Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Camí equipat. Mostrar tots els missatges

La Mola -per la Roca Petanta-

Aquesta serà una sortida de descoberta al voltant de La Mola al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.
El nostre amic José Manrique ens farà d'amfitrió per indrets i racons amagats de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 
Racons molt apreciats pels muntanyencs, però un pèl desconeguts per l'Anna i un servidor ..l'Andreu.
En aquesta excursió volem remarcar la Canal del Mico (amb grapes en bon estat) i el Mal Pas de Dalt (equipat amb corda i una cadena també amb bon estat)
Mapa de la sortida.


Deixem el cotxe a la zona de la Torre de l'Angel i enfilem, primer per pista i després per senda, el llom que ens portarà a la Carena del Pagès.

Pel camí passarem per la Roca Petanta (que abans tenía una corda per pujar dalt) i les Baumes de Sescorts.
Nosaltres intentarem de seguir el cercle que hi ha pintat en la roca de la foto esquerra, encara que no sempre el trobem pel corriol de pujada.
La foto de la dreta és el primer bloc o contrafort que ve de la Roca Petanta. Abans hi habia una corda o cadena per pujar dalt, nosaltres el flanquejarem per la dreta per anar a trobar una canal arbrada que ens ajudarà pujar a la base de la Roca Petanta.




Ja som a la base de l'imponent bloc de la Roca Petanta.
Continuarem per aquestes pendents rocalloses per la dreta de la roca, encara que és de bon fer hem de vigilar un pèl ja que la caiguda impressiona i no val a badar.



L'Anna ens esperava a la cova de Sescorts, doncs va decidir de no passar per la cornisa o lleixa de la Roca Petanta i ho va fer per la senda habitual i sense perill de caiguda.
La cova de Sescorts o també anomenada les Corts i els Estables.




Arribem al camí de la "Carena del Pagès" que uneix la Mola amb el Montcau, té una llargada de 3,2 quilòmetres i una elevació màxima de 1.037,2 metres.
Sortim a aquest freqüentat camí per aquesta cruïlla.
En aquest punt fem un breu parèntesi per visitar les coves dels Òbits. Les tenim aprop i alguns de nosaltres no les coneixem, així que decidim d'anar i tornar en un moment.



Mentres en dirigim als Òbits, fem una ullada al massis de la Muntanya de Montserrat ...i amb el turó del Castellsapera a la dreta!



Els Òbits són dues grans balmes obrades, habitades de forma intermitent des de l’Edat Mitjana fins al segle passat, en què es van abandonar definitivament. Estan preparades per aixoplugar el bestiar i el pasturatges. La llegenda diu que era un amagatall on s’hi feia moneda falsa. Es considera una balma obrada perquè s’hi ha fet unes obres molt senzilles.





Ja hem visitat els Òbits i tornem al punt comentat anteriorment, en aquella cruïlla que hem trobat venint de la Roca Petanta.
De tornada ens fixem amb la Mola i el Monestir romànic de Sant Llorenç del munt. 
Arribem al Morral del Drac.


La cova del Morral del Drac és un impressionant monòlit de 25 metres d'altitud de forma prismàtica amb una cavitat al centre que el travessa de costat a costat. Des de lluny el seu perfil sembla el d'un queixal. El seu nom ve donat per la llegenda sarraïna que diu que el drac de Sant Llorenç domia en aquesta cova.




Conegudes les baumes dels Òbits i el Morral del Drac ara ve una amagada canal equipada.
La següent fotografía vol localitzar aquesta canal sobre el terreny.
Aquesta canal serveix com a opció per superar el cingle d'accés a la Mola per la vessant nord. L'altre opció és pel camí normal i habitual de pujada, també per la vessant nord.


Aquesta cruïlla la trobarem a la Carena del Pagès i al costat del Morral del Drac.
En la foto podem veure la direcció que haurem d'agafar per dirigir-nos a la canal.





Encara que començarem per senda evident i trepitjada, de seguida trobarem roca ...moltes roques!
La grimpada (en color vermell) és facilona. En blau l'itinerari  a seguir per  superar el cingle pel camí habitual.


Una vista del Morral mentres grimpem les pendents buscant la canal.





No ens costa gens de trobar la canal, per aixó portem en José com a guia...he, he gràcies José!
Aquesta és la canal dels Boixos, que dóna accés a la cova dels Boixos.


Passem per l'anomenada cova dels Boixos en direcció al pas inferior de la canal del Mico.


El primer Pas de pujada o Pas Inferior del Mico.


La canal propiament dita amb el segon Pas de pujada o Pas Superior del Mico.


Si ens ve de gust de visualitzar la grimpada amb video, aquí el teniu:







Molt bé, ja som al camí normal de pujada a la Mola. 
Nosaltres, però, l'utilizarem per tornar a baixar del cingle i dirigir-nos al conegut Mal Pas de Dalt (un pas equipat amb cadenes).
No comfondre amb el Mal Pas de Baix (una pas equipat amb un cable d'acer), que està situat per sota del Mal Pas de Dalt.
En aquesta bifurcació, sota els cingles, hem d'agafar la senda en direcció al Mal Pas.



Hem de vorejar per sota la cinglera i a tocar de la paret. No hem de trobar cap dificultat amb el flanqueix en direcció al Mal Pas de Dalt.





Aquest pas el trobarem un pèl amagat.
Així que arribem al final del camí i sortim de l'arbrada haurem de fer una "ziga-zaga" descendent per trobar-lo.
Trobarem una corda a l'inici del pas, i després una bona cadena perfectament instal·lada.
El pas té una longitud d'uns 12 i 15 mts.



Encara que pot no semblar-ho la caiguda impressiona i hem de vigilar al passar.



Per pujar a la Mola no més ens queda de grimpar per la canal del Cavall.
Sense dificultat.



Ja som dalt de la Mola i amb el Monestir de Sant Llorenç del Munt al ben mig de la punta cimera.






El retorn als cotxes ho farem pel recomenable "camí de la Soleia", per la vessant de Llevant, i on podem conèixer racons interessants i desconeguts per molta gent ..com les fonts de la Soleia i del Saüc, la cova de les Ànimes i la Balma del Maquis reconvertida amb refugi!






Deixo el Track de la sortida:
Powered by Wikiloc


Sortida Març del 2015











Em pots seguir al Facebook!

Roca CORBATERA pel Grau Tres Esglaons

Excursió a la Serra del Montsant. 
 En aquesta ocasió farem una visita a la Serra Major del Montsant enfilant el torrent on hi ha el Grau dels Tres Esglaons. 
En la sortida també coneixarem les coves del Serret, Abelló, Moloner i Cova Santa.

Mapa de la sortida.





L'excursió la començarem des de l'ermita de Sant Joan de Codolar.
Per arribar aquí haurem d'agafar una pista que surt del poble de Cornudella. És una pista  formigonada o asfaltada d'uns tres o quatre quilòmetres, però atenció per que és molt estreta.





Bé! deixarem el cotxe  a l'aparcament que hi ha al costat de l'ermita i agafarem la senda que ens mana, pel Grau dels Tres Esglaons, dalt de la Serra Major del Montsant.
En la foto podem veure el barranc, torrent o senda que agafarem per pujar dalt de la Serra Major.
Per aquesta senda trobarem tres passos equipats coneguts com el "Grau dels Tres Esglaons".




Localitzarem la senda per darrera de l'ermita i s'enfila dret cap amunt.
Aquesta senda està marcada amb pintura blava i nosaltres la vam trobar bastant trepitjada i evident.
Es pot agafar la senda de pujada des del mateix aparcament, però l'Anna i jo vam triar fer-ho per un trencall que surt de la mateixa ermita, al costat d'unes taules de pic-nic que hi ha darrera de l'esglèsia.




Com ja he comentat haurem de superar els tres passos del Grau dels Tres Esglaons.
Aquest passos són curts i no significant cap perill per l'excursionista, no és necessari d'anar equipat amb el "Kit de ferrades".
Si hom té vertígen l'haurà de fer de pujada i amb total traquilitat!
En la foto de dalt el grau inferior o el primer si el fem de pujada. És molt dret peró sencill i curt.



El segon pas, o Esglaó Central, és més llarg però igual de sencill si el fem de pujada. 
Si el fem de baixada ens pot donar una petita sensació de vertígen.



El tercer pas, o Esglaó Superior, el trobarem amagat entre el rocallam.
Si hom el fa de pujada també el superarem sense cap dificultat.



Aquest video reflecteix la facilitat en les grimpades dels passos:







Hem arribat a la Serra Major del Montsant, al punt més alt de la zona on som ...la Roca Corbatera!
Fem les fotos necessaries i continuem el nostre camí, que fa molt de fred vent .



A poca distància trobem aquesta bifurcació que ens portarà als torrents de les Pletes i de la Bruixa, on trobarem la cova del Serret i de l'Abelló.



Abans, però, haurem de superar el sencill i estret "Pas del Gat".
El Pas del Gat en video!



Davallarem per la vessant Nord de la Serra, més boscosa i variada. 
Primer ho farem per un principi o final de pista i després per una senda practicable i evident.



De tornada pel barranc de la Bruixa farem la primera parada a la cova del Serret, però més que cova és una balma o bauma amb restes d'antigues edificacions.



Segona parada cova de l'Abelló, i també amb restes edificats sota una balma.






Tornem a ser dalt de la Serra Major, i més concretament a la senyal del Sant Crist de la Sang.
A prop d'aquesta senyal trobarem el Pla del Moloner, on ens anirem seguidament!



En un extrem del Pla trobarem la Cova del Moloner, que també és una bauma amb el que queda d'antigues edificacions.



I ara si ..la Cova Santa. 
Ni bauma ni balma, una cova com ha de ser amb pous, galeries, cambres ...
Nosaltres, però, no vam passar de l'entrada!





Ja som a les acaballes de l'excursió.
Des del Pla del Moloner agafarem el GR 174 que discorre pel camí de Montsant o Grau del Tomaset.
La foto de la dreta ja veiem els cingles de Sant Joan amb vistes a Sant Joan de Codolar.




En aquesta panoràmica, també de la vessant Sud de la Serra de Montsant, veiem els cingles del Rodés, del Fuster, del Portaler ..i que miren al poble de la Morera del Montsant al fons!



Ja som a tocar de Sant Joan de Codolar!




Deixo el track de la sortida:
Powered by Wikiloc


Sortida Febrer del 2015










         Em pots seguir al Facebook!

Serra de Cabrera

Matinal per la Serra de Cabrera i per visitar el Santuari del mateix nom.
Pujarem pel camí equipat conegut com "la Serrica" i baixarem per "les Escales".

Mapa de la sortida.






Som l'Albert i un servidor ...l'Andreu i ens hem posat d'acord per fer una excursió curteta a la Serra de Cabrera. 
La intenció es de pujar la Serra pel camí equipat (molt sencill) de "la Serrica" fins el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera i davallar, aquest cop, per "les Escales" fins al Collet de Cabrera i d'aquí per corriol fins on tenim el cotxe ..a Sant Julià de Cabrera.
Encara que aquell dia feia un temps gèlid i que dies abans va nevar no vam trobar dificultats per fer l'excursió.
En un trencall de la Ctra. C-153 trobarem, a mà esquerra, una carretera local que porta al Santuari de la Mare de Deu de Cabrera.
Concretament el trobarem venint de l'Esquirol i a uns dos km i mig abans d'entrar al poble de Cantonigrós. 
A l'entrada d'aquesta ctra local trobarem aquest rètol que ens convida a visitar el Santuari i adossat al Santuari hi ha un petit restaurant, que també és hospedatge als mesos de més calor ...aquell dia el menu costava uns 20 €.






Aparquem allà on podem de Sant Julià de Cabrera. Hem d'arribar d'hora si volem trobar la millor zona per deixar el cotxe!
Sant Julià de Cabrera.




Des de Sant Julià podem enfilar-nos de dret a la Serra de Cabrera per l'anomenat "Serrat de la Barraca", però nosaltres ho farem pel Collet de Cal Vidrier que passa per un primer i inofensiu "pas equipat".
Primer pas equipat de camí a "la Serrica".



En aquesta bifurcació podem triar la senda a seguir per pujar dalt de la Serra "Gran" de Cabrera ..o per "la Serrica" o per "la Baga", on hi ha el conegut "Mal Pas".
Nosaltres ho farem per "la Serrica" on hi han els passamans i grapes que ens ajudarà a superar passos una mica delicats, però no difícils.



Un dels passos de "la Serrica".






Deixem enrera "la Serrica" i comencem a trepitjar "la Serra".
En aquest "balcó" natural tenim les primeres vistes i panoràmiques.


Una mostra de les vistes i dels racons coneguts.
Recomano una visita a les muntanyes del Montseny, que veiem al fons, i a la singular Agullola de la Tuta!


Ja som dalt de la Serra i més concretament al "Pla del Prat". 
Entre pins i plataners anem apropant-nos al Santuari de Cabrera.


Abans d'arribar al Santuari haurem de superar el "Pas de l'Osca", aquest una mica més exigent però poquet!






Ja som a tocar del Santuari de la Mare de Déu de Cabrera i també amb unes vistes excepcionals.
La foto superior mostra la vessant Est o de llevant de la Serra de Cabrera, la inferior la vessant Oest o de ponent ..d'on venim nosaltres!


Santuari de la Mare de Déu de Cabrera. 


Amb aquest "Tirolina mecanitzada" es proveeixen de queviures al restaurant del santuari.






Del santuari podem baixar per "les Marrades" (senda que discorre per la cinglera de ponent fent ziga zagues) o per "les Escales" (Escales de roca natural o reforçades amb material d'obra que baixant directament al collet de Cabrera.)
Nosaltres baixarem per les Escales.


De baixada coincidim amb en Salvi, un company d'aventures d'altres sortides i que en aquella ocasió estava planificant una sortida a Cabrera des d'Hostalets d'en Bas.





El retorn a Sant Julià ho farem davallant des del Collet de Cabrera.
Podem fer-ho pel GR 151.1 (en la foto és una senda que la trobem amagada i localitzada als peus de les escales que pugen a Cabrera), per Carretera  o per un corriol que trobarem per la senda que porta a la Tuta.
Nosaltres anirem pel corriol que surt per la senda que va direcció la Tuta ...però ATENCIÓ!!


ATENCIÓ amb aquesta bifurcació gens evident, és la que haurem d'agafar per anar a Sant Julià i la trobarem a vint metres del collet de Cabrera ...no passar de llarg!



Ja de baixada trobarem aquesta bifurcació més aclaridora.
Aquest camí també és utilitzat per pujar a la Tuta des de Sant Julia de Cabrera.





Ja som a baix, ja som als peus de la Serra i a tocar de Sant Julià.
L'Albert que agafa una panoràmica de tota la Serra.


Nosaltres seguirem unes marques vermelles que ens porta darrera de la massia de Sant Julià, a tocar de "la Sequoia" monumental que hi ha al costat i de les vaques que pasturen.






Per no tenir problemes d'orientació insereixo el track de la sortida:
Powered by Wikiloc


Sortida Febrer del 2015










         Em pots seguir al Facebook!

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook