Pins Cargolats de l'Obac ~ Òrrius Team

Pins Cargolats de l'Obac

Òrrius Team diumenge, 27 de març del 2016

En una sortida que vam fer per la Serralada Litoral, vam conèixer el "Pi Cargolat" del Corredor. Buscant documentació i informació d'aquest arbre vam ensopegar amb el "Pins Cargolats" de l'Obac, un indret curiós i molt visitat pels excursionistes. Com ens va agradar la descoberta del primer arbre, vam decidir d'anar a conèixer els de la Serra de l'Obac.

Atenció que alguns dels camins i corriols que trobarem no són senyalitzats i de vegades poc transitats, però la majoria són prou evidents i fressats com per no perdre'ns. En tot cas hem d'estar atents en l'orientació i la correcta interpretació de la ruta del track.

Mapa de la sortida.

Baixar track de Wikiloc:

Deixem el cotxe al pàrquing d'Estenalles i caminen, per la vorera del mateix aparcament, en direcció a l'edifici d'informació del parc (Centre d'Interpretació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac). Des del mateix edifici trobarem els diferents accessos al Parc. Nosaltres iniciarem la ruta per les escales que pugen a la Serra de l'Obac pel GR 5 i baixarem, de tornada, per la pista que passa per les oficines del parc ubicades en l'edifici de la Mata.

Som al conegut coll d'Estenalles, amb l'edifici del Centre d'Interpretació del Parc i els diferents accessos al mateix Parc.

En mitja hora de caminar ja abandonem el GR 5 i continuem pel que ens portarà a la "Coma d'en Vila".

Encara que el dia està tapat i gris, nosaltres estem decidits a realitzar l'excursió. De moment pensem que un dia sense sol afavoreix la llum de les imatges que volem captar, en aquest cas arbres singulars envoltats de més arbres.

Atenció al trobar una bassa a mà esquerra, sembla la típica bassa que utilitzen els senglars per rebolcar-se i desparasitar-se. Atenció perquè a deu metres de distància trobarem un corriol a mà dreta que haurem d'agafar.

La bassa mig senyalitzada.

El corriol (poc evident) que ens portarà al turó dels Ducs i després als "Pins Cargolats".

La boira sembla que agafa presència i la pluja "pixanera" ens dóna la benvinguda. De moment no ens fa recular i abandonar l'activitat, com a "bregats" excursionistes tibem fort ...he, he!

Com ja teniem planejat fem una volta pel turó dels Ducs.

Les vistes des del turó no són excepcionals ...al menys en aquesta ocasió!

Abandonem el cimall i continuem l'excursió. De camí als "Pins Cargolats" i la zona del Malpàs trobem la balma dels Devanadors o Abanadors. Aquesta balma ha servit com a refugi, una funció per la que està ben preparada al tenir una font al seu interior i tenir una part obrada.

A l'interior de la bauma hi ha una petita bassa obrada i amb una aixeta incorporada.

En un racó també a l'interior de la bauma, vam trobar restes d'eines i catxarros de cuina, tot rovellat.

Continuem la marxa de baixada, des de que hem abandonat la senda del GR 5 continuem la ruta baixant lenta i sostingudament.

Arribem a la plana rocallosa de "Era dels Enrics", en aquí hem d'estar atents per no despistar-nos i agafar el sender correcte.

Arribem a la "Era dels Enrics" i continuem en direcció al bosc del fons.

Abans d'entrar a la pineda trobarem el camí carener que porta fins al bosc on hi han els "Pins Cargolats", i també veurem el corriol de l'esquerra que continua en direcció descendent per anar a buscar "el Malpàs".

A uns 300 metres de l'Era dels Enrics, en el camí que va a les torrenteres del Sot de Serrallonga i el Sot de l'Aiguada, hi ha un dels racons més sorprenents i amb més encant del Parc. Alguns pins han crescut dibuixant unes formes que semblen impossibles i capritxosses. Són els coneguts Pins Cargolats. En altres webs trobarem els mateixos que vam veure nosaltres, però amb diferents noms. I també d'altres que nosaltres no vam saber trobar.

Pi Ajagut.

Pi Anaconda.

Pi Cua de Porc.

Pi del Coll Alt.

Pi repenjat

Som de tornada a l'Era dels Enrics i continuem davalllant direcció al Malpàs. Al collet de Malpàs girem a la dreta per un sender que ens acostarà a un altre indret d'obligada visita. Coneixarem un altre arbre singular i curiós ...les Tres Pinasses. Un pi de tres besses de grans dimensions que el localitzarem a prop del coll de Malpàs.

Les Tres Pinasses.

Ara el plugim que ens acompanyava comença a minvar.

Tornem al camí i continuem perdent alçada en direcció al turó del Malpàs. En un revolt, però, haurem de girar a l'esquerra per davallar per un corriol amagat i emboscat. Després de superar un pas sencill trobarem la cova del Malpàs de Puigdoure i l'agulleta de la cova de Malpàs.

Nosaltres vam trobar la baixada gràcies al track que portavem preparat de casa, no vam veure cap fita o senyal.

En alguna pàgina web he trobat que aquesta cavitat (també hi ha una altra de més petita) és una cova de tipus sepulcral de l'edat de bronze i que s'hi van trobar restes humans i també d'animals.

A l'Agulleta Cova de Malpàs ens fem una foto de record.

Després de moltes fotos continuem la baixada fins al "Sot de Mata-rodona". Primer sortirem a la pista de Mata-rodona pel torrent de Malpàs i després abandonarem aquesta mateixa pista pel torrent del Roure Llarg.

La pista envolta aquesta contrada enllaçant molts racons que són visitats i apreciats.

Així que creuem el torrent hem de girar a l'esquerra.

Una gran fita i un corriol fressat ens ajudarà a trobar l'entrada al torrent.

És veritat que trepitjarem el torrent del Roure Llarg en dues ocasions només per creuar-lo, però la pujada fins a l'Hospital de Sang ho farem per un corriol que s'enfila de valent. Ara deixem de perdre desnivell per recuperar alçada rapidament.

Haurem d'estar alerta per no agafar corriols secundaris en la pujada, nosaltres vam haver de recular en alguna ocasió per tornar al camí correcte.

De pujada tenim la cinglera de la "Màquina de Tren de Mata-rodona" que ens vigila de prop.

Abans d'arribar a dalt vam gaudir d'un bon mirador sota mateix de l'agulla del "Sentinella"

Arribem a l'Hospital de Sang.

L'anomenat "Hospital de Sang" és una cavitat que travessa, com si fos un tunel natural, un extrem rocós del Pujol de la Fosca. Durant el segle XIX aquesta cavitat va ser condicionada per l'exèrcit carli com a hospital de campanya per atendre els sues ferits. Per protegir als seus pobladors van construïr murs de pedra seca a les dues entrades d'accés a la balma. Posteriorment el lloc va ser utilitzat per carboners i llenyataires, i el seu nom a perdurat fins avui.

Entrada nord de l'Hospital de Sang.

Pintura moderna sobre paret a l'interior de la cavitat de l'Hospital de Sang.

Al costat de l'Hospital de Sang trobarem la cova de Cort Fosca de Mata-rodona. L'entrada és dividida en dos per una paret artificial construïda com a refugi. Passada la boca d'entrada, podrem seguir per una galeria d'uns 20 mts de llarg. Al mig d'aquesta galeria trobarem la "Font Fosca", pica artificial que aprofitava uns degotalls d'estalactites que antigament eren actives. Clica per més informació.

Les dues entrades de la cova de la Cort Fosca de Mata-rodona.

Interior de la cova i la pica de la Font Fosca.

Deixem la cova i abandonem aquest indret boscós i força amagat per una canal estreta i rocosa. No pugem al turó del Pujol de la Fosca, sino que el voltem pel costat dret fins arribar una altra vegada a la pista que vam deixar al Sot de Mata-rodona.

Després d'una estona de pujada abandonem la pista per enllaçar amb el coll de Boix i el GR 5.

Ja tornem a ser al mateix camí que hem fet servir de bon matí, el GR 5, i també continuem amb la boira que no ens ha deixat durant tot el dia. Ara bé, en comptes de seguir fins al final, abandonem el GR per trobar l'ermita de Sant Jaume de la Mata.

L'ermita o capella de Sant Jaume va ser contruïda pels propietaris del mas de la Mata en un promontori veí. Va ser destruïda totalment durant les Guerres Carlines i va ser refeta a mitjans del segle XIX. Des de l'ermita s'albiren unes perspectives espectaculars dels perfils elevats de la serra de l'Obac i de Sant Llorenç del Munt.

Amb la boira només podiem contemplar el turó del Montcau.

La porta és amb llinda i amb muntant i llinda encalats, seguint un costum característic a les cases de la zona que s'està perdent.

Per un sender davallem cap al mas de la Mata. És un camí desordenat i poc definit peró que ens acostarà a l'edifici sense cap problema.

L'imponent masia de la Mata va ser adquirida per la diputació de Barcelona i des del 1995 s'allotgen les oficines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Des de la Mata continuem per pista fins a la carretera BV-1221 i l'edifici del Centre d'Interpretació del Parc Natural, al mateix punt que de bon matí hem començat l'excursió.

Arribem al principi de l'aparcament i en el moment just que l'últim cotxe aparcat abandona la zona.

Sortida Març del 2016.

Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)

Total de visualitzacions de pàgina:

Pins Cargolats de l'Obac

Deixa un comentari

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

Pel·licula

Feed

SS

pop-up facebook