Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alta Muntanya -Catalunya-. Mostrar tots els missatges

El Ferran des d'OIX

Última sortida de l'any amb els nostres amics Carme i Josep. Aquesta vegada coronarem el cim de "el Ferran" des de la població d'Oix. L'any 1972, l'antic municipi d'Oix s'annexionà al de Montagut. L'any 2002, el nom del municipi va passar a ser Montagut i Oix, recollint els noms dels dos pobles que el formen. Montagut i Oix és segons Joaquim Danés i Torras "el cor de la Garrotxa".




Mapa de la sortida





Fitxa tècnica
Distància:..................................................................... aprox. 15 km.
Temps:.......................................................... 7 hores amb moltes parades.
Desnivell:.................................................................... aprox. 900 mts.
Dificultat:.......................................................................... moderada.
Circular:................................ Només circular per envoltar tota la carena del Ferran.
Cartografía:..................................................... alpina_alta_garrotxa_2018.
Observacions:......................................................... En aquesta excursió vam equivocar-nos al travessar la riera d'Escales a l'anada. En comptes de fer-ho pel pont metàl·lic que hi ha, vam travessar-la en un punt més amunt i en zona adequada poc perillosa. La resta és caminar, pujar o baixar...sense dificultat.








Baixar track de Wikiloc
Powered by Wikiloc







Actualment hi ha un aparcament abans d'entrar al poble, i és allà on deixem la furgo camper.



Caminen en direcció a llevant per la ctra. GIV 5221, la mateixa que porta al poble de Beget.
A un km, aprox, trobarem una bifurcació a mà dreta que mena a "Hortmoier" i passa el PR 186.



En poca estona trobarem "Can Pei", una casa de turisme rural, i més enllà contactarem amb la riera d'Oix que ens acompanyarà una bona estona.
Al final del pont trencat ja veiem un rètol informatiu que ens indica la direcció que hem d'agafar.



Si continuem per la pista (PR 186) entrarem dins la "Vall d'Hortmoier" i trobarem l'ermita de "Sant Miquel d'Hortmoier". Nosaltres, però, agafarem un corriol mig amagat que baixa a la riera d'Oix.
A la dreta del pal informatiu trobarem el sender que hem d'agafar.


Atenció a una bifurcació que trobarem uns metres més endins de l'arbreda, és una bifurcació que si no vigilem passarem de llarg. Els dos senders (foto inferior) porten a la collada de "el Puig", el de la dreta travessa la riera per un pont metàl·lic, i el de l'esquerra hem de travessar-la a "pèl". El que hem d'agafar és el de la dreta, més segur, però nosaltres vam prendre el de l'esquerra per distracció.
En el track d'aquesta excursió si que possa la direcció correcta, el de la dreta.







El sender es perd a l'entrar a la llera de la riera, si ens hi fixem una mica podrem trobar la continuació a l'altre banda de la riera i que coincideix amb el punt més amable per travessar-la.
No és un sender extremadament fressat, però si evident.



Colladeta de "el Puig". En aquí continuarem en la direcció que mena al santuari "Mare de Déu d'Escales". Aquest també serà el punt (el Puig) de retrobament a la tornada de l'excursió.
Colladeta de "el Puig".



En poca estona arribem al temple romànic de Mare de Déu d'Escales. El 1984 s'acaben unes obres de restauració, encara que a dia d'avui sembla un pèl abandonada.
Porta de l'església.







A la part superior de l'església trobarem una habitació gran i que serveix com a refugi lliure.
Aquell dia de visita el refugi semblava ocupat.




A la dreta de l'església hi ha un corriol que mena a la font d'Escales.
Camí que ens apropa a la font.





La font la trobem a prop del santuari. El seu aspecte, però, deixa molt que desitjar com a font.





Fem les visites i fotos de rigor i continuem camí amunt. El sender és molt evident i fressat, el problema és que trobarem algunes dreceres i bifurcacions de pujada que ens poden desorientar. Nosaltres vam seguir les ziga zagues que marcava el mapa del gps, i tot i així ens vam equivocar en el últim revolt (haviem de seguir nord en comptes de sud).
Tot amunt, fent ziga zagues.









Per sort vam rectificar en el últim moment, en comptes de continuar pel camí més evident, vam girar a l'esquerra (direcció sud, cap a la collada de "Terres").
El camí on hi ha marcada la creu també mena al coll de Terres, però és més llarg.





Arribem a l'emboscat coll de Terres. Des d'aquest coll, a part d'anar a Oix i al cimall del Ferran, també podem acostar-nos a Sadernes pel "Grau Sadidorta". Atenció, però, que al ser una zona molt espessa de vegetació, és dificil de trobar el corriol o sender d'accés al Grau.
Bebem una mica i cap amunt.





Ara farem un flanqueix en direcció est, per acabar atacant el cim en direcció oest. Només trigarem poc més de 35 min per superar uns 230 mts de desnivell, encara que ens sembli que se'ns fa més llarg.






Aproximadament a l'una del migdia arribem al cim del Ferran. Després de fer-nos les fotos de cim, parem per fer un mos i xerrar tranquilament.
Cara est del cim.

Cara oest del cim.






Vistes Panoràmiques
Després de dinar fem una mirada a les vistes que tenim des del cim. Des del Ferran només podem contemplar panoràmiques en direcció nord i oest, ja que en direcció sud i est és impossible per la densitat de vegetació que hi ha envoltant la punta cimera del Ferran (arbreda i matollar divers).
De dreta a esquerra veiem:
Els cims de l'Alta Garrotxa que limiten amb la frontera francesa (Comanegra, Puig Ferriol), i més allunyats els cims més orientals d'Ulldeter (Costabona, Roca Colom...), també limiten amb França.





En la foto inferior trobem una basta panoràmica de les muntanyes de l'Alt Ripollès. Primer els de la Vall d'Ulldeter (Bastiments, Gra de Fajol...) que limiten amb França, després els de la vall del Freser (Borregues, Balandrau, Cerverís...) localitzats plenament en territori català.
I finalment les muntanyes de Núria, amb el Puigmal que treu el cap tímidament (també limita amb França).


Més a l'esquerra localitzarem les muntanyes més properes a nosaltres com és la serra de Bestracà (Alta Garrotxa), El Talló i Puig Ou que limiten amb la comarca del Ripollés i els més allunyats com el Puig Estela i Serra Cavallera que separan la vall de Camprodón de la vall de Ribes.











Amb bon horari sobre el previst iniciem la baixada del cim en direcció nord, per anar a trobar el coll de Talaixà. comentar que davallarem per un corriol molt dret, i en alguns trams un pèl exigents.
En un punt concret trobem aquest cable instal·lat com a passamà, per ajudar a les desgrimpades (o grimpades). En pocs més de vint minuts ja som a baix, al coll de Talaixà.






 En pocs més de vint minuts ja som a baix, al coll de Talaixà. 







Què és Talaixà
El coll de Talaixà, que comunica la vall d'Hormoier amb la de Sant Aniol d'Aguja, fou un punt estratègic en el control del contraban per la seva proximitat amb la frontera francesa. També és un petit nucli de població pertanyent al terme municipal de Montagut i Oix. L'any 1918 a la zona hi habitaven prop de 130 persones, arribant als 10 habitants el 2009. 
Destaca l'església romànica de Sant Martí de Talaixà. A finals del segle XX l'església presentava un estat ruinós i deplorable, no va ser fins el 2009 que s'inicià la primera fase de rehabilitació i consolidació del temple, i va finalitzar al desembre de 2011. També trobarem edificacions com la "Casilla", on hi havia la caserna dels carrabiners, o la "Canova", que es convertí en hostal donada l'afluència de viatgers de l'època.
Pels vols dels anys setanta, la darrera edificació habitada: La Masò, fou abandonada i la zona va passar a ser un lloc visitat per ramaders, caçadors i excursionistes. No és fins als anys 80 que la zona passa a ser recolonitzada per hippies i neorurals.  Apareix llavors un personatge peculiar, conegut com en "Rodri". Ell es va establir i acondicionar les ruinoses edificacions de Talaixà i va lluitar per que la zona no sigues un vedat particular per especular amb els camins, finques i espais públics. El 26 de desembre del 2000 en "Rodri" va morir als 86 anys degut a una malaltia. El 2011 va finalitzar també la reconstrucció de la "Canova", on habitava en "Rodri",reconvertint-la en un refuig de muntanya. D'altra banda, el grup de "Els Amics de Talaixà contruiexen el refugi lliure de "Can Torner.









Aquesta vegada no visitem cap racó de Talaixà i emprenem la nostra marxa de baixada. Primer ens adrecem al sender que davalla en direcció a la vall d'Hortmoier i per on transcorre el GR 11, però de seguida abandonem aquest fressat camí i baixem pel corriol que s'allarga pel costat del "torrent Vaquer".






Aquest corriol és poc utilitzat i ens pot semblar perdedor al principi, però no ens costa gens ni mica d'orientar-nos correctament.
El camí és poc trepitjat i fressat, però es fa evident. 

També ens ajuda el trobar fites disperses, i alguna senyal vermella pintada arreu.





Una vegada som a prop de la riera de Beget, enllacem amb un sender més evident i fressat que ens portarà al coll "el Puig"  (que ja coneixem del matí).
Transitant pel "Grau d'Escales".





Al coll el Puig no baixem pel sender que hem agafat al matí, sinó que ens dirigim (segons la senyal del pal indicador) cap al "pont Romà".









No sabem quin "pont Romà" es refereix la senyal, però si que trobem un pont metàl·lic mig fet malvé (suposem que per crescudes del riu).







Passat el pont metàl·lic enllacem amb la pista del matí (Oix-Hortmoier) a prop del "pont Trencat",  i continuem en direcció a la població d'Oix on tenim els cotxes. 
Per celebrar el retorn fem unes birres a l'hostal de la Rovira (Habitacions: 972 294 347. Restaurant: 972 294 400), us deixo el telèfon per qui vulgui contactar amb ells (per allotjar-se, sopar...)
Sortida desembre del 2018

MATAGALLS des de Viladrau

El Matagalls esta considerada una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya i un dels grans referents literari. Juntament amb Montserrat i el Canigó conforma el triangle de les tres creus cimals verdaguerianes i punt claretià per excel·lència.

Aquesta és una de les ascensions més clàssiques del Montseny, ara per la vessant nord, la més bosquerola.  Camí de pujada continuada que recorre bona part dels estatges més boscosos i espectaculars del Matagalls fins a culminar en els prats i matollars del cim.

Ruta de la sortida


Fitxa tècnica
Distància:.................................................................. aprox. 18.50 km.
Temps:.......................................................... 8 hores amb moltes parades.
Desnivell:................................................................... aprox. 1050 mts.
Dificultat:.......................................................................... moderada.
Circular:.................................................................................... Si.
Cartografía:......................................................... alpina_montseny_2014.
Observacions:......................................................... La part de pujada al Matagalls la trobarem molt fitada amb senyals verticals, no té pèrdua. En la baixada si que haurem de utilitzar el sentit de l'orientació i fer ús del gps a partir de "coll Pregon", no hi han fites ni senyals verticals que ens ajudin a seguir el camí emprat en aquesta ocasió.








Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc









Aparquem el cotxe al sud de la vila de Viladrau, concretament a l'avinguda de Montseny. Al costat mateix del carrer trobarem una Àrea Municipal per Autocaravanes i la riera Major. El temps sembla inestable, però no es preveu pluja. Des de l'aparcament veiem la boira ocupant la part alta de les muntanyes.  






A l'altre costat del pàrquing de autocaravanes trobarem la riera Major i el sender PR C-205 que ens portarà al cim del Matagalls.
Aquest itinerari no té pèrdua, en tota la ruta trobarem senyals verticals que ens mostraran el camí i direcció a seguir.





Enfilarem un camí amable de fer i molt traçat. En la pujada creuarem alguns dels masos de Viladrau, i algunes joies arquitectòniques del món religiós (ermites i santuaris).
Mas de can Bosc.

Ermita de Mare de Déu de l'Erola.










Mare de Déu de l'Erola
La casa de l'ERola surt documentada des de l'any 1582 i fou construida com a residència per als ermitans de Sant Segimon, hi vivien des de l'1 de novembre fins a l'1 d'abril quan el fred feia difícil la vida al santuari.
A més de la capella, s'hi troba aferrada la casa de pagès amb un hort al costat de ponent. A l'entrada de la capella hi ha un vestíbul obert a l'exterior per dos portals arquejats, un orientat al sud i l'altre a llevant. A la cantonada exterior, entre els arcs, hi ha un rellotge de sol. A l'entrada, el terra és fet en pedres de riu, hi ha una creu que segons la llegenda és el lloc on varen trobar la Mare de Déu. A l'ampit d'una finestra figura la data 1664, a la biga de fusta 1689 i a la llinda de la porta de la casa 1641.










Després d'una curta visita a l'ermita reprenem el camí de pujada en direcció al Santuari de Sant Segimon. 
Actualment, els propietaris de l'església, han habilitat un bar i restaurant en una de les antigues hostatgeries del santuari.





El camí s'enfila pedregós, entre rouredes i castanyers centenaris, sempre a recer del sol i seguint les senyals indicant el Matagalls.
Oratori de Sant Camil de Lelis (patró dels caminants).







Abans d'arribar al santuari creuarem unes extenses fagedes, ombrívoles i pedregosses. Un cop som a la pista (Collformic-Sant Segimon) haurem de girar a la dreta fins al "coll de Tres Creus".
Sortim a la pista per un corriol que hi ha als peus de la senyal informativa, i que no surt en la foto.









Santuari de Sant Segimon
Ja que hi som fem una ràpida visita del santuari i de pas informar-nos del servei que ofereix la "Posada de Sant Segimon". 
El santuari, amb l'actual església contruïda a mitjans del segle XVII, havia patit diverses adversitats històriques abans de caure en la ruïna.
El conjunt patrimonial ha patit un lent i tortuós procés de rehabilitació, fins a l'actualitat. Ara ja tenen coberta la teulada de l'antiga església, i properament volen rehabilitar façana i interior per poder celebrar misses religioses. Ara fa tres anys els propietaris van decidir reobrir al públic, habilitant un bar i restaurant en una de les antigues hostatgeries.








A pocs metres del coll de les Tres Creus trobarem una escala de pedra que és el camí de pujada en direcció a la font i cimall del Matagalls. La pista, de la dreta, enllaça Collformic amb Sant Segimon. La Diputació, que gestiona el conjunt del Parc Natural del Montseny, hi té restrigit l'accés amb vehicles.






Uns metres de pujada i trobem una vista de les ruïnes de l'ermita de "Sant Miquel dels Barretons". A sota a l'esquerra de la foto, veiem les taulades i campanar del santuari de Sant Segimon. 






Som a uns 1200 d'altura, i ens fiquem dins la boira que vèiem des de l'aparcament, a primera hora del matí. De vegades la visibilitat és nula, les vistes inexistents, sort tenim de les senyals de ruta i del gps.






A mesura que ens apropem al Matagalls, escoltem veus de gent i lladrucs de gossos, és senyal que som a prop del cim. Comentar que avui és el dia escollit pel projecte de "Cims per la Llibertat", una acció esportiva que consisteix en una ascensió simultània a 18 cims de la nostra terra en solidaritat pels nostres presos, exiliats i represaliats polítics.







Tot i que el temps no acompanya, hi ha molt gent i un ambient de companyonia. Al cim ens trobem amb l'Izmet i la Mònica en una sortida amb els amics del CESC.
Taula i creu atapeïdes de gent.

Nosaltres amb la creu al fons.

Una foto colectiva, amb la Mònica, l'Izmet i tot el grup del CESC.



Abandonem el cim, i continuem direcció est per anar a buscar "coll Pregon". En la baixada encara trobem excursionistes pujant al cim.
Del cim al coll seguirem la ruta del GR 5.2








Arribem a coll Pregon, amb molta boira encara, i aprofitem el recer d'uns castanyers per fer un mos i recuperar forces per la baixada.
Som a coll Pregon, i amb la mateixa climatología que teniem al cim del Matagalls.


Així que recuperem una mica les forces, santornemi cap avall. El GR 5.2 segueix en direcció al "coll de Sant Marçal", però nosaltres l'abandonem per seguir el sender que va al "coll de Bordoriol", un sender també molt transitat i fressat.
Atenció que aquesta ruta no passa per Bordoriol, haurem d'abandonar el sender uns metres més enllà de coll Pregon.




A uns 200 m de distància trobarem el que serà una bifurcació, un pèl amagada, del camí principal.
El corriol, pel que baixarem, també pot arribar al coll de Bordoriol si volguèssim. En el nostre cas aquest sender ens va millor, ja que ens permet d'enllaçar amb altres dreceres properes, per arribar a Viladrau.




Atenció que aquest corriol davalla fort i és més perdedor, tampoc trobarem senyals de direcció. 
De baixada visitarem la font dels Mosquits,  la del Llop i el "Castanyer de les Nou Branques".
Font dels Mosquits. 

Font dels Llops
Castanyer de les Nou Branques.






Com ja he dit, en la baixada no hi han marques, fites, ni senyals de direcció, hem de confiar amb el nostre instint d'orientació, o millor amb el track del gps.








No tornem a trobar senyals verticals fins a baixar del tot i apropar-nos a la vila de Viladrau.
Aquesta senyal, però, és irrellevant per trobar on tenim el cotxe aparcat.

Ja som a l'avinguda de Montseny, al fons tenim aparcat el cotxe. 
Final de ruta.
Sortida novembre de 2018

Entrades més vistes

Entrades més vistes
  • Cingles de les CABRES o Gitarriu
    Aquesta cinglera la trobarem a llevant de la riera de Sant Aniol, a l'alçada del pont Valentí i l'hostal de Ca la Bruta. La mateixa...
  • Turó de l'Home i les Agudes
    Sortida circular i sencilla per coronar els pics del Turó de l'Home i les Agudes des de la font de Passavets . No hi han zones d...
  • El Bosc de POBLET (ruta micològica)
    Aquest itinerari micològic transcorre per boscos de pins, roures i alzines. Destaca la maduresa d'alguns arbres i la presència de fus...
  • Mont Perdut -Ruta Escaleras-
    Sortida de Cap de Setmana per fer ascenció al Mont Perdut per la coneguda "Ruta de las Escaleras".  El primer dia fem nit a l'...
  • La MOLA -pel camí dels Monjos-
    Podem pujar al cim de la Mola per camíns poc transitats i un pèl desconeguts , també ho podem fer per  racons ingnorats i amb una certa di...
  • Canal del FRESER superior
    Què és la canal del Freser superior? És una conducció d'aigua, feta de pedres  lligades amb ciment amb un coronament de taulons de f...
  • Tresmils Circ de GAVARNIE
    Sortida des del Coll de Tentes   en direcció al refugi de Sarradets ( Gavarnie-Parc National des Pyrénées ) , on dormirem. Al dia segü...
  • DOLOMITES
    Lavaredo Cristallo Marmolada En aquesta entrada de blog veurem tres grups de fotografies, de tres indrets diferents de les Dolomites q...
  • Balaitús -per la GRAN Diagonal-
    Ascensió al cim del Balaitús per la Gran Diagonal .  L'Anna, en Josep i jo mateix, sortim  de Respomuso   molt d'hora ,   i torn...
  • Faixa de la TORmosa
    Aquest cop hem decidit d'aprofitar els dies de vacances per conèixer la vall de Pineta. Hem vist que hi ha molt per fer i conèixer, pe...

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook