Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team dissabte, 31 d’agost del 2013

Sortida de cap de setmana a la zona de Lliterola per fer la Cresta dels Crabioules.
D'aquesta cresta alguns comentaven que era sencilla i d'altres que no,..alguns preferien començar per Ponent (Punta Mamy) i d'altres per Llevant (Tusse Remuñe).
Jo vaig fer l'ho més pràctic, convidar a dues escaladores (una de elles extraordinària) per que guiessin aquesta sortida!
Mapa de la sortida.













Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc











Erem la Carme F, l'Eli P i jo mateix que pujavem per la Vall de Lliterola i montàrem vivac a l'Ibon Blanco ...a peu de Cresta.
Vivac Ibón Blanco de Lliterola.







De les moltes fotografies que vam fer de la posta de Sol, no més podem oferir aquesta panoràmica:
Panoràmica Cresta Lliterola i Crabioules.








Vam decidir de començar el cresteix per Llevant , es a dir per la Tusse Remuñe (abans vam coronar el Rabadà, que està al costat i és sencill)
Tusse Remuñe. Darrera els Crabioules.









Vam començar per cresta ampla i sense encordar...













...fins que vam arribar a la paret de l'Agulla Jean Garnier amb passos de III+. 

Vam equipar-nos, encordar-nos en ensamble..i cap amunt!
Grimpada/Escalada Agulla Jean Garnier.






Video - Escalada:













El segon pas també complicat, amb passos de IIIº, el trobarem a la següent bretxa després de l'Agulla Jean Garnier.
L'Eli obrint via.











Sort de l'Eli P. que va fer de  "Cap de Colla" i assegurava tots els passos.
L'Eli assegurant els passos.











Cara de satisfació al superar  les parets de la segona bretxa.
Darrera de l'Eli i la Carme trobem la silueta de l'Agulla Jean Garnier.












Ja hem superat l'ho més complicat de la cresta, però encara anem encordats.











Ja som a prop d'assolir el segon cim de la cresta.
La Carme, com a última de la cordada, recull totes les cintes. 
Al fons el Gegant dels Pirineus...l'Aneto.













Cim del Crabioules Oriental.













Del Crabioules Oriental a l'Occidental no trobem passos complicats, peró si que és una cresta "afiladota" i amb molta caiguda, motiu pel que anem en "ensamble".
Venim del Crabioules Or. i anem al Crabioules Occ.











Cim del Crabioules Occidental.








Continuem la cresta en direcció a Ponent (Oest) fins anar a trobar l'última Canal/Corredor de baixada al Vallon Inf. de Lliterola. 
Trobarem un parell de Canals de baixada (inclós amb fites disperses), peró nosaltres agafarem l'última (fitada i amb marques de pintura) ...aquella on veurem els cims de l'anomenada Cresta del Lézat.
L'Eli monta un ràpel (+30 mts) en una cinta de reunió instal·lada d'antuvi ...peró fiable i sencera!












Ja que sóc a la Bretxa Mamy aprofito per pujar a la Punta del mateix nom.
Cim de la Punta Mamy.
Amb unes vistes privilegiades del Corredor de baixada de la Cresta Crabioules. 












També aprofita per pujar l'Eli.
Cim de la Punta Mamy.












Després de la foto de cim i de les moltíssimes panoràmiques fetes des de la Punta Mamy, ara ja toca abandonar la Cresta i baixar...
L'Eli baixant de la Punta Mamy.






L'Eli baixant de la Bretxa Mamy.










...i retornar al cotxe!
Última mirada a la Cresta dels Crabioules.












Com ja he dit vaig fer moltes panoràmiques d'alt de la Cresta ...aquí tenim un bocí!





Sortida Agost del 2013










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook