Ens hem de situar a l'Alt Berguedà, concretament a la Vall de Gisclareny, Can Cerdanyola i als peus de la serralada "Cadí-Moixeró". La nostra intenció és la de conèixer els engorjats dels Empedrats i uns quants brolladors i salts d'aigua expectaculars que trobarem per la zona.
Aparquem la furgo-camper davant mateix de la casa de la "Salle Natura", una gran casa de colònies destinada a la formació dels estudiants i escolars en relació al medi ambient i la natura. En èpoques estivals, quan la casa funciona a tota màquina, suposem que aquesta petita zona de pàrquing serà d'ús exclusiu de la Salle Natura.
Cartografía:............ alpina_Moixeró_2011. Observacions:.................. No trobarem cap pas difícil, només vigilarem al transitar per la gorja dels Empedrats. Aquesta zona pot ser complicada si la força de l'aigua és considerable, ja que ens farà difícil caminar per entre les roques i l'aigua.
Trobem lloc per aparcar davant de l'edifici de la Salle Natura. Suposem que en temporada estival aquest pàrquing serà restringit per l'ús de la gent de la casa, ara mateix no trobem molt moviment de cotxes.
Comentar, també, que al costat de l'aparcament hi ha la font Nostra per omplir la cantimplora d'aigua fresca.
Casa de "la Salle Natura" a l'esquerra, i l'aparcament a la dreta de la foto.
Font Nostra.
Al costat de la font Nostra i de la casa de colònies hi ha la pista que ens apropa al refugi "Vents del Cadí" (antic hostalet).
Refugi Vents del Cadí, al costat mateix de la "Salle de Natura".
Aquella mateixa pista es converteix en el "Camí dels Empedrats", i on també transcorre el PR C-125. Tot plegat ens portarà al refugi de Sant Jordi.
Camí dels Empedrats i també PR C-125.
A pocs metres de pujada trobem l'encrauament del "Bullidor de la Llet", i anem a fer-li una visita.
Bifurcació de camins, a l'esquerra arribem al Bullidor de la Llet i a la dreta s'enfila direcció al Moixeró pels Empedrats.
De camí al Bullidor.
El Bullidor de la Llet és un impressionant brollador d'aigua en unes fissures de la paret calcària d'on l'aigua surt de dins de la muntanya per sota d'unes pedres recobertes de molsa. El moment ideal per veure aquest brollador és en época de pluges i també en temporada de desglaç, avui veiem que no hem encertat en aquest moment.
El Bullidor sec d'aigua.
En dies que brolla l'aigua abundanment, allò sembla una autèntic bullidor de llet.
Ens reincorporem al sender PR C-125 i enfilem camí amunt pels Empedrats. A partir d'ara el sender entra decididament a la llera del riu vorejant la imponent roca que l'estrangula. Veiem que el camí i riu es confonen, i cal anar seguint les passeres. Si baixa molta aigua, la remullada és segura.
En la pujada trobarem en un racó amagat, a mà esquerra i quan el congost és més bonic, un salt d'aigua.
Al fons el salt dels Empedrats.
Cascada i gorg d'aigua.
Continuem la pujada envoltats de brolladors, salts i gorgs d'aigua.
El camí es fa més dret i sinuós.
Seguim pujant, ara més suaument per una zona de pins i boix, i guanyem alçada respecte al torrent, a la nostra dreta. Més amunt, el tornem a creuar i seguim per una zona de bosc més esclarissada, amb alguns faigs, fins arribar a la font Gran d'Escriu.
Font Gran d'Escriu.
La font de més a prop.
Després d'unes tres hores de pujada arribem al refugi Sant Jordi. El refugi es troba en una zona de prats als peus de la serra del Moixeró. Cap al sud, veiem tota la vall per on hem pujat, i cap amunt, podriem travessar cap a la Cerdanya pel coll de Pendís.
En direcció Nord arribem al refugi i més amunt al coll de Pendís, al sud hi ha la vall per on hem pujat, a l'Est aniríem al coll d'Escriu i vall de Gréixer, i a l'Oest anem a la carena de la Boixassa.
Ja hem arribat al refugi Sant Jordi. En aquí ja hem decidit de fer un moss i recuperar forces per continuar l'excursió.
Són les dotze i la pujada ens ha deixat exhausts. Com que hi ha poca gent al refugi, decidim d'entrar i demanar una cervessa...però al final demanem també un entrepà per dinar.
L'Anna de truita i jo de botifarra.
Entre el dinar i la conversa amb el guarda del refugi, ja han passat 80 minuts. Però estem contents i relaxats del moment passat dins el refugi, ara però, toca continuar l'excursió.
Continuem pel PR C-125 en direcció a la carena de la Boixassa.
En molts trams, el camí de pujada és lleugerament planer, i no es fà pesat.
En zones obagas veiem neu ...neu primavera.
L'arribada a la carena és majestuosa i espectacular, si no fos per la boira les vistes encara serien millors.
És un mirador natural.
Vista S/O.
Vista E.
Vista E.
Vista W. (Pedraforca)
Des del pas del Botxader, tenim unes vistes preciosas dels cims més propers, pero des d'allà no podem veure ni la teulada del refugi Sant Jordi. Si caminem una mica en direcció a llevant, apareixarà aquesta teulada i tot l'edifici del refugi Sant Jordi.
Vista del refugi Sant Jordi, des del mirador de la Boixassa.
Abandonem la carena i davallem en direcció S-W, seguint la traça del PR C-125.
Al fons anirem veient el Pedraforca i el Cadí.
En el moment que enllacem amb una pista forestal, deixem de seguir el PR C-125 i continuem per la pista.
Davallant per la pista i a tocar del torrent de la Muga, trobarem el mas enrunat del Monnell.
Després del mas, la pista comença a anomenar-se "Pista de Bagà al Monnell", i és la que ens portarà a "Cal Cerdanyola" (on tenim la furgo-camper).
Abans però, farem una visita al salt d'aigua de Murcarols.
Passada una curva a mà esquerra, trobarem aquesta altra pista a ma dreta, a pocs minuts del mas Monnell.
El camí que porta al salt d'aigua és una pista desdibuixada, que de seguida es converteix amb un sender un pèl transitat i trepitjat. Al principi veurem marques blanques i verdes que ens condueixen a la riera per pujar després per un sender. En aquí les marques blanques i verdes es perden per un camí poc transitat i mig perdut, nosaltres enfilarem un segon sender més evident fins a ser davant del circ natural on cau des d'una bona alçada l'aigua del rec de Murcarols.
Deixem la contrada i reprenem el camí de la pista "Bagà al Monnell" en direcció a Bagà (direcció llevant).
En poca estona trobarem una cadena, que impedeix el pas dels vehicles, i travessarem el pont del Monnell. Just a mà dreta hi ha el corriol de pujada a la font de l'Adou.
Atenció, les escales de l'esquerra condueixen a la font de l'Adou i el corriol de la dreta al salt del Bastareny.
Abans d'enfilar el camí cap a la font, l'estrèpit de les aigües del salt ens demanen la nostra atenció.
La font la localitzarem per sobre del salt del Bastareny, per un corriol senyalitzat s'arriba de seguida a l'Adou, curiositat geològica on neix de cop i amb un gran cabal el riu Bastareny.
L'aigua brolla majestuosa i amb força de terra al peu d'una paret en un indret envoltat d'arbres, boixos i molses. La seva veu en néixer ja és forta, com avisant-nos que pot ser perillós entrar a les seves aigües per acostar-nos a fotografiar-la.
El paratge és ombrívol, els raigs de sol només il·lumínen la part alta d'uns plàtans espectaculars. Les pedres de la llera són negres però en el lloc mana la tranquil·litat només trencada pel brogit propi d'aquest fenomen de la naturalesa.
Tornem a la pista i continuem el nostre camí, ja som a les acaballes de l'excursió.
Caminem envoltats de pollancres, pi roig i alguna alzina.
Aquest és un aparcament condicionat per dies de molta afluència de gent. Al fons la casa de colònies la "Salle Natura".
Acabem aquí, ha sigut una sortida molt variada: gorgs, salts, alta muntanya, ombra, sol, fresca, calor...
És un lloc per fer moltes altres sortides interessants; Comabona, Moixeró, Penyes Altes, vall de Gréixer...
Aquest itinerari ressegueix el fresquívol torrent d'Estiula, conegut popularment com Torrent de la Cabana, on trobarem i gaudirem de la bellesa visual dels seus salts d'aigua. Amb senders correctament senyalitzats per accedir a tots els gorgs: el de la Cabana, de la Tosca, de l'Olla, de la Bauma, Forat, Petit del Colomer i finalment el gorg del Colomer.
La zona dels Gorgs de la Cabana està declarada "Espai d'Interès Natural i Paisatgístic de les Comarques de Girona". L'Espai pretèn protegir la riera d'Estiula i el final del torrent de Busacs. A causa de la massificació en temporada d'estiu tots els propietaris dels terrenys del torrent juntament amb l'ajuntament de Campdevànol i de les Lloses han firmat un conveni per mantenir els Gorgs i el Torrent amb general sostenible que es limita l'aforament a 600 persones per dia i que tothom que accedeix a d'abonar 5€ d'entrada des del 16 de Juny al 30 de Setembre. Per qui vulgui aparcar a prop hi ha el pàrquing a la Font del Querol que es pagarà 3€ per cotxe tot el dia. No hi han restriccions si hom vol utilitzar els gorgs com a zona de bany. (informació web ajuntament de Campdevànol 25/02/2019)
Deixem la furgo-camper al pàrquing de la Font de Querol, al ser hivern i tenir pocs visitants no hem de pagar el pàrquing. Tampoc hem de pagar cap entrada per visitar els gorgs.
Esmorcem una mica dins la camper i iniciem la ruta a la cerca dels gorgs.
Pàrquing no vigilat "La Font de Querol".
Travessarem el estret pont sobre el riu Medràs i anem a buscar el "Camí Ral de Campdevànol-Gombrèn". De fet aquest camí ja l'agafem en sortir de la camper i dirigir-nos a la tanca perimetral del camping "Pirinenc".
Pont sobre el curs del Merdràs. Al fons veiem la tanca exterior meridional del camping.
Entre la tanca del camping Pirinenc i el rierol Medràs, discorre el "Camí Ral".
En poca estona trobem la primera bifurcació que ens senyala la direcció dels Gorgs.
A l'esquerra els Gorgs i a la dreta la carretera GI-401 direcció Campdevànol o Gombrèn.
Ara caminarem per pista amb grava compactada. Pel camí ens trobarem una caseta d'informació de la zona protegida (torrent Estiula), i una barrera per discriminar el pas dels vehicles (Veïns tenen accés, i els foresters no), i per demanar l'entrada als visitants dels Gorgs. Més amunt trobem l'inici de la senda que ens portarà a visitar els diferents Gorgs d'Estiula.
Senyals verticals amb indicacions del camí a seguir.
Deixem la pista forestal per davallar per un corriol fressat en direcció al torrent.
Abans d'arribar al torrent d'Estiula uns rètols informatius ens indiquen la direcció seguir. Recordar que l'itinerari és marcat amb senyals de color groc, i que de corriols d'accés a la llera del torrent hi han molts trepitjats per la gent.
El primer Gorg que trobarem, el de la Cabana.
L'últim tram de baixada davalla fort. Recordar que les marques grogues ens indiquen el itinerari dels Gorgs.
Gorg de la Cabana (video)
A baix al gorg, on l'aigua cau per un salt, el soroll és molt intents i ensordidor. Gaudim durant una estona de l'entorn (fotos, videos...) i tornem al camí d'inici que passa més amunt. Segons la fotografia inferior, ara veurem el gorg de la Tosca.
Foto superior amb les senyalitzacions dels gorgs següents.
Recordem, les marques grogues són de l'itinerari a seguir.
Gorg de la Tosca (video)
La particularitat d'aquest gorg, com el de la Cabana, és la caiguda de l'aigua per un salt o cascada.
Em sembla recordar que, després de les necessàries gravacions del gorg, abandonem la llera del torrent per un corriol diferent al de baixada, senyal de que podem trobar més d'un camí d'accés a alguns gorgs.
En aquí hem de grimpar per ajudar-nos a pujar. També comentar que per aquest corriol no vam veure cap marca groga.
El gorg de l'Olla és un pèl separat de l'anterior, el de la Tosca, però no te pèrdua. La particularitat d'aquest gorg, és el d'un gran i ample pou d'aigua, el salt és més discret i no tant espectacular.
Gorg de l'Olla (video)
Des del Gorg de l'Olla podem veure torrent amunt el salt d'aigua del Gorg de la Bauma, són practicament a tocar l'un de l'altre. Per visitar el de la Bauma hem d'abandonar la llera del torrent i pujar a trobar el sender d'accés. Comentar que aquest Gorg és un dels més macos de tots, tant per la cascada, el pou o gorg i l'entorn cromàtic de les parets calcàries que formen la bauma.
El rètol ens indica la direcció del gorg nº 4.
Però s'ha de vigilar a trobar el sender correcte de baixada al torrent, a uns 20 mts de la senyal de la foto anterior hi ha un corriol a mà esquerra un pèl amagat, per aquest corriol baixarem directa al torrent i al gorg. En canvi si continuem recta anirem a parar per sobre del salt d'aigua del Gorg de la Bauma, com els de la foto inferior.
Els excursionistes de la foto superior no han trobat el corriol de baixada al Gorg de la Bauma, i el veuen per la part superior del salt d'aigua del Gorg.
Gorg de la Bauma (video)
Deixem el torrent i pugem pel mateix corriol de baixada per enllaçar amb l'itinerari dels Gorgs. Uns metres més de camí i trobem el rètol indicador del següent Gorg, el Forat. Aquest Gorg el forma un salt d'aigua discret i una bassa o pou profund i ample.
El sender que porta al Gorg també és de baixada.
Gorg el Forat (video)
Deixem la zona pel mateix corriol d'accés, i continuem l'itinerari amunt. Tornem a trobar rètols informatius, ja només ens queda els dos últims Gorgs.
Nº6 - Gorg Petit del Colomer.
Nº7 - Gorg del Colomer.
El Gorg Petit Colomer és un gorg amb una cascada discreta, i una bassa ampla i gran.
Gorg del Petit Colomer (video)
Recordem que l'itinerari dels Gorgs és marcat amb marques de color groc (foto inferior). Ara visitarem l'últim Gorg, el Colomer, amb una cascada imponent i una bassa ampla.
La zona boscosa que hem de travessar per arribar al gorg, la trobarem perfecta per fer un mos i gaudir de l'entorn i la caloreta que feia. En una plana del bosc, sota l'ombra dels pins, hi ha instal·lada una caseta de fusta que a l'estiu és oberta per oferir begudes i entrepans varis.
En la foto de dalt podem veure, al fons de tot, la caseta-bar que a l'estiu funciona a ple rendiment.
Gorg el Colomer (video)
Aquell dia vam trobar poca gent al Gorg el Colomer, de fet en tots els gorgs habien pocs visitants, pero sembla que a l'estiu s'omple fins a la bandera de gent. Si hom considera que a part de la bellesa del paisatge, hi ha permis per banyar-se en els gorgs, doncs comprendrem que en dies calorosos d'estiu es puguin reunir més de 2.000 visitants en tota la llargada del torrent i gorgs de la Cabana.
Després de dinar un entrepà a la pineda al costat del Gorg el Colomer, continuem l'excursió en direcció a l'ermita de Sant Feliu d'Estiula. Si que és veritat que hi ha un itinerari circular per tornar a l'aparcament de la Font de Querol, i és més curt i directa, nosaltres però volem fer una ruta més llarga i completa.
Per un sender prou evident, enfilem camí amunt per anar a buscar la pista forestal que hem deixat al principi de la sortida.
Amb poca estona de pista arribarem a una bifurcació, a l'esquerra anem al collet d'Uro i Basses (ja passarem més tard), i a la dreta a l'ermita de Sant Feliu d'Estiula on ens dirigim ara mateix.
A part de l'ermita, també trobarem una casa al costat de l'església. Està reformada, però no sembla habitada habitualment.
Ermita Sant Feliu d'Estiula.
Atenció que ara haurem d'agafar un sender amb marques de PR i no és sencill de trobar.
Al costat esquerra (sud) de la casa reformada trobarem un pal indicador amb un rètol indicant la direcció per anar al mas de l'Uró.
Nosaltres hem d'anar fins al collet d'Uró o Auró.
Si seguim la direcció sud que indica el rètol, hem de trobar aviat marques blanc-grogues de PR. Atenció que no es visualitza cap camí, sender o corriol a seguir i que passi per terreny de cultiu. Nosaltres vam seguir un marge amb matollar que delimitava les terrasses cultivables, i aquest marge continuava fins a trobar un "principi" de sender trepitjat.
A l'instant vam trobar les marques blanc-grogues del PR. En el mapa Alpina de Catllaràs no surt aquest PR.
Una vegada dins del bosc, el sender es fa més evident i fàcil de seguir. Ara anem en direcció oest/sud-oest.
Superem el Rec d'Estiula i canviem direcció sud. A prop del Rec d'Estiula trobarem el "Molí de Dalt", abandonat i menjat per la vegetació.
Runes del Molí de Dalt. Transitarem per senders, camins i pistes de la ribera d'Estiula i a l'ombra de pinedes i algunes clapes de fagedes. En poca estona som arribats al collet d'Úro o Auró.
Deixem la senda i enllacem amb una pista forestal veïnal dels massos de la zona.
Aquesta pista s'anomena "Camí de l'Auró i travessa la carena del conegut "Serrat de l'Auró", que limita els termes municipals de Campdevànol i les Llosses.
Hem de parar atenció perquè no seguirem la pista principal, sinó que haurem d'agafar diferents direccións, tot per passar a prop del Mas de Gausacs.
Primera bifurcació que trobarem.
La pista principal gira a l'esquerra que mena al Gorg el Colomer i després Campdevànol (Aquest no és el bó). El de la dreta davalla en direcció a les Llosses (tampoc ens interessa), i el del mig (agafarem aquest) ens porta a Gausacs i Campdevànol.
Més endavant trobem la bifurcació de Coll Roig.
Després de la bifurcació de Coll Roig, la pista es torna un sender. És estret, però ben evident i trepitjat, no té pèrdua. En aquí notarem que anem baixant lleugerament.
Lloc on la pista es transforma en sender. No hi ha waipoint al track de l'excursió, però no ens fa falta.
Com podem observar en la foto superior, el sender és evident i molt fressat pels excursionistes que passan per ací.
Al Collet de la Mosquera girarem a la dreta 90º, i continuarem baixant.
Si no ens hem equivocat en les cruïlles i canvis de direcció, aviat haurem de localitzar el Mas de Gausacs. No el veurem de prop, sinó un pèl lluny.
En la foto inferior també veiem, al fons esquerra, el cim del Taga.
Una vegada superada la visual del Mas Gausacs, haurem d'estar atents per trobar un corriol amagat a mà dreta (no hi ha marca o fita que ens ajudi a localitzar-lo) i que ens portarà fins a l'aparcament de la Font de Querol.
Ens podem ajudar a localitzar la bifurcació, quan veiem que la pista per on caminem comença a pujar cap a l'esquerra.
L'inici del corriol limita els terrenys de pastura (dreta), amb la zona boscosa (esquerra).
Després el corriol baixa en tot moment, fent ziga zagues, i a part de ser molt evident és marcat amb pintura groga en tot el trajecte.
En poca estona arribem a l'àrea de lleure de la Font de Querol, i seguidament l'aparcament.
Àrea de lleure de la Font de Querol.
Pàrquing de la Font de Querol.
Comentar, pels que vinguin amb "autocaravanes o campers", que a l'aparcament no deixen pernoctar i de fet nosaltres vam veure un cotxe dels "municipals" donar una volta pel matí.
2024/04/11 Cabane du Mountet (2886m) - Zermatt
-
*Introducción*
Ayer llegamos a la Cabane du Mountet (
https://igertu.blogspot.com/2024/05/20240410-cabane-arpitettaz-2786m-cabane.html)
me encontraba muy b...
Aqüeducte de Santa Eulalia de Ronçana
-
L’Aqüeducte portava aigua des de la Resclosa del Comú, al torrent de la
Vall de Santa Eulalia de Ronçana. Obra feta bàsicament de maons amb
nombroses arcad...
Peramola mola, a la serra de les Canals
-
Aquest dissabte, abans no sigui massa tard i no s'hi pugui anar per la
calor, vam anar a barallar-nos amb la roca trencada de la serra de les
Canals. En ...
Coves del Mamut
-
[image: Coves del Mamut]
Avui hem visitat un singular sistema subterrani: les Coves del Mamut. És un
petit sistema format per una llarga esquerda a cel ob...
ELS ESGAVELLATS.
-
*Descripció de la ruta; ens arribarem a Vilanova del Camí (Anoia), per fer
un recorregut circular, d'una mica més de 10 quilòmetres i uns 350 metres
de d...
DE URDÓN A TRESVISO POR EL JORÁO
-
*URDÓN - CANAL DE SAÚ - LAS BALLESTUCAS - CANAL DE TRASDELJORÁU - EL JORÁU
- SENDA DEL PICAYO - TRESVISO - SENDERO LA PEÑA - URDÓN*
[image: Link de ...
Rasos de Peguera. Silencio Blanco.
-
Rasos de Peguera es parte de la historia del ski en este país. Una
estación pionera en la que se esquió por primera vez en 1908. Actualmente
no es una est...
Les muntanyes balears contemplades des d’Andorra.
-
VIDEO SEQÜÈNCIA AMB MOLTES MÉS IMATGES: https://youtu.be/2bFnDs4_oOI Ja
tocava. Després d’haver contemplat (i seguir contemplant habitualment)
Mallorca tan...
¡Hola, mundo!
-
Bienvenido a WordPress. Esta es tu primera entrada. Edítala o bórrala,
¡luego empieza a escribir!
L'entrada ¡Hola, mundo! ha aparegut primer a Ferran Lat...
POR LAS MONTAÑAS DEL ALTO ARA
-
Hace mucho tiempo que no pisabamos esta zona del Pirineo y la hemos
disfrutado un montón. La montaña ya en pleno periodo de otoño, va cogiendo
tintes inv...
Pica del Carlit (2921) i Volta als 12 Estanys
-
Ascens al cim més alt de l'Alta Cerdanya i de la Catalunya Nord, amb dos
trams ben diferenciats. El primer, que recorre la zona lacustre del Carlit,
amb pu...
Serra de la Sala
-
Salipota-font del Ferro-les Antenes-ca l’Eloi-la Sala Distància 12,7 km
Desnivell acumulat 611 m Nivell de dificultat Moderat Data 30 de gener de
2022 Ca...
Ens deixa el Pintoret, l'Antoni Garcia
-
L'Antoni Garcia, el Pintoret, ens acaba de deixar. Però sempre recordarem
com era de bona persona i tot el que ens ha aportat de coneixement de Sant
Llore...
Llarg parèntesi
-
Escric després d’una llarga etapa en la qual he estat prolífica, però sense
publicar en aquest blog. Torno renovada, amb ganes de compartir escrits,
pens...
Cases de l'Aigua de la Trinitat
-
Visita del túnel subterrani que enllaça dues antigues cases de l'aigua de
la ciutat, des de Trinitat Vella i Trinitat Nova per sota de la Av.
Meridiana.
...
CASTELL DE LA MATA o MAS DE LA MATA (Moià)
-
*Castell de la Mata o Mas de la Mata 933 mts. 31T 429020 4631700*
*Es troba en un petit turó en un revolt de 180º a ponent del torrent de ...
Montaña y COVID-19. Opinión personal.
-
Buenas tardes queridos lectores.
Hoy vuelvo con otra reflexión sobre algunas de las medidas que se están
tomando en la desescalada de esta gran crisis sanit...
Les tombes més famoses o curioses
-
Si us agrada visitar els cementiris de les ciutats on viatgeu, no us podeu
perdre findagrave.
És el major buscador de tombes de la xarxa, amb 25 anys d’hi...
Marató Vall de Bianya 2019
-
Sortim com poseïts pel dimoni per intentar deixar enradera el fred glaçat
que suportem de fà una estona sota l'arc de sortida.Els primers metres els
faig e...
AL MEU COMPANY
-
AL MEU COMPANY
Sembla que el camí avui no és igual, ni els prats, ni els boscos, ni els
pelats torons de la nostra comarca. Sento que les muntanyes han...
IBÓN DE BUCUESA
-
IBÓN DE BUCUESA
Partimos del núcleo rural de Acumuer. Una larga pista va remontando el
Valle del Aurin. Tras varios kilómetros se llega a una barrera y ...
Fi
-
Bé, tot comença, tot acaba.
Durant aquestes 316 entrades existents al blog i al llarg de tots aquests
10 anys he, i hem anat explicant les aventurilles de ...
PIC D’AMOULAT – Espolón Oeste
-
Roca mala y dudosa en general, escasos clavos, escalada expuesta con
dificultad para la autoprotección, itinerario algo perdedor y
una aproximación a consi...
FINAL D'UNA ETAPA
-
Després de sis anys de dedicar la meva il·lusió i esforç al *blog
d’apeupermontserrat*, no sense una innegable tristesa, ha arribat el moment
de deixar aqu...
Nuevas fotos y gigapans de Ordesa
-
Subida a Monte Perdido desde Góriz
Subida a la Punta de las Olas y el Baudrimont SE desde Góriz
Faja de las Flores
Todas estas fotos y gigapans son de ...
Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.
La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.
El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...
O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..
L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.
Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.
D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....
L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.
El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...
Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...
També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.
Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...
PiK@;)
Pel·licula
"127 horas"
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.
Aparquem la furgo-camper davant mateix de la casa de la "Salle Natura", una gran casa de colònies destinada a la formació dels estudiants i escolars en relació al medi ambient i la natura. En èpoques estivals, quan la casa funciona a tota màquina, suposem que aquesta petita zona de pàrquing serà d'ús exclusiu de la Salle Natura.
Aquest itinerari ressegueix el fresquívol torrent d'Estiula, conegut popularment com Torrent de la Cabana, on trobarem i gaudirem de la bellesa visual dels seus salts d'aigua. Amb senders correctament senyalitzats per accedir a tots els gorgs: el de la Cabana, de la Tosca, de l'Olla, de la Bauma, Forat, Petit del Colomer i finalment el gorg del Colomer.
-1-SNOW.gif)
