 |
| Puig Sistra Per demostrar que anavem amb un ritme tranquil i distès, aquí tenim algunes de les moltes fotografíes que vaig fer de la flora que trobavem pel camí. 
Arribats a la Collada Fonda (molts excursionistes aparquen el cotxe en aquest coll per fer una matinal al Costabona) visualitzem l'ascensió al Costabona per la vessant Est que dona a França.
|
 |
Collada Fonda
Per "camí" indefinit i inexistent ens diriguim a unes irregulars pistes que hi han per aquella zona, on també hem de trobar les anomenades "Mines del Costabona" ...pel "camí" hem de superar alguna sencilla congesta de neu.
Si voleu trobar els pocs vestigis d'aquesta mina abandonada, podeu consultar els "Waipoints" del track, nosaltres vam fer alguna que altra volta per trobar-les ...i aquí deixem algunes fotografíes!
Deixem les mines i seguim la senda que ens portarà al cim del Costabona (amb senyals grogues)
  
Panoràmica Costabona.
|
Amb la boira, encara, arribem al refugi.. 
...i del refugi directe a Setcases, primer per pista i després per corriols. Per cert , en el últim moment la pluja va fer acta de presència!
A prop de Setcases, en un balcó anomenat la Creueta, trobem un "monument" que ens ajuda enquadrar la "fotogènica" del poble.
Aquí tenim el track amb les dades i la ruta de l'excursió:
|
.gif)
Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.
La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.
El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...
O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..
L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.
Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.
D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....
L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.
El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...
Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...
També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.
Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...
PiK@;)
