Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Posets. Mostrar tots els missatges

Cresta Espadas i Diente de Llardana

Sortida rocambolesca per fer la Cresta de les "Espadas".
El dia semblava que encarava bé, però primer el vent i després la boira ens van voler fer la guitza. El vent "incomodava" la progressió per la cresta i dubtavem de fer-la tota. Aquell era el nostre segon intent i la voliem acabar-la SI o SI ...el resultat una "VOLTA" monumental i rocambolesca per les torrenteres del Forau de la Neu.
Som en Jaume i un servidor ...l'Andreu. 
Mapa de la sortida.











Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc





Sortim del refugi Angel Orus i enfilem el camí normal del Posets. 
A 2600 mts hem d'abandonar la ruta normal al Posets i continuar pel GR 11.2 que ens portarà direcció ibón de Llardaneta.
De color vermell el camí que puja a l'ibón de Llardaneta.










Però no hem d'entrar a l'ibón si no que hem d'enfilar-nos per les parets que porten al Forau de la Neu. Remuntarem pel costat d'un torrent amb aigua que baixa de la conca del Forau de la Neu.
Torrent d'accés a la conca del Forau de la Neu.









Pensavem de pujar a la cresta pel mateix pic del Forau de la Neu, però vam decidir de fer-ho pel pic del Diente Royo. En la fotografía de baix, feta des del mateix pic,  podem visualitzar el "camí" de pujada en color vermell.
En color blau el "camí" normal de pujada al Posets, per la canal Fonda.










Des del Diente Royo tenim unes vistes excepcionals de les muntanyes properes i llunyanes.









Ja per cresta continuem en direcció N/N-W per anar a buscar el Pavots. De vegades és ampla i d'altres més afilada, i encara que fa molt de vent no trobem cap pas complicat ni compromès.












Arribem al pic de Pavots o Tucón Royo i també amb unes vistes impressionants.
Panoràmica Pavots.










Després del Pavots continuem la cresta en direcció N, i ara si que trobem zones de cresta més delicada i compromesa. En l'intersecció de la carena als Espadas i la carena del Forau de la Neu ens aturem. Fa molt de vent i en Jaume (ell ja coneix aquesta cresta d'altres vegades i recorda el pas "delicat" abans del pic de les Espases) te dubtes de continuar. 
Jo que vull continuar, però no vull continuar sol (no conec el pas i els cops de vent no són de fiar) ens obliga a una ruta alternativa.
La cresta Espadas amb el pas delicat. 
Al fons el Posets!










En alguna resenya vaig veure algun itinerari que arribava al cim del pic Espadas pels contraforts de la vessant oriental. També hi ha la resenya de "Luís Alejos" (Pirineos guia de los 3000) que pujava per la coneguda bretxa de Llardana o collada Arlaud.
Bé, el primer que hem de fer és inspeccionar la zona i decidim de desgrimpar les parets de la cresta Espadas en direcció al Forau de la Neu i des d'allà mirar que fem. 
Com indica l'itinerari de la foto de dalt, no vam baixar pel fil del contrafort si no que vam davallar per la vessant sud del mateix i per les zones més practicables i amables de fer.










Des del pic tenim unes vistes maques de tot l'entorn.











Tornem al Coll entre la cresta Espadas i el Forau de la Neu ...i baixem les pendents innivades en direcció a les parets de la vessant Est del pic Espadas. Per transitar per aquesta zona si que vaig haver de possar-me els grampons, en Jaume em sembla que no s'els va possar.
Itinerari alternatiu per evitar el pas de -IIIº del pic Espadas, ja que els cops de vent són forts!
Foto feta al mateix dia des del Diente de Llardana.







Ens trobem al contrafort que baixa del pic Espadas i mirem de trobar alguna fita i encarar la pujada per aquesta zona.
En la foto en Jaume intentant visualitzar el camí que voliem fer per assolir el cim de les Espadas, darrera d'ell el conegut pas del Funambulista!










El vent ja no era problema, però encara que miravem i miravem no veiem per on poder pujar i que sigués practicable. 










Al final vam optar anar en direcció a la collada Jean Arlaud  per accedir a la cresta. De totes maneres no ho vam fer per la mateixa collada o bretxa, si no que va ser per unes pendents més amables i menys dretes.









Deixo alguna foto per visualitzar el recorregut que vam fer per accedir a la carena.
Aquesta foto és feta des de les torrenteres del Forau de la Neu. La collada o bretxa d'Arlaud queda a la dreta del pic Tuqueta Roya.


Aquesta altra des de la collada del Diente. La collada Arlaud la trobariem a la dreta de la Tuqueta Roya.










Al final hem encertat en agafar el "camí" de pujada, la neu era prou bona i la pendent prou fàcil per enfilar-nos sense problemes.
Una foto d'en Jaume mentres flanquejo la congesta de neu.










Ja som dalt la carena, ara mirarem de tornar allà on l'hem deixada unes hores abans ...si més no volem coronar tots els cims!









El vent ha afluixat molt, però la boira a fet acte de presència.
En Jaume crestejant en direcció al pas del Funambulista.










Abans del pic Espadas hi ha el pas del Funambulista. 
És una curta aresta amb pati pels dos costats, fàcil de fer si no es té vertígen.
En Jaume que ja coneix la zona m'espera en un resalt proper.
Les fotos que hem fa ell són marcades en les mateixes.








Darrera on s'en veu en la foto inferior hi ha el pic Espadas.










Arribo al pic Espadas i acompanyat de la boira. Miri on miri no tinc bones vistes del paisatge i les panoràmiques que sempre m'acompanyen en tota sortida, avui seran incompletes.
Vista des del pic Espadas en direcció a la cresta i el pas de +IIº. Al fons els pics d'Eristes.











En la tornada del pic Espadas repeteixo el pas del Funambulista ...al final no és tan "fiero" com sembla.
En un mateix dia repeteixo el pas dues vegades.











Si venim d'Espadas i anem al Posets tenim tres trams de cresta ampla de dificultat F (el tercer sería el "Pas del Funambulista, més estret però no complicat).






Aquest esquema intenta d'explicar que ens trobarem, i també aquest video clicant aquí!
Al final de cada tram (fàcil de fer) trobarem una paret amb una dificultat de -IIº, excepte el tercer tram que és més afilat (també fàcil de fer) i amb una paret de dificultat +IIº.










La següent foto vol ajudar a trobar el millor "camí" de pujada a la cresta, a l'arribar al final del pas i del tercer tram.
La fotografía de la dreta és el pas que haurem de superar i la seva localització a mesura que ens acostem. La foto de l'esquerra mostra l'itinerari que vaig seguir.








En Jaume, que m'esperava  que tornés de la meva aventura, en veure'm comença a crestejar ....en direcció al Posets!









Jo arribant al cim del Posets.
Cimall Posets.











Una panoràmica des del cim d'una excursió anterior.
Panoràmica Posets.










Molt cansats davallem per la ruta normal d'ascensió al cim ....però pel camí ens trobem el Diente de Llardana i no el podem deixar passar!
Collada de Llardana.








Encara que no es veu una traça de pujada al cim, des de la collada, a mida que anem pujant anirem visualitzant les millor zones de grimpada. També ens ajudaràn  les moltes fites disperses que trobarem.
Foto feta des del Coll del Diente, amb l'itinerari que vam utilitzar per pujar al Diente de Llardana. Trobarem passos de IIº, sencills però amb molta caiguda!











Ja d'alt del cim, amb unes vistes impressionats!
Des de Diente de Llardana amb vistes a Llevant.
 (Massis de la Maladeta, Perdiguero i Vall Ibons)







Des de Diente de Llardana amb vistes a Ponent.
Amb tots els cim que hem fet aquell dia!













Cansats i contents davallem per la Canal Fonda.
Canal Fonda.









Arribats al refu ens trobem l'avituallament normal per helicopter ....sopem i a dormir!


Sortida Agost del 2013










         Em pots seguir al Facebook!

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook