Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team dimecres, 17 d’octubre del 2018

Som l'Anna i l'Andreu i aquesta vegada deixem la furgo-camper a casa i decidim de passar uns dies a Núria, a l'hotel "Vall de Núria", al costat mateix del Santuari de Núria.
No farem meditació, ni relaxació mental o físic, farem un descans actiu. Tota la muntanya que poguem fer en els poquets dies de la nostra estada en aquest paratge imcomparable. Les sortides programades són l'Olla de Núria, els pics més orientals de Núria (Torreneules, Coma del Clot i Fontnegra) i una matinal sencilla pel bosc de Sant Gil, al costat mateix del Santuari.
Deixem el cotxe al pàrquing de Queralbs-estació i pugem a Núria amb el cremallera. En el mateix preu de l'hotel, està inclòs tots els viatges amb el cremallera, fantàstic.




Què és l'Olla de Núria?
L'Olla de Núria és una ruta circular d'alta muntanya i que segueix un itinerari pels principals cims que envolten la vall de Núria.
Els pics que coronarem són: Puigmal, Puigmal Petit de Segre, Puigmal de Segre, Finestrelles, pic de Núria, pic d'Eina, Noufonts, Noucreus, Fossa del Gegant, Alt de les Arques, Rocs Blancs, Fontnegre, pic de l'Aliga.





Ruta de la sortida






Fitxa tècnica
Distància:.................................................................. aprox. 21.50 km.
Temps:........................................................ 10 hores amb moltes parades.
Desnivell:.................................................................. aprox. 1,750 mts.
Dificultat:.................................................................... difícil/moderada.
Circular:.................................................................................... Si.
Cartografía:....................................... alpina_puigmal-vall_núria-ulldeter_2016.
Observacions:......................................................... La dificultat ve donada per la distància i el desnivell que hem d'assolir.







Baixar track de Wikiloc:

Powered by Wikiloc






En el primer dia de muntanya hem pensat en fer l'Olla de Núria, una ruta llarga i esgotadora, tot i així pensem que si comencem i acabem al mateix Santuari de Núria tindrem temps en enllestir-la amb bon horari de temps.
Ens llevem tranquilament i baixem a l'ampli menjador de l'hotel.  En poca estona donem cumpliment de l'esmorçar, i de seguida ja som fora per iniciar la travessa.
Sortim per la banda occidental del santuari per començar l'excursió.







Una de les rutes d'inici de pujada al Puigmal pot ser el torrent de Finestrelles amunt, i després tombar a l'esquerra per remuntar el torrent de la Coma de l'Embut.
L'altre itinerari, i més utilitzat, és de  seguir el camí del Canal i de les Coves amunt. El trobarem a la cara occidental del Santuari de Núria, hi han fites, marques i pals indicadors que indiquen l'itinerari.
Comencem el camí de pujada, amb una primera tanca de fusta.

Segona tanca de fusta. 
Dins d'aquesta àrea hi han els cavalls que utilitzen per les activitats hìpiques.





El camí s'enfila per l'arbreda d'avets, atenció que més amunt trobarem una bifurcació de camins.
El de l'esquerra és el camí correcte.





El sender és molt evident, i no trobarem cap dificultat en seguir la seva petjada. Més amunt els arbres es van espaiant i entra més llum i claror.
Al fons, a la dreta, veiem la collada i plana de l'Ortigar.


Abans d'arribar al "pla de l'Ortigar" encara tenim bones vistes del santuari.





Arribem al pla de l'Ortigar a 2180 mts i ja hem fet una quarta part de la pujada fins al Puigmal.
Una vista des del pla, de la serralada que haurem de trepitjar més tard. Atenció que aquí el sender no és prou evident i ens podem desorientar.





Flanquejarem la "Jaça dels Bandolers" fins arribar al conegut torrent "Coma de l'Embut". El travessarem per qualsevol, dels molts punts accessibles que hi han. Al travessar-lo enllaçarem amb el sender que ve del Santuari pel camí que s'allarga pel torrent de "Finestrelles".
En la fotografia superior trobem en vermell l'itinerari que fem en aquest moment, i en blau l'itinerari pel torrent de "Finestrelles".

De pujada trobarem, a la dreta, el salt d'aigua "Coma de l'Embut".






Superem el salt d'aigua i continuem amunt per la coneguda "Coma de l'Embut", encara amb un extens mantell d'herba (aquest 2018 a plogut molt i es nota amb la verdor del paisatge).
Seguirem la traça i alguna fita dispersa. Més amunt tornarem a travessar el torrent de Coma de l'Embut, i ho farem pel camí fitat que decidim escollir (hi han un parell o tres).





Nosaltres seguirem les fites que passen a prop d'uns aparells pluviòmetres. Ara ja no trobem molta vegetació, tot són pedres, sorra i alguna clapa herbosa.
Mentre pugem albirem gent trescant pel fil de la carena de muntanyes.

Mirant enrere veiem alguns dels pics que encara hem de coronar. En la foto veiem més del compte, els de més a la dreta són de "Coma de Vaca i Ulldeter"





Ja hem completat els 975 mts de desnivell en la pujada al Puigmal (2911 m). En el cimall no ens encantarem molt, ja que ens queden molta distància a recòrrer i molt desnivell a superar.
En les dues fotos superiors veiem, en la llunyanía, la creu del Puigmal.


Video-panoràmica del Puigmal






Deixem el cim i ho fem en direcció nord, seguint alguna fita dispersa que trobem entre el pedregam.
Totes les fites solen portar en la direcció correcta, allà on trobarem els altres tres "Puigmal" de Núria.
Foto superior i d'esquerra a dreta trobem: Puigmal d'Er (no forma part de l'Olla), Puigmal Petit de Segre (al centre) i Puigmal de Segre.


Anem pel segon cim de la jornada, el Puigmal Petit de Segre.





Coronem el Puigmal Petit de Segre (2810 m). L'Anna es troba un pèl esgotada, però aquí està, possant per la foto.
En la foto de dalt veiem el Torreneules que no forma part de l'Olla. El cim de l'Ortigar si que forma part, però no se sol fer.





El següent cim, el Puigmal de Segre (2843 m), el visito jo sol. Hi ha un sender, per la vessant occidental, que flanqueja el pic sense necessitat de pujar al cim, i l'Anna l'utilitza per no carregar genolls.
En la foto superior veiem el Torreneules i Balandrau que no formen part de l'Olla.






Més endavant ens retrobem i continuem en direcció a la collada de Finestrelles. Ja he comentat que l'Anna es troba amb els genolls carregats i prefereix abandonar la travessa, i ho farà pel sender que passa per la collada i baixa directament al santuari.
En la foto de dalt veiem, la muntanya tacada amb herba verda que és el "Puig Coma de Finestrelles", i el del costat (marronós) el pic Finestrelles.


Des de la collada podem albirar perfectament el santuari de Núria.






En el coll fem un mos abans de separar-nos i conectem els nostres walkis per si sorgís quelcom d'imprevist. (Encara recordo una vegada que mentres jo pujava la Maladeta, l'Anna feia la bacaïna a l'hotel "Llanos del Hospital", i el walki conectat ...per a res).
Una vista enrere, per veure com l'Anna davalla pel sender en la inmensitat de les muntanyes.





El "Puig Coma de Finestrelles" també forma part de l'Olla, però el sender habitual de l'itinerari no, així que m'evitaré una cota secundària i aniré directament al principal.
El pic de Finestrelles (2828 m) i el santuari de Núria, també es conecten visualment.
Les muntanyes de la foto (superior), són tots de l'Olla.






Tampoc corono el cim del pic de Núria, el flanquejo per la dreta seguint el sender traçat de l'itinerari de l'Olla. Si que corono el secundari pic del Coll d'Eina (2771 m), perque el sender passa pel seu cimall (no prenc foto per què la panoràmica és similar al del Finestrelles).
Seguidament transito per la collada d'Eina, també molt concorreguda ja que passa el sender TRF que conecta la vall d'Eina (Alta Cerdanya) amb la vall de Núria (Ripollès).
En la foto superior veiem, a l'esquerra, la serra de les Fonts (amb la Torre d'Eina i Cambre d'Ase com a pics principals) i a la dreta, la serra del Mig i la de Coma del Clot.






Al coll d'Eina o Núria torno a fer un mos ràpid, sembla que la boira i les nuvolades aumenten i hauría de donar-me pressa per completar la travessa.
En poca estona enfilo camí del pic d'Eina (2789 m).
Foto superior: els dos pics de l'esquerra són en terres de França, la resta formen part de l'Olla de Núria.






En la següent fotografía podem veure la carena que s'allarga fins al pic de Noufonts (2861 m), abans d'arribar haurem de superar un parell de turones, sencills però molestos.

Aquesta foto (superior) és feta abans d'assolir el cim del Noufonts. Des del cimall és difícil de visualitzar els pics de l'Olla, ja que un llom pedregós ens tapa la vista dels mateixos.






Abandono el cim del Noufonts per la vessant est, en direcció al coll de Noufonts. També és un coll concorregut i conegut, per aquí puja la senda pirenaica GR 11 que conecta la vall de Núria amb Coma de Vaca i Ulldeter.

Camí del coll de Noufonts.


Foto superior. A l'esquerra les muntanyes franceses  de Conflent i a la dreta la serra del Mig i la de Coma del Clot.
 

A prop de la collada, en direcció al pic Noucreus (est), trobarem la barraca de Noufonts. Una construcció de pedra seca, que en cas d'emergència pot servir per aixoplugar-nos.






De camí al pic de Noucreus trobarem marques blanc-vermelles del GR 11, pugen de Núria i porten a Setcases, passant per les capçaleres del Freser i del Ter.
Del coll de Noufonts enfilem la traça en direcció al pic de Noucreus (est). En el trajecte ens acompanyaran marques del GR 11.


La traça de l'itinerari de l'Olla no passa pel cim del Noucreus (2799 m), però al ser un de principal, m'acosto a la fita cimera. En la foto superior veiem, a l'esquerra, el pic de l'Infern, que el trobarem allunyat de Núria, a la capçalera del Freser.




Continuem el camí en direcció est, fins a arribar a la collada de Noucreus. Diu la llegenda que aquestes nou creus són per honorar la valentia d'uns pelegrins que van morir en aquest indret, per culpa d'una tempesta de llamps, trons i vent.
En vermell l'itinerari del GR 11, que voreja el pic Fossa del Gegant i es perd pel coll de la Vaca enllà.






Al costat mateix del coll de Noucreus, trobem la Fossa del Gegant (2808 m). 

Des del cim de la Fossa del Gegant podem albirar els edificis del santuari de Núria.






La llegenda de la Fossa del Gegant

Explica la llegenda del gegantí Ferragut, cabdil dels àrabs instal·lats a Catalunya, que va proposar al duc Rotllan o Roldán, que lluitessin només l'un contra l'altre, i que d'acord amb el resultat d'aquesta lluita, l'exercit del perdedor és retiraria per sempre.
Les habilitats dels dos herois van fer que la lluita es perllongues durant set dies, durant les hores de llum, lluitàven sense parar, i en arribar la nit dormien a la mateixa tenda. Aquesta fraternitat va fer que es tinguessin en confiança, així doncs en Ferragut li va explicar al qui considerava ja un amic o un germà, que només tenia un punt flac, justament al ventre, però que sempre hi portava una pedra que li protegia. El franc, no li va explicar a l'ensems res del seu punt feble a les plantes dels peus.
Al matí l'innoble duc Rotllan o Roldán, va prendre la pedra d'entre la roba d'en Farrugat, i la va llençar molt lluny. El cabdill, en no trobar la pedra, es va vestir com aquell qui res, i va sortir per reprendre la lluita, i no va ser fins que una llança clavada al ventre, que va prendre consciència de la traïció del franc.
Ens diu encara aquest relat llegendari que el lloc on va caure mort està prop de Núria, i s'anomena la Fossa del Gegant.  De la famosa pedra que en Ferragut feia servir com a protecció del seu ventre, encara no s'ha trobat.






En aquest punt de Núria (a la Fossa del Gegant) molts caminants donen per acabada la circular de l'Olla, i baixen directament al santuari pel sender que davalla de la collada de Noucreus en direcció a Núria.
Si hom vol continuar, també haurem d'iniciar la baixada per aquest sender, només uns metres fins a trobar l'enllaç que duu al serrat del Mig.
En la foto superior veiem, en vermell, l'itinerari que continua carenejan per completar l'Olla (Cim Alt de les Arques, Rocs Blancs, Fontnegra i pic de l'Àliga), i en Blau, el sender de baixada al santuari de Núria.





Ara hauré de crestejar el serrat del Mig i el serrat de la Coma del Clot, una carena de muntanyes fàcils de fer si les forces estiguessin intactes, en aquest punt de la travessa aquestes forces ja minven una mica.
Al cim Alt de les Arques (2792 m) veig com la boira i les nuvolades s'estenen ràpidament.







L'itinerari de l'Olla també passa pel cim Baix de les Arques (2782 m), però a causa de les nuvolades i que la panoràmica no variarà gens del cim anterior (cim Alt de les Arques), que decideixo de no fer fotos.

Exactament igual passa amb el següent pic, els Rocs Blancs (2784 m). Però en aquest si faig panoràmica, més que res per confirmar l'increment de nuvolades i boires.
Clica aquí si vols visualitzar una panoràmica sencera des del cim dels Rocs Blancs. Una fotografia agafada l'any 2014 quan feia aquesta mateixa travessa. 





El cim del pic Fontnegra és més exigent de fer i no m'animo a pujar, tampoc m'anima la boira que tot ho tapa i impedeix de fer una panoràmica acceptable, i per últim la possibilitat que descarregi un bon aiguat (hi havia previssió de pluja per tarda-vespre). Al final decideixo no coronar-ho en aquella sortida. És veritat que si no el faig no tindré el waipoint i el track de la ruta no serà el correcte com a "circular Olla de Núria" (un desnivell d'uns 20 mts de diferència), motiu per el què ara ho explico.
Foto superior feta als peus del pic Fontnegra.






Davallo per la carena que baixa del pic Fontnegra, que és el serrat Coma del Clot. Ja són els últims pics de l'Olla, el pic de la Pala (2475 m) i el pic de l'Àliga (2422 m). El primer tampoc el faig, no hi ha waipoint en el track i el segon si.
Foto superior: Pic de la Pala a la dreta i pic de l'Àliga a l'esquerra.




Al pic de l'Aliga contacto amb l'Anna pel walki, quedem de trobar-nos al bar del santuari per celebrar la "gesta".
L'últim tram serà per un sender evident i molt fressat, aquest  zigzagueja per fer més soportable el fort desnivell de baixada (i també el de pujada). Si hom vol pot escurçar l'itinerari agafant algunes dreceres existents.
Pal indicador, on ens senyala la direcció a prendre si hom vol anar a Núria, al Torreneules o al pic de l'Aliga, d'on ara mateix vinc.





Arribo a l'alberg "Pic de l'Àliga". 
En aquí puc continuar la baixada per una pista (amb forta pendent), per un sender evident (GR 11.7) o agafant el telecabina de la "Coma del Clot", un telefèric que conecta l'estació del cremallera a Núria, amb el alberg Pic de l'Àliga.
Fotografia d'una sortida anterior.







Arribo al santuari de Núria cansat, il·lusionat i amb ganes de sopar. Abans, però, m'acosto al bar de l'hotel per trobar-me amb l'Anna i prendre alguna cervessa.

Ho celebrem amb una "Alhambra"...té un gust agradable!
Sortida Agost del 2018.

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook