Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team divendres, 27 de març del 2015

Ruta circular per les Serres i Cingles que envolten el poble de Malanyeu, la coneguda com a "Olla de Malanyeu".

Els punts més divertits de l'itinerari els trobarem als Graus del "Griell de Cal Pigot" i al "Grapissot", el resta del camí serà de caminar i contemplar.
Mapa de la sortida.





Aparquem la furgo a l'entrada del poble.
Mentres a fora cau una bona pluja nosaltres sopem dins la furgo ..després a dormir!
Encara que l'excursió no és molt llarga, ens llevem d'hora. Segons les previsions del temps pot ploure a mig matí-migdia, així que volem sortir aviat per evitar mullar-nos.
L'església de Sant Sadurni de Malanyeu de bon matí.
Darrera, il·luminada, el cingle del Devesó i per on tornarem a la furgo al final de l'excursió.


Començarem a caminar en direcció al Llumà. 
A mig quilòmetre agafarem el primer trencall que trobarem a mà dreta i que ens portarà al proper grau del "Griell de Cal Pigot"





Si senyor ..comecem forts amb el primer Grau!
El grau no és gens complicat, però amb roca mullada i humida hem de vigilar.
El Primer Tram (o Tram Inferior, d'uns 6 metres) el trobarem equipat amb una corda nuada (atenció amb la fletxa: el frec de la corda amb la roca ocasiona previsibles conseqüències de la mateixa).
També ens ajudarem amb uns sencills i pràctics esglaons fets a la roca.


El Segon Tram (o Tram Central, de 4 o 5 metres) consisteix amb una escala metàl·lica un pèl inestable.

Superarem l'escala i haurem d'atravessar un forat a la roca que ens portarà al toll del Salt del Griell.
El següent pas transcorre per un resalt que hi ha per sobre del forat a la roca, si girem 180 graus el trobarem.



El Tercer Tram (o Tram Superior, d'uns 6 o 8 metres) és un pèl aeri i no hi ha cap mesura de seguretat.
Trobarem algun esglaó precariament tallat a la roca i un cable d'acer lligat a un bloc de roca, senyal que abans podia servir per assegurar la grimpada!


Deixo un video d'una antiga sortida pel mateix grau:







Continuarem enfilan-nos pel bosc, seguint les moltes fites i les senyals grogues.


Abans d'arribar al peu pla de la Foradada trobarem aquest pas equipat amb una corda.
Aquest pas és molt sencill i curt, però va bé d'anomenar-lo.


La Foradada és una obertura o forat a la roca que dóna accés a un mirador un pèl expossat. 
La vista és el de la foto superior, llàstima que els núvols ens tapen la zona dels Rasos de Peguera, Ensija i el Pedraforca.






Continuem pujant pel camí, entre el bosc,  en direcció a la carena de la Serra de Cabanelles.
La mateixa carena de la Serra la trobarem neta de vegetació, sembla ser que la zona disposa d'algun pla d'aprofitament forestal ja que vam veure alguns arbres talats i roderes d'algun camió.


Seguint la carena passarem pel Collet de la Font del Turó (foto esquerra), i al mateix Collet hi ha un camí de baixada (també marcada amb pintura groga) pel Grau del Grapissot.
Com es pot veure per les fotos una fina i lleugera pedregada ens obliga de possar-nos la capelina.


El grau del Grapissot té una llargada d'uns 20 metres i transcorre per un ressalt estret (foto esquerra)
Aquest ressalt també el trobarem equipat amb un cable d'acer i perfectament asegurat a la roca (detall foto de la dreta)


El següent video mostra la progressió per aquest sencill grau.






Ja hem superat la meitat de l'excursió als cingles de Malanyeu, la coneguda per alguns com a "Olla de Malanyeu".
Ara ja no haurem d'enfilar-nos per pendents ni grimpar passos delicats o expossats ...bé potser haurem de flanquejar alguna cresta rocallosa per la Serra del Mill!
Al conegut Pas de Malanyeu agafarem el camí que discorre per la cresta de la Serra del Mill.


Com ja deia haurem de superar passos  rocallósos (facils i divertits) en algun punt de la cresta.
He de dir que la cresta rocallosa apareix als últims metres de la Serra, el resta no és més que un  camí senyalitzat amb marques grogues i blanques (el PR C-129).


Una bonica vista de la Serra i a prop de la collada del Replà ...el final de la Serra del Mill.







De baixada de la Serra ho farem tranquilament, potser mirar que la pluja no ens agafí desprevinguts.
Encara, però, haurem de superar el cingle de la Rota i també el del Devesó.
Al cingle del Devesó trobarem l'anomenat "el Grau", el punt que ens facilita de superar el cingle d'una vessant a l'altre.
A pocs metres del final la pluja ens tornarà a fer la guitza. 






Per completar aquesta resenya-crònica deixo el track de la sortida:
Powered by Wikiloc






Sortida Febrer del 2012










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook