Sortim de l'aparcament de santa Cecília (encara no és de pagament) i enfilem senda amunt.
Creuarem la carretera BP 1103 i seguirem un corriol, que després d'enllaçar amb el GR 172, ens portarà sota les parets del serrat de Sant Jeroni i continuarà en direcció a can Maçana (en la foto de dalt can Maçana és passat les agulles dels "Frares Encantats".)
A pocs metres trobem l'enllaç del GR 172, i continuem en direcció la canal del Llum, que en aquest cas agafarem la direcció a can Maçana.
Al ser una senda de GR és molt transitada pels excursionistes i senderistes.
De camí en direcció a can Maçana trobarem la canal de Sant Jeroni, i que l'utilitzarem de baixada en el retorn al pàrquing una vegada coronat el cim de la Miranda de Sant Jeroni.
Recordo que antigament havien instal·lats uns cables d'acer per grimpar per la mateixa canal o torrent, ara és millor utilitzar una senda practicable pel marge dret del torrent.
A pocs metres de la canal de sant Jeroni (direcció can Maçana) trobarem aquesta bifurcació. Si es vol també podem accedir al GR 172 per aquí.
En poca estona flanquejarem la "paret W de Sant Jeroni" i ja tindrem una primera visió de la collada (portell de Migdia) on hem d'anar.
Per arribar al "Portell de Migdia", haurem de pujar i trobar la canal del Llum. En aquest punt (foto inferior) abandonarem el GR 172 i enfilarem corriol amunt per anar a trobar la canal.
De pujada, però, farem una ràpida visita a la font del Llum. La font no la trobarem a tocar de la canal, sino que haurem de desplaçar-nos uns metres lluny en direcció oest.
Des de l'encreuament trigarem menys de tres minuts en arribar on és la font.
Citen les cròniques antigues que, per trobar-la, calia fer servir un llum. Per això, el nom el font del Llum ja que s'havia de fer servir un llum per il·luminar l'estança on hi ha la font.
La font brolla d'una galeria que s'obre a l'espai estret sota una gran llosa despresa que es manté arrambada a la paret. El lloc és tan fosc que no hi ha cap mena de vegetació fontinal.
A dia d'avui el broc de la font no raja aigua i la cubeta on s'entolla l'aigua tot just és humida.
Deixem la font i ens reorientem de nou en direcció a la canal que mena al coll del Migdia o portell del Migdia. Aquesta canal és rel·lativament curta, en comparació a la de Sant Jeroni o la dels "Avellaners", i les grimpades escasses i sencilles.
De pujada, i a prop d'arribar a la collada, (foto superior) la senda deixa pas a un terreny mig caòtic i anàrquic. Potser com a conseqüència d'alguna esllavissada per passats aiguats, fets habituals a Montserrat.
Després de superar la zona de l'esllavissada entrem sota un bosc d'alzines, (foto inferior) uns metres més amunt i ja arribem al portell del Migdia.
Portell del Migdia.
Des de la collada davallem en direcció oposada al de pujada, una cinquantena de metres. Trobarem una bifurcació (hem d'estar molt atents en localitzar-la) mig confosa per la foscor de la vegetació i la falta de detalls característics.
En aquest punt (foto superior) enllacem amb el PR C-78, a la dreta anem direcció Maçana i a l'esquerra al monestir de Montserrat.
Pocs metres més avall hi ha una altra bifurcació. De fet podem considerar com igual a la que hem trobat més amunt, ja que enllaça amb els mateixos camins i porten als mateixos llocs, la diferència seria que aquí hi ha un rètol que ens orienta millor.
A partir d'ara, i fins que no enllacem amb el "Camí vell de Sant Jeroni", transitarem per un corriol que puja i baixa varies vegades. Quan sembla que enfilem definitivament en direcció a Sant Jeroni, tornem a perdre desnivell considerablement , i seguidament el tornem a recuperar ...uf! Així tres o quatre vegades.
En una d'aquestes pujades, i quan el camí s'allibera de vegetació, s'obren vistes i panoràmiques espectaculars.
El puja-baixa pot esgotar i dolorir els genolls, nosaltres ens ho prenem amb calma i no forcem el ritme. A part de les panoràmiques, també trobarem racons bonics en el mateix camí.
Si no vaig equivocat la paret de l'esquerra pertany a les agulles rocoses del "Camell de Sant Jeroni.
Una altra panoràmica i en un punt més elevat que l'anterior.
Des de la base del bloc rocós del Camell de Sant Jeroni, ja podem albirar el nostre objectiu principal.
Al fons observem el cim de Sant Jeroni, el nostre objectiu central.
Ara el flanqueig ja és més directe, progressivament cap amunt, ja no trobarem aquells forts desnivells entre pujades i baixades.
De camí al cim, vorejarem el bloc rocós de l'Albarda Castellana. Aquesta vegada no l'hem visitat, però recomano moltíssim la seva visita, ja que gaudirem d'algunes panoràmiques excepcionals de les agulles properes.
Si que hi ha una altra senda que porta a la Miranda de Sant Jeroni, però nosaltres hem preferit d'agafar aquest enllaç de la foto superior. Aquest és el camí principal de pujada a Sant Jeroni des del Monestir de Montserrat, a vegades sembla la "Rambla de Barcelona".
De moment trobem poca gent.
En un revolt trobem la capella de Sant Jeroni (foto superior) i per les saques de runa sembla que hi fan treballs de restauració.
Continuem el camí i aviat trobem les primeres escales d'obra. Aquestes escales suposem que van ser construïdes a principi del segle XX per facilitar la pujada dels "clients" al restaurant que hi havia als peus de sant Jeroni. Ara només queden quatre restes d'obra que certifiquen que va haver una edificació.
Al final de les escales el cim de Sant Jeroni.
El cim de Sant Jeroni (1.237 m) és a la confluència dels límits dels termes municipals del Bruc (comarca de l'Anoia), de Marganell (del Bages) i de Collbató (Baix Llobregat).
També és un extraordinari mirador i talaia de gairabé la totalitat del territori català. Diuen que amb una atmosfera adient s'albira l'illa de Mallorca.
Una mirada a la costa, en direcció Barcelona.
A llevant veiem, en primera línia, (foto superior) el massis de Sant Llorenç del Munt, amb els cims del Montcau i de la Mola. Darrera el massis del Montseny, amb els pics del Matagalls i del Turó de l'Home.
Més lluny trobem la serra del Moixeró, amb els cimalls de la Tosa d'Alp i el Puigllançada.
Més al nord (foto superior) el massis del Pedraforca.
De vegades, el visitant, queda sorprès quan apareix del no-res algun escalador mig despistat. Resulta que el mirador de Sant Jeroni és el final de la coneguda Teresina, una ruta-ferrada molt coneguda pels excursionistes i gent de muntanya.
L'escalador "ferrateru" (foto superior) espera que el seu company arribi on és ell. La foto encerclada en vermell localitza l'agulla de Santa Cecília, i on la majoria d'escaladors "ferraterus" recuperen forces i fan un mos.
Després d'una bona estona dalt del mirador, davallem per les escales en direcció a la canal de Sant Jeroni. Trobar la canal és complicat si hom no la coneix, des de la capella hem de dirigir-nos directament a l'est i reorientar-nos sud-est a mesura que ens acostem als estimballs. A l'inici de baixada de la canal de Sant Jeroni trobarem, en un costat, una torre metàl·lica d'alt voltatge.
En la baixada per la canal trobarem dues parts molt diferenciades entre elles. La primera ho farem sota l'ombra de les alzines i per un corriol molt dret, amb passos rocosos de lenta desgrimpada. La segona part trobarem una torrentera caòtica, producte de passades i contundents esllavissades que han deixat un terreny bastant trencat, amb roques disperses, poca o nula vegetació i alguna torre metàl·lica fet miques.
La zona d'ombra ens acompanyarà en bona part de la baixada, amb corriols molt inclinats i desgrimpades lentes.
Crec que aquesta foto (superior) és el final del corriol ombrívol de la part superior de la canal de Sant Jeroni.
Com ja he comentat al principi, la segona part de la canal és més oberta, sense vegetació d'arbreda (o poca), i un caos de roques amuntegades i disperses per tot arreu.
En algun punt trobarem restes metàl·liques d'alguna torre elèctrica.
En aquesta zona si que haurem de vigilar per la caiguda d'alguna pedra, a causa de la presència de cabres salvatges. A part d'aixó no hi ha zones d'especial atenció en quan risc o perill. Si que trobarem zones equipades per facilitar la desgrimpada.
Pas equipat amb escala metàl·lica i corda de suport.
També trobarem un sencill flanqueig descendent equipat amb un cable d'acer nou de trinca.
Més avall haurem d'abandonar el torrent, per una passarel·la lateral, que ens ajuda a accedir a un corriol que davalla la canal Sant Jeroni pel marge esquerra de la mateixa.
Fa molts anys, em sembla recordar, que hom podia grimpar i desgrimpar per la mateixa canal amb l'ajuda d'alguns cables d'acer.
Aquesta passarel·la sembla feta a conciència, però no se quant durarà en el temps.
El corriol de baixada, encara que molt dret, el trobarem ben condicionat, amb graons de fusta i desbrossat. Trobarem alguna sortida lateral, però nosaltres continuem la baixada fins a trobar la senda del GR 172 del matí.
Nosaltres (itinerari color vermell) accedim al GR 172 (color blau), i continuem en direcció a Santa Cecília.
Arribem a Santa Cecília amb l'aparcament ple a vessar.
Sortida Setembre del 2017.
Hem de tenir en compte, però, que una muntanya "Tresmilera" que és assequible no vol dir que sigui fàcil de fer. Disposa, com totes les muntanyes del Pirineu, d'un risc genèric indeterminat a causa de la metereologia, la orografia, el clima, experiència personal... 
