Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team divendres, 25 d’agost del 2017

Aquest cop hem decidit d'aprofitar els dies de vacances per conèixer la vall de Pineta. Hem vist que hi ha molt per fer i conèixer, però en tot cas decidim per començar amb una ruta senderista de poc nivell, però molt atractiva... la faixa de la Tormosa.
Som l'Anna, la Marta i l'Andreu amb un nivell muntanyenc baixet (per mesos d'inactivitat) i que volem possar-nos en forma de manera gradual. Ens dirigim a la coneguda pradera de Pineta (a prop hi ha el parador Nacional de Pineta) que ara és un aparcament i antigament una zona de lliure acampada.  Ara és prohibit d'acampar i també de pernoctar per la nit amb un vehícle Camper.
Edelweiss o Flor de Neu.

Mapa de la ruta.



Fitxa tècnica
Distància:........................................... aprox. 11.50 km.
Temps:................................. 6 hores amb moltes parades.
Desnivell:.......................................... aprox. 750 mts.
Dificultat:...................................................... fàcil.
Circular:.......................................................... Si.
Cartografía:................. alpina_ordesa_monte_perdido_2014.
Observacions:........................................................ No trobarem cap dificultat en transitar pel camí de la faixa, ni per les grimpades pel roquisar de la capçalera del Cinca.
Si que trobarem alguna dificultat, a l'estiu, si la cascada del Cinca baixa amb molta aigua per travesar-la a peu.



Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc




Què ès la "Faja de la Tormosa"?
La "Faja de la Tormosa" és una senda que s'allarga a uns 700 mts d'altura per sobre de la capçalera de la vall de Pineta.  L'itinerari del camí passa per les terrasses i faixes més amables i menys abruptes de les parets que baixen del cordal dels "Treserols o Sorores" (Mont Perdut, Soum de Ramond i Punta de las Olas).
La senda, encara que és aèria, no suposa cap perill ni cap dificultat al fer-la.  A l'estiu només hem de preocupar-nos per si la torrentera del Cinca (Cascada del Cinca) baixa amb molta aigua o no, per poder travesar-la a peu. Després de la cascada haurem de grimpar per un roquissar fitat i on trobarem una curta paret equipada amb una cadena metàl·lica, que ens ajudarà amb la pujada.





Deixem el cotxe a la pradera de Pineta i molt a prop d'una caseta de fusta acondicionada com a oficina d'informació turística. Darrera d'aquesta caseta de fusta trobarem els senders i pistes que porten a diferents punts geogràfics de la zona. 
Zona d'aparcament.






Hi han moltíssims rètols informatius a cada bifurcació, i que ens informen a on porten i de vegades el temps d'anada per arribar als diferents llocs. 





Nosaltres agafem el camí que ens ha de portar a la cascada del Cinca i que també coincideix, la primera hora de camí, amb el que mena al Marboré o "Balcón de Pineta".
Primer travessem una fageda ombrívola.

I després arribem a una bifurcació amb una ampla pista.





Travessem la pista i continuem corriol amunt. Encara ho farem sota l'arbreda una estona més, però aviat comencem a trobar matolls i arbustos que ofereixen millors vistes.
Ens acostem a les muralles rocoses que formen el Circ de Pineta.





A 1500 metres trobem  matolls i arbustos, i a 1600 aquest rètol (foto inferior) que ens convidar girar a esquerra si volem trobar la faixa de la Tormosa.
Bifurcació Marboré-faixa de la Tormosa o cascada del Cinca.





Ja fa estona que tenim bones vistes de les torrenteres i barrancs que baixen de la plana de Marboré. Per acostar-nos a la cascada del Cinca només hem de seguir el camí evident, trepitjat i molt fitat ...no hi ha pèrdua.
Itinerari concís de camí a la faixa de la Tormosa.

L'Anna i la Marta s'aturen i s'ho miren amb atenció, la força de l'aigua sembla preocupar'ls-hi.





Com ja deia al començament, el que ens pot preocupar a l'estiu al voler conèixer la ruta de la faixa de la Tormosa, és el cabal i força de la cascada del Cinca. 
Si que hi ha un bonic i ferm pont metàl·lic, que suposem que al principi salvava l'empenta de l'aigua, però que ara aquesta empenta a erosionat la riba rocosa d'un dels extrems i ha fet que aquest pont quedi petit. Travessar aquesta riba amb èxit és el que ens fa dubtar.
Amb un cop de "valentía" em trec les botes i travesso a l'altre costat ...epa! Deixo video d'aquesta banda del circ de Pineta.






Després de la cascada haurem de enfilar-nos per un roquissar. Seguint marques blanques i alguna fita dispersa trobarem la traça del desdibuixat corriol i les zones de fàcil grimpada. En l'única paret que més costa de pujar trobarem instal·lada una cadena  que ens facilitarà la grimpada.
L'únic pas equipat del camí de Tormosa.

Prova fotogràfica que demostra que les cadenes i els ancoratges són nous i segurs.





No pararem de pujar fins a trobar la cota dels 2000 mts (aproximadament). Després el camí va flanquejant, sense baixar dels 1900-1960 mts, fins arribar al sender (GR 11) que baixa de la collada d'Añisclo cap a la vall de Pineta.
Haurem de enfilar-nos uns 300 mts més amunt de la cascada.

Un cop arribem a la cota aproximada de 1960 el camí és bastant planer, els "puja-baixa" són suaus o inexistents.





Travessem una torrentera prou remarcable per possar-li nom. Suposo que sería el barranc de Tormosa o Espluca Negra, però en aquell moment no vaig encertar per gravar-ho en el track.
Des de unes lloses del barranc, vam prendre aquesta fotografía (foto superior) on es veu el Parador Nacional de Pineta i part del pàrquing de la pradera.





Tampoc vam localitzar, en el track, aquest frondós i agradable camp d'ortigues que poden satisfer als addictes dels pantalons curts. 
Les plantes, de vegades, superen la nostra altura. El camí ens el trobem trepitjat i fressat, sembla que alguna persona ha obert la senda tallant les tiges de les ortigues.





Ja veiem el gendarme o agulla que ens avisa del final de la faixa de la Tormosa.
Per arribar a l'agulla encara ens queda estona, de moment continuem flanquejant horitzontalment i sense obstacles o accidents naturals.

De vegades tenim explèndides vistes sobre la pradera de Pineta.





Ens apropem al final del camí, ja que l'agulla del fons de la foto (foto inferior) així ens ho comunica. En la foto també veiem la "Tora" la planta silvestre verinosa que també se la coneix com "Matallops".







En poca estona ja veiem que el camí davalla tranquilament i comecem a trobar matollar i arbreda diversa.
És senyal que aviat trobarem la bifurcació amb el GR 11 que baixa de la collada de Añisclo. Hem d'estar alerta perque el camí el trobarem desdibuixat i emboscat i alguna fita ens pot desorientar.
Per la foto de dalt podem comprovar que el camí no es tant evident.





Tot i la petita "encigalada" en la orientació, vam coincidir molt a prop de l'encreuament de camins.
Vam sortir exactament en el punt on faig la fotografia, però l'entrada "oficial" a la faixa de la Tormosa, la trobem a l'alçada del rètol informatiu.





Ja hem enllaçat amb el sender GR 11 que ve de la pradera d'Ordesa, Góriz i collada d'Añisclo i davalla cap a Pineta.  En la baixada trobarem zones importants on creixen les Flors de neu o "Edelweiss".
Ara haurem de seguir les senyals blanc-vermell del GR 11.

La zona de Pineta i Ordesa proliferen moltíssim aquesta planta. També les hem trobada a la zona de "Cotatuero" i  a la "Faja Luenga"





En la baixada trobarem zones rocoses que ens obligarà estar atents en la desgrimpada.





La baixada no és dreta, però si que molt llarga i com més davallem, més arbreda trobem. A baix de tot, molt a prop de la riba del riu Zinca, haurem d'estar atents per no perdre la direcció del GR 11.
Atenció al trobar aquest rètol, a vegades hom pot continuar pel sender més trepitjat que mena al refugi de Pineta. No és correcte, hem d'agafar un sender poc evident a l'esquerra, que on si que passa el GR 11.





El GR continua pel marge esquerra del riu, per un sender planer i frondós de vegetació.






Avui hem tingut un dia amb núvols que tapaven el sol (motiu pel que no he pogut fer fotos dels cimalls del voltant), però sense pluja.
Sense pluja fins al final.

Un plugim, però, de pocs minuts.
Sortida agost del  2017

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook