 |
| Glacera Aneto. Al fons l'Aneto. |
 | ||||||
| Glacera Aneto. Darrera la Maladeta. Com no hi ha lloc per dormir quatre dins la tenda, jo aprofito un vivac natural per passar la nit. Aquella nit van caure quatre gotes! 
Abans de sopar i dormir encara tenim força per coronar el Pic Abadies ...i d'agafar unes excepcionals panoràmiques des del cim.
I del Coll Maldito cap a la Canal/Corredor (pasos de IIIº+) de pujada a la cresta (que coincidia amb la punta cimera de l'Agulla Schmidt-Endell).
Aqui tenim a en Pika ja dins la canal i en plena feina ...va ser l'organitzador i el nostre "Cap de Colla".
I aquests son en Josep C. i en Jaume H. El primer obria via com a bon escalador que és!
El primer cim del dia, l'Agulla Schmidt Endell.
Superat el ràpel no més hem d'anar buscant el millor "camí" en direcció al Pic del Medio. La progressió per la cresta no reporta cap complicació, però també podem buscar les millors "vires" i corredors que es "superposen" uns metres sota de la cresta carenera! |
 | ||
| Pic del Medio. Arribats al Pic del Medio fem les fotos de rigor, que són moltes, i valorem la possibilitat de fer el Pic de Corones. Com ja ès molt tard i la boira sembla que vol fer acta de presència, decidim d'abandonar la cresta. Si cliqueu la imatge inferior visualitzareu una panoràmica des del cim del pic del Medio!
|
.gif)
Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.
La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.
El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...
O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..
L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.
Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.
D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....
L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.
El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...
Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...
També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.
Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...
PiK@;)
