Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dimecres, 2 de maig de 2018

Aquest any la metereologia ha estat molt generosa amb la neu, ha nevat molt i amb molta qüantitat arreu de Catalunya, el fet és que som a finals d'abril i encara hi ha un bon gruix del mantell blanc a tot el Pirineu. 
Aquesta vegada visitarem, al Pirineu oriental català, les muntanyes d'Ulldeter, una contrada molt coneguda pels muntanyencs i excursionistes de casa.  Coronarem els cims del pic de la Dona i Bastiments amb una clàssica circular coneguda com l'"Olla d'Ulldeter o del Ter", però en aquesta ocasió serà mitja circular de l'olla.
Vista del Balandrau i la coma de Fresers des del Bastiments.


Mapa de la sortida.








Fitxa tècnica
Distància:.................................................................... aprox. 9.50 km.
Temps:.......................................................... 8 hores amb moltes parades.
Desnivell:.................................................................... aprox. 850 mts.
Dificultat:.......................................................................... moderada.
Circular:.................................................................................... Si.
Cartografía:................................... alpina_puigmal-vall_de_nuria-ulldeter_2016.
Observacions:......................................................... Consultar l'estat de la neu i sobretot la meteo. Amb bon temps i la neu ben assentada aquesta ruta no presenta cap dificultat, a tenir en compte però la pujada N-E  (esquena d'ase) al Bastiments i la baixada del mateix cim per la vessant sud fins al coll de la Marrana. També hem d'estar alerta en la baixada pel coll de la Marrana al circ de Morens (Vallter)Clica aquí per consultar l'experiència d'uns amics a la mateixa zona i en condicions adverses





Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc







Deixem el cotxe a dalt de tot de l'aparcament de l'estació d'esquí de Vallter 2000, és el millor lloc per completar aquesta circular trepitjant neu gairebé en la totalitat de la ruta (excepte al mateix pàrquing).
En la foto superior localitzem el torrent que ens portarà a la portella de Mentet.









Pugem una mica amunt i ens possem les raquetes de neu. Si que és veritat que podem progressar sense elles, però nosaltres volem caminar i trepitjar amb seguretat.









Des de l'aparcament fins a la portella de Mentet són aprox. uns 250 m de desnivell, amb neu es fan bé i sense dificultat.
Passat els primers 100 m deixem enrere l'arbreda de pins.


A 200 m ja no tenim res de vegetació.









Arribem a la portella de Mentet. Passada la senyal vertical entrem en territori de França i trepijariem la reserva natural de Mentet.
A la dreta l'indicador fronterer 511, i al fons, a la llunyanía, veiem el pic del Canigó.









Des del coll tenim una bona vista d'algunes de les muntanyes d'Ulldeter.
En vermell l'itinerari que hem de seguir en aquest punt.





Després de moltes fotos enfilem les pendents en direcció (N-O) al pic de la Dona.






Per arribar al pic de la Dona, haurem de superar uns 300 m de desnivell. Les pendents, però, són bastant suaus i amb les raquetes i pals n'hi ha prou per coronar el cim.
La última pendent sembla més dreta, però no és així.

Una mirada enrere abans d'arribar al cim.




Arribem al pic de la Dona de 2.702 m (segons ICGC), un cim ample i arrodonit que gaudeix d'excepcionals vistes.
La punta cimera coincideix amb un paravent o vivac de pedres.

Selfie al pic de la Dona.





Vistes panoràmiques des del pic de la Dona:
En altres sortides, per aquestes contrades, no vam poder deixar de fer gravacions en video des del cimall del pic. 
 

I també moltes fotografies per composar una vista panoràmica.
Clica aquí per veure la foto més gran.





Reprenem el camí en direcció al Bastiments (Est).  Des del pic fins al coll de la Geganta hi ha uns 1600 m de llargada i un desnivell en negatiu d'aproximadament 100 m. 




En el camí hem passat per altres puntes cimeres com el "Puig d'Ombriaga, però només ens aturem quan passem per la collada de la "Geganta".
El Coll de la Geganta separa la "coma de Morens" (Ripollès) de la "coma de Bacivers" (Conflent) i facilita l'ascensió al cim del Bastiments per la coneguda carena "Esquena d'Ase".
Vista del coll de la Geganta. 
En vermell l'itinerari de pujada al Bastiments.





Per les fotos ja podem veure que la metereologia i la visibilitat són bones, així que la pujada al Bastiments per l'anomenada "Esquena d'Ase", no ens ha de preocupar massa.
Abans d'enfilar la carena amunt decidim de canviar les raquetes pels grampons, ho fem en el rocam de la foto superior.





La pujada per la carena és dreta i continuada, amb més de 250 m de desnivell positiu, però en aquest moment es pot fer sense cap dificultat afegida (bon temps i condicions de la neu òptimes). 
Si vulguessim podriem remuntar la pendent sense grampons ni raquetes.
Amb els grampons anem més lleugers i segurs.

Una mirada enrere mentres pugem, amb el coll de la Geganta i el pic de la Dona al fons.





En aquests moments la neu té una textura consistent, poc humida i gens glaçada, bona per caminar sobre raquetes, grampons i esquís. 
Ens anem acostant a la creu del Bastiments.




El Bastiments (conegut com el pic Geant pels francesos) té una cresta cimera allargada, d'uns 250-300 m de longitud, i que segueix la divisòria fronterera.
Primer trobarem la creu de ferro, que va ser instal·lada el 1994 pel grup excursionista GEiEG, per celebrar el seu 75è aniversari.
Des de la creu encara veiem l'aparcament de Vallter a la llunyania.

Una selfie a la creu del Bastiments.




La creu no és la punta cimera del Bastiments, haurem de desplaçar-nos 100 m a l'oest per trobar el vèrtex geodèsic del Bastiments.
Una foto del "piolet del Bastiments" des del vèrtex geodèsic.

També des del vèrtex geodèsic tenim una vista excepcional de la "coma del Fresers".





Continuem per la carena en direcció a ponent (oest), fins a trobar, a 180 m del vèrtex, el "piolet del Bastiments". Aquest piolet metàl·lic va ser col·locat el 1985 pel CMM, per celebrar el 50è aniversari.
Selfie des del piolet del Bastiments.

Vista oest de les muntanyes de Núria.

Vista est des del piolet del Bastiments.




Vistes panoràmiques des del pic del Bastiments:
En altres sortides, per aquestes contrades, no vam poder deixar de fer gravacions en video des del cimall del pic. 
 


I també moltes fotografies per composar una vista panoràmica.
Clica aquí per veure la foto més gran.





Per agafar la fotografia de tot el circ del Ter, i la ruta que hem utilitzat en aquesta excursió, vaig haber de baixar uns metres de la creu. El resultat és aquesta foto que mostra l'itinerari circular per coronar les dues muntanyes de la resenya.
En vermell l'itinerari de la sortida.





Al baixar uns metres de la creu hem d'agafar el llom pedregós més oriental (el més utilitzat és el occidental). També podiem pujar per baixar pel llom pedregós més occidental, però no ho vam fer. En la baixada ens acostavem el màxim possible a les roques per assegurar el descens.
Encara que no és el camí habitual de pujada i baixada del Bastiments, es pot utilitzar com alternativa, tant a l'hivern com a l'estiu.





Mentres baixem  amb tranquilitat, anem observant el moviment dels esquiadors i altres raquetistes, i la ruta que utilitzen per desgrimpar pel coll de Marrana. 
En vermell l'itinerari utilitzat.





A l'hivern s'utilitza una ruta diferent per transitar (tant de pujada com de baixada) pel coll de la Marrana. L'acumulació de neu i la forta inclinació de la pendent fa complicat passar pel camí que s'utilitza a l'estiu, per això s'agafa la pendent propera al Gra de Fajol què és més practicable i no se sol formar cornises de neu a la part superior.
Foto superior des del coll de la Geganta.

Com que ja sabem per on baixar, d'altres vegades, i perque hem observat com davallaven els esquiadors, hem anat directes a la pendent.





Des de que ens hem possat els grampons en la pujada al Bastiments, que no ens els hem tret i hem caminat amb ells, també els utilitzarem per baixar pel coll de la Marrana.
Anem baixant, i ja som a mitja pendent.

Així que la pendent es suavitza, ens canviem els grampons per les raquetes. La neu sembla més tova i amb raquetes no ens enfonsem.





Una vegada per la coma de Morens hem de vigilar en no desorientar-nos i agafar una traça equivocada. Nosaltres hem de dirigir-nos recte i anar a buscar una pista d'esquí que potser podem visualitzar-la en la llunyania.
Hi han moltes traces d'esquís i raquetes que giren a la dreta per anar a buscar el refugi d'Ulldeter i després arribar al pàrquing inferior de Vallter 2000, nosaltres no.





Practicament caminarem en línia recta i per una zona bastant plana. En poca estona trobarem una pista d'esquí i que ens portarà fins als aparcaments superiors de Vallter 2000, on tenim el cotxe.
Ja hem trobat una pista d'esquí, i la farem servir per baixar.





També hem d'evitar no desorientar-nos al agafar la pista que ens portarà directa a l'aparcament. Si tenim algún dubte, sempre és millor d'agafar la pista de més a l'esquerra (nord).
Ja veiem l'aparcament on tenim el cotxe.






Ara les pistes de l'estació d'esquí són tancades (per tancament de temporada), però en plena activitat hauriem d'anar en compte amb els esquiadors que baixen per elles. Normalment els responsables et demanen que transitis pels costats de les pistes, per no malmetre la uniformitat de la neu que utilitzen els esquiadors i no entorpir-los en el descens
La perspectiva de l'imatge (superior) ens fa creure que el pàrquing és molt a prop.  Per fer la foto s'ha utilitzat un teleobjectiu.






Arribem al final de pista i comencem a trepitjar l'asfalt que ens portarà a l'aparcament. 
Mireu el gruix de neu que encara hi ha als voltants de les instal·lacions de Vallter 2000.
Sortida abril del 2018.

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook