Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dijous, 15 de març de 2018

La serra del Mont és un massís muntanyós fronterer entre els comarques de l'Alt Empordà i la Garrotxa. Coneguda com la "Porta del Pirineu", es tracta d'una muntanya de caràcter emblemàtic, on acull el Santuari de la Mare de Déu del Mont, des del qual s'albira un panorama incomparable. Des d'aquesta talaia es pot contemplar el Cap de Creus, el Montseny, les Guilleries i el Pirineu Oriental, molt particularment el massís del Canigó.
La muntanya del Mont ha rebut moltes lloances literàries, però sens dubte destaca la que li va dedicar Jacint Verdaguer (poeta i pioner de l'excursionisme català) durant la seva estada al santuari el 1884: "La serra del Mont és comparable, per sa estranya figura, a un enorme bonyegut camell que baixa del Pirineu en direcció al Golt de Roses, vora avall del Fluvià. Amb lo cim del gep sosté lo Santuari, i al cim del cap, lo castell de Falgars".
Santuari de la Mare de Déu del Mont.

Mapa de la sortida.






Fitxa tècnica
Distància:..................................................................... aprox. 15 km.
Temps:.........................................................  9 hores amb moltes parades.
Desnivell:.................................................................... aprox. 900 mts.
Dificultat:..................................................................... moderada/fàcil.
Circular:.................................................................................... Si.
Cartografía:.......................................... alpina_montseny_alta_garrotxa_2014.
Observacions:......................................................... No hi ha cap dificultat en la orientació de l'itinerari, ni trobarem cap pas o camí difícil de transitar.







Baixar track de Wikiloc:








Deixem el cotxe en una esplanada al costat de la carretera que va de Beuda fins a Maià de Montcal. Des de l'esplanada també surt la pista forestal que enllaça amb la carretera que puja al Santuari de la Mare de Déu del Mont des de cabanelles. 
Nosaltres agafarem aquesta pista forestal per abandonar-la uns metres més amunt.
Inici pista forestal, i esplanada de l'aparcament.





Uns metres més amunt girem a l'esquerra per agafar un sender que discorre per una riera.  Hem de vigilar per què el primer trencall, a la dreta, també puja al monestir de Sous i després al Santuari de Mont però per "Roca Pastora", aquest no... el següent.
Primera bifurcació amb dues variants de pujada al Mont. La primera a la dreta i la segona recta.







En la fotografia de inferior veiem que per l'itinerari color vermell entrarem a la riera "Clot de l'Infern", i també ens portarà al Santuari de Sous per la variant del "turó de les Grives". 
Atenció que a mig camí trobarem una bifurcació (esquerra) que ens acostarà al Castellot. No vaig gravar un "waipoint", però la bifurcació i la traça del corriol al Castellot són molt evidents i fressats per desorientar-nos. És bo de consultar el track del gps.
Primera bifurcació amb dues variants de pujada al Mont.  Aquesta és la segona.






Després d'una estona, per camí costerut, arribarem en una espècie de collada. En la fotografia (a sota) podem veure l'itinerari a seguir; a l'esquerra, segons hem vingut de Beuda, hi ha un trencall que mena al Castellot i al davant el sender que continua en direcció a Sous.
El sender que mena al Castellot és evident i molt fressat.





Castellot de Beuda.
També conegut per la gent del país com el "castell dels moros" o "castell de les Bruixes", està ubicat al nord del nucli urbà i es troba situat d'alt d'un turó a 561 metres i envoltat d'imponents cingleres. És d'estil romànic i encara conserva el perímetre emmurellat, així com molts murs de roca, una cisterna i una torre de planta circular.

Entrada Castell.

Interior de la fortificació.




La torre rodona és una de les més antigues de la Garrotxa que ha arribat als nostres dies. Cal remarcar que la majaoria de les torres mestres restants de la comarca són de planta rectagular.
Mirador excepcional des de la torre del castell.








Deixem el Castellot i tornem a enllaçar amb el sender que hem utilitzat de pujada, ara però en direcció oest primer i nord després. El camí primer planeja en lleugera pujada fins a trobar l'altre sender (el que també venia de la primera bifurcació), després s'enfila fort en direcció a Sous.
En algun punt trobarem algun rètol que confirmarà que anem en la bona direcció.





El camí és tot de pujada i de vegades amb forta inclinació, però no vam tenir sensació d'esgotament perque aviat vam trobar el monestir de Sous.
Monestir de Sant Llorenç de Sous.





Sant Llorenç de Sous.
Sant Llorenç de Sous és un antic monestir benedictí, conegut a l'edat mitjana com a Sant Llorenç del Mont. El monestir tingué un pes important al comptat de Besalú a inicis del segle XI, tot i que existeixen documents de l'any 872 que ja l'esmenten com a cel·la monàstica.
Entrada al monestir amb un conjunt d'edificis a redós de la muralla exterior i organitzats al voltant d'un pati.





La seva esplendor es va dornar al voltant de l'any 1000 moment en què es va independitzar del Bisbat de Girona. Després de forts terratrèmols dels anys 1427 i 1429 i de la disminució progressiva de les rendes, entrà en decadència. L'edifici fou abandonat i es va anar deteriorant. L'any 1580 només hi residia un sacerdot i el culte havia desaparegut. Aquesta situació es va mantenir fins a l'esclat de la darrera guerra civil, l'any 1936, moment en que tot el conjunt va ser abandonat. 
Claustre del monestir.



Des del 2002 fins el 2014 s'hi han realitzat diferents campanyes de restauració des de la Diputació de Girona, que han permès deixar el recinte preparat per la seva visita, així com s'hi han instal·lat panells explicatius que permeten seguir-ne i fer comprensible la visita. Es pot visitar l'antiga església romànica, s'ha refet part del claustre i s'ha recuperat la sala dormitori dels monjos gòtica.
Pati interior de l'església.







De la carretera asfaltada, que passa pel monestir, surt la senda que s'enfila en direcció al santuari de la  Mare de Déu del Mont. Hi ha una senyal vertical que indica que la senda puja al santuari i la trobarem darrere del monestir, a la banda nord.
En poca estona trobarem el collet de les Sorreres.

La senda és evident i molt trepitjada, molt difícil per desorientar-nos.





Més amunt tornarem a trobar la carretera asfaltada que puja al santuari i que ve del poble de Cabanelles.
El primer revolt que trobarem hi ha una desviació a mà dreta que també mena al santuari, però pel mig del boscam. 







La pujada al santuari, pel sender, continua sent clar i evident de seguir. Atenció quan pugem per què trobarem una bifurcació que en el retorn haurem de fer servir, per canviar la ruta de baixada.








Ja som dalt. El cim del Mont acull el Santuari de la Mare de Déu del Mont, des del qual s'albira un panorama incomparable. Des d'aquesta talaia es pot contemplar el Cap de Creus, el Montseny, les Guilleries, el Canigó...
Davant mateix una taula d'orientació orogràfica, i darrera el poeta Mossèn Cinto Verdaguer en bronze.




Fou en aquest indret on, l'any 1884, Mossèn Cinto Verdaguer s'allotjà i redactà els últims fragments del seu poema Canigó.
Vista frontal del santuari de la Mare de Déu del Mont.




L'edifici annex a l'església segueix funcionant com a hostatgeria. L'octubre del 2002 es va inaugurar les obres de reforma que han dotat l'hostatgeria actual d'una comoditat excel·lent tant per fer-hi nit com per fer un bon àpat.
Vista frontal del santuari de la Mare de Déu del Mont.




El mirador del Mont.
Vistes panoràmiques.
Com ja hem comentat, des del cim del Mont, tenim unes panoràmiques extraordinaries de la geografía catalana ...i no catalana.
Si mirem al nord-oest, de la punta cimera del Mont, podrem contemplar la serralada pirinenca en tota la seva esplendor, des del Canigó (França) fins a les muntanyes d'Ulldeter i l'Alta Garrotxa.
Vista N/W.


Si anem girant cap a l'esquerra, gaudirem de l'orografía de les valls de Núria i del Ripollès al fons a la llunyania, i de l'Alta Garrotxa per les muntanyes més properes.
Vista W-N/W.


Continuem girant, en la nostra observació orogràfica, i ja veiem muntanyes pre-pirinenques. A l'esquerra les siluetes conegudes de les serralades del Berguedà, a la dreta muntanyes del Ripollès i les més properes de l'Alta Garrotxa.
Vista W.




Les següents muntanyes i serralades ja són fora de les zones pirinenques.
Aquestes siluetes fosques i grisenques les trobem a les comarques del Cabrerès i Collsacabra.
Vista S/W.


En direcció sud tenim el perfil inconfusible del Montseny, Guilleries i Collsacabra.
Vista S-S/W.








Aprofitem el lloc per fer un mos al bar de l'hostatgeria i prendre un cafè, després "santornemi que fa baixada".
Recordem la cruïlla que hem trobat de pujada i molt a la vora del cim. En aquí canviem de ruta i girem a l'esquerra per davallar en direcció a la casa del Falgars.








Hem de vigilar en la baixada, si no coneixem la zona, per no desorientar-nos. Tot i que la ruta de retorn és molt senyalitzada, és bo d'utilitzar el track d'aquesta excursió i evitar possibles errors en l'orientació.





En aquesta vessant obaga, de la serra del Mont, trobarem racons interessants de veure i visitar:
El Faig Gros, a l'esquerra.

Una antiga rajoleria.

L'Aulina de les Tres Branques, també a l'esquerra.

La font de Falgars.

Ermita de l'anunciació

A l'esquerra la masia de Falgars.





Fins ara la baixada ha sigut suau i bastant planera, després de trobar la carretera, que puja al santuari del Mont, continuarem davallant amb un pèl més de pendent.
Tornem a trobar la carretera que puja al santuari de la Mare de Déu del Mont.





Exactament en el cinquè revolt de la carretera, trobarem una drecera que mena a la casa pairal del Noguer de Segueró.







De baixada, per la fressada senda, trobarem dos "oratoris", un dedicat a Sant Miquel i l'altre conegut com el "Pedró de Sant Macies".
Oratori de Sant Miquel.

Pedró de Sant Macies.







Deixem enrere la senda, que transita en tot moment entre i sota l'arbreda, per incorporar-nos a la carretera asfaltada que mena al poble de Beuda. Per aquesta carretera també discorre el GR 2, que conecta l'Albera, la Garrotxa, les Guilleries, el Montseny i la serralada Litoral i de Marina.
En poca estona trobem la casa pairal del Noguer de Segueró, que és a tocar de la carretera.
La pairalia del Noguer de Segueró és considerada com una gran mansió de senyors rurals, i ho demostra la grandària dels edificis, els acabats dels mateixos i de molts detalls (en bon estat) que veiem des de la carretera.





A pocs metres del mas Noguer abandonem la carretera asfaltada i seguim una pista forestal que continua per la dreta. Recordar que ara seguim el GR 2, i aquest continua per la pista en direcció al mas de Can Posades.
Abans d'arribar a Can Posades el GR 2 segueix per sender que salva un marge de camí a mà dreta. Ara haurem de remuntar alguna pujadeta, seguint el GR 2, però sense gaire desnivell.







Ja hem acabat l'excursió, ara el GR ens portarà directament on tenim el cotxe. 
Ha sigut una sortida completa, hem visitat restes romàniques, edificis religiosos antics i actuals, vistes geogràfiques impressionants, racons curiosos, masies imponents, llogarrets...però bé, així és la riquesa cultural i orogràfica del l'Alta Garrotxa.
Sortida març del 2018.

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook