Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pas equipat. Mostrar tots els missatges

Castellsapera i Turó de la Pola

Sortida circular per visitar dos turons molt concorreguts i coneguts de la Serra de l'Obac (La Serra de l'Obac i el massis de Sant Llorenç del Munt formen el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac).
Aquesta excursió pot ser-nos un pèl llarga a causa del llarg flanqueix que farem per senders i corriols que ens portarà a la zona de "la Barata", abans de pujar a la Serra de la Pola.
Mapa de la sortida.




Deixo el cotxe a l'aparcament de l'Alzina del Sal·lari i m'enfilo per  la pista asfaltada.
Parking Alzina del Sal·lari.




Dalt de la pista giro a l'esquerra i segueixo amunt fins arribar a aquesta bifurcació.
Per fer aquesta excursió més completa i llarga, agafaré el camí  que ens indica a "la Barata".




A pocs metres de l'última cruïlla la pista deixa de ser asfaltada ...i esdevé en camins i corriols.
Hem de vigilar amb la senda que agafem, no seria extrany que haguem de recular per reorientar-nos i agafar el camí correcte.
De vegades la senda la trobem emboscada, i d'altres s'ens obre unes vistes espectaculars del massis veí ..el massis de Sant Llorenç del Munt.


Després de bastantes pujades i baixades arribem al camí que ve de "la Barata" i s'enfila cap amunt ..cap a la Serra de la Pola!
A la Serra de la Pola hi trobarem els turons del Castellsapera i de la Pola i per on transcorre el GR 5.



Dalt de la Serra les vistes s'obren totalment.
El Massis de Montserrat en la llunyania.


I el Castellsapera més aprop.



La muntanya de Castellsapera té forma allargada i amb dos turons, també allargats, separats per una canal que dóna accés al seu cim.
En la fotografia podem visualitzar per on transcorre el corriol de pujada al cim dels dos turons del Castellsapera.


La senda ens portarà dins del bosc i a pocs metres d'entrar-hi hem de parar atenció en un corriol poc evident que per la dreta s'enfila amunt.



Seguirem el corriol amunt, sense dificultat i evident, fins a arribar a un altre corriol que surt del primer.
També hem de parar atenció perque ens el podem passar de llarg.
Aquest corriol de pujada ens portarà directament a la canal d'accés al Castellsapera (per la vessant Sud).


Així que remuntem la canal (per la vessant Sud)  ens trobarem aquest sencill pas ..equipat amb una corda.


Superada la canal per la cara Sud trobarem, a mà esquerra, un últim grau per grimpar dalt del turó Nord.
A mà dreta trobarem un altre grau més sencill que puja al turó Sud.



Arribo al cim del Castellsapera (el turó Nord sol esta més "engalanat" que el Sud)
Altres vegades havia trobat senyeres i pessebres al cim Nord del Castellsapera, ara sembla que molts turons del parc estàn lliures d'aquests ornaments.


Una fotografía des de dalt del cim ens localitza el proper objetiu, el Turó de la Pola, i l'itinerari a seguir.



Baixem del Castellsapera també per la canal, però per la vessant Sud ..igual de fàcil que la pujada però sense un grau equipat!
Ja dins del bosc agafarem el camí que no davalla en cap sentit, nosaltres no haurem d'abandonar el camí carener.
A poca estona d'abandonar la canal del Castellsapera trobarem aquest "bony" rocallós que haurem de superar-lo.




Com indica la fotografía presa des de dalt del Castellsapera, ara arribem al coll de les Tres Creus.
En el coll de les Tres Creus aniré en direcció turó de la Pola.



A pocs metres del coll ens trobem una gran dipòsit d'aigua, de gran utilitat pels Bombers en situacions d'incendis.
La fotografía ens indica el lloc d'accés al turó de la Pola.



Dalt del cim tenim també, unes vistes espectaculars!
Al cim del Turó de la Pola i darrera la Muntanya de Montserrat.



Visitats els llocs programats no més em queda de seguir la Serra de la Pola, pel GR 5, fins a trobar el coll de Boix.
Coll de Boix.



Arribat al coll davallaré per la senda que em portarà a l'Alzina del Sal·lari, on tinc el cotxe.
El camí és prou evident i ampla per no perdre'ns.
Sempre agafaré els trencalls de l'esquerra (que davallant) en totes les bifurcacions que vaig trobant.


Si no ens despistem sortirem a baix de tot de l'aparcament del Sal·lari, si no sigués així sortiríem més amunt del parking ..però no té cap importància!



Insereixo el track de la sortida, molt útil per aquestes contrades:
Powered by Wikiloc



Sortida Desembre del 2014










         Em pots seguir al Facebook!

Els Cortins i el Montcau

Som una bona colla que ens hem possat d'acord per compartir una sortida matinal visitant el Turó dels Cortins (poc concorregut) i del Montcau (molt concorregut).
La nostra primera intenció era de pujar els Cortins per un grau, equipat amb una corda, i que el localitzarem a la vessant Sud de les parets que baixen suaument del Turó dels Cortins.
Després pensavem de baixar per la Canal NE dels Cortins i que acava amb una paret d'uns sis metres ..també equipada amb cintes de nylon i cordes!
Tot va quedar amb bones intencions ja que aquests graus els vam trobar desequipats i lliures de cap protecció. Suposso que els responsables van veure les cordes i cintes en mal estat i van decidir de treure-les abans que algú prengués mal.
Mapa de la sortida.






Som l'Albert, en Quico, la Iolanda, en Ferran, en Sergi, la Rosa, en Toni, en Jose i un servidor ...l'Andreu.
Alguns de nosaltres ja ens coneixem de fa temps i d'altres és la primera vegada que sortirem junts. 
En el mateix aparcament d'Estenalles fem les presentacions i  esmorcem una mica, després comencem a caminar.
Sortirem del parking d'Estenalles i caminarem pel voral de la Ctra. BV-1221 en direcció a Mura.







No farem molts Kms per carretera, al primer revolt pronunciat a l'esquerra l'abandonarem i ens ficarem per un camí gens evident al principi ...

..però fàcil i practicable després.





Aquest camí ens portarà al torrent de la Canal del Séc (és la canal que separa el turó dels Cortins i del Montcau).
Creuarem el torrent i ens enfilarem per les pendents rocallosses en direcció als Cortins ..sempre seguirem les fites disperses que anirem trobant.
Passat el torrent i a prop de les parets que baixant dels Cortins, trobarem el grau que una vegada va estar equipat amb una corda.

Ara el grau el trobarem desequipat, potser pel deteriorament de la corda que havia.
La fletxa vermella indica on vam trobar la corda, aquesta estava instal·lada darrera de la paret rocallosa que veiem envoltada d'arbres.






Com que no portavem material per grimpar aquesta paret, vam haver d'envoltar el turó per la vessant occidental ..havia un corriol fitat que vam seguir!

Envoltem el turó per baix després, superat un grau equipat (aquest si que estava equipat amb ferros i cables), vam pujar a una faixa (les marques discontinues de la foto) que ens portarà de nou a la zona on enfilar-nos al cim és més fàcil.






Abans d'arribar a la faixa resenyada haurem superar el grau i atacar-lo de cara per la vessant septetrional del turó, per un camí evident i trepitjat.

El grau de pujada.
Equipat amb ferros i cables.







Superat el grau haurem de caminar uns metres més amunt. 
Passarem per la Canal NE, que també voliem fer de baixada del cim, i també la trobem desequipada (abans tenia unes cintes amples de nylon per ajudar a grimpar o desgrimpar)
La canal acava en aquesta paret d'uns cinc o sis metres d'alçada, mullada i dreta ...molt complicat de desgrimpar sense l'ajuda d'una corda!






Bé, així doncs ascendirem els Cortins per la ruta habitual de tota la vida, envoltarem el turó per la faixa anteriorment resenyada  fins a siturar-nos a la cara Sud que és més fàcil de grimpar.
El primer grau que haviem de superar (i el vam trobar desequipat) arribava i passava per l'indret on veiem en l'imatge.







De camí al cim principal dels Cortins, passem per un roquissar on havia instal·lada una capella ...ara no més hi queda la base!
La capella dels Cortins.

Cim dels Cortins.






Com ja he comentat que la Canal NE dels Cortins la trobarem sense la cinta o corda, per assegurar la desgrimpada, decidim de baixar per la mateixa ruta de pujada.
Tornem a desgrimpar el grau equipat. 






Ja baix del grau continuarem el nostre camí cap a la Canal del Séc, i d'aquí a les Roques de la Coca.
A la canal del Séc no hem d'agafar cap camí de baixada ni de pujada, hem de continuar a la mateixa alçada.






Situats aprop de la Coca, haurem d'enfilar-nos cap al Montcau  per camí fitat i evident primer, i per pendents rocallosses després.
La boira ens envolta, mentres el cim del Montcau sembla estirar el cap per respirar.






Ja dalt del cim del Montcau.
L'actual Rosa dels Vents.

I la foto colectiva de cim.






Després de fer moltes fotos uns ..i de picar fruits secs altres, iniciem la baixada en direcció al Coll d'Eres.

Coll d'Eres.






Aprop del coll agafarem un camí evident i trepitjat.
Davallarem en direcció al parking d'Estenalles.
Aquest camí el trobarem a 500 mts del coll d'Eres i en direcció a la Mola.

El camí s'anomena el "Sot de la Calçada", i com ja deia és molt trepitjat i evident.
Potser haurem de comprovar, en alguna ocasió, el mapa per no despistar-nos ...podría ser que sortíssim al parking de l'"Alzina del Sal·lari" en comptes del parking d'"Estenalles".






Si fem bé els deures arribarem a la zona d'esbarjo d'Estenalles, a la Ctra. BV-1221 i al parking.
.
Foto esquerra la Ctra. BV-1221 i a la dreta les escales del parking d'Estenalles.






Si ningú vol perdre's aquí deixo el track de la sortida:
Powered by Wikiloc


Sortida Novembre del 2014










         Em pots seguir al Facebook!

Circ del TROUMOUSE

Arribem a l'aparcament de Petramula (5 km. de Chisagües) un dia abans. Pensem passar la nit a la Camper mentres esperem els nostres amics que venen de Barna.  La intenció és de fer el pic de La Munia al dia següent i si s'escau fer tota la cresta si les forces aguanten. 
Mapa de la sortida.

















Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc






A les 7 del matí d'un dia qualsevol del Setembre del 2010 sortim en Jaume, en Josep i l'Andreu (l'Anna decideix agafar-se el dia com a descans) de l'esplenada de Petramula (1950 mts) en direcció al Coll de las Puertas a 2533 mts. 
Per anar en la bona direcció agafarem la pista principal que puja de Chisagües i s'en va cap a les mines de Parzan,  a prop d'un revolt (a 10 metres del pàrquing de Petramula) haurem de girar a l'esquerra per agafar una senda molt evident i trepitjada. 








Aquest senda s'enfila muntanya amunt de manera tranquila però contundent, ja que haurem de superar més de 500 mts en poca distància. Hem d'estar atents en dirigir-nos pel camí que porta marcadament cap a llevant per confluïr amb el barranco Clot de los Gabachos i entrar dins la cubeta del circ de La Munia.

Circ de La Munia amb els ibons de La Larri i el recorregut (en vermell) que puja al coll de La Munia i al pic del mateix nom.












Superat el Coll de la Munia, arribem al conegut Pas del Gat una paret d'uns 6 mts i sense pati. El nom li ve per unes fissures que hi han a la paret on semblen "esgarrapades" d'un gat i són considerades de IIº. Tot i així aquestes fissures faciliten encastar les botes i amb l'ajuda de les mans superar aquest pas de manera satisfatòria ...aquell dia habia una corda instal·lada per ajudar a pujar!
El Pas del Gat amb una cordino instal·lada aquell dia.












                       










A partir d'aquí, fins al cimall de La Munia, no hi ha un camí a seguir si no fites disperses i de vegades perdedores. No ens haurà d'estrany si hem de girar cua i buscar passos més comodes per grimpar en direcció al cim. Encara que la cresta no és complicada ni exigent, si que haurem d'estar acostumats a utilitzar les mans i certa flexibilitat en les grimpades.
Mentres pugem tenim unes vistes maquíssimes dels cims propers.
Al fons les muntanyes de les Tres Sorores.









Abans de coronar el cim vam trobar un curt ressalt rocallós amb una baixada de certa dificultat.












Ja hem arribat al cim de La Munia. Després de fer fotografies i un ràpid mos, decidim que volem fer a partir d'ara. En Josep, que ve un pèl esgotat, decideix de fer mitja volta i tornar als cotxes. En Jaume i jo, que encara mantenim una mica d'alè, mirarem de continuar crestejan fins on arribem.
El segon cim a coronar és la Petita Munia, molt a prop del primer i després de superar unes poques agulles rocalloses. Des de La Petita Munia observem el camí que hem de fer per arribar a l'últim 3000 del Circ ...el Heid (el Gerbats te 2904 mts). A mig camí trobarem el Pic Aires, que per alguns és considerat un 3000 amb NOM PROPI!!







Davallem la cresta en direcció al Sierra Morena. Aquest cim és molt fàcil de fer per la vessant sud, però molt complicat de baixar-lo per la nord, ja que hi ha una paret vertical molt compromesa. Per baixar es pot  instal·lar una corda per rapelar, peró el problema és que hi han 25 o 30 mts de caiguda i nosaltres només tenim una cordino de 30 mts, insuficient per recuperar la corda al final. 
De moment fem una mirada enrera per veure que hem fet fins ara.
El primer ressalt és la Petita Munia i el segon el pic de La Munia. Al fons de tot els pics del Mont Perdut, Cilindre i Marboré amb congestes de neu.










Ja som al cim del Sierra Morena, i la veritat és que impressiona veure la caiguda de la paret nord. Baixem uns metres fins a una plataforma on trobem una equipació de ràpel i encara impressiona més el pati que tenim. 







Mentres som allà, dos muntanyencs francesos s'acosten per baix i un d'ells es posa a escalar per un costat del ressalt rocallós ...aquesta és una opció, però ni en Jaume és escalador ni jo tampoc! L'altre opció és d'instal·lar corda per rapelar i deixa-la fins a la tornada, no ens ho pensem més i ho fem! Així que lligem un cap a la xapa de la reunió, tirem la corda al buit i estenem tota la llargada fins abaix de tot de la paret. Curiosament l'altre muntanyenc frances ens demana d'utilitzar la nostre corda per ajudar-se en la pujada, cap problema, un cop dalt ell instal·la una que portava per assegurar encara més la nostra baixada.
Al final baixem sense fer ràpel, només assegurant peus, mans i amb l'ajuda de les dues cordes.












Un cop a baix fem un cop d'ull al Sierra Morena. En Jaume potser està pensant si a la tornada trobarem la corda al seu lloc.













En poca estona i remuntant per una cresta sencilla, arribem al pic del Troumouse. En el seu cimall hi ha una instal·lació piramidal amb tubs metàlics, molt vistosos de lluny.
Cim del Troumouse.












 Ara hauriem de fer el Punta Aires però no sabem si és un tresmil oficial o no. Com anem justets de temps i forces volem "ratllar" de la nostra llista de tresmils dels Pirineus el pic Heíd que sí que és un tresmil oficial.
A partir d'ara la cresta es fa més aguda i aèria.Per evitar molts d'aquest passos compromessos flanquegem l'últim pic, el Heíd, per l'esquerra i el coronem per la cara nord-est que ens sembla més fàcil d'atacar.
Últims metres del Heíd.











En aquesta foto es veuen tots els cims assolits aquell dia. El pic de Punta Aires finalment el vam fer de tornada, com que vam pujar sense material no tenim la foto de cim.











En contra d'el que és habitual  (no vam completar una circular) vam fer mitja volta i vam retornar als cotxes pel mateix camí. La corda que vam deixar en la paret nord del Sierra Morena era al seu lloc, i vam grimpar sense cap dificultat. La resta del camí era ja conegut i la dificultat dels passos assumits, al final vam arribar a l'esplandada de Petramula i ens vam donar un capbussada al riu.
En la foto en Jaume de retorn a La Munia i darrera el Bachimala, el Posets i al fons de tot l'Aneto.





 Sortida Setembre del 2010










         Em pots seguir al Facebook!

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook