Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team diumenge, 27 d’abril del 2014

Sortida amb molt desnivell a causa del "puja i baixa" de les canals i torrents que trobarem a la Muntanya de Montserrat.
A tenir en compte la regió de les Agulles i Frares Encantats on podem despistar-nos  pels molts corriols i camins que atravessen la zona.
Encara que hi han llocs estrets i algun pas equipat, en aquesta ruta no trobarem indrets complicats ni difícils.




 Sortim d'hora de l'aparcament de Santa Cecilia.
Aparcament Sta. Cecilia


I ho fem seguint el GR 172, que per cert estava impecablement net i desemboscat, en direcció al Coll  de la Massana.
GR 172


Un dels indrets més admirat i fotografiat pot ser la "Foradada" i la "Cadireta" ...tant per la vessant de llevant com de ponent! 
la Cadireta i la Foradada.

Abans d'arribar al Coll de la Massana ens trobem el Collet de Guirló. A partir d'aquí, i pel PR C-78, atravessarem el Massis de Montserrat per la vessant Sud.
Grimpada de la Portella



Passem per davant del Refugi Vicenç Barber de camí al "Montgrós" ...i ens quedem amb les ganes d'una cervesseta!
Refugi Vicenç Barber.





Després de molts "puja i baixa" arribem al panoràmic Montgrós
Montgrós.



Continuem pel PR C-78 i a l'alçada del "camí dels Francesos" ens enfilem direcció Nord per anar a buscar el "mirador de Sant Jeroni".
Bifurcació PR C-78 / Camí dels Francesos.




Ja que el temps mana, i arribar-nos a Sant Jeroni significaria perdre molt, optem per acostar-nos al també bonic cim de l'Albarda Castellana
Albarda Castellana.


Seguim pel concorregut camí Nou de Sant Jeroni.





Amb unes precioses vistes de l'Abadia de Montserrat




Seguim pel camí, i abans d'arribar-nos al funicular de Sant Joan, tombem pel corriol de l'esquerra (PR C-19). 




Ja hem superat l'Ermita de Santa Anna i el "camí Vell de Sant Jeroni". I tampoc podem deixar de visitar el "Mirador dels Ermitants" amb privilegiades vistes de l'Abadia de Montserrat
Mirador dels Ermitants.




Continuem pel PR C-19,  on  ara també coincideix amb el GR 4 i el GR 172 ....abans, peró, farem unes ràpides visites a unes ermites d'aquesta zona anomenada Tebaida.





I aquí les fotos de les Ermites i Monestirs que ja hem vist:





Ja anem cansats i volem arribar al nostre "hotel" ...fins i tot el nostre gps ha embogit que ens marca rutes inversemblants i difícils de fer (podeu observar les dades estranyes que surten en el wikiloc, com el desnivell, el temps i la distància)
Deixo una prova del nostre cansament!




També deixo un curt i simpàtic video del pas equipat que trobarem abans d'arribar al Montgrós.

I També deixo el Track de la sortida. El temps, el desnivell i la distància són errònies!
Powered by Wikiloc
Sortida Abril 2014










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook