Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hivernal. Mostrar tots els missatges

Maladetes Occ -pels Tubs de Paderna-

Feia temps que volia fer les Maladetes Occidentals (Pic Mir, Sayó i Cordier) pel camí conegut com els Tubs de Paderna, un itinerari utilitzat pels esquiadors (a l'hivern) per ascendir al Pic d'Alba.
Jo seguiría aquest camí  per fer els cims anunciats....només  havia de desviar-me a l'esquerra (Est) pel Barranc d'Alba i grimpar fins a la Collada d'Alba !!

Mapa de la sortida.
















Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc










En aquesta foto (de l'any passat) es pot veure el camí a seguir !











A les sis i mitja toca diana a l'Hospital de Benasc, i a les set estic caminant per la carretera que porta a la Besurta.  Als pocs segons la carretera  fa una giragonssa esquerra dreta i el lloc on he d'abandonar-la i enfilar pendent amunt per anar a buscar el  PRIMER TUB DE PADERNA !
Altitud  1813 mts.






Aviat em calço els crampons, per seguretat. La neu te una capa dura i gelada...i amb els crampons aconsegueixo trencar aquesta capa !
Després de pujar per camí poc definit i entre arbres, aconsegueixo arribar a un pla ....i on visualitzo el camí a seguir i el SEGON TUB!
Altitud 1959 mts.







Continuu amb el segon tub, i em trobo un segon tram (TERCER TUB) amb una pendent de "nassos" .....i molt gelada en aquelles hores del matí !!
Altitud  2115 mts.







A l'arribar a d'alt se m'obre el paisatge, entre el Pic de Paderna (a l'esquerra) i la Tuqueta Blanca de Paderna (a la dreta) treu el cap el pic Delmas-Mir.
Altitud  2231 mts.







He de dirigir-me cap a l'esperó rocós de la Punta Delmas, seguint les parets (o contrafort) que baixen del Pic d'Alba fins la Tuca Blanca de Paderna.
La línia de color verd indica el camí que vaig seguir!
Altitud  2319 mts.








Una mirada enrera certifica que la Tuca de Salbaguardia (al mig) i el Pic de la Mina (a la dreta) observen els meus passos !!











La pujada  és directa i feixuga ...i amb la neu que s'enfonsa encara més!
Si volguessim anar al pic d'Alba seguiríem recta amunt i hauriem de flanquejar direcció ponent el contrafort de la dreta que baixa del pic d'Alba. 
Altitut 2700 mts. Ara tombaré a l'esquerra (E) i tot amunt ...pel barranc d'Alba.







Estic al barranc d'Alba i ja visualitzo el pròxim objectiu, el coll d'Alba.
Altitud   2780 mts.








Foto a contrallum, amb l'esperó rocós de la Punta Delmas i el Pic Mir (esquerra de la foto), la Collada d'Alba (al mig) ....i a la dreta de tot les parets que baixen del Diente i Muela d'Alba !!
Altitud  2950 mts.







Una foto més detellada del coll d'Alba.
Altitud 3070 mts.








Vista Nord des de d'alt de la Collada d'Alba.
Aquí podem veure el barranc (d'Alba) per on he transitat per pujar.








Vista Sud (Cregüeña) des de la mateixa collada !
La línia color verd indica el camí que faré per coronar els dos primers cims (el Mir i el Sayó). La línia de color vermell indica el retorn a la collada d'Alba després de visitar aquests cims i també el Cordier.
Altitud  3085 mts.







Una imatge de tots els cims de la zona, des del Pic d'Alba (una foto Abril del  2010). La fletxa color blau indica el camí de pujada a la Collada d'Alba....des d'el Barranc d'Alba !










Les dues següents fotos estan fetes en el Coll (sense nom) entre el Pic Mir i el Sayó. 
La pujada al Mir requereix grimpades de Iº.
Altitud  3177 mts.











La pujada al Sayó, des del coll anteriorment referencitat, trobaré grimpades de -IIº.
Altitud  3177 mts.










El menda "possant" d'alt del cim del Sayó, a les 13:30, el que fan una mitja d'ascensió d'uns 220 mts/h...."bueno", ja va bé !!
El flanqueix cap el pic Cordier ho faré amb raquetes i bastons...fàcil!
Altitut 3220 mts.









Des del cim del Cordier  tenim una inmillorable vista del refugi de la Renclusa.
Altitud 3254 mts.









I una  espectacular panoràmica direcció Est.















Una mirada en direcció Oest.
Línia color verd : el cim d'on vinc.  Línia color vermell: el coll on he d'anar (Collada Cordier)







Ja queda poc  per acabar....podia baixar per la Renclusa/Besurta peró vaig preferir anar pel mateix camí ....Tubs de Paderna !!





Sortida Novembre del 2010










         Em pots seguir al Facebook!

La Maladeta des de l'Hospital

Finalment vam decidir, amb el Pika, d'anar a fer la Maladeta...i amb molta neu!!...i  en un cap de setmana "Superfred"!!
Dormiriem al Refugi de la Renclusa el dissabte, i el diumenge fer cim!
Vam quedar davant de la botiga Outllet la Ribagorza, jo anava amb l'Anna i allà ens esperaven una bona colla de Manresa.
No més baixar em van presentar en Toni Elias  (l'Anna i jo pensavem que era un MONSTRE  de l'alpinisme), però NO...era un pilot de MOTO 2!!!
Actual Campió Mundial 2010, de la cilindrada de 250 cc !!                 
Bé, finalment erem l'Anna, en Pika, en Toni, en Marc, en Jordi, jo i un amic d'en Toni, que ara no recordo el nom!
Corredor de la Rimaya.

Mapa de la sortida.

















Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc











Sortim de los Llanos de l'Hospital en direcció a la Besurta.
Estem aprox. a 1750 mts.

Llanos del Hospital.















En poc més de mitja hora arribem al Pla de la Besurta (a l'estiu aquesta pista està tancada i habiliten un bus que arriba fins aquí).

Estem a 1900 mts. i encara ens queden 250 fins el refugi. ..

La Besurta.









Refugi de la Renclusa a 2140 mts. d'altitut i restaurat el 2000.

Refugi de la Renclusa.








Despres d'un bon sopar i d'alguns jocs de taula, fem un tomb pels voltants del refugi...contemplant la bellesa de l'entorn!!
 Si mirem al Sud veiem aixó:


Vista Sud.
   



Vista nord.









El diumenge ens aixequem d'hora i enfilem pendent amunt, en busca de la Maladeta Oriental i visible des del refugi.
Aproximadament a 2600-2700 mts trobem la "cruïlla" que tomba a l'esquerra (Est) per anar a l'Aneto, passant pel Portilló Superior. Fixeu-vos en la quantitat de traces d'esqui !
Nosaltres hem de seguir amunt, direcció Sud !














Falta poc per arribar al Corredor de la Rimaya (la Canal d'accés a la cresta que ens durà a la Maladeta)











Arribem al Corredor de la Rimaya a 3225 mts d'altitud, i considerada amb un nivell de via de PD. (Poc Difícil)
Un cop d'alt del Coll, haurem de tombar a l'esquerra (Est) i grimpar fins al cim.










L'Anna decideix no pujar, els altres ja fa estona que van pujant. Mentres vaig grimpant cap el cim alguns del grup decideixen tornar al refugi....fa molt de fred i no aguanten més!!
Els que quedem anem fent fotos de cim.
  Cim de la Maladeta.













Aprofito per deixar una sencilla panoràmica des del cim de la Maladeta. Clica la imatge!
Panoràmica Maladeta.








Ja no més queda la baixada.....però ho he documentat en dos interessant i divertits videos  
:

Sortida Març del 2010










         Em pots seguir al Facebook!

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook