El Matagalls esta considerada una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya i un dels grans referents literari. Juntament amb Montserrat i el Canigó conforma el triangle de les tres creus cimals verdaguerianes i punt claretià per excel·lència.
Aquesta és una de les ascensions més clàssiques del Montseny, ara per la vessant nord, la més bosquerola. Camí de pujada continuada que recorre bona part dels estatges més boscosos i espectaculars del Matagalls fins a culminar en els prats i matollars del cim. Ruta de la sortida
Fitxa tècnica
Distància:.................................................................. aprox. 18.50 km.
Temps:.......................................................... 8 hores amb moltes parades.
Observacions:......................................................... La part de pujada al Matagalls la trobarem molt fitada amb senyals verticals, no té pèrdua. En la baixada si que haurem de utilitzar el sentit de l'orientació i fer ús del gps a partir de "coll Pregon", no hi han fites ni senyals verticals que ens ajudin a seguir el camí emprat en aquesta ocasió.
Aparquem el cotxe al sud de la vila de Viladrau, concretament a l'avinguda de Montseny. Al costat mateix del carrer trobarem una Àrea Municipal per Autocaravanes i la riera Major. El temps sembla inestable, però no es preveu pluja. Des de l'aparcament veiem la boira ocupant la part alta de les muntanyes.
A l'altre costat del pàrquing de autocaravanes trobarem la riera Major i el sender PR C-205 que ens portarà al cim del Matagalls.
Aquest itinerari no té pèrdua, en tota la ruta trobarem senyals verticals que ens mostraran el camí i direcció a seguir.
Enfilarem un camí amable de fer i molt traçat. En la pujada creuarem alguns dels masos de Viladrau, i algunes joies arquitectòniques del món religiós (ermites i santuaris).
Mas de can Bosc.
Ermita de Mare de Déu de l'Erola.
Mare de Déu de l'Erola
La casa de l'ERola surt documentada des de l'any 1582 i fou construida com a residència per als ermitans de Sant Segimon, hi vivien des de l'1 de novembre fins a l'1 d'abril quan el fred feia difícil la vida al santuari.
A més de la capella, s'hi troba aferrada la casa de pagès amb un hort al costat de ponent. A l'entrada de la capella hi ha un vestíbul obert a l'exterior per dos portals arquejats, un orientat al sud i l'altre a llevant. A la cantonada exterior, entre els arcs, hi ha un rellotge de sol. A l'entrada, el terra és fet en pedres de riu, hi ha una creu que segons la llegenda és el lloc on varen trobar la Mare de Déu. A l'ampit d'una finestra figura la data 1664, a la biga de fusta 1689 i a la llinda de la porta de la casa 1641.
Després d'una curta visita a l'ermita reprenem el camí de pujada en direcció al Santuari de Sant Segimon.
Actualment, els propietaris de l'església, han habilitat un bar i restaurant en una de les antigues hostatgeries del santuari.
El camí s'enfila pedregós, entre rouredes i castanyers centenaris, sempre a recer del sol i seguint les senyals indicant el Matagalls.
Oratori de Sant Camil de Lelis (patró dels caminants).
Abans d'arribar al santuari creuarem unes extenses fagedes, ombrívoles i pedregosses. Un cop som a la pista (Collformic-Sant Segimon) haurem de girar a la dreta fins al "coll de Tres Creus".
Sortim a la pista per un corriol que hi ha als peus de la senyal informativa, i que no surt en la foto.
Santuari de Sant Segimon
Ja que hi som fem una ràpida visita del santuari i de pas informar-nos del servei que ofereix la "Posada de Sant Segimon".
El santuari, amb l'actual església contruïda a mitjans del segle XVII, havia patit diverses adversitats històriques abans de caure en la ruïna.
El conjunt patrimonial ha patit un lent i tortuós procés de rehabilitació, fins a l'actualitat. Ara ja tenen coberta la teulada de l'antiga església, i properament volen rehabilitar façana i interior per poder celebrar misses religioses. Ara fa tres anys els propietaris van decidir reobrir al públic, habilitant un bar i restaurant en una de les antigues hostatgeries.
A pocs metres del coll de les Tres Creus trobarem una escala de pedra que és el camí de pujada en direcció a la font i cimall del Matagalls. La pista, de la dreta, enllaça Collformic amb Sant Segimon. La Diputació, que gestiona el conjunt del Parc Natural del Montseny, hi té restrigit l'accés amb vehicles.
Uns metres de pujada i trobem una vista de les ruïnes de l'ermita de "Sant Miquel dels Barretons". A sota a l'esquerra de la foto, veiem les taulades i campanar del santuari de Sant Segimon.
Som a uns 1200 d'altura, i ens fiquem dins la boira que vèiem des de l'aparcament, a primera hora del matí. De vegades la visibilitat és nula, les vistes inexistents, sort tenim de les senyals de ruta i del gps.
A mesura que ens apropem al Matagalls, escoltem veus de gent i lladrucs de gossos, és senyal que som a prop del cim. Comentar que avui és el dia escollit pel projecte de "Cims per la Llibertat", una acció esportiva que consisteix en una ascensió simultània a 18 cims de la nostra terra en solidaritat pels nostres presos, exiliats i represaliats polítics.
Tot i que el temps no acompanya, hi ha molt gent i un ambient de companyonia. Al cim ens trobem amb l'Izmet i la Mònica en una sortida amb els amics del CESC.
Taula i creu atapeïdes de gent.
Nosaltres amb la creu al fons.
Una foto colectiva, amb la Mònica, l'Izmet i tot el grup del CESC. Abandonem el cim, i continuem direcció est per anar a buscar "coll Pregon". En la baixada encara trobem excursionistes pujant al cim.
Del cim al coll seguirem la ruta del GR 5.2
Arribem a coll Pregon, amb molta boira encara, i aprofitem el recer d'uns castanyers per fer un mos i recuperar forces per la baixada.
Som a coll Pregon, i amb la mateixa climatología que teniem al cim del Matagalls. Així que recuperem una mica les forces, santornemi cap avall. El GR 5.2 segueix en direcció al "coll de Sant Marçal", però nosaltres l'abandonem per seguir el sender que va al "coll de Bordoriol", un sender també molt transitat i fressat.
Atenció que aquesta ruta no passa per Bordoriol, haurem d'abandonar el sender uns metres més enllà de coll Pregon. A uns 200 m de distància trobarem el que serà una bifurcació, un pèl amagada, del camí principal. El corriol, pel que baixarem, també pot arribar al coll de Bordoriol si volguèssim. En el nostre cas aquest sender ens va millor, ja que ens permet d'enllaçar amb altres dreceres properes, per arribar a Viladrau.
Atenció que aquest corriol davalla fort i és més perdedor, tampoc trobarem senyals de direcció. De baixada visitarem la font dels Mosquits, la del Llop i el "Castanyer de les Nou Branques".
Font dels Mosquits.
Font dels Llops
Castanyer de les Nou Branques. Com ja he dit, en la baixada no hi han marques, fites, ni senyals de direcció, hem de confiar amb el nostre instint d'orientació, o millor amb el track del gps.
No tornem a trobar senyals verticals fins a baixar del tot i apropar-nos a la vila de Viladrau.
Aquesta senyal, però, és irrellevant per trobar on tenim el cotxe aparcat.
Ja som a l'avinguda de Montseny, al fons tenim aparcat el cotxe.
Som l'Anna i l'Andreu i aquesta vegada deixem la furgo-camper a casa i decidim de passar uns dies a Núria, a l'hotel "Vall de Núria", al costat mateix del Santuari de Núria.
No farem meditació, ni relaxació mental o físic, farem un descans actiu. Tota la muntanya que poguem fer en els poquets dies de la nostra estada en aquest paratge imcomparable. Les sortides programades són l'Olla de Núria, els pics més orientals de Núria (Torreneules, Coma del Clot i Fontnegra) i una matinal sencilla pel bosc de Sant Gil, al costat mateix del Santuari.
Deixem el cotxe al pàrquing de Queralbs-estació i pugem a Núria amb el cremallera. En el mateix preu de l'hotel, està inclòs tots els viatges amb el cremallera, fantàstic.
Qualsevol excursió per Núria comporta rutes llargues i amb bastant desnivell, aquest sortida que fem avui és sencilla, curteta i prou interessant per resenyar-la aquí. Es tracta de conèixer les dues coves (de fet semblen balmes obrades, que no pas coves) que trobarem al costat del Santuari de Núria, al bosc de Sant Gil.
Ruta de la sortida
Fitxa tècnica
Distància:................................................................... aprox. 3.50 km.
Observacions:......................................................... Atenció si aneu amb nens, hi ha una zona de camí amb una caiguda important, no és perillós, però si hom pateix vertígen pot ser delicat. Hi ha un cable de vida com a mesura de seguretat.
Avui marxem cap a casa, i volem fer una excursió més curteta i que ens ajudi a conèixer una mica més la Vall de Núria. Hem pensat amb una ruta pel bosc de Sant Gil, o la ruta de les creus ...al final decidim de fer el camí de les coves al bosc de Sant Gil. Ens llevem tranquilament i baixem a recepció per deixar les maletes i de seguida cap al menjador de l'hotel. En poca estona donem cumpliment de l'esmorçar, i de seguida ja som fora per començar a caminar.
Ens dirigim cap a ponent del santuari per començar a caminar.
Anem en la mateixa direcció com si anèssim al Puigmal, peró girem a l'esquerra a l'arribar a la segona tanca de fusta.
En poca estona arribem a aquesta senyal vertical. Abans de continuar la pujada, fem una visita a un mirador proper.
A la dreta (foto superior) continuem la pujada de les coves, i a l'esquerra duu al mirador del Canal.
Panoràmica de la vall i santuari de Núria, des del mirador del Canal.
El telecabina des del mirador.
El camí zigzagueja amunt, entre l'ombra dels pins abets. El sender, foto inferior, és molt evident i fàcil de seguir.
En poca estona arribem a la cova de l'Amadeu (a la dreta, per sobre del camí). Dona més la impressió que és una balma obrada, que una cova tradicional.
A peu del sender trobem la cova de l'Amadeu.
Vista general de la cova i l'entorn.
Dins de la cova hi ha un espai molt reduït.
Si mirem fora veurem la vigilància del Noucreus en tot moment.
Deixem la cova enrere i continuem pel sender, amb tendència en anar pujant. Encara que el camí és evident i fàcil de fer, en aquests moments (la cota de més altura de la ruta) transitarem al costat d'un estimball o precipici. Si anem amb nens petits hem d'estar alerta. No ens hem de sorprendre si trobem una cable de vida instal·lat al cost del sender.
El cable d'acer fa uns 25 o 30 mts de llargada.
En les dues fotos de dalt tenim l'aspecte del camí equipat i el precipici.
Passat el punt equipat, el camí avança, amb tendència en anar baixant. En alguna zona trobarem els estralls que causan els allaus en época hivernal.
Els abets, a banda i a banda, arrasats per un allau de neu.
A poc més de mig quilòmetre, de la primera cova, trobarem la cova de sant Gil (a sota del sender, a l'esquerra).
Cova de sant Gil. El camí d'accés el trobem a l'esquerra de la fotografía (superior), però nosaltres vam baixar per una drecera, a la dreta de la foto.
Aquesta cova també sembla una balma obrada i també gaudeix d'unes vistes excepcionals de la vall.
Panoràmica des de la cova de sant Gil.
Una mirada (foto de dalt) al balcó de la cova, des del seu interior. Dins també hi ha un espai reduït.
Reprenem la marxa de baixada, ara l'arbreda és més espaiada i dispersa.
Davallarem fins a trobar el sender GR 11.8, que uneix el coll de Fontalba amb el santuari de Núria.
Una vista de l'entorn més inmediat (foto superior), amb el més llunyà. En aquí també un allau de neu va assolar l'arbreda.
En aquest punt (foto superior) s'enllacen els dos senders, el de les coves del bosc de Sant Gil, i el GR 11.8 (coll de Fontalba-santuari de Núria).
Per aquest sender davallem en direcció al santuari de Núria. Ara si que trobem gent pel camí, uns que venen de Fontalba i d'altres que hi van.
Al mig de la foto de dalt trobem la cruïlla de camins de la zona de la "Creu d'en Riba", uns dels llocs més concorreguts de Núria, perque és troba la gent que puja pel camí Vell de Queralbs a Núria (GR 11) i el camí de Fontalba a Núria (GR 11.8). El turonet pedregós que hi ha al costat de la "Creu d'en Riba", és un mirador. El visitem per agafar alguna foto diferent.
L'únic diferent és el rètol metàl·lic que ens indica el nom dels racons de la vall que tenim a vista.
Des del mirador veiem el cremallera arribant al santuari.
Abandonem el mirador, i tornem al GR 11 per dirigir-nos al santuari. En un punt concret abandonem el GR 11, per dirigir-nos al sender que duu a l'embassament de Núria.
Bifurcació en direcció a l'embassament.
Una gravació de la presa vista des de la bifurcació.
En eres prehistòriques, aquesta fondalada del pantà fou un gran estany natural, obturat pel turó d'en Riba. Però amb l'erosió de mil·lenis, les aigües arribaren a foradar un cantó del turó, i l'estany es va escórrer. La presa actual, construïda l'any 1956, i agençada darrerament, ens ha proporcionat aquesta mena de reproducció de l'estany prehistòric.
El passeig de la presa continua per l'altre costat de l'aigua, i corre paral·lel, un bon tros, amb la via del cremallera.
Inici del passeig i a tocar de la presa.
De camí al Santuari, un cremallera abandona l'estació en direcció a Queralbs i Ribes de Freser.
Recorrem els pocs metres del passeig i girem a l'esquerra per ficar-nos de ple a l'herbatge de l'esplandada del Santuari. Les últimes fotos, són un merescut comiat del Santuari de Núria, la seva rellevància, importància i la majestuositat de l'edifici central.
La muntanya de l'esquerra (les tres fotos superior) és on trobarem el bosc de Sant Gil, i el camí de les Coves de Núria. Ha sigut una excursió curte i de poc desnivell, però ens ha ajudat en conèixer una mica més de la vall de Núria.
Avui coneixerem: La Font del Molí Nou de Rajadell
-
Al costat esquer de l’edifici del Molí Nou esta adossat a la seva paret una
senzilla font. Es d’aixeta normal l’aigua cau a una pica petita i plana amb
des...
Peramola mola, a la serra de les Canals
-
Aquest dissabte, abans no sigui massa tard i no s'hi pugui anar per la
calor, vam anar a barallar-nos amb la roca trencada de la serra de les
Canals. En ...
Abisko, el Nord desitjat - 26/04 a 1/05/2024
-
*Esquí de muntanya a Sápmi: Riksgränsen, Björkliden i Låkktatjokkastugan, i
Abisko*
Són quarts de 9 del vespre i l'avió inicia l'aterratge a Kiruna. Ja fa ...
Cueva de los Pilares, Cerro Morrón
-
Bonita vuelta circular, visitando la muy curiosa Cueva de los Pilares.
Circular desde la Central Eléctrica de Morana (Añón del Moncayo) con subida
por el b...
Bores del Borró
-
[image: Bores del Borró]
Les Bores del Borró és un sistema subterrani, un conjunt de galeries que
travessen un terreny de guixos sota un bosc humit. Algun...
ELS ESGAVELLATS.
-
*Descripció de la ruta; ens arribarem a Vilanova del Camí (Anoia), per fer
un recorregut circular, d'una mica més de 10 quilòmetres i uns 350 metres
de d...
DE URDÓN A TRESVISO POR EL JORÁO
-
*URDÓN - CANAL DE SAÚ - LAS BALLESTUCAS - CANAL DE TRASDELJORÁU - EL JORÁU
- SENDA DEL PICAYO - TRESVISO - SENDERO LA PEÑA - URDÓN*
[image: Link de ...
Rasos de Peguera. Silencio Blanco.
-
Rasos de Peguera es parte de la historia del ski en este país. Una
estación pionera en la que se esquió por primera vez en 1908. Actualmente
no es una est...
Les muntanyes balears contemplades des d’Andorra.
-
VIDEO SEQÜÈNCIA AMB MOLTES MÉS IMATGES: https://youtu.be/2bFnDs4_oOI Ja
tocava. Després d’haver contemplat (i seguir contemplant habitualment)
Mallorca tan...
¡Hola, mundo!
-
Bienvenido a WordPress. Esta es tu primera entrada. Edítala o bórrala,
¡luego empieza a escribir!
L'entrada ¡Hola, mundo! ha aparegut primer a Ferran Lat...
POR LAS MONTAÑAS DEL ALTO ARA
-
Hace mucho tiempo que no pisabamos esta zona del Pirineo y la hemos
disfrutado un montón. La montaña ya en pleno periodo de otoño, va cogiendo
tintes inv...
Pica del Carlit (2921) i Volta als 12 Estanys
-
Ascens al cim més alt de l'Alta Cerdanya i de la Catalunya Nord, amb dos
trams ben diferenciats. El primer, que recorre la zona lacustre del Carlit,
amb pu...
Serra de la Sala
-
Salipota-font del Ferro-les Antenes-ca l’Eloi-la Sala Distància 12,7 km
Desnivell acumulat 611 m Nivell de dificultat Moderat Data 30 de gener de
2022 Ca...
Ens deixa el Pintoret, l'Antoni Garcia
-
L'Antoni Garcia, el Pintoret, ens acaba de deixar. Però sempre recordarem
com era de bona persona i tot el que ens ha aportat de coneixement de Sant
Llore...
Llarg parèntesi
-
Escric després d’una llarga etapa en la qual he estat prolífica, però sense
publicar en aquest blog. Torno renovada, amb ganes de compartir escrits,
pens...
Cases de l'Aigua de la Trinitat
-
Visita del túnel subterrani que enllaça dues antigues cases de l'aigua de
la ciutat, des de Trinitat Vella i Trinitat Nova per sota de la Av.
Meridiana.
...
CASTELL DE LA MATA o MAS DE LA MATA (Moià)
-
*Castell de la Mata o Mas de la Mata 933 mts. 31T 429020 4631700*
*Es troba en un petit turó en un revolt de 180º a ponent del torrent de ...
Montaña y COVID-19. Opinión personal.
-
Buenas tardes queridos lectores.
Hoy vuelvo con otra reflexión sobre algunas de las medidas que se están
tomando en la desescalada de esta gran crisis sanit...
Les tombes més famoses o curioses
-
Si us agrada visitar els cementiris de les ciutats on viatgeu, no us podeu
perdre findagrave.
És el major buscador de tombes de la xarxa, amb 25 anys d’hi...
Marató Vall de Bianya 2019
-
Sortim com poseïts pel dimoni per intentar deixar enradera el fred glaçat
que suportem de fà una estona sota l'arc de sortida.Els primers metres els
faig e...
AL MEU COMPANY
-
AL MEU COMPANY
Sembla que el camí avui no és igual, ni els prats, ni els boscos, ni els
pelats torons de la nostra comarca. Sento que les muntanyes han...
IBÓN DE BUCUESA
-
IBÓN DE BUCUESA
Partimos del núcleo rural de Acumuer. Una larga pista va remontando el
Valle del Aurin. Tras varios kilómetros se llega a una barrera y ...
Fi
-
Bé, tot comença, tot acaba.
Durant aquestes 316 entrades existents al blog i al llarg de tots aquests
10 anys he, i hem anat explicant les aventurilles de ...
PIC D’AMOULAT – Espolón Oeste
-
Roca mala y dudosa en general, escasos clavos, escalada expuesta con
dificultad para la autoprotección, itinerario algo perdedor y
una aproximación a consi...
FINAL D'UNA ETAPA
-
Després de sis anys de dedicar la meva il·lusió i esforç al *blog
d’apeupermontserrat*, no sense una innegable tristesa, ha arribat el moment
de deixar aqu...
Nuevas fotos y gigapans de Ordesa
-
Subida a Monte Perdido desde Góriz
Subida a la Punta de las Olas y el Baudrimont SE desde Góriz
Faja de las Flores
Todas estas fotos y gigapans son de ...
Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.
La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.
El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...
O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..
L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.
Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.
D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....
L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.
El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...
Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...
També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.
Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...
PiK@;)
Pel·licula
"127 horas"
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.
-1-SNOW.gif)
