Solsona, després de passar dos tunnels i un pont trobarem un aparcament a mà esquerra just on comença un revolt a la dreta.
A l'hora acordada som tots al lloc indicat. Ja fa temps que no coincidiem en una sortida de muntanya (en festes, dinars i celebracions si!) i ens fa molta il·lusió de compartir aquesta.
Aparcament.

Xerrant, contents i animats enfilem la pista de Valiella en direcció al collet dels Llengots.
Som en Fèlix, la Bego, la Carme, en Josep, la Victòria, en Joan, l'Anna i un servidor ..l'Andreu!






Com ja comentava, i en torno a repetir, de camí a Busa ens trobarem amb una altísima i afilada paret rocallosa que ens barra els pas, un dels molts plecs arrodonits que caracterítzen la zona de Bastets i Llengots anomenat "el Cinglalt".
Al costat del coll dels Llengots surt aquest camí o corriol equipat.
Des del ben mig del collet podem veure el canvi de direcció que hem d'agafar, la senyal ens ajuda a localitzar el camí de pujada en direcció al Mas de Trasserres.






Aquest camí equipat és sencill de fer, potser el tercer tram és un pèl més dret però jo consideraría en conjunt com un camí equipat de iniciació.
El primer tram ens ajuda a superar aquest revolt rocallós gairabé sense caiguda.


El tram consta de dues cordes i les dues lligades a branques o arbres propers.


El segon tram, a continuació de l'anterior, també és curt i sense perill evident.
La corda instal·lada ens ajuda flanquejar la pendent lateral, si la roca estigués mullada si que hauríem de parar atenció.


En aquest tram també trobarem dues cordes de 9-10 mm de diàmetre, però incorpora un mallón i un parabolt per assegurar-la a la paret.
Passat aquest dos primers trams haurem de grimpar per una dreta i tancada canal.
 Superarem la canal amb sencilles grimpades o potser, en algun moment donat, haurem de possar una mà a terra per ajudar-nos a pujar.



Després de la canal trobarem aquest tercer tram, primer puja uns cinc metres per aquesta paret amb l'ajuda d'una corda nuada i dues grapes.


Després de la pujada arribem a aquesta aèria lleixa o cornisa. La superarem amb l'ajuda d'una altra corda de 11 mm de diàmetre.
Potser aquest tercer tram sería el més delicat, però tot i així no representa cap perill ..nosaltres els vam fer sense equipament!






Un cop superada la cresta del "Cinglalt" baixarem per un corriol que passa per darrera de les runes del Mas de Trasserres.
Ja som a la plana anomenada "Baga de Trasserra", amb una vista espectacular dels cingles de Busa.


Des de Busa tenim aquesta vista del lloc que acabem de superar. 
En vermell l'itinerari que hem fet al "Cinglalt" pel camí equipat!
 Nosaltres teníem el cotxe aprop del Pantà de la Llosa del Cavall.






Ja hem superat una de les parts desconegudes i molt atractives de l'excursió, ara enfilem camí en direcció a l'extrem de Llevant del Cingle de Busa.
Recorrerem tota la cinglera per sota de la vessant Nord per anar a busca l'anomenat "Grau de Vilamala" que ens facilitarà d'incorporar-nos dalt de la Cresta.
El camí serà sempre per zona obaga i sota un arbrat atapeït.


En molts moments farem alguna parada per reorientar-nos o per gaudir de sorprenents vistes de l'entorn.


Ja aprop del Grau hem de parar atenció de no passar de llarg.
Fins aquí hem anat baixant molt ..ara toca remuntar uns 400 mts!


En aquest punt fem mitja volta i resseguim la cinglera per dalt i en direcció  Ponent.


El dia assolellat que feia i les sensacionals vistes de que gaudiem no era suficient per alentir la marxa  ..el nostre objectiu era d'arribar al sostre de Busa per dinar!


Arribem al Serrat del Cogul, fem quatre fotos i dinem.






Després de dinar i amb la panxa plena ens dirigim al "Capolatell", lloc on hi ha l'anomenada "Presó de Busa". 
Aquest lloc s'utilizava com a presó dels soldats napoleònics. La tradició afirma que, desesperats, morts de gana i fred, ja que la presó es troba a més de 1300 mts d'alçada hi havia presoners que es llençaven al buit amb el lema "Mourir à Busa et resurgir à Paris" (Morir a Busa i ressorgir a Paris). De totes maneres si no saltaven pel cingle morien de fam.
Des del Mirador  del Capolatell tenim excepcionals vistes de la Vall de Lord: Pantà Llosa del Cavall, Mola de Lord, la Serra de Bastets i Llengots, Port del Compte ...


El Capolatell o Presó de Busa presenta una sèrie de fractures, salvables però molt profundes, que es converteixen en avencs, el més profund dels quals amb 115 metres de fondària i un diable pintat a l'entrada que es suposa que qui el va pintar indicava l'entrada a l'infern.
Algunes d'aquestes fractures han sigut erosionades pels agents atmosfèrics al llarg del temps, fins al punt que presenta una obertura suficientment gran com per facilitar el pas d'una persona.



Una d'aquestes obertures és la que separava la presó de la resta de la serra, els presoners travessaven la fractura a través d'un pont de fusta que era retirat perquè no tinguessin manera de tornar.
Actualment es pot accedir a la presó a través d'un pont metàl·lic, que fa un fort pendent de la serra cap a la presó, cosa que impossibilitava encara més la fugida.





Acabem la nostra divertida visita del Capolatell o Presó de Busa i decidim de baixar de la cinglera i tornar als cotxes.
De la mateixa Creu del Capolat trobarem un corriol molt evident que facilita el pas per la cinglera ...i decidim de baixar per aquí!



Algun pas delicat dóna emoció a la baixada.



Encara que hi ha un corriol que baixa directament a la "Baga de Trasserra", nosaltres optem per agafar una variant més llarga i que perd desnivell progressivament.
Aquest camí ressegueix tota la cinglera del Capolat i el Capolatell per la seva base.



Sota la miradade les parets de Busa fem un gir de 90º per, ara si, anar cap a la Baga de Trasserra.


Atenció amb agafar el camí correcte.
El camí de l'esquerra no te sortida, es perd en el bosc.



Tornem a sortir al camí que hem fet pel matí. Abans anàvem direcció Llevant i aara anem direcció Ponent. 






Sense sortir de la pista passarem per davant de les runes del Mas Trasserres, continuarem i ellaçarem amb l'anomenada "Canal de l'Om".Aquesta canal no representa una canal, si no que sembla una pista forestal o camí en mal estat.
La Canal de l'Om davalla fortament en direcció al Pantà de la Llosa del Cavall.



Abans de ficar-nos dins del pantà topem amb la carretera de Solsona-Sant Llorenç de Morunys.
Creuem un pont curtet i ben senyalitzat i en pocs minuts som als cotxes.




Sortida Abril del 2015.










         Em pots seguir al Facebook!

4 Comment

  1. Hola Andreu.

    He vist al wikiloc que veu trigar 8:45h.
    Això és amb parades incloses i ritme tranquil?
    Moltes gràcies

  2. Hola Daniel.
    El temps resultant de totes les nostres excursions (gravades amb el track) són amb parades incloses.
    A part del dinar i la contemplació del paisatge, has de tenir en compte les fotos i panoràmiques que faig per resenyar les sortides.
    Gràcies pel comentari i bona sortida!

  3. El passat dissabte varem fer aquesta ruta. Ens va agradar molt. Moltes gràcies Andreu. Ruta preciosa, dureta i amb molt bones vistes.
    Un únic apunt, al wikiloc surten 2200 metres de desnivell acumulat, tot i que surten varis forats, en canvi a mi al GPS van sortir-me uns 1350 més o menys. Crec que aquest seria el desnivell correcte.

  4. Tens raó Daniel!
    Ja he tingut altres rutes amb distàncies i desnivells erronis, motiu pel que he de possar una "fitxa tècnica" en moltes entrades excursionistes del blog per corregir aquestes dades ...com és el cas d'aquesta excursió!
    Moltes gràcies.

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook