Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dissabte, 30 de desembre de 2017

B o n    A n y
Diu el refranyer del muntanyenc... 
"necessitem caminar en la direcció dels nostres somnis, sinó perdem l'encant de la vida".
Resum de l'any 2017
Aquest 2017 que deixem ha estat un any de petits però importants canvis. La primera diferència d'altres anys ha estat les poques sortides muntanyenques que hem experimentat, menys de la meitat del que fem habitualment. Això si, les hem gaudit a "tope" i les hem resenyat amb més cura i atenció. 
Després d'una parada llarga vam estrenar l'any amb una sortida propera i sencilla, amb companyia dels nostres amics d'aventures. Va ser una matinal per tornar agafar embranzida després de mesos parats, també va ser una sortida per donar a conèixer, als amics, els nostres petits secrets i racons que tenim a prop de casa.
També hem fet excursions sols, l'Anna i jo, i un pèl més lluny de casa. En aquestes sortides no hem coronat cap cim, ni hem fet cap travessa llarga, hem volgut descobrir racons diferents i gens habituals. Però atenció si hom visita Montserrat, de vegades una matinal per aquesta muntanya és fa exigent si ens perdem pels seus barrancs i torrents.
Més indrets i racons amagats que hem conegut i resenyat acuradament: la Canal del Freser Superior. Una conducció d'aigua que enllaça el riu Freser amb el de Núria (al Ripollès) i que serveix per alimentar les centrals hidroelèctriques de Daió (Queralbs). Aquest camí equipat l'hem visitat dues vegades en un mes, una sols i l'altra amb amics.
També amb companys i amics d'aventures ha estat la sortida al Berguedà, una comarca amb una riquesa "excursionista" impressionant. Aquesta vegada per visitar la Muntanya del Pedraforca. En aquesta excursió, a part de coronar el cimall del Pollegó Superior i el del Calderer, vull ressaltar la descoberta del que els escalador pedraforquins anomenen com el "Tub" del Calderer. Una canal amb molta pendent i totalment encaixonada entre altes parets de muntanya. Aquesta canal és molt utilitzada pels escaladors en el seu retorn després de coronar el Calderer per alguna de les seves vies d'escalada.
Finalment quatre ratlles per parlar de les vacances d'estiu. Aquesta vegada hem visitat la zona pirinenca de Panticosa, i ho hem fet amb la companyia de la Marta. Per agafar ritme vam començar el primer dia per una faixeta coneguda i fàcil de la contrada. El segon dia també vam conèixer una faixa, però menys coneguda i amb més risc: la "Senda de las Pardas". El camí de las Pardas, és un sender d'alta muntanya (2.300-2.500 m) que s'allarga per una faixeta aèria des de la collada de Las Pardas fins al Port de Barrosa. 
Els plats forts, d'aquests dies temàtics a Panticosa, van venir a mitja setmana quan vam visitar el llac de Marboré i vam haber de superar els més de 1.300 mts de desnivell del "Balcó de Pineta". Jo per "desfogar-me" vaig afegir 700 mts més per coronar els dos "Tresmils" de la zona. 
El penúltim dia també vaig coronar, en sol·litari, un altre tresmil facilet...el Robiñera.
Fins aquí el minso, però intens, resum muntanyenc d'aquest any que deixem, desitjar que el 2018 sigui igual o millor.

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook