Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team diumenge, 3 d’agost del 2008

Ascenció al cim de l'Aneto des d'el refugi La Renclusa
Arribada als Portillons Superiors en 2 hores 15 minuts aprox. (sense parades). Dels Portillons al Coll de Corones en una hora/hora i quart aprox. (senses parades). I la pujada al cim de l'Aneto entre una hora/ hora i mitja aprox.(sense parades). Total temps amb totes les parades posibles (anada i tornada fins el pla de la Besurta): 9 hora i mitja.
La creu del cim de l'Aneto.

Mapa de la sortida.















Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc









Aparquem el cotxe al parking del Vado de  l'Hospital de Benasc i ens disposem a esperar al bus  per anar cap a la Besurta.










Deixem el bus al Pla de la  Besurta i comencem a remuntar les pendents direcció al refugi de la Renclusa.









Arribem al refugi de la Renclusa aviat. Acomodem els "trastos" al seu lloc, ens dutxem i xerrem amb altres muntanyencs.










Després d'aquest reconfortant sopar ...a dormir!










Ens llevem d'hora i enfilem el camí cap als Portillons Superiors.










Ha 2.700 mts flanquejem a llevant per anar a buscar el Portillón Superior.









Portillón Superior.
Una increíble vista de l'Aneto i la seva glacera.
L'Aneto és el primer de l'esquerra.









Travassem la Glacera de l'Aneto sense problemes i ho fem seguint la traça molt evident que hi ha sobre la neu.
En la foto veiem com deixem el Portillón Superior enrera ...









...i anem en direcció a la Collada de Corones i després Aneto.









En la foto es pot veure la traça tant nítida i evident que anem seguint.










No veiem muntanyencs pel voltant ...encara serem els primers en fer cim!











Arribem a la collada de Corones i coincidim amb uns esquiadors que pujaven des de  Barrancs.
Potser no serem els primers.









Última grimpada abans d'arribar al cim.
Darrera veiem el Pic de Corones, Maldito, Maladeta i Cresta dels Portillons.









Arribem a l'avant cim, deixem motxilles i grimpada al canto per superar el "Pas o Pont de Mahoma".










El Pas de Mahoma és una aèria i retallada aresta, d'uns 20 mts de llargària.









Aquests 20 mts de llargada té poca pendent i és provista d'una sòlida i bona roca per assegurar la grimpada.










Deixem el "Pas de Mahoma"  i arribem a la creu de l'Aneto.









Som els primers muntanyencs vinguts de la Renclusa.











En la foto següent visualitzareu una panoràmica des del cim.
Panoràmica Aneto.











Feta la fotografia de cim retornem a l'avant cim per reagrupar-nos amb l'Anna, que en el últim segon va decidir de no creuar el "Pas de Mahoma".
El "Pas de Mahoma" des del mateix cim de l'Aneto.











Reagrupament i esmorçar.










Ara si ...una foto de grup per celebrar l'ascensió.










La  nostre il·lusió era de retornar als cotxes per Barrancs o Aigualluts, però com s'ha de passar pel refugi per recollir coses, doncs  hem de davallar pel mateix camí.










Un zoom, des de la distància, per donar una última mirada al "Gegant dels Pirineus"









Una vista des de la glacera Aneto en direcció als Portillons Superiors.










Recollim les poques coses que hem deixat al refugi i continuem la baixada en direcció a la Besurta per esperar el Bus i tornar al cotxe.
Finalitzem aquesta sortida, de cap de setmana, contents i satisfets de l'objectiu aconsseguit al Massis de la Maladeta.
L'Anna.

En Ramón.

L'Andreu.




Sortida Juliol del 2008










Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook