Arribem a l'aparcament de Petramula (5 km. de Chisagües) un dia abans. Pensem passar la nit a la Camper mentres esperem els nostres amics que venen de Barna. La intenció és de fer el pic de La Munia al dia següent i si s'escau fer tota la cresta si les forces aguanten.
Mapa de la sortida.
A les 7 del matí d'un dia qualsevol del Setembre del 2010 sortim en Jaume, en Josep i l'Andreu (l'Anna decideix agafar-se el dia com a descans) de l'esplenada de Petramula (1950 mts) en direcció al Coll de las Puertas a 2533 mts.
Per anar en la bona direcció agafarem la pista principal que puja de Chisagües i s'en va cap a les mines de Parzan, a prop d'un revolt (a 10 metres del pàrquing de Petramula) haurem de girar a l'esquerra per agafar una senda molt evident i trepitjada.
Aquest senda s'enfila muntanya amunt de manera tranquila però contundent, ja que haurem de superar més de 500 mts en poca distància. Hem d'estar atents en dirigir-nos pel camí que porta marcadament cap a llevant per confluïr amb el barranco Clot de los Gabachos i entrar dins la cubeta del circ de La Munia.
Circ de La Munia amb els ibons de La Larri i el recorregut (en vermell) que puja al coll de La Munia i al pic del mateix nom.
Superat el Coll de la Munia, arribem al conegut Pas del Gat una paret d'uns 6 mts i sense pati. El nom li ve per unes fissures que hi han a la paret on semblen "esgarrapades" d'un gat i són considerades de IIº. Tot i així aquestes fissures faciliten encastar les botes i amb l'ajuda de les mans superar aquest pas de manera satisfatòria ...aquell dia habia una corda instal·lada per ajudar a pujar!
El Pas del Gat amb una cordino instal·lada aquell dia.
A partir d'aquí, fins al cimall de La Munia, no hi ha un camí a seguir si no fites disperses i de vegades perdedores. No ens haurà d'estrany si hem de girar cua i buscar passos més comodes per grimpar en direcció al cim. Encara que la cresta no és complicada ni exigent, si que haurem d'estar acostumats a utilitzar les mans i certa flexibilitat en les grimpades.
Mentres pugem tenim unes vistes maquíssimes dels cims propers.
Abans de coronar el cim vam trobar un curt ressalt rocallós amb una baixada de certa dificultat.
Ja hem arribat al cim de La Munia. Després de fer fotografies i un ràpid mos, decidim que volem fer a partir d'ara. En Josep, que ve un pèl esgotat, decideix de fer mitja volta i tornar als cotxes. En Jaume i jo, que encara mantenim una mica d'alè, mirarem de continuar crestejan fins on arribem.
El segon cim a coronar és la Petita Munia, molt a prop del primer i després de superar unes poques agulles rocalloses. Des de La Petita Munia observem el camí que hem de fer per arribar a l'últim 3000 del Circ ...el Heid (el Gerbats te 2904 mts). A mig camí trobarem el Pic Aires, que per alguns és considerat un 3000 amb NOM PROPI!!
Davallem la cresta en direcció al Sierra Morena. Aquest cim és molt fàcil de fer per la vessant sud, però molt complicat de baixar-lo per la nord, ja que hi ha una paret vertical molt compromesa. Per baixar es pot instal·lar una corda per rapelar, peró el problema és que hi han 25 o 30 mts de caiguda i nosaltres només tenim una cordino de 30 mts, insuficient per recuperar la corda al final.
De moment fem una mirada enrera per veure que hem fet fins ara.
El primer ressalt és la Petita Munia i el segon el pic de La Munia. Al fons de tot els pics del Mont Perdut, Cilindre i Marboré amb congestes de neu.
Ja som al cim del Sierra Morena, i la veritat és que impressiona veure la caiguda de la paret nord. Baixem uns metres fins a una plataforma on trobem una equipació de ràpel i encara impressiona més el pati que tenim.
Mentres som allà, dos muntanyencs francesos s'acosten per baix i un d'ells es posa a escalar per un costat del ressalt rocallós ...aquesta és una opció, però ni en Jaume és escalador ni jo tampoc! L'altre opció és d'instal·lar corda per rapelar i deixa-la fins a la tornada, no ens ho pensem més i ho fem! Així que lligem un cap a la xapa de la reunió, tirem la corda al buit i estenem tota la llargada fins abaix de tot de la paret. Curiosament l'altre muntanyenc frances ens demana d'utilitzar la nostre corda per ajudar-se en la pujada, cap problema, un cop dalt ell instal·la una que portava per assegurar encara més la nostra baixada.
Al final baixem sense fer ràpel, només assegurant peus, mans i amb l'ajuda de les dues cordes.
Un cop a baix fem un cop d'ull al Sierra Morena. En Jaume potser està pensant si a la tornada trobarem la corda al seu lloc.
En poca estona i remuntant per una cresta sencilla, arribem al pic del Troumouse. En el seu cimall hi ha una instal·lació piramidal amb tubs metàlics, molt vistosos de lluny.
Cim del Troumouse.
Ara hauriem de fer el Punta Aires però no sabem si és un tresmil oficial o no. Com anem justets de temps i forces volem "ratllar" de la nostra llista de tresmils dels Pirineus el pic Heíd que sí que és un tresmil oficial.
A partir d'ara la cresta es fa més aguda i aèria.Per evitar molts d'aquest passos compromessos flanquegem l'últim pic, el Heíd, per l'esquerra i el coronem per la cara nord-est que ens sembla més fàcil d'atacar.
Últims metres del Heíd.
En aquesta foto es veuen tots els cims assolits aquell dia. El pic de Punta Aires finalment el vam fer de tornada, com que vam pujar sense material no tenim la foto de cim.
En contra d'el que és habitual (no vam completar una circular) vam fer mitja volta i vam retornar als cotxes pel mateix camí. La corda que vam deixar en la paret nord del Sierra Morena era al seu lloc, i vam grimpar sense cap dificultat. La resta del camí era ja conegut i la dificultat dels passos assumits, al final vam arribar a l'esplandada de Petramula i ens vam donar un capbussada al riu.
En la foto en Jaume de retorn a La Munia i darrera el Bachimala, el Posets i al fons de tot l'Aneto.
Sortida Setembre del 2010
Em pots seguir al Facebook!
.gif)
