El Matagalls esta considerada una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya i un dels grans referents literari. Juntament amb Montserrat i el Canigó conforma el triangle de les tres creus cimals verdaguerianes i punt claretià per excel·lència.
Aquesta és una de les ascensions més clàssiques del Montseny, ara per la vessant nord, la més bosquerola. Camí de pujada continuada que recorre bona part dels estatges més boscosos i espectaculars del Matagalls fins a culminar en els prats i matollars del cim. Ruta de la sortida
Fitxa tècnica
Distància:.................................................................. aprox. 18.50 km.
Temps:.......................................................... 8 hores amb moltes parades.
Observacions:......................................................... La part de pujada al Matagalls la trobarem molt fitada amb senyals verticals, no té pèrdua. En la baixada si que haurem de utilitzar el sentit de l'orientació i fer ús del gps a partir de "coll Pregon", no hi han fites ni senyals verticals que ens ajudin a seguir el camí emprat en aquesta ocasió.
Aparquem el cotxe al sud de la vila de Viladrau, concretament a l'avinguda de Montseny. Al costat mateix del carrer trobarem una Àrea Municipal per Autocaravanes i la riera Major. El temps sembla inestable, però no es preveu pluja. Des de l'aparcament veiem la boira ocupant la part alta de les muntanyes.
A l'altre costat del pàrquing de autocaravanes trobarem la riera Major i el sender PR C-205 que ens portarà al cim del Matagalls.
Aquest itinerari no té pèrdua, en tota la ruta trobarem senyals verticals que ens mostraran el camí i direcció a seguir.
Enfilarem un camí amable de fer i molt traçat. En la pujada creuarem alguns dels masos de Viladrau, i algunes joies arquitectòniques del món religiós (ermites i santuaris).
Mas de can Bosc.
Ermita de Mare de Déu de l'Erola.
Mare de Déu de l'Erola
La casa de l'ERola surt documentada des de l'any 1582 i fou construida com a residència per als ermitans de Sant Segimon, hi vivien des de l'1 de novembre fins a l'1 d'abril quan el fred feia difícil la vida al santuari.
A més de la capella, s'hi troba aferrada la casa de pagès amb un hort al costat de ponent. A l'entrada de la capella hi ha un vestíbul obert a l'exterior per dos portals arquejats, un orientat al sud i l'altre a llevant. A la cantonada exterior, entre els arcs, hi ha un rellotge de sol. A l'entrada, el terra és fet en pedres de riu, hi ha una creu que segons la llegenda és el lloc on varen trobar la Mare de Déu. A l'ampit d'una finestra figura la data 1664, a la biga de fusta 1689 i a la llinda de la porta de la casa 1641.
Després d'una curta visita a l'ermita reprenem el camí de pujada en direcció al Santuari de Sant Segimon.
Actualment, els propietaris de l'església, han habilitat un bar i restaurant en una de les antigues hostatgeries del santuari.
El camí s'enfila pedregós, entre rouredes i castanyers centenaris, sempre a recer del sol i seguint les senyals indicant el Matagalls.
Oratori de Sant Camil de Lelis (patró dels caminants).
Abans d'arribar al santuari creuarem unes extenses fagedes, ombrívoles i pedregosses. Un cop som a la pista (Collformic-Sant Segimon) haurem de girar a la dreta fins al "coll de Tres Creus".
Sortim a la pista per un corriol que hi ha als peus de la senyal informativa, i que no surt en la foto.
Santuari de Sant Segimon
Ja que hi som fem una ràpida visita del santuari i de pas informar-nos del servei que ofereix la "Posada de Sant Segimon".
El santuari, amb l'actual església contruïda a mitjans del segle XVII, havia patit diverses adversitats històriques abans de caure en la ruïna.
El conjunt patrimonial ha patit un lent i tortuós procés de rehabilitació, fins a l'actualitat. Ara ja tenen coberta la teulada de l'antiga església, i properament volen rehabilitar façana i interior per poder celebrar misses religioses. Ara fa tres anys els propietaris van decidir reobrir al públic, habilitant un bar i restaurant en una de les antigues hostatgeries.
A pocs metres del coll de les Tres Creus trobarem una escala de pedra que és el camí de pujada en direcció a la font i cimall del Matagalls. La pista, de la dreta, enllaça Collformic amb Sant Segimon. La Diputació, que gestiona el conjunt del Parc Natural del Montseny, hi té restrigit l'accés amb vehicles.
Uns metres de pujada i trobem una vista de les ruïnes de l'ermita de "Sant Miquel dels Barretons". A sota a l'esquerra de la foto, veiem les taulades i campanar del santuari de Sant Segimon.
Som a uns 1200 d'altura, i ens fiquem dins la boira que vèiem des de l'aparcament, a primera hora del matí. De vegades la visibilitat és nula, les vistes inexistents, sort tenim de les senyals de ruta i del gps.
A mesura que ens apropem al Matagalls, escoltem veus de gent i lladrucs de gossos, és senyal que som a prop del cim. Comentar que avui és el dia escollit pel projecte de "Cims per la Llibertat", una acció esportiva que consisteix en una ascensió simultània a 18 cims de la nostra terra en solidaritat pels nostres presos, exiliats i represaliats polítics.
Tot i que el temps no acompanya, hi ha molt gent i un ambient de companyonia. Al cim ens trobem amb l'Izmet i la Mònica en una sortida amb els amics del CESC.
Taula i creu atapeïdes de gent.
Nosaltres amb la creu al fons.
Una foto colectiva, amb la Mònica, l'Izmet i tot el grup del CESC. Abandonem el cim, i continuem direcció est per anar a buscar "coll Pregon". En la baixada encara trobem excursionistes pujant al cim.
Del cim al coll seguirem la ruta del GR 5.2
Arribem a coll Pregon, amb molta boira encara, i aprofitem el recer d'uns castanyers per fer un mos i recuperar forces per la baixada.
Som a coll Pregon, i amb la mateixa climatología que teniem al cim del Matagalls. Així que recuperem una mica les forces, santornemi cap avall. El GR 5.2 segueix en direcció al "coll de Sant Marçal", però nosaltres l'abandonem per seguir el sender que va al "coll de Bordoriol", un sender també molt transitat i fressat.
Atenció que aquesta ruta no passa per Bordoriol, haurem d'abandonar el sender uns metres més enllà de coll Pregon. A uns 200 m de distància trobarem el que serà una bifurcació, un pèl amagada, del camí principal. El corriol, pel que baixarem, també pot arribar al coll de Bordoriol si volguèssim. En el nostre cas aquest sender ens va millor, ja que ens permet d'enllaçar amb altres dreceres properes, per arribar a Viladrau.
Atenció que aquest corriol davalla fort i és més perdedor, tampoc trobarem senyals de direcció. De baixada visitarem la font dels Mosquits, la del Llop i el "Castanyer de les Nou Branques".
Font dels Mosquits.
Font dels Llops
Castanyer de les Nou Branques. Com ja he dit, en la baixada no hi han marques, fites, ni senyals de direcció, hem de confiar amb el nostre instint d'orientació, o millor amb el track del gps.
No tornem a trobar senyals verticals fins a baixar del tot i apropar-nos a la vila de Viladrau.
Aquesta senyal, però, és irrellevant per trobar on tenim el cotxe aparcat.
Ja som a l'avinguda de Montseny, al fons tenim aparcat el cotxe.
Pujar al Matagalls des de la collada de Coll Formic no significa una gesta exigent o de difícil execució, és una matinal que molta gent, vinguda de tot arreu, la realitza com a matinal. Jo sortiré de l'aparcament que hi ha a uns 300 mts de Coll Formic, per la carretera que mena al poble de Montseny. L'excursió l'havia de començar amb companyia d'uns companys i amics d'aventures, però per indisposició d'última hora vaig arribar tard i vaig fer la pujada en sol·litari... bé, amb companyia d'altres excursionistes desconeguts!
Creu del Matagalls.
Mapa de la sortida.
Fitxa tècnica
Distància:.................................................................. aprox. 8.30 km.
Temps:.......................................................... 4 hores amb alguna parada.
Observacions:......................................................... L'itinerari de pujada i baixada va ser l'adequat per visitar els diferents turonets o cimalls que hi han pel camí, també per conèixer alguna font que trobarem a prop.
A la mateixa collada de Coll Formic (1.144 m) hi ha construït un aparcament pels visitants del parc, però a uns trescents metres per la carretera del poble de Montseny també trobarem un altre lloc per deixar el cotxe. Si trobem el primer ple, podem utilitzar aquest segon.
Segon pàrquing de Coll Formic.
Sortida de l'aparcament en direcció a la creu de Coll Formic. Ja he comunicat als amics que fessin la sortida sense mi, i que ja els agafaría pel camí. Aquest itinerari és molt conegut i transitat, i dubto que no ens trobem en la pujada si utilitzem la mateixa ruta d'ascenció. De moment agafo el sender que mena a la creu que hi ha a la collada de Coll Formic.
A pocs metres de la collada i de la casa-restaurant, trobarem la "Creu de Coll Formic".
Aquesta creu és un monument que commemora la mort de 110 liberals de Vic en mans dels carlins (1.874), amb el que es coneix com la "matança de Collformic".
Quaranta anys més tard, el 1912, s'impulsa una campanya per homenatjar aquells soldats i que culmina amb l'instal·lació d'aquesta creu. La iniciativa té com a objectiu "l'entrega a la prosperitat perquè guardi i resti com a una protesta contra un fet execrable i a la vegada un monument demostratiu de quins són els fruits que produeixen les guerres civils".
Al fons de la imatge veiem el restaurant de "Coll Formic".
Deixem la creu commemorativa i enfilem la senda (GR 5.2) cap al Matagalls. En la pujada creuarem dues vegades una pista forestal que no haurem de fer-li cas, aquesta pista mena a la masia de Sant Andreu de la Castanya i al santuari de Sant Segimon.
Primer encreuament. Nosaltres continuarem per la drecera amunt.
Segon encreument.
També hi ha una excursió circular que enllaça el Matagalls amb Sant Segimon, però aquesta seria una sortida de jornada més llarga.
Aquesta serà un pujada directa, farçida de matollar baix i pedregar abundant. Se l'anomena la "carena dels Roures" ja que a l'inici de la pujada trobarem un boscam de roures amb el sòl pedregós. En la pujada flanquejarem la vessant sud del turó d'en Besa (que visitarem al final de l'excursió), fins arribar al collet del turó de la Barraca (1.365 m).
Vista oest des del collet turó de la Barraca. En vermell la direcció d'ascensió.
Vista est des del collet turó de la Barraca. En vermell la direcció d'ascensió.
El camí que utilitzo, que va del collet fins al pla de la Barraca (foto superior), "faldeja" l'anodí turó del Pla de la Barraca. L'anomeno anodí perquè no sembla ni cimall ni turó, fins que no consultes un mapa topogràfic (ex: alpina_montseny_2014).
Flanquejo el turó del Pla de la Barraca (1.382 m) fins arribar al mateix Pla de la Barraca (1.367 m). És una plana on de vegades trobem algunes vaques del mas de Sant Andreu de la Castanya, i on hi ha un pou de glaç...o millor dit una poua de neu.
Vista est des del pla de la Barraca. En vermell la direcció d'ascensió.
Poua de neu del Matagalls o del pla de la Barraca:
Tots els excursionistes que pugen al Matagalls i voregen el pla de la Barraca, resten encuriositats en trobar un clot circular en forma de cràter i entapissat de gespa. És una poua de neu.
La poua de neu o posa era una excavació senzilla a cel obert, molt rudimentària, que generalment no era tan ampla ni tan profunda com els pous de glaç. En aquests llocs s'emmagatzemava la neu, prement-la, i es tapava amb branques esperant que arribés l'estiu per utilitzar-la.
Recordem que un pou de glaç és aquella construcció feta foradant el terra en les muntanyes on neva durant l'hivern. Omplien els clots amb aquesta neu, o el gel resultant, per tal de disposar-ne durant la resta de l'any. Generalment una nevera era un pou circular, i la part superior es tancava amb una coberta en forma de volta. Unes obertures (de vegades a la mateixa coberta i d'altres a la part inferior) facilitaven la introducció i l'extracció de la neu o el glaç.
La poua de neu del pla de la Barraca amb la serra dels Salaverds al fons.
Recordeu el relat dels "fets de Collformic", en que un escamot de carlins, durant la tercera guerra carlina (1.872- 1.876), va matar 110 lliberals nacionals i altres voluntaris? Les cròniques testimonials de l'època expliquen que la majoria d'aquells cossos, van ser sepultats a un antic pou de glaç de la zona, i no va ser fins el 1.883 que els cadàvers no van ser traslladats al cementiri de la capital d'Osona. Algunes cròniques parlen del pou de glaç de Collformic (?), però també parlen que alguns afusellats van ser capturats al mas de Sant Andreu, a poca distància de la poua de neu (pou de glaç) del pla de la Barraca. Bé podria ser que aquest pou de glaç (el relacionat amb els "fets de Coll Formic) fos el mateix de la foto inferior!?
Al fons de la poua de neu, veiem el turó del Pla de la Barraca.
Després de la plana torno ha enfilar-me, per camí pedregós, en direcció al Matagalls. En la pujada em fixo amb uns excursionistes, allà en la llunyania, que avancen decididament, no sé perquè però em sembla reconèixer algú o alguna.
Si, són els amics que haviem de començar l'excursió plegats i que jo havia trobar-los a mig camí. La veritat és que són lluny i van molt lleugers en el caminar. El problema en agafar-los és que estan lluny, van forts i jo m'entretinc massa prenen fotografies. Segur que del cim no passan ...ja ens trobarem allà. Com anava dient: la vista de la plana de la Barraca és espectacular! El restaurant, que ja hem vist al principi, el pou o poua de neu, que he comentat abans i el turó d'en Besa que visitarem al final. En el requadre vermell falta possar el turó del Montcau que es veu tapat pels núvols baixos.
Més o menys podem visualitzar l'itinerari que s'ha de fer per arribar on he fet la foto.
Des d'aquí podem veure la masia de Sant Andreu de la Castanya, és la masia habitada més alta del Montseny i fou un dels primers refugis de muntanya del CEC. Malgrat el seu nom, no hi ha memòria que hagi tingut mai cap capella dedicada a sant Andreu. També observo un ramat d'ovelles, del mas, que pasturen lliurement.
Masia de Sant Andreu de la Castanya.
Ramat a prop de la masia. Una vegada superada la pujada em situo per sobre dels anomenats "Cingles" i continuo pel GR 5.2 en direcció al Matagalls. Pel camí veig la punta cimera del turó Gros de Santandreu (1.542m), i si hom vol coronar-lo ha de sortir de la ruta habitual i desviar-se lleument cap a la dreta.
Cim del turó Gros de Santandreu. Des del turó veiem els cims que hem de superar i coronar seguidament, el turó de l'Estanyol i el Matagalls. Davallem del turó Gros per reincorpor-nos al GR 5.2 i continuar l'ascensió. Sóc al collet de l'Estanyol i ja observo que també hauré desviar-me per coronar el cimall següent.
Des del collet de l'Estanyol veig la ruta habitual, en vermell, de pujada al Matagalls, si vull coronar el turó de l'Estanyol també he de desviar-me d'aquesta ruta. Ja som més a prop de l'objectiu final. Des del turó de l'Estanyol podem contemplar les anades i vingudes d'excursionistes al Matagalls.
En la distància no veig molt de moviment al cim del Matagalls. M'acosto al collet del Llops. Si giro a l'esquerra trobaré les fonts Freda i de la Rosa (en el mapa Alpina aquest conjunt de fonts s'anomena font del Collet del Llops), si continuo recte coronaré el cim del Matagalls i si giro a la dreta davallarem en direcció a la masia de Sant Andreu i posteriorment al Coll Formic.
Des del collet dels Llops enfilo el camí al Matagalls (1.696 m). Ja veig que al cim ara hi ha més moviment d'excursionistes, però cap evidència dels companys d'aventures.
No, no...em sembla que hi ha alguna persona que reconec! Al cim del Matagalls bufa un vent molest i un pèl fred, quan aixó passa els excursionistes que arriben visualitzen l'entorn de la creu i l'altar i corren a buscar recer on poden. Un lloc adequant és a la part posterior de la creu on trobarem protecció darrera d'algún talús del turó o darrere d'algunes roques.
Efectivament allà és on trobo els companys, al resguard del molest vent.
També s'aprofita per reposar forces. Malgrat el vent i el fred encara tinc coratge per fer algunes fotos des del cim. En direcció a llevant veiem les Agudes i el turó de l'Home...
Agudes a l'esquerra i el turó de l'Home dreta.
La collada de Bordoriol tapada per la boira baixa.
Més lluny la muntanya de Collserola, amb la torre i el Temple Expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo.
Abans d'abandonar el lloc fem una foto colectiva de cim.
Va ser una "selfie" colectiva. Davallem del Matagalls en la mateixa direcció que hem fet de pujada, però en sentit oposat, i una mica desviats a la dreta per trobar-nos, en la baixada, la font Freda.
Al fons el cim del turo de l'Estanyol que ja he visitat abans. El conjunt de la font Freda i font de la Rosa venen denominades al mapes Alpina com les fonts del Collet dels Llops.
A la fotografia superior veiem, a sota, la font de la Rosa i a dalt la font Freda. A la part superior trobarem la font Freda, que és feta a partir d'un mur de pedra escantonada que forma un banc a banda i banda.
"Si voleu evitar revolucions, feu evolucions". Aquesta cita de Jaume Balmes està gravada al que antigament era el broc de la font Freda. Sota mateix trobem la font de la Rosa. El broc de la font és una bonica rosa d'acer, i la pica un tronc buidat per a l'ocasió. Ara mateix no baixa aigua.
Un tronc buidat que fa la funció de pica i escorredor. Després d'una estona fent fotos i agafant aigua de la font, continuem la baixada i ens reincorporem al GR 5.2. No passem per sobre mateix de la senda trepitjada, sinó que ens desviem una mica per evitar les zones gelades del camí. Tampoc torno a visitar els turons que anteriorment he coronat.
Ja hem superat la zona coneguda com "els Cingles" i ens dispossem a encarar la forta baixada que ja coneixem. Anem baixant, amb una imatge del "Port del Comte" en la llunyanía. Tornem a contemplar la bonica plana de la Barraca, amb la poua de neu a baix i el turó d'en Besa més lluny (el turó de més a la dreta i amb una edificació al cim) i que seguidament visitarem.
El turó d'en Besa (1.394 m) no és un cim important, però va bé de visitar-lo si hom vol conèixer la orografia d'aquesta part del Montseny. A dalt de tot del turó hi una caseta en bon estat, protegida amb una tanca, i que sembla que allotja instruments de comunicació o similars.
Ja del mateix turó baixem camp a través en direcció a Coll Formic, sense tornar enrere, ja enllaçarem amb el GR 5.2 més avall, a prop de la pista forestal que mena a la masia de Sant Andreu i Sant Segimon.
2024/11/29 Bilbao sobre el agua
-
*Introducción*
Visitar un lugar desde un medio diferente nos lleva a ver todo desde un
prisma diferente, sobre el agua destacan la diferencia de ritmos, el...
Lac d’Ilhéou (1976m) en boucle par la crête du Lys
-
Le lac d’Ilhéou (1976m) en boucle par la crête du Lys (2285m) depuis le
Cambasque Déniv: +1000m – (2h30+1h+1h45)= 5h15 – 14 km Niv: Randonneur
Date: le 12....
KANCHENJUNGA 8586 MTS
-
En primavera de 2023 y de 2024, nuestros pasos nos llevaron a intentar
la cumbre del Kanchenjunga, la 3ª montaña más elevada de la tierra y la
situada ...
PICO MORO
-
*SANTA OLAJA DE LA VARGA - CALZADA DEL CASTILLÓN - VALLE DE NUESTRA SEÑORA
- LLANO DE LA LAGUNA - PICO MORO CIMAS SUR Y NORTE - PUERTO BAJERO - ALEJE ...
Pico San Salvador (San Juan de la Peña)
-
Fácil excursión, por un paraje espectacular, que en estas fechas está
especialmente atractivo por su verdor (6-6-25):
https://www.komandokroketa.org/san-sa...
CULFREDAS DESDE EL VALLE DE RIOUMAJOU
-
Ascensión en solitario a los picos *Culfreda*, *Culfreda Central *y*
Culfreda NE *desde el parking del área de acampada de Frèdancon, en el
Valle de Rio...
Gavà- Girona- Gavà en menys de 24 hores.
-
*Itinerari marcat amb el Hammerhead Karo II.*
*Altimetria del dia d'avui.*
3:25 del matí, està a punt de sonar el despertador, però ja fa una estona
q...
La Foradada des de l'Esquirol
-
[image: La Foradada]
La Foradada és una curiositat natural que es troba molt a prop de
Cantonigrós. És un saltant d'aigua, una petita cascada, en el Torre...
CASTELL DE VALÈNCIA D’ÀNEU.
-
*Descripció de la ruta; excursió no gaire llarga, d'una mica més de 5
quilòmetres i un desnivell de 250 metres, que ens portarà d'inici per un
sender que...
Cima Mulaz. Val di Fiemme-11
-
La cima Mulaz és un bonic cim situat al massís de la Pala de San Martino,
però separat al nord del massís principal. Això l'hi dóna una visió molt
intere...
Silencio Blanco: Rasos de Peguera (II)
-
Estuve en Rasos de Peguera en marzo de 2024 y pude disfrutar de una gran
esquiada de travesía en un paraje maravilloso que difícilmente podría
repetirse. ...
¡Hola, mundo!
-
Bienvenido a WordPress. Esta es tu primera entrada. Edítala o bórrala,
¡luego empieza a escribir!
L'entrada ¡Hola, mundo! ha aparegut primer a Ferran Lat...
Serra de la Sala
-
Salipota-font del Ferro-les Antenes-ca l’Eloi-la Sala Distància 12,7 km
Desnivell acumulat 611 m Nivell de dificultat Moderat Data 30 de gener de
2022 Ca...
CASTELL DE LA MATA o MAS DE LA MATA (Moià)
-
*Castell de la Mata o Mas de la Mata 933 mts. 31T 429020 4631700*
*Es troba en un petit turó en un revolt de 180º a ponent del torrent de ...
Montaña y COVID-19. Opinión personal.
-
Buenas tardes queridos lectores.
Hoy vuelvo con otra reflexión sobre algunas de las medidas que se están
tomando en la desescalada de esta gran crisis sanit...
Mapa interactiu
-
Aquest mapa de Google us ajudarà en la recerca de sortides o excursions que
hem fet i resenyat des de que som bloguers.
Les icones de color vermell corre...
Neouvielle (agost 2019)
-
Tercer dia consecutiu caçant tresmils.Ahir vaig dormir algo millor amb els
13 cims aconseguits (aquí l'aventura),així que avui,tot i tenir butllofes
als pe...
Les tombes més famoses o curioses
-
Si us agrada visitar els cementiris de les ciutats on viatgeu, no us podeu
perdre findagrave.
És el major buscador de tombes de la xarxa, amb 25 anys d’hi...
Camí Oliba: de Vallfogona de Ripollès a Camprodon
-
Última etapa de la temporada en companyia del CESC, ja que la darrera
sortida oficial no hi podrem estar presents.
Sempre s’agraeix compartir la caminada ...
-
JORDI MATAS... Quan no tot son triomfs a l'alpinisme català.
Tenia 25 anys i va caure en una esquerda, a la gelera del Kohe-Tez a 5.100
m. a les muntanyes...
IBÓN DE BUCUESA
-
IBÓN DE BUCUESA
Partimos del núcleo rural de Acumuer. Una larga pista va remontando el
Valle del Aurin. Tras varios kilómetros se llega a una barrera y ...
Per dignitat, ens aturem!
-
*L'Espeleobloc ha estat publicant diàriament durant més de 10 anys; prop de
4.500 notes sobre espeleologia i carst. *
*En aquests greus moments on s'ha ...
Quan el seny deixa pas a la rauxa...
-
Quan hi ha ganes i voluntat, quan hi ha les eines i la força, quan hi ha un
objectiu comú...
Quan el seny deixa pas a la rauxa, passen coses bo...
PIC DES SPIJEOLES – Arista Sureste
-
Jose lleva muchas semanas trabajando sin pisar la montaña y, aunque no es
consciente de ello, sé que necesita desconectar. Le pongo la miel en los
labios h...
Colera Xtrem 2013
-
24/11/2013
Com ens podriem resistir a apuntar-nos a una cursa que s'anomena "
*ColeraXtrem*"? La veritat és que impossible no apuntar-s'hi,així que tot i
l...
Gías
-
El pic de Gías des de l'ibón de Gías.
El pic de Gías (3.011 m) és un pic separat del cordal que forma la
divisòria fronterera entre França i Osca (Espanya...
El Salt d'Aigua de la Blanquera, en plena activitat
-
El Salt d'Aigua de la Blanquera, a Mura, igual que tots els de Sant Llorenç
del Munt i l'Obac, només poden ser gaudits uns pocs dies a l'any,
coincidint am...
FINAL D'UNA ETAPA
-
Després de sis anys de dedicar la meva il·lusió i esforç al *blog
d’apeupermontserrat*, no sense una innegable tristesa, ha arribat el moment
de deixar aqu...
Nuevas fotos y gigapans de Ordesa
-
Subida a Monte Perdido desde Góriz
Subida a la Punta de las Olas y el Baudrimont SE desde Góriz
Faja de las Flores
Todas estas fotos y gigapans son de ...
Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.
La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.
El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...
O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..
L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.
Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.
D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....
L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.
El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...
Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...
També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.
Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...
PiK@;)
Pel·licula
"127 horas"
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.
