Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team diumenge, 7 de juliol del 2013

Sortida de cap de setmana fent vivac a prop del  Coll Maldito utilitzant la ruta normal de pujada a l'Aneto (Besurta - Renclusa - Portilló Superior).
Vam aprofitar aquell dia d'aproximació per coronar el Pic Abadias!
Mapa de la sortida.

















Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc
                             
     









Arribem al migdia a l'aparcament del Vado de l'Hospital i agafem el bus en direcció a la Besurta. 
Som en Pika,  Jaume,  Josep i un servidor ...l'Andreu. Com que vaig amb tres muntanyencs joves i forts no m'atraveixo a fer cap foto de pujada per no quedar molt enrera.
"Bueno"  només tinc temps per fer una foto  de la Renclusa!
Refugi de la Renclusa.









Ja superats els més de mil metres de desnivell que hi han fins al Portillón Superior, és quan puc relaxar-me una mica i contemplar el paisatge amb més tranquilitat. La zona de vivac ja és a prop.
Portillón Superior.











Desgrimpem el Portilló Superior i enfilem la Glacera d'Aneto direcció a la Collada del Maldito.











A prop del Coll Maldito mirem de trobar una zona anivellada per montar tenda.
Glacera Aneto. Al fons l'Aneto.


Glacera Aneto. Darrera la Maladeta.











Com no hi ha lloc per dormir quatre dins la tenda, jo aprofito un vivac natural per passar la nit.
Aquella nit van caure quatre gotes!












Abans de sopar i dormir encara tenim força per coronar el Pic Abadies ...i d'agafar unes excepcionals panoràmiques des del cim.
Panoràmica des del Pic Abadies. Foto Superior Glacera d'Aneto i inferior Vall de Cregüeña.











El dia següent, ben d'hora, enfilem la Glacera en direcció al Coll Maldito.
.











I del Coll Maldito cap a la Canal/Corredor (pasos de IIIº+) de pujada a la cresta (que coincidia amb la punta cimera de l'Agulla Schmidt-Endell).













Aqui tenim a en Pika ja dins la canal i en plena feina ...va ser l'organitzador i el nostre "Cap de Colla".








I aquests son en Josep C. i en Jaume H. El primer obria via com a bon escalador que és!











El primer cim del dia, l'Agulla Schmidt Endell.
Agulla Schmidt Endell.












Ja d'alt de la cresta, i per camí sencill, anem a buscar el Pic Maldito.














El segon i el tercer cim del dia.









Si cliqueu la imatge inferior visualitzareu una panoràmica des del cim del Maldito!
Panoràmica pic Maldito.















Després de les fotos de rigor, que van ser moltes, anem a la "caça" del Pic del Medio. Sota la Punta Astorg trobem la Canal/Paret de baixada. Com que hi han passos delicats i amb molta caiguda, nosaltres agafem una chapa metàlica per montar una "reunió" i fer un ràpel.












El video del ràpel!













Superat el ràpel no més hem d'anar buscant el millor "camí" en direcció al Pic del Medio.
 La progressió per la cresta no reporta cap complicació, però també podem buscar les millors "vires" i corredors que es "superposen" uns metres sota de la cresta carenera!
Pic del Medio.







Arribats al Pic del Medio fem les fotos de rigor, que són moltes, i valorem la possibilitat de fer el Pic de Corones. Com ja ès molt tard i la boira sembla que vol fer acta de presència, decidim d'abandonar la cresta. 
Si cliqueu la imatge inferior visualitzareu una panoràmica des del cim del pic del Medio!
Panoràmica pic del Medio.









De baixada a la glacera d'Aneto ho fem per la Collada del Medio, i d'aquí davallem fort fins a trobar l'ibón del Salterillo.
L'ibón o llac del Salterillo el trobem amagat en un circ rocallós a la dreta de la foto.








Al costat del barranc del Salterillo trobem la senda que ens portarà a prop del Forau d'Aigualluts i d'aquí a l'aparcament de la Senarta on ens espera el bus.
Aparcament-bus de la Senarta.



Sortida Juliol del 2013










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook