Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dimecres, 14 de setembre de 2016

A arribat el moment, la nostra primera exposició de fotografíes de muntanya! 
Després de molts anys descobrint racons encissadors i desconeguts als pirineus, hem decidit de mostrar aquests moments en forma de fotografíes panoràmiques.



Ens agrada la fotografía i no deixem de fer-les allà on anem, tant de prop de casa com de contrades llunyanes...també estimem la muntanya i tampoc deixem de resenyar-la i lloar la seva condició de llibertat. A vegades hem anat més enllà i hem volgut jugar al joc del "veo veo o veig veig" amb les vistes que hom té al coronar un cim.  De tot plegat ha sortit un aiguabarreig atractiu de muntanya, natura, camins, crestes, canals, llibertat, fotografíes, llum, color, fred, pluja, boira, sol, calor ...uff molts moments incontrolables i fugaços on sobtadament ha sortit una imatge per recordar i enmarcar. De les fotografíes que presentem en l'exposició hem volgut seleccionar les que més poden atreure a tothom en general.  En l'exposició hi han quatre panoràmiques de 120 x 20 realitzades  des dels cims d'unes tantes muntanyes del Pirineu Oriental de Catalunya. Són impressions fotogràfiques en laminat uv mate sobre foam de 10 mm.  També trobarem quinze panoràmiques de 90x30 que ens porten a diferents indrets muntanyencs molt atractius i evocadors. Aquestes últimes són impressions fotogràfiques d'alta resolució i laminat UV mat, i les presentem montades sobre "Ligt Panel", que són panells lleugers de 20 mm de gruix, dur i resistent. 



Una vista de les muntanyes de Núria des del cim del Balandrau a 2585 mts.




Vista nord des del cim del Taga de 2038 mts.




La coneguda creu del Bastiments (Pic du Géant pels francesos), en temporada de neu.




I acabem amb una panoràmica feta a prop del cim del pic de la Dona. En aquesta foto veiem les muntanyes d'Ulldeter de més a prop i de la serra del Catllar.







Comentar de les panoràmiques de 90x30 que no totes provenent de la Serralada dels Pirineus, sino que algunes són de més a prop de casa i d'altres molt més allunyades que els Pirineus. 
Per exemple aquesta fotografía de les Tres Cimes del Lavaredo (Serralada de les Dolomites, a Itàlia).



Tampoc són dels Pirineus aquestes dues imatges de la Muntanya de Montserrat. La primera va ser presa al cimall de l'Albarda Castellana, a prop del sender normal de pujada a Sant Jeroni. En la mateixa tenim una vista d'aquesta zona oriental de Montserrat, com són les regions de Tabor, Tebaides i la serra de les Lluernes.



La següent fotografía la vam trobar voltant per la serra de l'Obac i quan el dia volía abandonar-nos tranquilament. En primer terme veiem el perfil d'una carena boscosa de Rellinars i al fons la sil·lueta de Montserrat. Curiosament les mateixes zones montserratines de la imatge anterior (Tabor, Tebaida i serra de les Lluernes), però per la vessant nord.



Les dues fotos següents fan referència al poble d'Òrrius, a la serralada de Marina i no als Pirineus...!? Òrrius el poble més petit del Maresme i envoltada de set turons muntanyosos. La primera imatge l'hem agafada des de les proximitats del turó de Céllecs i veiem una vista del centre del poble.



La segona imatge també veiem el centre del poble i s'ha fet des de les proximitats del turó del Morro Negre. Al fons podem veure els principals turons de la serra de Céllecs (el turó Gros, turó de Céllecs i el turó de Mataró o del Castell), a la dreta de tot observem la pedrera d'Òrrius ...una ferida oberta a la muntanya!



De la vall de Sau podem quedar-nos amb infinitat de fotografíes dels embassaments de Sau i Susqueda, de la cinglera de Tavertet, la del Far, de l'Avenc, l'agulla Puig de la Força, l'agullola... Nosaltres vam fer una seqüència de fotografíes dels cingles de Tavertet i Moltorer, en un dia mig emboirat i humit.





Del Berguedà tenim una panoràmica del massis del Pedraforca, no com tothom reconeix en la distància amb els dos pollegons separats per l'enforcadura, sino amb una visió més propera i curiosa dels mateixos elements descrits anteriorment. A la dreta veiem el Pollegó Inferior (d'on s'ha fet la fotografía), al centre el cim del Calderer i a dalt a l'esquerra el Pollegó Superior i ha sota la collada de l'Enforcadura.



A prop del Pedraforca tenim una serralada allargada de llevant a ponent, i amb una bona col·lecció de cimalls de més de 2500 mts d'altura. Ens referim a la serra del Cadí i del Moixeró. En una de les nostres visites per aquelles contrades vam coincidir amb unes pujades de color, vent i núvols que donaven un relleu explosiu al paisatge. En la foto següent podem veure (d'esquerra a dreta) el collet del Raset i les muntanyes de les Penyes Altes, la Tosa d'Alp i el Puigllançada.



Ara si que farem una visita a la gran serralada dels Pirineus i começarem per les muntanyes del Pirineu oriental català. Qui no coneix l'estació d'esquí de Vallter 2000? L'estació la localitzarem a la zona d'Ulldeter i està envoltada d'algunes de les muntanyes més conegudes pels muntanyencs de casa. En la foto veiem (d'esquerra a dreta) els dos Gra de Fajols, el Bastiments i el pic de la Dona. La fotografía la vam fer en una travessa circular per aquestes muntanyes.



Si localitzeu el coll de la Marrana de la foto anterior, us situareu per orientar-vos una mica en la foto següent. La panoràmica la vam fer des del coll de la Marrana i voliem inmortalitzar una posta de sol entre les muntanyes del Balandrau (esquerra) i el Torreneules (dreta).



Encara no abandonem aquesta zona de la coma de Fresers. Aquest cop la fotografía la vam agafar de pujada per la serra del Catllar i també vam tenir com a protagonistes les muntanyes del Balandrau (esquerra) i del Torreneules (dreta). Aquest cop sense neu. Vull afegir que al costat dret del Torreneules hi ha la muntanya de Coma del Clot i en mig al fons el Puigmal.



Continuem als Pirineus, però més allunyats de casa. Ara volem oferir alguna mostra dels paisatges feréstecs que hom té si visita algun dels gengants del Pirineu. Per exemple la coneguda via d'accés al cimall de la Maladeta, com és el corredor de la Rimaya al massis de la Maladeta. No és d'estranyar en trobar una gentada transitant per la canal en un dia assolellat i agradable.



Més a ponent trobarem el massis del Posets i amb una bona concentració de grans muntanyes. En la panoràmica següent veiem una vista nord des dels pics dels Eristes. En aquí podem contemplar la composició ferruginosa en la roca del massis (pic de Posets i cresta de les Espases).



La fotografía següent és de la mateixa serralada (del Posets i cresta Espases), però vist des de la vessant Oest. En una travessa nocturna pel Chistau vam contemplar una explosió de llum i color de la cresta "Espadas-Eristes". Va ser a prop de la cabana del Sarrau i el sol, en la seva posta, va il·luminar aquesta serralada de més de 3000 mts d'altura.



A prop i cap a ponent tenim el P. N. Ordesa i Mont Perdut. D'aquí podem posar moltísismes panoràmiques evocadores i que agradin a molta gent, nosaltres hem agafat aquesta on veiem el cimall punxegut del Soum de Ramond a la dreta (pic d'Anyisclo)  i l'arrodonit de la Punta Tobacor i la vall d'Ordesa que l'envolta. Vam fer la panoràmica de camí, o a prop, del cim de la "Punta de las Olas".



Per acabar hem volgut deixar una imatge de les parets septentrionals de Gavarnie. També va ser l'inici d'una travessa pels parcs de Gavarnie-Ordesa, i haviem de creuar la coneguda Bretxa de Roland, que separa el parc francès amb el parc d'Espanya.



Deixem aquí aquest reportatge de la nostra primera exposició fotogràfica en la Festa Major d'Òrrius 2016. Si hom vol consultar d'altres panoràmiques pot entrar en la web de PirineusS, esperem que us agradin.
Òrrius, Juliol del 2016


Em pots seguir al Facebook!
       

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook