Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dilluns, 1 de març de 2010


Finalment vam decidir, amb el Pika, d'anar a fer la Maladeta...i amb molta neu!!...i  en un cap de setmana "Superfred"!!
Dormiriem al Refugi de la Renclusa el dissabte, i el diumenge fer cim!
Vam quedar davant de la botiga Outllet la Ribagorza, jo anava amb l'Anna i allà ens esperaven una bona colla de Manresa.
No més baixar em van presentar en Toni Elias  (l'Anna i jo pensavem que era un MONSTRE  de l'alpinisme), però NO...era un pilot de MOTO 2!!!
Actual Campió Mundial 2010, de la cilindrada de 250 cc !!                 
Bé, finalment erem l'Anna, en Pika, en Toni, en Marc, en Jordi, jo i un amic d'en Toni, que ara no recordo el nom!

Mapa de la sortida.






Baixar track de Wikiloc:







Sortim de los Llanos de l'Hospital en direcció a la Besurta.
Estem aprox. a 1750 mts.

Llanos del Hospital.








En poc més de mitja hora arribem al Pla de la Besurta (a l'estiu aquesta pista està tancada i habiliten un bus que arriba fins aquí).

Estem a 1900 mts. i encara ens queden 250 fins el refugi. ..

la Besurta.




Refugi de la Renclusa a 2140 mts. d'altitut i restaurat el 2000.







Despres d'un bon sopar i d'alguns jocs de taula, fem un tomb pels voltants del refugi...contemplant la bellesa de l'entorn!!
 Si mirem al Sud veiem aixó:







   ...i al Nord: 







El diumenge ens aixequem d'hora i enfilem pendent amunt, en busca de la Maladeta Oriental i visible des del refugi.
Aproximadament a 2600-2700 mts trobem la "cruïlla" que tomba a l'esquerra (Est) per anar a l'Aneto, passant pel Portilló Superior. Fixeu-vos en la quantitat de traces d'esqui !
Nosaltres hem de seguir amunt, direcció Sud !









Falta poc per arribar al Corredor de la Rimaya (la Canal d'accés a la cresta que ens durà a la Maladeta)





Arribem al Corredor de la Rimaya a 3225 mts d'altitut, i considerada amb un nivell de via de PD. (Poc Difícil)

Un cop d'alt del Coll, haurem de tombar a l'esquerra (Est) i grimpar fins al cim.






L'Anna decideix no pujar, els altres ja fa rato que van pujant. Mentres vaig grimpant cap el cim alguns del grup decideixen tornar al refugi....fa molt de fred i no aguanten més!!

Els que quedem anem fent fotos de cim.
  Cim de la Maladeta.





Aprofito per deixar una sencilla panoràmica des del cim de la Maladeta. Clica la imatge!
Panoràmica Maladeta.





Ja no més queda la baixada.....però ho he documentat en dos interessant i divertits videos  

:

Sortida Març del 2010










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook