Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team dissabte, 17 de gener del 2015

Excursió circular pels cingles de la Serra de Queralt, amb visites a l'església de Sant Pere de Madrona, Santuari de Queralt, la cova de la Troballa i la font Calenta.
En tot el recorregut no trobarem cap complicació per circular per pistes, camins i corriols ...tampoc trobarem dificultat per localitzar-los.
Mapa de la sortida.




Aparquem el cotxe a prop de la carretera que puja als Rasos de Peguera des de Berga, concretament a prop de les cases que formen l'Urbanització Fumanya de Berga.
A prop d'on deixem el cotxe tenim el camí empedrat  (PR C-73) que puja al Santurari de Queralt,  nosaltres però ens desviarem per la senda que ens portarà a Sant Pere de Madrona.

Dalt de l'església observem com la boira avança lentament engolint la ciutat de Berga.

Abans de retornar al camí de pujada, i encara dalt de l'església,  veiem els propers objectius.




Arribem al Santuari de Queralt i no ens aturem .. només per fer quatre fotos i agafar una mica d'aigua.

També fem una ràpida visita a la cova de la Troballa, restaurada i millorada el 2011.





Continuem el nostre camí per un passeig ample i millorat (continuem pel PR C-73), fins arribar a la capella de Sant Ignasi i a un mirador excepcional de la contrada.
La boira continua present.

Som al mirador de Garreta i amb una vista excel·lent dels cingles.






A partir d'aquest últim mirador el passeig deixa de ser baranat i es converteix amb una senda molt trepitjada i ampla ..també continua sent el PR C-73.
Capella de Sant Joan.
Nosaltres seguirem pel PR en direcció al coll de la Mel i el Portet.

Caminem arran dels cingles i amb el santuari al fons.

Som sota el Cap de la Tartanera i amb unes vistes inmillorables.





Ja hem superat el coll de la Mel i ens dirigim al coll el Portet, en aquest punt podem fer una ullada a la vessant Nord de la Serra.
el Portet.
En aquest punt abandonem el PR C-73.

Una vista panoràmica dels Rasos de Peguera i res de boira per aquesta vessant.





Davallem, per pista, fins a trobar una gran fita que ens marcarà un sender que haurem d'agafar.
Dos km de pista abans de trobar la bifurcació.

La bifurcació o desviament anunciat.





Davallarem per sota de la Serra dels Cingles de Queralt.
Primer ho farem pel torrent el Portet i per la "Rua ampla de Viladomat" fins a situar-nos sota dels Cingles de la Garreta, on trobarem la font Calenta.
La font Calenta amb els dos sortidors a dia d'avui.
En un video de l'any 2012 no hi eren aquests dos sortidors!

Video de la font Calenta de l'any 2012.





Finalment anirem baixant per un corriol que acompanya la canalització de l'aigua de la font (també gravat en el video).
Aprofitament de l'aigua de la font Calenta per a usos ramaders o agrícoles.


Ja comencem a apropar-nos a les cases de Berga i finalment a les cases de l'Urbanització Fumanya, on tenim el cotxe.





Deixo el track de l'excursió:
Powered by Wikiloc


Sortida Gener del 2015










         Em pots seguir al Facebook!

2 Comment

  1. Gràcies per la vostra explicació. Si em permeteu, potser és demanar massa, a mi m'agradaria trobar a les vostres sortides, una mica de fitxa tènica: desnivell, dificultat,durada, etc.
    De totes maneres, gràcies.
    Assumpta.

  2. Aquesta informació surt al track de cada excursió a wikiloc, però tens raó que sería millor incloure-la a totes les entrades del blog.
    Hem pensat moltes vegades com afeguir la informació que sigui de fàcil i ràpida lectura ...amb logos i dibuixos entenedors...esperem solucionar-ho aviat!
    Gràcies per la teva observació i comentari!
    Andreu

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook