Òrrius Team: Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Mostrar tots els missatges

La MOLA -pel camí dels Monjos-

Podem pujar al cim de la Mola per camíns poc transitats i un pèl desconeguts, també ho podem fer per racons ingnorats i amb una certa dificultat ...o una barreja de tot plegat!

Aquesta vegada farem una sencilla i completa matinal, amb pujada pel camí més utilitzat i popular de tots (el camí dels Monjos), i baixant per una sendera agradable i poc concorreguda (el SL C-50).

Monestir de Sant Llorenç del Munt al cim de la Mola.

Mapa de la sortida.

Fitxa tècnica

Distància:...................................................................... aprox. 8 km.

Temps:................................................................. 5 hores amb parades.

Desnivell:.................................................................... aprox. 700 mts.

Dificultat:................................................................................ fàcil.

Circular:.................................................................................... Si.

Cartografía:................................... alpina_sant_llorenç_del_munt_i_lobac_2013.

Observacions:....... Camins molt transitats i amb quantitat de senyals verticals d'orientació.

Baixar track de Wikiloc:

Sortirem de l'aparcament que hi ha a prop de Can Robert. De l'aparcament surt la pista que puja fins a Can Pobla. Això l'ha convertit en un dels punts d'accès a la Mola més populars, per anar a buscar el camí dels Monjos, Can Pobla, l'Abella o el Cingle dels Cavalls.

El pàrquing de Can Robert.

Nosaltres pujarem a la Mola pel camí dels Monjos, i primer haurem d'anar a trobar aquest camí. El camí dels Monjos és un històric trajecte (de 25 km) que uneix el monestir de Sant Cugat amb el monestir de Sant Llorenç del Munt i passa pels municipis de Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze, Terrassa i Matadepera. Enllaçarem amb aquest camí a l'alçada de l'agulla del Cavall Bernat (foto superior).

Com veiem en les fotos la senyalització dels camins és extraordinària i ens faciliten la orientació.

A poca distància de Can Robert, i de l'aparcament, trobarem les "tombes de Can Robert". Per visitar-les sortirem de la pista principal i agafarem una drecera que passa per aquesta necròpoli.

Aquesta drecera, de camí a Can Pobla, és va traçar pels excursionistes per visitar la necròpoli, després ha quedat com a corriol principal.

Tombes de Can Robert:

Bona part dels excursionistes desestima el camí ample per pujar cap a Can Pobla i cap a les variants que porten al monestir de Sant Llorenç del Munt. L'opció és una drecera que surt just després de l'antiga masia de Can Robert.

Aquest jaciment és un petit cementiri que es troba en una zona aïllada, lluny de cap església o zona sagrada. Se'n coneixen set tombes, i els enterraments es troben en fileres equidistants i amb una mateixa orientació ponent-llevant. Són tombes del tipus cista, realitzades amb pedres de procedència local que formen la caixa.

La necròpolis de Can Robert correspon al període de transició entre l'època romana i la medieval, datada entre els segles VII i IX després de Crist. L'existència del jaciment es coneix des de 1923, quan es van trobar cinc supultures. L'octubre de 1929 s'excavaven les tres restants.

Abandonem la drecera de les tombes i tornem a enllaçar amb la pista forestal en direcció al "Camí dels Monjos".

Aquest revolt, sota la mirada del Cingle dels Cavalls, és un punt de retrobament a la tornada de la nostra excursió. En vermell l'itinerari en direcció a la Mola pel camí dels Monjos, i en blau el retorn, des del Morral del Drac, per la canal de l'Abella (SL C-50).

Uns metres més enllà trobarem una bifurcació. No és important d'agafar la direcció correcta, perquè les dues ens portaràn al camí dels Monjos, però per facilitar la orientació agafarem el que està marcat amb la senyalització de "la Mola".

La pista de l'esquerra mena a Can Pobla i després al camí dels Monjos, i el sender de la dreta duu directament al camí dels Monjos.

Atenció que a mig camí trobarem una bifurcació que no està senyalitzada i haurem de consultar el track, d'aquesta excursió, per orientar-nos bé.

Al fons podem veure la teulada del monestir entre el rocam i la vegetació.

A part d'aquest punt (foto anterior-superior) la resta de les bifurcacions i cruïlles són perfectament senyalitzades.

En poca estona enllacem amb el camí dels Monjos. Sabrem que és aquest camí per la gran afluència de gent.

La llegenda del Camí dels Monjos:

Monestir de Sant Cugat del Vallès.

La llegenda explica que els monjos de Sant Llorenç del Munt patien de fortes penúries. Arran d'aquesta situació, els monjos van demanar permís al bisbe de Barcelona per instal·lar-se en un indret millor. El bisbe els ho va permetre, però havien de complir una condició: "que caminant rectament i sense travessar cap riu, torrent o xaragall, s'establissin on millor els anés". Aquella comunitat religiosa així ho va fer i es va instal·lar a la vila de Sant Cugat del Vallès, on aixecaren el monestir i contituïren la seva nova comunitat en un espai menys agrest i en unes codicions molt més favorables. En transcórrer el temps, els monjos tornaren una altra vegada al cim, lligant les dues comunitats i contruint l'edificació de la Mola que coneixem als nostres dies.

Monestir de Sant Llorenç del Munt.

Actualment el camí està senyalitzat com a sender de petit recorregut i en molts trams està empedrat i les escales convenienment arranjades. Com deiem, és un sender molt utilitzat pels excursionistes per accedir al cim de la Mola, i en dies de festa és una veritable romeria de gent amunt i avall.

Al fons ja veiem el conjunt del monestir.

Ens apropem al cim de la Mola, de 1.102 m, el punt més alt de tot el massis de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. En aquí hi trobarem una taula d'orientació geogràfica (la 3ª taula), un vèrtex geodèsic, i el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt.
També trobarem, en dependències annexes al claustre, un restaurant de cuina de muntanya els ingredients del qual es transporten carregats en ases des de Can Pobla, al peu del massis.

Al cim de la Mola trobarem el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt. Des de mitjan segle X hi ha documentada una església en aquest indret, fundada, segons la tradició, pels monjos de Sant Cugat del Vallès. El monestir va ser seu d'una congregació de monjos benedictins fins a mitjan segle XVII, moment en què fou abandonat. En altres visites, d'excursions per la Mola, les dependències de l'església restaven tancades i no podiem contemplar els detalls i els acabats de les diferents remodelacions i excavacions que s'han dut a terme a l'interior de les instal·lacions.

Interior de l'església (nau central).

Interior de la Galilea (a la dreta el sepulcre de Galilea).

Interior de la Galilea.

A la masoveria adjunta al monestir es troba el punt d'informació del parc natural, amb visites guiades a l'església romànica, venda de publicacions, mapes... També trobarem una exposició permanent "El Monestir de Sant Llorenç del Munt", que fa un repàs cronològic a l'ocupació humana i cultural de la muntanya. El monestir disposa de servei de bar i el Restaurant la Mola.

Exposició permanent "El Monestir de Sant Llorenç del Munt".

El mirador de la Mola,
vistes geogràfiques:

Sortim a fora per contemplar les extraordinàries vista de les que gaudeix el monestir. Si dirigim la mirada en direcció nord veurem, en la llunyanía, les muntanyes de Núria i Ulldeter.

Vista nord.

Més a l'esquerra trobarem el cimall del Montcau, i molt al fons, les muntanyes del Berguedà (davant) i de la Cerdanya (darrere).

Vista N/NO.

Continuarem més a l'esquerra fins a trobar un bloc muntanyós nevat i un pèl separat de la resta de muntanyes, és el Port del Comte.

Vista NO.

En direcció a ponent tenim la inconfusible silueta de la Muntanya de Montserrat.

Vista O/SO

Un gran encert dels responsables del Parc, és el de col·locar una taula d'orientació geogràfica al cim de la Mola. Les dues primeres van ser promocionades per la Caixa de Sabadell i la tercera (l'actual) la va promocionar i projectar l'Unió Excursionista Sabadell.

Abandonem el cimall de la Mola i davallem en direcció al Morral del Drac, en la llunyanía identifiquerem el característic pic arrodonit del Montcau.

Darrere d'aquests matolls trobarem la senda que davalla en direcció al Morral o Cova del Drac. Per orientar-nos millor trobarem infinitats de senyals verticals que ens senyalen la direcció als llocs on volem anar.

Aquest camí (és un sender de petit recorregut SL C-54) també és molt concorregut i popular, connecta els pics de la Mola i del Montcau.

Encara que en les fotos no veiem gent, la veritat és molt diferent.

Arribem a la collada-cruïlla del Morral del Drac. De moment agafarem la senda que mena al penyal de la Cova o Morral del Drac.

Davant, i entre l'arbreda, veiem la part superior del penyal.

El Morral del Drac és un impressionant monólit o penyal de 25 metres que també es coneix amb el nom de Cova del Drac. Te dues cavitats que l'atravessen i segons la llegenda sarraïna, allà hi vivia un drac.

Vista del Morral del Drac.

La llegenda del Drac:

Corrien temps de sarraïns a Catalunya i per les terres del Vallès. Des de l'Àfrica, aquests van dur una víbria, un tipus de drac d'allò més ferotge, per venjar-se de les seves derrotes davant els cristians. Al cap d'un temps d'esser alimentat amb ovelles i altre bestiar, l'animal es convertir amb un drac esfereïdor que atemoria els habitants de la contrada.

De nit dormia a la cova Simanya, i de dia prenía el sol a dalt d'un penyal, el Morral del Drac. Les queixes dels vallesans aviat van arribar a la cort de Barcelona, i el comte guifré envià a la muntanya un esquadró de soldats comandat pel cavaller Spes.

La Cova o Morral del Drac.

Guiats per uns pastors, els cavallers arribaren als planells superiors de la Mola. Però el monstre, furiós, envestir els cavalls, que encabritats, es precipitaren d'altabaix d'un penyasegat que des d'aleshores s'anomenà "Cingle dels Cavalls".

Va ser el mateix comte Guifré que va tornar a la muntanya a buscar al drac per tal de matar-lo. El va trobar a la canal de "Santa Agnès", que el ferir mortalment. La bèstia se'n va anar volant fins al Puig de la Creu, on va anar a caure al que avui en dia coneixem com el "Sot d'en Goleres", i on acabar els seus dies.

A partir d'aquí, alguns pobles i ciutats del voltant de Sant Llorenç del Munt han incorporat en les seves celebracions festives populars certs elements d'aquesta llegenda.

La Víbria de Castellar del Vallès. Foto web Jaume Olivet.

Després de visitar el Morral del Drac davallem, per la canal de Santa Agnès, per conèixer l'ermita del mateix nom, on la llegenda diu que el Drac passava estones descansant.

De baixada la segona bifurcació que trobem a l'esquerra.

L'ermita de Santa Agnès és una capella contruïda sota la roca, situada en la cova que porta el seu nom. Existeix documentació, en relació a l'ermita, des del segle XIV i se'n parla que va ser un convent de dones religioses encara que no se sap del cert. Altres teories expliquen que l'ermita va ser creada i ocupada per "deo-donades" sense cap vincle amb un ordre concreta i que feien tasques domèstiques per les comunitats religioses.

Som al pati interior del recinte religiós. A la dreta el portal d'entrada.

Som al pati interior del recinte religiós. A la dreta de tot l'entrada de la petita església, al costat esquerra entrada de la cova i al mig la balma de Santa Agnès. A l'esquerra de tot trobem el portal d'entrada al pati interior.

A l'interior de la cova trobem unes basses d'aigua que podien haver servit com a safareigs pels habitants de l'ermita.

Reprenem la ruta i tornem a desfer el camí de baixada, però ara de pujada.

Arribem, per tercera vegada, a la collada del Morral del Drac i ara si que decidim el retorn a l'aparcament de Can Robert.

Inici del camí de baixada, a l'aparcament de Can Robert, per la canal de l'Abella.

Aquest sender (SC L-50) és tot baixada sostinguda, entretenida i sense cap dificultat per transitar o per orientar-nos.

Al fons a la dreta deixem la collada del Morral del Drac i a l'esquerra veiem el rocam conglomerat de la Roca Petanta.

Com és habitual trobarem senyals verticals que ens ajuden en l'orientació. En aquest cas la segona bifurcació a la dreta.

Tornem a ser en aquell revolt que ja coneixem del matí, quan seguiem l'itinerari en direcció al camí dels Monjos-la Mola. En la foto veiem el Cingle dels Cavalls al fons de tot, el lloc on van estimbar-se els cavalls en la "llegenda del Drac".

Estem a punt d'acabar aquesta excursió. La baixada al pàrquing no la fem, exactament, pel mateix camí de l'anada, sino que ens desviem una mica per conèixer la masia de "Can Robert". Hi han referències del mas des del segle XVIII, però la seva construcció és anterior. L'activitat agrícola dels seus habitants ha esta complementada per un forn de calç (per fer pa) i un trull per produïr oli d'oliva. L'octube del 2010 va patir l'enfonsament de la primera planta i part de la façana. Actualment (febrer del 2018) la trobarem encerclada per una tanca metàl·lica per impedir l'accés de la gent i evitar mals majors.

Foto del 2011 de Trail Sant Llorenç del Munt.

Foto actual de febrer del 2018.

Sortida febrer del 2018.

Em pots seguir al Facebook!

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Mostrar tots els missatges

La MOLA -pel camí dels Monjos-

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

Pel·licula

Feed

SS

pop-up facebook