Fa 8 hores
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Montseny. Mostrar tots els missatges
MATAGALLS des de Viladrau
Aquesta és una de les ascensions més clàssiques del Montseny, ara per la vessant nord, la més bosquerola. Camí de pujada continuada que recorre bona part dels estatges més boscosos i espectaculars del Matagalls fins a culminar en els prats i matollars del cim.
Ruta de la sortida
Fitxa tècnica
Distància:.................................................................. aprox. 18.50 km.
Temps:.......................................................... 8 hores amb moltes parades.
Desnivell:................................................................... aprox. 1050 mts.
Dificultat:.......................................................................... moderada.
Circular:.................................................................................... Si.
Cartografía:......................................................... alpina_montseny_2014.
Observacions:......................................................... La part de pujada al Matagalls la trobarem molt fitada amb senyals verticals, no té pèrdua. En la baixada si que haurem de utilitzar el sentit de l'orientació i fer ús del gps a partir de "coll Pregon", no hi han fites ni senyals verticals que ens ajudin a seguir el camí emprat en aquesta ocasió.
Baixar track de Wikiloc:
Aparquem el cotxe al sud de la vila de Viladrau, concretament a l'avinguda de Montseny. Al costat mateix del carrer trobarem una Àrea Municipal per Autocaravanes i la riera Major. El temps sembla inestable, però no es preveu pluja. Des de l'aparcament veiem la boira ocupant la part alta de les muntanyes.
A l'altre costat del pàrquing de autocaravanes trobarem la riera Major i el sender PR C-205 que ens portarà al cim del Matagalls.
Aquest itinerari no té pèrdua, en tota la ruta trobarem senyals verticals que ens mostraran el camí i direcció a seguir.
Enfilarem un camí amable de fer i molt traçat. En la pujada creuarem alguns dels masos de Viladrau, i algunes joies arquitectòniques del món religiós (ermites i santuaris).
Mas de can Bosc.
Ermita de Mare de Déu de l'Erola.
Mare de Déu de l'Erola
La casa de l'ERola surt documentada des de l'any 1582 i fou construida com a residència per als ermitans de Sant Segimon, hi vivien des de l'1 de novembre fins a l'1 d'abril quan el fred feia difícil la vida al santuari.
A més de la capella, s'hi troba aferrada la casa de pagès amb un hort al costat de ponent. A l'entrada de la capella hi ha un vestíbul obert a l'exterior per dos portals arquejats, un orientat al sud i l'altre a llevant. A la cantonada exterior, entre els arcs, hi ha un rellotge de sol. A l'entrada, el terra és fet en pedres de riu, hi ha una creu que segons la llegenda és el lloc on varen trobar la Mare de Déu. A l'ampit d'una finestra figura la data 1664, a la biga de fusta 1689 i a la llinda de la porta de la casa 1641.
Després d'una curta visita a l'ermita reprenem el camí de pujada en direcció al Santuari de Sant Segimon.
Actualment, els propietaris de l'església, han habilitat un bar i restaurant en una de les antigues hostatgeries del santuari.
El camí s'enfila pedregós, entre rouredes i castanyers centenaris, sempre a recer del sol i seguint les senyals indicant el Matagalls.
Oratori de Sant Camil de Lelis (patró dels caminants).
Abans d'arribar al santuari creuarem unes extenses fagedes, ombrívoles i pedregosses. Un cop som a la pista (Collformic-Sant Segimon) haurem de girar a la dreta fins al "coll de Tres Creus".
Sortim a la pista per un corriol que hi ha als peus de la senyal informativa, i que no surt en la foto.
Santuari de Sant Segimon
Ja que hi som fem una ràpida visita del santuari i de pas informar-nos del servei que ofereix la "Posada de Sant Segimon".
El santuari, amb l'actual església contruïda a mitjans del segle XVII, havia patit diverses adversitats històriques abans de caure en la ruïna.
El conjunt patrimonial ha patit un lent i tortuós procés de rehabilitació, fins a l'actualitat. Ara ja tenen coberta la teulada de l'antiga església, i properament volen rehabilitar façana i interior per poder celebrar misses religioses. Ara fa tres anys els propietaris van decidir reobrir al públic, habilitant un bar i restaurant en una de les antigues hostatgeries.
A pocs metres del coll de les Tres Creus trobarem una escala de pedra que és el camí de pujada en direcció a la font i cimall del Matagalls. La pista, de la dreta, enllaça Collformic amb Sant Segimon. La Diputació, que gestiona el conjunt del Parc Natural del Montseny, hi té restrigit l'accés amb vehicles.
Uns metres de pujada i trobem una vista de les ruïnes de l'ermita de "Sant Miquel dels Barretons". A sota a l'esquerra de la foto, veiem les taulades i campanar del santuari de Sant Segimon.
Som a uns 1200 d'altura, i ens fiquem dins la boira que vèiem des de l'aparcament, a primera hora del matí. De vegades la visibilitat és nula, les vistes inexistents, sort tenim de les senyals de ruta i del gps.
A mesura que ens apropem al Matagalls, escoltem veus de gent i lladrucs de gossos, és senyal que som a prop del cim. Comentar que avui és el dia escollit pel projecte de "Cims per la Llibertat", una acció esportiva que consisteix en una ascensió simultània a 18 cims de la nostra terra en solidaritat pels nostres presos, exiliats i represaliats polítics.
Tot i que el temps no acompanya, hi ha molt gent i un ambient de companyonia. Al cim ens trobem amb l'Izmet i la Mònica en una sortida amb els amics del CESC.
Taula i creu atapeïdes de gent.
Nosaltres amb la creu al fons.
Una foto colectiva, amb la Mònica, l'Izmet i tot el grup del CESC.
Abandonem el cim, i continuem direcció est per anar a buscar "coll Pregon". En la baixada encara trobem excursionistes pujant al cim.
Som a coll Pregon, i amb la mateixa climatología que teniem al cim del Matagalls.
Així que recuperem una mica les forces, santornemi cap avall. El GR 5.2 segueix en direcció al "coll de Sant Marçal", però nosaltres l'abandonem per seguir el sender que va al "coll de Bordoriol", un sender també molt transitat i fressat.
Atenció que aquesta ruta no passa per Bordoriol, haurem d'abandonar el sender uns metres més enllà de coll Pregon.
A uns 200 m de distància trobarem el que serà una bifurcació, un pèl amagada, del camí principal.
El corriol, pel que baixarem, també pot arribar al coll de Bordoriol si volguèssim. En el nostre cas aquest sender ens va millor, ja que ens permet d'enllaçar amb altres dreceres properes, per arribar a Viladrau.
Atenció que aquest corriol davalla fort i és més perdedor, tampoc trobarem senyals de direcció.
De baixada visitarem la font dels Mosquits, la del Llop i el "Castanyer de les Nou Branques".
Font dels Llops
Castanyer de les Nou Branques.
Com ja he dit, en la baixada no hi han marques, fites, ni senyals de direcció, hem de confiar amb el nostre instint d'orientació, o millor amb el track del gps.
Abandonem el cim, i continuem direcció est per anar a buscar "coll Pregon". En la baixada encara trobem excursionistes pujant al cim.
Del cim al coll seguirem la ruta del GR 5.2
Arribem a coll Pregon, amb molta boira encara, i aprofitem el recer d'uns castanyers per fer un mos i recuperar forces per la baixada.
Així que recuperem una mica les forces, santornemi cap avall. El GR 5.2 segueix en direcció al "coll de Sant Marçal", però nosaltres l'abandonem per seguir el sender que va al "coll de Bordoriol", un sender també molt transitat i fressat.
A uns 200 m de distància trobarem el que serà una bifurcació, un pèl amagada, del camí principal.
El corriol, pel que baixarem, també pot arribar al coll de Bordoriol si volguèssim. En el nostre cas aquest sender ens va millor, ja que ens permet d'enllaçar amb altres dreceres properes, per arribar a Viladrau.
Atenció que aquest corriol davalla fort i és més perdedor, tampoc trobarem senyals de direcció.
De baixada visitarem la font dels Mosquits, la del Llop i el "Castanyer de les Nou Branques".
Font dels Mosquits.
Com ja he dit, en la baixada no hi han marques, fites, ni senyals de direcció, hem de confiar amb el nostre instint d'orientació, o millor amb el track del gps.
No tornem a trobar senyals verticals fins a baixar del tot i apropar-nos a la vila de Viladrau.
Aquesta senyal, però, és irrellevant per trobar on tenim el cotxe aparcat.
Ja som a l'avinguda de Montseny, al fons tenim aparcat el cotxe.
Final de ruta.
Sortida novembre de 2018
Matagalls -des de Coll Formic-
Pujar al Matagalls des de la collada de Coll Formic no significa una gesta exigent o de difícil execució, és una matinal que molta gent, vinguda de tot arreu, la realitza com a matinal. Jo sortiré de l'aparcament que hi ha a uns 300 mts de Coll Formic, per la carretera que mena al poble de Montseny.
L'excursió l'havia de començar amb companyia d'uns companys i amics d'aventures, però per indisposició d'última hora vaig arribar tard i vaig fer la pujada en sol·litari... bé, amb companyia d'altres excursionistes desconeguts!
L'excursió l'havia de començar amb companyia d'uns companys i amics d'aventures, però per indisposició d'última hora vaig arribar tard i vaig fer la pujada en sol·litari... bé, amb companyia d'altres excursionistes desconeguts!
Creu del Matagalls.
Mapa de la sortida.
Fitxa tècnica
Distància:.................................................................. aprox. 8.30 km.
Temps:.......................................................... 4 hores amb alguna parada.
Desnivell:.................................................................... aprox. 600 mts.
Dificultat:................................................................................ fàcil.
Circular:................................................................................... No.
Cartografía:......................................................... alpina_montseny_2014.
Observacions:......................................................... L'itinerari de pujada i baixada va ser l'adequat per visitar els diferents turonets o cimalls que hi han pel camí, també per conèixer alguna font que trobarem a prop.
Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc
A la mateixa collada de Coll Formic (1.144 m) hi ha construït un aparcament pels visitants del parc, però a uns trescents metres per la carretera del poble de Montseny també trobarem un altre lloc per deixar el cotxe. Si trobem el primer ple, podem utilitzar aquest segon.
Ja he comunicat als amics que fessin la sortida sense mi, i que ja els agafaría pel camí. Aquest itinerari és molt conegut i transitat, i dubto que no ens trobem en la pujada si utilitzem la mateixa ruta d'ascenció.
De moment agafo el sender que mena a la creu que hi ha a la collada de Coll Formic.
Què és la "Creu de Coll Formic".
A pocs metres de la collada i de la casa-restaurant, trobarem la "Creu de Coll Formic".
Aquesta creu és un monument que commemora la mort de 110 liberals de Vic en mans dels carlins (1.874), amb el que es coneix com la "matança de Collformic".
Quaranta anys més tard, el 1912, s'impulsa una campanya per homenatjar aquells soldats i que culmina amb l'instal·lació d'aquesta creu. La iniciativa té com a objectiu "l'entrega a la prosperitat perquè guardi i resti com a una protesta contra un fet execrable i a la vegada un monument demostratiu de quins són els fruits que produeixen les guerres civils".
Al fons de la imatge veiem el restaurant de "Coll Formic".
Deixem la creu commemorativa i enfilem la senda (GR 5.2) cap al Matagalls. En la pujada creuarem dues vegades una pista forestal que no haurem de fer-li cas, aquesta pista mena a la masia de Sant Andreu de la Castanya i al santuari de Sant Segimon.
Primer encreuament. Nosaltres continuarem per la drecera amunt.
Segon encreument.
També hi ha una excursió circular que enllaça el Matagalls amb Sant Segimon, però aquesta seria una sortida de jornada més llarga.
Aquesta serà un pujada directa, farçida de matollar baix i pedregar abundant. Se l'anomena la "carena dels Roures" ja que a l'inici de la pujada trobarem un boscam de roures amb el sòl pedregós. En la pujada flanquejarem la vessant sud del turó d'en Besa (que visitarem al final de l'excursió), fins arribar al collet del turó de la Barraca (1.365 m).
Vista oest des del collet turó de la Barraca. En vermell la direcció d'ascensió.
Vista est des del collet turó de la Barraca. En vermell la direcció d'ascensió.
El camí que utilitzo, que va del collet fins al pla de la Barraca (foto superior), "faldeja" l'anodí turó del Pla de la Barraca. L'anomeno anodí perquè no sembla ni cimall ni turó, fins que no consultes un mapa topogràfic (ex: alpina_montseny_2014).
Flanquejo el turó del Pla de la Barraca (1.382 m) fins arribar al mateix Pla de la Barraca (1.367 m). És una plana on de vegades trobem algunes vaques del mas de Sant Andreu de la Castanya, i on hi ha un pou de glaç...o millor dit una poua de neu.
Vista est des del pla de la Barraca. En vermell la direcció d'ascensió.
Poua de neu del Matagalls
o del pla de la Barraca:
o del pla de la Barraca:
Tots els excursionistes que pugen al Matagalls i voregen el pla de la Barraca, resten encuriositats en trobar un clot circular en forma de cràter i entapissat de gespa. És una poua de neu.
La poua de neu o posa era una excavació senzilla a cel obert, molt rudimentària, que generalment no era tan ampla ni tan profunda com els pous de glaç. En aquests llocs s'emmagatzemava la neu, prement-la, i es tapava amb branques esperant que arribés l'estiu per utilitzar-la.
Recordem que un pou de glaç és aquella construcció feta foradant el terra en les muntanyes on neva durant l'hivern. Omplien els clots amb aquesta neu, o el gel resultant, per tal de disposar-ne durant la resta de l'any. Generalment una nevera era un pou circular, i la part superior es tancava amb una coberta en forma de volta. Unes obertures (de vegades a la mateixa coberta i d'altres a la part inferior) facilitaven la introducció i l'extracció de la neu o el glaç.
La poua de neu del pla de la Barraca amb la serra dels Salaverds al fons.
El misteri del pou de glaç amb els "fets de Collformic".
Recordeu el relat dels "fets de Collformic", en que un escamot de carlins, durant la tercera guerra carlina (1.872- 1.876), va matar 110 lliberals nacionals i altres voluntaris? Les cròniques testimonials de l'època expliquen que la majoria d'aquells cossos, van ser sepultats a un antic pou de glaç de la zona, i no va ser fins el 1.883 que els cadàvers no van ser traslladats al cementiri de la capital d'Osona. Algunes cròniques parlen del pou de glaç de Collformic (?), però també parlen que alguns afusellats van ser capturats al mas de Sant Andreu, a poca distància de la poua de neu (pou de glaç) del pla de la Barraca. Bé podria ser que aquest pou de glaç (el relacionat amb els "fets de Coll Formic) fos el mateix de la foto inferior!?
Al fons de la poua de neu, veiem el turó del Pla de la Barraca.
Després de la plana torno ha enfilar-me, per camí pedregós, en direcció al Matagalls. En la pujada em fixo amb uns excursionistes, allà en la llunyania, que avancen decididament, no sé perquè però em sembla reconèixer algú o alguna.
Si, són els amics que haviem de començar l'excursió plegats i que jo havia trobar-los a mig camí. La veritat és que són lluny i van molt lleugers en el caminar.
El problema en agafar-los és que estan lluny, van forts i jo m'entretinc massa prenen fotografies. Segur que del cim no passan ...ja ens trobarem allà.
Com anava dient: la vista de la plana de la Barraca és espectacular!
El restaurant, que ja hem vist al principi, el pou o poua de neu, que he comentat abans i el turó d'en Besa que visitarem al final. En el requadre vermell falta possar el turó del Montcau que es veu tapat pels núvols baixos.
Més o menys podem visualitzar l'itinerari que s'ha de fer per arribar on he fet la foto.
Des d'aquí podem veure la masia de Sant Andreu de la Castanya, és la masia habitada més alta del Montseny i fou un dels primers refugis de muntanya del CEC. Malgrat el seu nom, no hi ha memòria que hagi tingut mai cap capella dedicada a sant Andreu.
També observo un ramat d'ovelles, del mas, que pasturen lliurement.
Masia de Sant Andreu de la Castanya.
Ramat a prop de la masia.
Una vegada superada la pujada em situo per sobre dels anomenats "Cingles" i continuo pel GR 5.2 en direcció al Matagalls. Pel camí veig la punta cimera del turó Gros de Santandreu (1.542m), i si hom vol coronar-lo ha de sortir de la ruta habitual i desviar-se lleument cap a la dreta.
Cim del turó Gros de Santandreu.
Des del turó veiem els cims que hem de superar i coronar seguidament, el turó de l'Estanyol i el Matagalls.
Davallem del turó Gros per reincorpor-nos al GR 5.2 i continuar l'ascensió. Sóc al collet de l'Estanyol i ja observo que també hauré desviar-me per coronar el cimall següent.
Des del collet de l'Estanyol veig la ruta habitual, en vermell, de pujada al Matagalls, si vull coronar el turó de l'Estanyol també he de desviar-me d'aquesta ruta.
Ja som més a prop de l'objectiu final. Des del turó de l'Estanyol podem contemplar les anades i vingudes d'excursionistes al Matagalls.
En la distància no veig molt de moviment al cim del Matagalls.
M'acosto al collet del Llops. Si giro a l'esquerra trobaré les fonts Freda i de la Rosa (en el mapa Alpina aquest conjunt de fonts s'anomena font del Collet del Llops), si continuo recte coronaré el cim del Matagalls i si giro a la dreta davallarem en direcció a la masia de Sant Andreu i posteriorment al Coll Formic.
Des del collet dels Llops enfilo el camí al Matagalls (1.696 m). Ja veig que al cim ara hi ha més moviment d'excursionistes, però cap evidència dels companys d'aventures.
No, no...em sembla que hi ha alguna persona que reconec!
Al cim del Matagalls bufa un vent molest i un pèl fred, quan aixó passa els excursionistes que arriben visualitzen l'entorn de la creu i l'altar i corren a buscar recer on poden. Un lloc adequant és a la part posterior de la creu on trobarem protecció darrera d'algún talús del turó o darrere d'algunes roques.
Efectivament allà és on trobo els companys, al resguard del molest vent.
També s'aprofita per reposar forces.
Malgrat el vent i el fred encara tinc coratge per fer algunes fotos des del cim. En direcció a llevant veiem les Agudes i el turó de l'Home...
Agudes a l'esquerra i el turó de l'Home dreta.
La collada de Bordoriol tapada per la boira baixa.
Més lluny la muntanya de Collserola, amb la torre i el Temple Expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo.
Abans d'abandonar el lloc fem una foto colectiva de cim.
Va ser una "selfie" colectiva.
Davallem del Matagalls en la mateixa direcció que hem fet de pujada, però en sentit oposat, i una mica desviats a la dreta per trobar-nos, en la baixada, la font Freda.
Al fons el cim del turo de l'Estanyol que ja he visitat abans.
El conjunt de la font Freda i font de la Rosa venen denominades al mapes Alpina com les fonts del Collet dels Llops.
A la fotografia superior veiem, a sota, la font de la Rosa i a dalt la font Freda.
A la part superior trobarem la font Freda, que és feta a partir d'un mur de pedra escantonada que forma un banc a banda i banda.
"Si voleu evitar revolucions, feu evolucions". Aquesta cita de Jaume Balmes està gravada al que antigament era el broc de la font Freda.
Sota mateix trobem la font de la Rosa. El broc de la font és una bonica rosa d'acer, i la pica un tronc buidat per a l'ocasió. Ara mateix no baixa aigua.
Un tronc buidat que fa la funció de pica i escorredor.
Després d'una estona fent fotos i agafant aigua de la font, continuem la baixada i ens reincorporem al GR 5.2. No passem per sobre mateix de la senda trepitjada, sinó que ens desviem una mica per evitar les zones gelades del camí. Tampoc torno a visitar els turons que anteriorment he coronat.
Ja hem superat la zona coneguda com "els Cingles" i ens dispossem a encarar la forta baixada que ja coneixem.
Anem baixant, amb una imatge del "Port del Comte" en la llunyanía.
Tornem a contemplar la bonica plana de la Barraca, amb la poua de neu a baix i el turó d'en Besa més lluny (el turó de més a la dreta i amb una edificació al cim) i que seguidament visitarem.
El turó d'en Besa (1.394 m) no és un cim important, però va bé de visitar-lo si hom vol conèixer la orografia d'aquesta part del Montseny.
A dalt de tot del turó hi una caseta en bon estat, protegida amb una tanca, i que sembla que allotja instruments de comunicació o similars.
Ja del mateix turó baixem camp a través en direcció a Coll Formic, sense tornar enrere, ja enllaçarem amb el GR 5.2 més avall, a prop de la pista forestal que mena a la masia de Sant Andreu i Sant Segimon.
El problema en agafar-los és que estan lluny, van forts i jo m'entretinc massa prenen fotografies. Segur que del cim no passan ...ja ens trobarem allà.
Com anava dient: la vista de la plana de la Barraca és espectacular!
El restaurant, que ja hem vist al principi, el pou o poua de neu, que he comentat abans i el turó d'en Besa que visitarem al final. En el requadre vermell falta possar el turó del Montcau que es veu tapat pels núvols baixos.
Des d'aquí podem veure la masia de Sant Andreu de la Castanya, és la masia habitada més alta del Montseny i fou un dels primers refugis de muntanya del CEC. Malgrat el seu nom, no hi ha memòria que hagi tingut mai cap capella dedicada a sant Andreu.
També observo un ramat d'ovelles, del mas, que pasturen lliurement.
Una vegada superada la pujada em situo per sobre dels anomenats "Cingles" i continuo pel GR 5.2 en direcció al Matagalls. Pel camí veig la punta cimera del turó Gros de Santandreu (1.542m), i si hom vol coronar-lo ha de sortir de la ruta habitual i desviar-se lleument cap a la dreta.
Des del turó veiem els cims que hem de superar i coronar seguidament, el turó de l'Estanyol i el Matagalls.
Davallem del turó Gros per reincorpor-nos al GR 5.2 i continuar l'ascensió. Sóc al collet de l'Estanyol i ja observo que també hauré desviar-me per coronar el cimall següent.
Ja som més a prop de l'objectiu final. Des del turó de l'Estanyol podem contemplar les anades i vingudes d'excursionistes al Matagalls.
M'acosto al collet del Llops. Si giro a l'esquerra trobaré les fonts Freda i de la Rosa (en el mapa Alpina aquest conjunt de fonts s'anomena font del Collet del Llops), si continuo recte coronaré el cim del Matagalls i si giro a la dreta davallarem en direcció a la masia de Sant Andreu i posteriorment al Coll Formic.
Des del collet dels Llops enfilo el camí al Matagalls (1.696 m). Ja veig que al cim ara hi ha més moviment d'excursionistes, però cap evidència dels companys d'aventures.
Al cim del Matagalls bufa un vent molest i un pèl fred, quan aixó passa els excursionistes que arriben visualitzen l'entorn de la creu i l'altar i corren a buscar recer on poden. Un lloc adequant és a la part posterior de la creu on trobarem protecció darrera d'algún talús del turó o darrere d'algunes roques.
Malgrat el vent i el fred encara tinc coratge per fer algunes fotos des del cim. En direcció a llevant veiem les Agudes i el turó de l'Home...
Abans d'abandonar el lloc fem una foto colectiva de cim.
Davallem del Matagalls en la mateixa direcció que hem fet de pujada, però en sentit oposat, i una mica desviats a la dreta per trobar-nos, en la baixada, la font Freda.
El conjunt de la font Freda i font de la Rosa venen denominades al mapes Alpina com les fonts del Collet dels Llops.
A la part superior trobarem la font Freda, que és feta a partir d'un mur de pedra escantonada que forma un banc a banda i banda.
Sota mateix trobem la font de la Rosa. El broc de la font és una bonica rosa d'acer, i la pica un tronc buidat per a l'ocasió. Ara mateix no baixa aigua.
Després d'una estona fent fotos i agafant aigua de la font, continuem la baixada i ens reincorporem al GR 5.2. No passem per sobre mateix de la senda trepitjada, sinó que ens desviem una mica per evitar les zones gelades del camí. Tampoc torno a visitar els turons que anteriorment he coronat.
Anem baixant, amb una imatge del "Port del Comte" en la llunyanía.
Tornem a contemplar la bonica plana de la Barraca, amb la poua de neu a baix i el turó d'en Besa més lluny (el turó de més a la dreta i amb una edificació al cim) i que seguidament visitarem.
El turó d'en Besa (1.394 m) no és un cim important, però va bé de visitar-lo si hom vol conèixer la orografia d'aquesta part del Montseny.
A dalt de tot del turó hi una caseta en bon estat, protegida amb una tanca, i que sembla que allotja instruments de comunicació o similars.
Ja del mateix turó baixem camp a través en direcció a Coll Formic, sense tornar enrere, ja enllaçarem amb el GR 5.2 més avall, a prop de la pista forestal que mena a la masia de Sant Andreu i Sant Segimon.
Sortida Gener del 2018.
Entrades més vistes
-
Aquest bosc (curiosament situat en el terme municipal de la Roca del Vallès) és conegut en el món de l'ocult i l'esoterísme. Cli... -
Aquesta sortida vol re-descobrir passos i camins equipats, la canal del mico i la Lucky Txei, així com una curta, desconeguda i exigent ca... -
En el moment de la creació del polígon industrial d'Òrrius, amb els conseqüents moviments de terres i treballs de construcció, es va tr... -
Hem deixat la furgoneta camper a la plana del santuari del Corredor, des d'aquí sortirem i aquí tornarem, per acabar l'excursió i p... -
Montserrat té unes 15 ermites amagades entre les moltes agulles, balmes i rocallam que disposa la Muntanya. Algunes d'aquestes ermit... -
Aquest estiu del 2022 vam anar a fer una volta de tres setmanes per terres de Galicia. Vam visitar llocs coneguts i turístics (Praia des As ... -
Un dia, ja fa uns quant anys, vaig arribar a un petit poble del Maresme anomenat Òrrius. De seguida em vaig enamorar de la seva gent, de ... -
Sortida circular al cim del Balandrau , amb sortida i arribada a la Central de Daió . El més "dur i exigent" de tot serà el des... -
Som l'Anna i l'Andreu i aquesta vegada deixem la furgo-camper a casa i decidim de passar uns dies a Núria, a l'hotel &quo...
-
Ruta circular per coronar els pics que formen la Cresta dels Engorgs . Sortirem de l'aparcament del refugi de Malniu i pujarem al P...
Fotos Pirineuss
-
Cingle de la To. Esperonet utopia. - Al Cingle de la To és un lloc on s'hi ha d'anar de tant en tant, tot i que ara feia uns quants mesos que el tenia abandonat. Així que, tot i que la carre...
-
Pou de Mas de les Brucardes de Sant Fruitós de Bages - Pou de Mas de les Brucardes està situat en les antigues terres de la masia i a prop d’aquesta, concretament al costat del carrer Mare de Déu de Núria amb c...Fa 21 hores
-
LA METEO FINDE 22-23-24 NOVIEMBRE 2024: VIERNES DE NORTE, CUBIERTA FRONTERA PIRINEOS. CIERZO Y FRÍO. SAB Y DOM ROLAMOS A SUR, CON SOL Y NUBES, SUBIENDO TEMPERATURAS. SEM QUE VIENE TEMPLADA DE SUR... - Cuando la niebla cubre el valle, sal a la calle y sube alto. Verás el sol, que tantos beneficios nos da cada día. Natalia en las laderas del Mythen, enc...
Fa 1 dia -
2024/07/12 Refugio Scotter desde San Vito di Cadore - *Introducción* La predicción meteorológica es horrorosa para hoy, pero parece que algo se puede hacer. Así que sin grandes pretensiones vamos a ascender ha...Fa 1 dia
-
-
Aguja Roja - Vía Edil - Una de las Vías más accesibles de Riglos. Escalada de la Edil a la Aguja Roja, V+, 4 largos, 120m: https://www.komandokroketa.org/escalada/riglos-aguja-roj...Fa 4 dies
-
Gavà- Vilanova i la Geltrú- Bellvei- Pontons- Torrelles de Foix- La Llacuna- Sant Pau d'Ordal- Sant Vicenç dels Horts- Gavà. - *Itinerari marcat amb el cicle computador Hammerhead Karo II.* *Altimetria del dia d'avui.* Poc abans de les set del matí ens reunim amb l'Hugo per com...
Fa 5 dies -
BTT-COLÒNIES TÈXTILS DEL LLOBREGAT (TRAM 1) (BALSARENY-PUIGREIG). - *Descripció de la ruta; interessant recorregut amb bicicleta de muntanya que per la seva llargada el detallarem en dues jornades; la primera de Balsareny...
Fa 1 setmana -
Excursió pel Coll del Bruc - [image: Coll del Bruc] Tothom coneix el túnel del Bruc. Segurament, tots els seguidors del Blog han passat centenars de vegades per aquest túnel sense gai...
Fa 2 setmanes -
Calendrier Topopyrénées Mariano (année 2025) - Le Calendrier 2025 de Topopyrénées au format 29,7 x 42cm (A3) est disponible Ce calendrier que vous offre TopoPyrénées, a été réalisé entièrement par son a...Fa 2 setmanes
-
SIERRU CASTILLÍN (JONFRÍA) CIRCULAR DESDE LON - *LON - CANAL DE LOS TORNOS - CANAL Y COLLADO DE JONFRÍA - SIERRU CASTILLÍN - CANAL DE SAN CARLOS - LOS CONCHILOS - OSMELIAN - COLLADOs DE LA HOZ - LON...
Fa 3 setmanes -
Pic de la Dona y Bastiments. Una circular por Ulldeter... - Desde el Pic de la Dona (2702 m.) vistas al Bastiments a la derecha y al Fajol Gran a la izquierda.El circo de Ulldeter se encuentra en el el Parque Natur...
Fa 1 mes -
-
-
LE NOUVEAU LEVER DE SOLEIL DE NOUFONTS. Encore une fois le plus éloigné du monde, des Pyrénées aux Alpes. - -Coïncidant ces jours-ci avec les Jeux olympiques en France :- )- Il y a quelques jours, j’ai pu photographier le lever du soleil derrière les sommets de F...Fa 3 mesos
-
CRESTA DE SALENQUES DESDE EL REFUGIO DE CAP DE LLAUSET - Ascensión a la cresta de* Salenques* desde el *Collado de Salenques *hasta la *Punta Brecha de Tempestades *partiendo desde el *Refugio de Cap de Llause...
Fa 3 mesos -
Salga Aguda (1172) - Serrat de Migdia (1082) - Ascens al punt més alt de la serra transversal prepirinenca de Picancel, d'esveltes cingleres i alts-i-baixos de considerable desnivell. Recorrem la serra ...
Fa 5 mesos -
¡Hola, mundo! - Bienvenido a WordPress. Esta es tu primera entrada. Edítala o bórrala, ¡luego empieza a escribir! L'entrada ¡Hola, mundo! ha aparegut primer a Ferran Lat...Fa 1 any
-
POR LAS MONTAÑAS DEL ALTO ARA - Hace mucho tiempo que no pisabamos esta zona del Pirineo y la hemos disfrutado un montón. La montaña ya en pleno periodo de otoño, va cogiendo tintes inv...
Fa 1 any -
Els tresmils fantasmes. Punta Gías Inferior 3000,59m. - Aquesta punta secundària del Pic Gías se situa a uns 80 metres a l'est del cim principal. L'hem tingut durant anys en dubte tant pel que fa a la prominènci...
Fa 1 any -
Bon Any Nou 2023! - *"La mala notícia és que **el temps passa volant, *la bona notícia és que tu ets el pilot." Michael Altshuler *Aquest any de ...
Fa 1 any -
PIC ESTANY FAURÍ (2.702m) - PIC DE LANÓS (2.660m) - PIC DE MADIDES (2.663m) a la Reserva Nacional d'Orlú - Alçada mínima:1.729m Alçada màxima: 2.702m Distància: 29,3 km Temps empleat: 10h54m (sense aturades) Desnivell + : 1.802m Desnivell - : 1.802m P...
Fa 2 anys -
Belonseiche (2.297 m.) y Torullas (2.257 m.) desde Astún - Tramo de arista entre Belonseiche y Torullas - Desnivel + acumulado: 580 m. - Distancia recorrida: 5,5 km. - Tiempo total estimado: 2 a 3 ho...Fa 2 anys
-
Serra de la Sala - Salipota-font del Ferro-les Antenes-ca l’Eloi-la Sala Distància 12,7 km Desnivell acumulat 611 m Nivell de dificultat Moderat Data 30 de gener de 2022 Ca...Fa 2 anys
-
Ens deixa el Pintoret, l'Antoni Garcia - L'Antoni Garcia, el Pintoret, ens acaba de deixar. Però sempre recordarem com era de bona persona i tot el que ens ha aportat de coneixement de Sant Llore...
Fa 2 anys -
Tresmiles Sur Occidentales de Sierra Nevada (septiembre 2021) - Cambiamos de escenario tresmilero y nos vamos con Merlí unos mil kilómetros más al sur,a Sierra Nevada! He tenido que buscar bastante info por la red pa...
Fa 3 anys -
Llarg parèntesi - Escric després d’una llarga etapa en la qual he estat prolífica, però sense publicar en aquest blog. Torno renovada, amb ganes de compartir escrits, pens...Fa 3 anys
-
Cases de l'Aigua de la Trinitat - Visita del túnel subterrani que enllaça dues antigues cases de l'aigua de la ciutat, des de Trinitat Vella i Trinitat Nova per sota de la Av. Meridiana. ...
Fa 3 anys -
CASTELL DE LA MATA o MAS DE LA MATA (Moià) - *Castell de la Mata o Mas de la Mata 933 mts. 31T 429020 4631700* *Es troba en un petit turó en un revolt de 180º a ponent del torrent de ...
Fa 3 anys -
Montaña y COVID-19. Opinión personal. - Buenas tardes queridos lectores. Hoy vuelvo con otra reflexión sobre algunas de las medidas que se están tomando en la desescalada de esta gran crisis sanit...Fa 4 anys
-
Les tombes més famoses o curioses - Si us agrada visitar els cementiris de les ciutats on viatgeu, no us podeu perdre findagrave. És el major buscador de tombes de la xarxa, amb 25 anys d’hi...Fa 5 anys
-
Marató Vall de Bianya 2019 - Sortim com poseïts pel dimoni per intentar deixar enradera el fred glaçat que suportem de fà una estona sota l'arc de sortida.Els primers metres els faig e...
Fa 5 anys -
“Path to Everest”: Summits of My Life arriba al final - Barcelona, 14/02/2018- El projecte Summits of My Life de Kilian Jornet arriba al seu final amb la publicació del documental “Path to Everest”. Aquest dimec...Fa 6 anys
-
AL MEU COMPANY - AL MEU COMPANY Sembla que el camí avui no és igual, ni els prats, ni els boscos, ni els pelats torons de la nostra comarca. Sento que les muntanyes han...Fa 6 anys
-
IBÓN DE BUCUESA - IBÓN DE BUCUESA Partimos del núcleo rural de Acumuer. Una larga pista va remontando el Valle del Aurin. Tras varios kilómetros se llega a una barrera y ...Fa 6 anys
-
Fi - Bé, tot comença, tot acaba. Durant aquestes 316 entrades existents al blog i al llarg de tots aquests 10 anys he, i hem anat explicant les aventurilles de ...
Fa 7 anys -
PIC D’AMOULAT – Espolón Oeste - Roca mala y dudosa en general, escasos clavos, escalada expuesta con dificultad para la autoprotección, itinerario algo perdedor y una aproximación a consi...
Fa 8 anys -
Qué Piolet elegir en 8 preguntas - [image: Subida a Monte Perdido con Nieve hacia escupidera]Fa 8 anys
-
vendo cuchillas dynafit 80 - vendo cuchillas dynafit 80 como nuevas por cambio de esquis. Precio 25€. Interesados 617 102 141Fa 8 anys
-
-
-
Emissió 41: El tancament sense permís de 2 coves desferma una molt forta polèmica a Sant Llorenç - Guies de l'Emissió: *Àngel Miño, Hilari Moreno, Eduard Vives, Miquel Nebot, Gemma Pirla, Salvador Vives, Narcis Serrat i Quim Solbas* Tuiteja *També h...
Fa 10 anys -
-
FINAL D'UNA ETAPA - Després de sis anys de dedicar la meva il·lusió i esforç al *blog d’apeupermontserrat*, no sense una innegable tristesa, ha arribat el moment de deixar aqu...Fa 12 anys
-
Nuevas fotos y gigapans de Ordesa - Subida a Monte Perdido desde Góriz Subida a la Punta de las Olas y el Baudrimont SE desde Góriz Faja de las Flores Todas estas fotos y gigapans son de ...Fa 13 anys
-
-
-
Text
Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@
16 / setembre / 2010 by PiK@
Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.
La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.
El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...
O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..
L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.
Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.
D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....
L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.
El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...
Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...
També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.
Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...
PiK@;)
